Veient videos m'ha arrivat la noticia,i el primer video que he decidit mirar ha sigut el de "Que tinguis sort" pero aquesta vegada el dia no era net ni clar, no hi havia dia per despedirse,no ha havut posiblitat de dir adeu,i ha partit,i el meu cap no assimile encara que no el vore mes,encara tinc en el cap que el dia que torne a Castello, tronquet se torne boig i no pare de saltar i de xillar durant 5 minuts,es algo que esperave d'ell desde que m'en vaig anar.
Es un tipic pero ell CONvivie en nosaltres, quan feia una malifeta s'amagava i feia ullets de no trencar ningun plat, i quan qualsevol de la familia estava trist, ell anava poc a poc amb els tics tacs de les seves patetes al parquet de la casa de castello a estar al teu costat, i crec que al meu cap li costara d'asimilar...
Que diran els xiquets de llucena?que diran els monis?la familia? ell ha marcat on ha anat i ha sigut un porcar mes, un gos amb desparpajo, insustituible, unic, resistent, jo afirmaria que tenie personalitat,qua li mirava als ulls pensave que ell tambe pensaria qualsevol cosa,que dir...
Ha sigut enterrat en l'alqueria,el seu paradis, on ell era feliç on quan anavem en cotxe cap alla,ell asomava el cap per vore per on anavem i per a que li pegara el aire.Enric li ha fet una lapida petita on recordarem el seu periode de vida,sense descendencia,encara que per intents no ere,i m'ha dit Nuria que pronte em trucaran per a parlar d'aço.
I avui he tingut que transformar la rabia i les llagrimes en colps de puny,en exercisis de musculacio mentres la pena m'indundava el cor i les llagrimes m'arrivaven a la boca...fins que m'he esgotat,suat,enterra,gitat,preguntan:Per que aço deu?
Avui ha nevat, i la bustia tornava a estar buida, i el fred feia mal, i...m'he allunyat mes encara,la perduda de Tronquet fa... ai... el dia ere fosc i caie molta plutja, i vaig haber de tornar caminant a casa,mullat,gelat,malalt,mes fosc no se pot estar, pero Alain me va recullir quan pareixia que no arrivaria mai a casa en la plutja torrencial i el vent fort,pero el dia ere fosc i estar sec no canviara aixo.
Per al que li faja falta:
3 comentaris:
Miquel, tot ha segut tant rapid que no hem tingun temps d'asimilar-lo, jo esperava contartete-ho més tard, però ja veig que Núria s'adelantat, tots el trobem a faltar i encara que no ho parega formava part de la familia, ell sempre et rebia amb salts d'alegria. No sabem ben be perque es va ficar malat, havia deixat de menjar i ahir pel mati ja no hi era. Avui dijous el veterinari ens tenia que donar els resultats dels analisis.....Però hem de seguir avant, Toni el de l'ovella negra també es va apenar i de segur que el barri el trobara a faltar.
Sols podem recordar els moments agradables que van passar junts. I tu no t'amoïnes, de segur tot anira passant i cal mirar endavant. LOLA. Un abraç molt fort.
n'hi ha voltes que les paraules no valen per dir tot el sentiment, tenen la seva historia, i cada u les interprete segun les ha viscudes.... per aixo el silenci, el madurar els fets dintre de u es bo, sapigues que estic amb tu, tal volta em senc algo culpable per no haver sabut reaacionar mes rapit.... aixo em servira per a viure mes aten, i poder ficarme en accio deseguida, quan arriben situacions dificils.
hola miquel.... per a les persones que hem viscut la mort d'un gos, esta ha segut molt dura pero com ja et diuen cal ser fort i recordar els bons moments que t'ha deixat. El meu gos va morir ara fa un any i mig després de tretze anys amb la familia, va compàrtir amb mi desde els 10 anys fins als 23!!! desde la meua infantesa fins a ser un adult!! i ara passat ja un temps segueixc recordanrt els nostres moments que vam pasar junts!!
A més com ja saps va arribar a la eva vida una altra gosseta...ALY!!! de la mateixa raça que el meu gosset i amb l'arribada d'aly tot es diferent!!
molts ànims crack!!!!
dany albert cpilc #20
Publica un comentari a l'entrada