diumenge, 25 d’octubre del 2009

Ces temps-ci





Icitte à soir, y mouille à siot
On a donné un pas pire show
Le motel est pas vraiment swell
Une chance t'es là pis qu'j'te trouve belle...

J'te r'garde dormir comme un bébé
C'est plate j'avais envie d'jaser
C'pas grave chu habitué Chérie
De m'parler tout seul ces temps-ci...

Depuis quec'qu' s'maines j'dors pu' d'mes nuits
J'ai la tête remplie de bibites
C'est vrai que j'mène une drôle de vie
Des fois j'me dis qu'c'est d'la bulshit

J'aimerais ça pouvoir me r'trouver
Parce qu'chu mêlé comme ça s'peut pas
Le monde entier pourrait crever
Chu juste ben quand t'es dans mes bras...

Je sais qu'y s'passera jamais rien
Qu'entre toi pis moi ça pas d'allure
Quand j'vas r'partir au p'tit matin
On va se dire à la r'voyure...
Même si j't'aimais ben p'tit trésor
Et que mon coeur s'tait accroché
Quecqu'part sur ta route du nord
Entre Baie-Comeau pis Port-Cartier

T'es heureuse ici qu'tu m'disais
Loin des gens stressés de Montréal
Pis y'a ton chum qui est dans l'portrait
C'est moi l'perdant si j'fais l'total

Mais fais-toi en pas trop pour moi
J'en ai vu d'autres, chu un grand garçon
C'fait longtemps qu'je me fais pu d'fausses joies
J'sais qu'ça r'vire en vraies déceptions

Le soleil vient juste de se l'ver
Dehors on entend les moineaux
Qui gazouillent comme pour me rappeler
Qu'tantôt je r'pars pour Gatineau
Je r'viens pas dans l'boute avant mai
D'ici là donne-moi d'tes nouvelles
Tu m'appelleras à frais virée
Pour me souhaiter joyeux Noël...

Sais-tu au moins qu'tu m'as fait croire
Qu'il est encore possible d'être heureux ?
Pis ça c'est c'qu'on appelle d'l'espoir
C'toujours ça d'pris quand t'as pas mieux

T'étais sûrement pas rien qu'un kik
Mais là c'pas mal trop compliqué
Si dans vie y faut prendre des risques
Faut savoir aussi s'en aller

Ça fait que j'vas m'fermer la gueule
Et continuer mon ch'min tout seul
A'ec mon p'tit coeur dans les shoe-claques
Pis ton sourire dans mon pack-sack
Mais tsé tu peux m'rappeler pareil
T'es comme mon p'tit rayon d'soleil
Dans ce monde complètement fucké
Où j'aurais p'être eu besoin d'toé

Dans ce monde complètement fucké
Où j'aurais p'être eu besoin d'toé


Bon, durant la vida d'aquest blog, sempre he fet comparacions dels meus seniments i sensacions amb cançons de Quebec, amb aquesta en podrie fer, i podrie estar hores parlant de tot el que em pasa pel cap quan sentisc aquesta canço, pero soles vos dire les mes decents i menys intimes.

Même si j't'aimais ben p'tit trésor
Et que mon coeur s'tait accroché
Quecqu'part sur ta route du nord
Entre Baie-Comeau pis Port-Cartier

Si, el blog ha estat quasi sempre moments d'inspiració que he tingut per a escriure, que com haureu comprovat, no tenien orde ni sentit, pero si que anava comunicant algo per mal explicat i escrit que estiga, i quan més temps m'allunye del quebec, menys inspiracions i menys sensacions extranyes tinc a cos, i no puc escriure com avans, no transmitir com avans el que sentia escrivint en el blog, per aixo he decidit ficar una pausa, no dicun fina, perque el blog m'ha encantat, i vullc seguir escrivint més coses, pero ara vullc parar, perque el meu cap te massa coses, i pase per un moment de la vida un po extrany.

J'aimerais ça pouvoir me r'trouver
Parce qu'chu mêlé comme ça s'peut pas
Le monde entier pourrait crever
Chu juste ben quand t'es dans mes bras...

Ça fait que j'vas m'fermer la gueule
Et continuer mon ch'min tout seul
A'ec mon p'tit coeur dans les shoe-claques
Pis ton sourire dans mon pack-sack
Mais tsé tu peux m'rappeler pareil
T'es comme mon p'tit rayon d'soleil
Dans ce monde complètement fucké
Où j'aurais p'être eu besoin d'toé

Com diu aquesta estrofa de la cançó, continuare el meu cami sol, que nomes vol dir que ara els meus pensaments els guardare per a mi fins que siguin un poc mes clars i no tan complicats.

Com he dit avans, d'aquesta canço puc traure cuasi tot el que senc, però no me veig capacitat per a poder exlicarles,per aixó magrada tantfiar cançons. Les coses que no puc explicar escrivintles, vos les puc transmetre d'alguna manera, escoltant i llegint cada una de les estrofes.

Un abraç a tots, espere tornar prontea escriure, qui sap,el mes segur es que siga una bolà que m'hage pegat, i que a les 2 o 3 setmaes torne a escriure, pero bueno igualment ara no estaré en Quebec, axi que podre explicares personalment.Gracies a tots per llegirlo i comentalo, ha sigut sempre el que ha fet viure al blog.

Au revoir!

Faut savoir aussi s'en aller

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Hockei, nova temporada.

Aquest disabte comence per a mi la lliga temporada oficial de hockei linea del pais valencia, juguem Contra el mislata b, en valencia i son moltes ls il·lucions cargades en aquesta temporada, nous objectius, noves cares, noves comticions, moltes coses que fan que aquest primer partit sigui especa per a mi.

Tornar a una lliga coneguda, on es coneix als equips, on tens un estil de joc, i pots preparar els partits un a un, es un altre ritme de competició, el equip també es un grup d'amics, i que nhi hage bon rotllo se nota en la pista.

En quebec, no ere pitjor ni millor, ere molt diferent, principalment perque es un esport diferent, pero al ser una lliga en mes equips, amb mes jugadors, i que les hores d'entrenament eren mes reduides, pues ere un altre ritme.

Aquest any juguem lliga nacional, la segona divisio, i n'hi ha l'il·lució de poder arrivar a copa del rei, per poder guanyar coses, per jugar be, i disfrutar, sobretot disfrutar, ja que si en tot el any vaig disfrutant i donant el millor e mi, al finls compliran algunes expectatives, segur.

Son aquese coses les que ja en quebec em feien seguir avant, que me donaen alegria, frustracions tambe, pero que em motivaven.

Espere que algun dia vinueu a animarmos, que sera molt emocionant, i sobretot espectacular, aquest any sera un verdader espectacle.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Bona nit



Avui no tinc un missatge clar que oferir-vos, no faré una gran metafora d'aquesta canço, ni m'enbolicaré en pensaments profunds. Soles a sigut que he escoltat aquesta bonica canço i m'ha produit una bona sensació en el cos.

Després de parlar aquesta nit mentre la meva familia ens anavem a fer un Kebap tots junts, m'he donat conter d'una cosa que ja savia, algo que mon pare, filosof i sabi, m'ha recordat, es algo que ho sabia, pero ara no ho tenia present.

En la vida, cada moment et porta un sentit a la vida, per alguns, es un esport, per altres, la musica, els estudis, les noies, pero no sepre es fixe, pot canviar, i jo tenie un gran sentit en el quebec, que ere sobreviure, i coneixer tot aixo alli, i era un sentit sencill pero molt bonic, quan vaig arrivar aci, ja no tenia ise sentit, i em sentia confós, i la veritat es que encara ho estic, no tinc un gran sentit que em guie i em doni forces per seguir avant, quan estas cansat d'estudiar, quan estas agoviat o les coses no ixen com voldries, quan ho pases mal. No ho tinc, peró tinc algo que normalment porta a "algo", tinc bones sensacions, i ja esta, moltes coses de la vida se lis sumen a ises bones sensacions, peró es aixo, una sensació de que les coses van be.

Dema es un nou dia, jo dormire tranquil, quan em desperte, tindre noves il·lucions...


Pel balcó t'esguarda la lluna i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sopte t'acaroni la claror.

Dorm tranquil·la i diguem bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.