I ja porte tres setmanes i pico, i el somni s'ha fet, i per mol que la gent d'afs fage estudis de que el estat d'anim del estudiant primer puge, per la motivacio,i que despres baixe per l'anyorança,i que puge i que baixe i que puge i que baixe, jo estic be, i la unica linea que ha traçat el meu estat d'anim es de pujar a poquet a poquet, que hi ha habut moments que he dit: "per l'amor de deu,que estic fent aci en lo be que estaria en castelló!" han sigut moments puntuals que m'han fet baixar l'euforia d'aquest nou mon. Jo, tire els estudis i les recomanacions de allunyarse del mon del teu pais d'origen, perque si, hi ha gent que se sent soles, que no s'adapte del tot be, i li costa ficarse en el cap que va a estar un temps fora, pero no tot el mon es aixi, no es millor ni pitjor,es diferent, perque igual que els altres xiquets s'han alsat pensant :"que faig aci?" o al gitarse es giten amb una cara trista, jo vaig cantan en la duxa per el mati,o quan vaig en bicicleta cansons reggae que m'invente al moment,que mai m'havie pasat d'anar cantant i content al colegi, o quan me gite que tots els dies em gite amb un sonrisa apagant la llum i esperant un nou dia,dientli bona nit a la llum de nit de la tauleta, si estic be,i estic segur que en un temps,pot ser en Nadal, anyore i ho passe malament, pero ara estic be,per molt que els estudis diguen que hage d'estar malament,que els respete, son generalitzats,com ho es tot, pero no es precis seguirlos.
I d'alguna manera o un altra,aci,menjant panis com els americans, o anant a jugar amb Chien-fou(gos-boig) a la trac(via del tren),soc d'alguna manera feliç, se podria dir, que he encontrat el cami que no se ben be on va,pero estic segur que vaig be,i vullc anar-hi per aci.
5 comentaris:
Víctor
Ei, encara no havia pogut dir-te res... MOLTA SORT! ÀNIMS!!!
No pensis pas en el que deixes enrere sinó en allò q tens al danvant. Per experiència a l'estranger, et puc dir que hi ha gent que es passa tot el temps pensant en la seva casa, la seva familia... i un dia, de sobte, se n'adonen que ja s'ha acabat la seva estància a l'estranger i s'arrepenteixen de no haver-ho aprofitat com així es van plantejar abans d'anar-se'n de viatge.
El principi sempre és dur (com tot lo nou a la vida) però ja voràs com poc a poc això canvia. En un no-res ja controlaràs (+/-) la teva vida. Ara, tot el ve donat i només segueixes l'inèrcia. Com et dic, en un no-res comencen els amics i les amigues (segur q és el q més t'interessa). Aquestes persones comencen a convidar-te a fer coses: anar a algún viatge, alguna festa... Et recomane, si m'ho permeteixes com a amic, que facis tot allò que et plantegen sense dubtar-ho. Temps no tindràs per a tot, però intenta-ho! I si tens una càmera, fes-li foto a tot allò q et trobes. Com veig q vas fer amb la fulla q li dona imatge a la bandera nacional. Jo m'arrepentisc en algún dels meus viatges no haver-li fet una foto a aquelles persones q vaig conèixer. Pot ser molt divertit anar recopilant fotos de la gent i, a la fi, fer-te un 'book'.
Pel que fa a l'idioma... tens el repte (i la sort) de poder adepedre'n dos i no un de sol. Això mateixa ens agrada que facin els 'nouvinguts' a la nostra estimada 'terreta'. No serà fàcil però, ja saps, A TOPE!!! Et tinc q dir... que el dia més graciós serà aquell en el que ja no traduisques mentalment per a parlar en la gent sinó que ja pensaràs en l'altre idioma en el q parles en la gent. I més graciós serà encara quan et fiques a somniar i el somni ja no vinga en valencià o castellà. Jo tinc la teoria que entre la 3/4 setmana d'immersió lingüística passa açò que t'explicava. Ja m'ho confirmaràs.
Algún cap de setmana que torne a Cs li plantejaré al teu germà anar a visitar-te. Cal estalviar prou però Canadà s'ho mereix. Potser per Pasqüa o quasi estiu vinent, ok?
Un abraç!
Menys Internet i més aventures per allí. Aprofita!!!
Com dirie jo, el gest va davan la paraula, o a ningu es pot encasillar en un llibre de psicologia.... el home es creacio, som creadors del nostre cami, i tu t'has ficat en cami, amb les teves pors, les incerteses, pero al cap i al fi, estas en cami....i aço es lo mes importan..... sapies que el cami o millor la senda , es mol sinuosa, puja i baixa, esta per ahi... no es una autopista reial.
El que t'estima en silensi, amb llibertat, amb respecte.....
Sols n'hi un mig per a relacionarse en mig, la natura, amb el trevall-estudi... ecologic, de respecte.... i l'amor.
ola miquel!! soc krme (d clas i el kmpa) pos nures k malegre molt d k stigues b i k stigues fent realitat el teu somni xk tens molta sort en poder-lo complir i x tant no deixes k se escape, agarral fort i viulo molt intensament, no deixes escapar ni un segon x insignifiknt k et parega.....
pues no res mes, k se te trob a faltar en classe.... xro weno no... vinga molts besetssss
eixe gos és més gran que tronquet!
Tu ja te la saps la història del dia que vaig trobar-me a Tronquet a un Kebab?
Si,me la se,jaja no m'horecordes...El gos es fantastic,juga moltisim,va ell soles a pasejar,i juga de la forma americana,que tu le tires algo i ell t'ho porta,men vaig algun dia que altre amb ell,ara esta gordo i en seguida se canse i no vol jugar mes. xD
Publica un comentari a l'entrada