Avui parlare de la classe,si,perque me cansat de parlar objectivament del que em passe i em deixa de pasar,no vullc un blog que se centre amb mi i solament amb mi...
Despres d'aquest mes i pico que porte, he trovat algo a faltar en l'escola, he pareciat coses noves, els professors mes ilussionats,mes contents,amb mes activitats a fer, tots seguint una dinamica pareguda,corregint molt be els exercisis, donante els apunts necessaris...I es aquesta cosa,que t'ho donen tot masticaet que no ho vols aixina,no es que no ho vullga,magrada l'escola d'aci,pero verdaderament trove mes motivant l'escola de Castello,on l'esnenyança es un poc mes roina,pero per a traure profit del que se ensenya un te que buscarse tambe com aprendre.
Les hores i quart se fan mes llargues,son menys intense,en moltes classes se "trevalla" en grup,i no es fa res, i despres els alumnes comensen a prepararse per a eixir 5 minuts avans de que el timbre sone,5 minuts exactes,(tenim un rellotge gran en cada classe),i davant del professor,i ell no diu res ,ho veu normal,els alumnes sembolen estancats , enbobats,com si ells mateixos no pensaren com poden fer les coses(aço no se pot aplicar a res no?) sincerament m'agrada molt este tipo de classes,te coses bones,pero tambe m'agraden ises classes de 50 minuts curtisims on has d'estar atent a tot o sinos te perds,i on sona el timbre i si recullises avans del que el professor diga algo ell se sent indignat...hi hauria que trovar el punt mig,com en totes les coses...
Moltes vegades en la vida, quan servim gaspacho o pures al meu abuelito ens diu: "ami aço no m'agrade,es com si t'ho masticare una altra persona i t'ho hagueres de menjar tu", i si jo crec que el gaspacho i els pures son bons,tambe crec que tot fetet no m'agrada, m'agrada masticarmeu ami,ja que per aixo tinc dents fortes i puc rossegar per fort que siga.
4 comentaris:
L'Ensenyament Micalet és difícil, és complicat arribar a un terme mig, el únic que pots fer tu es no estancar-te i proposar-te a tu mateix o al professor coses que voldries fer, en definitiva fer que et exigisquen un poc més. saps alguna cosa semblant em passa a mi en algunes classes m'aborisc, una en música que al tindre algún coneixement més que els altres, eixa assignatura es com si m'explicaren com s'obris una botella pas a pas, gira la ma cap a la dreta, fes força cap a dalt...i ara cap a l'esquerra, i un altra; la professora de psicologia que ens tracta com si fórem xiquets menudets, tot molt ben explicadet amb molts exemples innecessaris ( donades per les preguntes d’una copanya que fa unes preguntes un poc estupides, que amb molt de respecte jo crec que li falta un poc despavil).
Bé miquel son coses que han de passar, el únic que trauré de profit en aquestes classes es que intentaré no fer aquests errors. Un besot molt fort, i em va fer molta ilució parlar amb tu, res ja et conte aquest cap de setmana es la festa de la UJI.
t'estime la nurieta
D'ON TRAUS LES FOTOS, SON MES EXPRESIVES QUE LES PARAULES, EL GEST.....JA HO SAPS.... ES BONIC, SABER QUE PENSES, TAL VOLTA ARA ESTAS MES A PROP, ABANS HO SABIE PERO, ARA..... ES SENT LA TEVA ANIMA...
RECORDS DE FRANCISCO.
Bé supose que pel que he llegit les cosses a Canadà són ben paregudes als EEUU. A mi també em densava un poc que tot fora tan "fàcil" però realment m'agradava tant el fet de que l'educació fora tan "personalitzada". Els profes d'allí VOLIEN que tu t'enixires fora de la classe havent entès el que s'havía explicat. I això a mi m'agradava. Trove que als d'açí els falta un poc aixó. Pareix que només vullguen cobrar.
Supose que és perquè som persones diferents, i obviament pensem de distinta manera. De totes formes el que si que es cert es que de vegades són massa condescendents amb els alumnes. Un poquet més de canya, per favor!
Bueno, espere parlar prompte en tu xiquet!
Ahir vaig estar parlant amb Teresa de tu, i realment et trovem a faltar
Cuida't molt bonic! I tracta de saboretjar tot el que fas cada dia. Reten-lo en la teua ment, ja voràs com quan tornes es molt gratificant recordar els millors moments del viatge.
t'estime!
Reflexione'm
Educar es un procés bilateral on participen tant el educador com el professor (adult/company qui ensenya), si no s’estableix una comunicació entre els dos serà difícil l’aprenentatge. Per una part l’alumne com a esser actiu que conscient s’involucra en la tasca educativa i el docent com a guia, conductor i orientador, es per tant una adaptació per part de tots dos…. Així que si al teu nou “Lycee” els professors estan utilitzant tècniques noves que apropen al alumne a fi de millorar el procés d’aprenentatge, es una bona noticia, sempre que els alumnes avancen en l’autonomia d’aprendre a aprendre….
Tot té les seues avantatges e inconvenients, tu aprofita el que et brinda un sistema diferent que, si mes no, es considerat com a capdavanter i cerca mètodes nous de treball en equip tan importants en la societat del coneixement que estem vivint i no dubtes en qüestionar, cercar informació, demanar ajuda, aprofundir e investigar, d'aquesta manera faràs un pas endavant...
Publica un comentari a l'entrada