Una cosa a millorar per el 2009..

Cada any, sempre m'he fet un objectiu, una propocicio, concreta,sempre tenia molt clares les coses que volia aconseguir, o volia millorar de mi mateixa, defectes que tinc i seguire tenin, els he intentat millorar, i despres de tot alguns els he millorat.

Aquest any es tot distint, i al dir tot es tot, els sentiments i les sensacions,com tambe la percepcio de vore les coses...

Segons les experencies, i segons el meu punt de vista, crec, que en aquesta experiencia s'apren tant,quan arrives com quan ten vas i estas en el teu pais una altra vegada,perque quan u de veritat apren els seus errors i apren a millorarlos,segon el que em passa i el que m'ha pasat, es quan ha passat el temps i has vist molts punts de vista i has reflexionat,d'alguna manera quan ha passat molt de temps o pareixen tan llunyans es quan els pots veure clars i aprendre tant d'ells,tambe quan ten vas els records i errors que u intenta millorar de la experiencia pareixeran llunyans,i per aixo crec que creixes molt i aprens tant de la vida,entre altres coses...

Aquest any, millor aquests ultims dies, he pensat en que tinc que millorar, i de veritat que me donat conter de moltes coses, de tonteries que he fet, que he dit, que he pogut fer mal a moltes persones i que encara ho podrie fer, de tantisimes coses, que no les podrie pensar ni desijar totes juntes.

L'any pasat em vaig proposar estimar a totes les persones un poquet, no tindre odi en el meu cor, intentar no tindre despreci per la gent,fins la gent que no m'agrada, i despres vaig creure-ho conseguir-ho, i ho parlave com si presumire de lo que havia fet, ara em done conter, al estar en gent tant diferent, al estar en gent que mai me podria imaginar que foren els meus amics, i que en realitat n'hi ha que m'estimen be, quan se que no se valorar ni estimar com me proposava i com creia que podia fer,pareix que no hage millorat gens ni miqueta. No desespere, crec que estar en persones totalment diferents a mi es lo que pot fer que les valore tambe.Mai ho habria imaginat,ser un gran amic d'una persona pija,rica,fet a la moda ni en una educacio que me xoca moltisim,en uns gestos,actes i manies que no podria suportar en Castelló i que d'alguna manera han condicionat els amics que alli tinc, pero ara ho soc, i aprenc a ser-ho,el ser amic,no creieu que me faig pijo ni perc els meus principis.

En aço dic,que he dit moltes tonteries, me cregut mes de lo que soc,massa vegades, jutjat mes de lo normal i despreciat com no ho volia fer. Per aixo per a aquest any nou,2009 no se que proposarme, per por a no poder cumplir-ho, per por a creure que ho conseguisc i despres desmentirme ho fer encarra mes errors i cagarla mes...

Pero al final u apren, que la vida te uns cicles, que tots passem, que alguna vegada algu la te que cagar, i dir: "pero quines tonteries vaig dir, i com vaig actuar!", i que ho te que acceptar,que tots passem i ha d'estar tranquil en els fets ja succeïts.

En final, me decidisc a millorar o aprendre, tot el que puga millorar, pero tot el que puga, no me fique un limit ni una meta,perque u no sap quan arriva al final del cami. Per aixo, espere com lluis llach que el viatge a itaca sigui llarg, i que pugui aprendre i enriquirme d'aquest cami, quan mes millor, i que duri que duri perque el bonic es vivir aprenent,no saber-ho tot, si ho saberem tot,on estaria la gracia?

Avui no parlaré de Nadal

No, avui no parlaré de Nadal, per moltes raons:
-Avui no parlaré de Nadal perque jo celebre el Nadal i aci se fa el Nöel.
-Avui no parlaré de Nadal perque jo en Nadal faig el Betlem de la piga i aci no ho faig.
-Avui no parlaré de Nadal perque en Nadal estic en la familia.
-Avui no parlaré de Nadal perque jo en Nadal estic en els amics de castello.
-Avui no parlaré de Nadal perque Nadal me recorda le ganes que tinc de vore a tota la gent que vullc. Que estan lluny, i que alguns els perdre.
-Avui no parlaré de Nadal, perque visc aci,pense aci, i la meva vida esta aqui,encara que tantes coses me unisen a castello,estic mes unit per força a Joliette, perque visc, i vullc viure, i qui sap, aquest any no celebrare Nadal pero si Nöel i despres de tot,vaig fent amics i gent que vullc,i que al final no tinc una familia,pero si algu que quan arrive a casa esta esperanme en un menjar calentet, i les penes se lleven del cor quan a -19 o -20 graus men vaig a entrenarme a hockey a la pista de hockey externa, i l'ilució m'entra una altra vegada per les noves persones que conec, i les que vullc coneixer, i que en aquesta festa,joyeux Nöel, la gent canvia, es trasforma i els quebecos pareixen mes amigables i comprensibles cada dia.
Pero no,avui no parlaré de Nadal.

Arrêt

Algo que em va sorprendre moltisim quan vaig arrivar la primera nit aci,va ser les senyals de trafic, esta clar son diferents perque no fica STOP,fica ARRÊT, pero el que em va sorprendre ems va ser lo de vaig,que vol dir que pase qui pase s'ha d'aturar per mirar si passe algu, en teoria ningu te preferencia, i encara que sigue un poc estupid es aixi,el que arriva primer passa perque els altres li deixen,crec que no es logic perque si algu tinguera preferencia el trafic seria mes fluid,pero eixe no es el cas,si ficant la rarisima situacio que arrivaren cuatre cotxes a la vegada,que pasaria?se podrien donar dos casos, que els conductors dels vehicles els digueren en la maneta als altres "passa, passa" seria la mes logica i la que tot el mon faria,ho faria per millorar el trafic,sense haber de tirarse pedres per a vore qui passa primer,pero si se donare el cas de que un o mes cotxes es ficara tosut i vulguera pasar,algo ilogic,que pasaria?,serie un caos que ningu pasaria i el trafic quedaria sense avançar.

Algo paregut passa en la politica quebequesa (parlaré de Quebec perque es on estic,pero en Canada es el mateix), el partit liberal, s'empeny en tindre majoria absoluta,no vol tindre dialog,no vol deixar passar als altres de vegades,nomes vol pasar ell per els cruses,i quan en les eleccions de fa un o dos anys no ho se,no va tindre majoria absoluta,va decidir convocarne unes altres,ala,anem a onvocar eleccions,anem a tirar dines i anem a intentar compran vots per el chantage de la seguritat social, ja! El que no me puc creure es que es puguen convocar eleccions tan facilment, la quantitat de diners que es convocarles i per a lo que servisen,per a que vote quan? un 60% 70 % pot ser de la població?la gent esta aborrida de tantes eleccions,i lo mes extrany es que despres se queixen que tenen una seguritat social de merda, sisi,que l'educacio es carisimia,i que la majoria tenen que anarsen de casa als 16 anys perque el cegep(el nostre bachillerat) nomes esta en els pobles grans i damunt si vols fer el que tu vols te tens que anar a montreal fijo, Canada no te diners, bueno, o els gaste en pancartes publicitaries, despres els alumnes de secondaria tenen assumit que no faran ningun estudi,que no hi ha dines.

Pasarà en Espanya?Jo crec que ja passa, que els dos partits majoritaris s'empenyen en voler governar i passen de trevallar per lo que els paguen, que es fer uns bons presupostos,justos igualitaris,crec que ser conservador o liberal es una tonteria per ficarse un nom,perque al cap i a la fi fan el mateix trevall(res).I no fa falta dir que en Espanya el PP i el PSOE es la mateixa cagera de sempre, avançar poquet,no descarte que en alguna municipalitat algun trevalle be,pero pel que veig en general se poden comparar als Conservadors i als liberals.

El Camaleó

Com tots savem, el camaleó es un animal que s,adapta allà on va,canvie de colors i es protegeix dels animals amb aquesta destresa.

Els humans, no canviem de color,pero si ens adaptem a les situacions per poder sobreviure coom animals que som,al clima, a la cultura a la temperatura, i a le persones i a tot el que ens envolta.

Jo, no soc una excepció, i pasant el temps s'han notat els canvis en la meva vida,en el clima i en les costums.

Primer,ja no vaig a trevallar a l'orta ni a l'alqueria,ara l'unica faena es la neu,soc la persona que ha de llevar la neu que cau(que no es poca), i tots els dies,perque tots els dies neve,aii qui voldria la temperatura de castello!!

Perque la neu no significa soles neu i fred,sinos que ara ja no puc anar en bici,es perillos i damunt fa malbe perque la sal que se tire la rebente,i per anar a la piscina he de fe una caminata de uns 15 minuts a 20 anar i despres tornar,tot esta caminant a 20 minuts,no nhi han busos ni res,i en el fred que fa estar un bon rato caminant no es reconfortable,nono,aixo fa que eixir de festa sigue que tornar tart es morir,morir!!!!mare meva caminar a altes hores del mati en un fred de -17 graus(de moment) mitjanament es horrible,i ho faig,que voleu que fage?

Aquesta temperatura tambe fa que la gent no se vege tant,no vullc dir que la gent sigui freda,els quebecos son com diriem en castello uns " Cachondos", son uns cerveseros, els agraen les dones i la festa sobretotes les coses, pero Joliette, a pesar de ser un poble,es 5 vegades mes gran que castello, la mare que va!! i claro quedar resulta complicat, i una vegada mes,lluny.

Pero u s'acostume, comparar es un error, tot es diferent, ni millor ni pitjor, i jo escomense a valorar molt totes les coses que aci tenen, les que avans no me donava conter.

_______________________________

I avui, una de les poques alegries que m'han donat asi les persones d'aci,un regal, anava a la classe de musica al migdia,haviem d'assajar per el concert de "Nöel", i en el passadis me trove a Frederique, el jove xiquet al cual ensenye a tocar el saxo, i m'ha fet un regal, si de tota la familia,que estaven encantats de que fera isa feina "sin animo de lucro" i voluntariament per a el petit Fred, el regal ere una camiseta dels Canadiens, el equip de quebec de hockey gel, com es la vida la regio nacionalista te el maxim equip en gel que se diu Canadiens,supose que vindra de Canada no? Ells, la familia de fred, savien que m'agradava el hockey aixi que van desidir reglarme aixo, es una alegria molt gran, de veres, perque avans pensava que si men anava al endema,ningu ho notaria, se donarien conter pero no li importaria a cuais ningu, ere mes una impresio que una realitat, i ara mes que ser-ho,ho crec.

Guitarra!

Aquest divendres vam anar a montreal a vore uns concerts, al final no vam vore el que voliem,The one night van tocar els segons i com vam vore que el primer grup ere pun america ens vam anar al bar del costat,pero bueno per la vesprada vam anar al estadi olimpic i al Biodom. Gran vesprada. Poca cosa tinc mes que contar,avans m'haure d'aclarir tot el que tinc que fer,i buscarem les coses que vullc fer,perque no magrada viure vivint en les vesprades en casa,necesite fer alguna activitat que m'omplisca per dins, he enviat un email a una ONG que ajuda als pacients de cancer,es l'unic que he encontrat en el meu poble,encara no m'han contestat,pero preguntare a qualsevol si puc fer algun tipo de trevall benevol (asi ho diuen asi), vullc fer-ho, pot ser una chispa que m'ha eixit fa uns dies pero esque em senc buit fent el que faig, i res vos deixe unes fotos de animals molts xulos del Biodom.

Ah! I ara tinc una guitarra per alliverarme quan em faça falta,cantant les cansons de tota la vida i tambe en angles(m'han recomanat que es lo millor per apendre el accent i no se mho han dit).

Tocant rock

Aquest fin de setmana teniem el sopar d'espaguetis de AFS,i ens havien dit de preprar alguna cosa com espectacle,ere el mateix dia i me va trucar Asmus,un de dinamarca i em va dir que en seguida m'arreplegaven i anavem a montar algo,al principi vaig pensar,"pero si no tenim res!!" i despres" me cachis,jo volie anar a vore el barça sevilla",pero al final vaig acceptar,vam anar i la gran sorpresa ell no tocarie el pieno com hjo creie,sinos la bateria,i ahi ja estava derrumbat,saxo i bateria on va aixo?
Sincerament podriem fer concerts junts que farien mes festa que alguns grups punkarras de Oi!,vam preparar 3 cansonetes dos de rock i una de reggae i va eixir genial,improsvisant i quan arrivave el momento cumbre me vaig tirar per terra,tocant el saxo i arrastranme,tipic de les pelicules americanes,ahi improvisant-ho tot, i fen cuarte cosetes que haviem assajat i altres cuatre que no les haviem preparat,habaneres,per ser un noi excelent,blue bossa,un reggaetone que va eixir sol i la canso nacional de quebec vam eixir triomnfants,i despres a ballar, o fer un poquet el bobo, mos ho vam pasar genial,va estar veritablement be,si me vaig enriure, comentqant quan estave per terra arrastranme ahi improvisant rock,i la gent ballant,jaja.
I el dia seguent vaig marcar el meu primer gol en hockey,per fi!i em van donar el puck del partit com a regal.
I el divendres per la nit "THE ONE NIGHT BAND"!!!!! yes!!

Cas Bojan

Segurament,habreu sentit a parlar(els fanatics del futbol) que Bojan esta pasant per un malt moment ara mateixa,no juga al tope de les seves posiblitats,juga poc,mal,no veu molt porteria,en la posició que no es la seva,extrem,i per a ell dificl serà,que l'any passat,va saltar al primer equip jugant una quantitat boja de partits i marcant 10 gols en la seva primera temporada en el primer equip...sera dificil perque la seva situacio ha empijorat,encara que ara l'equip jugue millor,i tinga mes cualitat...tot aço si veiem la prensa,en realitat no se que li pasara pel cap a Bojan.
Dons algo paregut em passa aci,l'any passat vaig viure un dels meus millor anys en el hockey,vaig escomensar en el primer equip de categoria absoluta,primer en la segona linea,i despres vaig anant veient porteria,i guanyantme la confiansa de Nacho,quan mes va pasar mes facilitat tenie de marcar,el meu nivell ere comparable en la gent que portava molts anys jugant en l'equip,i a final d'any vaig jugar uns partits en la primera linea...
Ara jugue en gel,he canviat d'equip,i les condicuions son optimes per a apendre,Canada el lloc on el hockey linea es l'esport nacional,pistes d'hockey gel perfectes,i material que en espanya mai hauria comprat,pero l'entrenador,o no confia en mi o no ho vol veure,que ficanme de defensa no ajude al equip,jo,soc un jugador que li agrada estar a metres de la porteria i no tindre moments per a pensar,pero fica a altres jugadors que ho fan pitjor que jo ho faria i la situacio mesta rebentant,no soles es que jugue de defensa,he de respetar les decisions del entrenador i aportar el que pugue a l'equip,pero els entrenaments i els partits no tenen una base logica per jugar-los.L'equip no te un joc definit,cuasi sempre es un dia juguem be i un altre juguem mal...Damunt,com ja he dit,soc un jugador,que busca el gol,es com ficar a eto a la banda o al migcentre,ell es un jugador que necesita el gol,que pensa en ell,i que quan mes marca millor es i millor juga,en mi pasa algo paregut,no es chupar es estar convivint amb el gol,i mentre l'entrenador no em fique a la banda dreta o esquerra,poc importa,bno crec que vesque molt de gol,perque asi pareix que els defenses sol defenen i els atacants sols ataquen,i aixina se viu en el vestuari...
Ara ha nevat,i l'unic que espere es que se gele la pista de patinatge per poder nar a jugar a hockey totes les vesprades,i entrenar,com a mi magrada,tirant a porta i presionant.

Indesició? SI!

Quan vaig arrivar aci,i em van donar el horari de l'institut,vaig vore les assignatures que tenia...si val no ho habia elegit,va ser un error pero ara ja m'he canviat a on volia i ja esta tot correcte,en Mates dificils i Fisica forta tambe...Pero em vaig quedar assombrat que un perioda dels 9 dies el dedicaren a l'aconsellament per elegir el teu futur,quin toston,vaig pensar,pero clar,aci els alumnes l'any que be faran el cegep,una educacio mes especifica que el bachillerat,on estudiaran el que ells volen 2 anys, i als 19 faran l'universitat,que haurà d'estar relacionada amb materia que han fet en el cegep,pero clar ami no m'afecta molt elegir quin cegep faré,ja que no faré cegep.

Pero amb aço,me vene els dubtes que ha estat sembre al meu cap, "Que es el que vullc estudiar?,i e que vullc trevallar?", si,ecara em queden un any i mig mes o menys per elegir la carrera que vullc fer, perque coses que m'agrade bojamet et puc dir moltes,i que damut m'ho passaria be fent-les,pero no se on se pot aplicar aixó i soc u mar de dubtes que no tinc una clara idea del que fare al final.

Quan ere menudet, solie dir: "Jo de major seré Historiador", toma ya!aixina de simple Historiador,ara, no crec que la meva vida laboral acave sent...Historiador o algo relacionat en l'historia,la veritat que no. I busque en els foros on tenen els mateixos dubtes que jo,i llocs on puc vore informació de les carreres que veig possible,es una bona manera d'orientarse crec, pero les meves idees no s'acaven d'aclarir,mentrestant seguire sent un mar de dubtes i seguire buscant per foros a llegir el que fiquen la gent que esta tant desesperada com jo...

La pitjor desició es la indesició

Real Rock

El disabte vaig tindre assaig,brutal!,me va eixir brutal,genial, vam fer el real rock,si,una altra vegada sentir "reggae,reggae,reggae!" I el reggae tornae a ferme vibrar i a recorer totes les venes.


Per als que me coneixeu, poc o molt, sabeu be que son un adicte al reggae,boig,fou, i que disfrute com un xiquet quan el sentisc i encara mes quan el toque, tornar a sentir el real rock va ser com tornar a pujah'l to per uns instants, i va ser brutal...


El disabte genial,una versio del real rock molt diferent,molt quebequesa pero molt reggae i gran tambe,llastima que no vaig portar la camara i no vaig gravar isa gran canso,pero el dilluns hi havia assaig i la vaig portar i en seguida per calfar un poquet i fer jam,que aci ho fan sense parar; vam tocar el real rock,no va eixir tan be,pero igualment vaig cantar i aquesta vegada ho vaig gravar, pese als desafines,els gallitos i que verdaderament no es la millor versio que se pot escoltar,no m'agrada molt la veritat, la penjare, per a que vos continueu enriguent de com cante,i pogueu vorem disfrutar.
http://www.youtube.com/watch?v=YuG8jk-goVU

I avui, hem anat Jose i jo a vore un concert de bigs band al Cegep de Joliette,tambe genial,jo me creie que serie pitjor,perque pareix que els estudiants comencen a estudiar enserio la musica en el cegep i l'universitat,i crei que tindrien poc mes que el nivell de 5 de secundaria,pero no,els he vist a tots correctes,no bonisims,pero si correctes,en una gran afinacio i un bon so,no son cracks com molta gent que he vist en el conservatori de castello,pero si que son prou bons,en el cegep podriem dir que hi ha una bona educacio en lo musical,pero lo espectacular ha sigut la big band de luniversitat de Montreal,no se si ere lo millor de lo millor,pero tenien un jazz-reggae-blus,que m'ha deixat impresionat,els saxos sobretot,un saxo bariton ahi improvisant,si no l'haguera vist haguere dit que ere un tenor o un alt,perque fua, quin so!

Tot aço m'ha inspirat prou,i he escomensat a fer una obra pêr a saxo molt dificil de tocar,pero no es aixo soles el que vullc m'ha tornat l'ilució per tocar,per tindre ganes per apendre,avui he deixat de tocar perque Alain s,en anave a dormir,pero estava assajant en unes ganes que... no se se m'han pasat moltes coses pel cap,escomensar a composar,pot ser... es un progecte ilucionant,dificil pero que me fa tindre unes ganes d'apendre el saxo i millorar la qualitat del so que fa temps que no tenie.

Records

L'altre dia vaig rebre una carta de algu que no esperave rebrela,amb una foto i dos fulles contanme coses d'ella i parlanme amb una sinceritat que feia temps que no veia...

Gracies Helena una vegada mes.

I amb la foto vaig decidir que aquesta devia ser penjada en la pared davant de la taula d'estudis on estudie,per a quan arrive cansat a casa tingue un bonic record,i amb aixo vaig decidir ficar les fotos mes boniques que Maria Donyate em va donar quan men vaig anar,la foto de la familia vestida en el betlem de la piga,tot ple de gomets com no pot faltar,una cullereta,i un mapa de Canada amb els albergues me baratos per anar a visitarlos amb el meu amic Jose el paraguayo.

Ho hauria d'haber fet avans,tot el mon penja les fotos i decora l'habitacio quan sen va,pero jo ho he fet fa dos dies i ara cada vegada que entre a la habitacio veig moltes cares conegudes,records...I amb el saxofonista de metal,regal de Pujah,deixe aci la entradeta.

Nosotros recordamos, naturalmente, lo que nos interesa y porque nos interesa.



Una altra cosa que volia comentar que no tenie res a veure,es que avui he anat a vre teatre,en principi sol,pero despres he vist alguns amics del institut que m'he unit a ells,teatre Quebeques,de l'ultim curs de secundaria,molt currat,m'he quedat impresionat,com en una assignatura se pot trevallar tan be,i lo bons que son,si en musica no ho son tant,en teatre son genials,els mobiments els gestos,increible,a cada actor, que coneixia,li he dit i repetit: vous etes un artiste, c'est vraiment bon!

La canso de la felicitat!

Avui he acavat de veure el video del campament amunt 2008,per cert mltisimes gracies Maria Redon per enviar-me'l,no saps l'alegria que m'ha entrat al cos, i ja havia vist gran part del video el divendres pero esta ultima part,la part de les cançons finals,els abraços i la ploramenta han sigut genials, m'han traslladat per un moment a llucena,en els xiquets en els monitors,grans persones, i en l'esperit que hi ha alli,m'han recordat que he de trasportar aquest esperit aci,ho havia olvidat,totes les cansons com "un infante feliche","la canso de la felicitat", i totes les del campament no estaven presents al meu cap, i esque veig dia a dia com la meva ment es trasforme i canvia,pero no tinc que olvidar mai aquell esperit,ai quins bons records, qui volguera estar unes horetes en llucena,amb tota la gent,nomes quan dormc,estic un poquet,somnie que estic alla en castello,en qualsevol anecdota del dia, al vore el video,ha sigut algo que feia temps no sentie,aquell amor sense ningun interes ni ninguna rao per donar-lo,tants abraços nomes per donar abraços,tots els amics,el campament llucena es iferent,aixo ho sap tothom que ha pogut compartir alguns dies amb la gent d'alli, i la conclució es que m'alegre moltisim d'haber pogut tindre la gran expeiencia de ser monitor avans d'anar a Quebec,una experiencia que m'agradaria poder tornar a viure cada any,que t'ensenya molt molt pero molt mes que moltes jornades completes a l'escola.



No se,despres de vore el video,m'avellia parlar d'aixo,sempre havia volgut parlar del campament,pero no encontrava lloc, i aquest video/emocio m'ha fet tindre una força molt gran,tornar a sentir l'amor que se despren.

I el que mes m'ha entrat es isa canso,que te diu que no estigues trist, que en pensar en ella i cantarla,t'alegra el cor i et dona caloreta.

I despres a fer... la canso de la felicitat dum dum dum!

Pd:No tinc fotos del campament,aixi que ficare algunes dels monis que son de les persones que mes m'enrecorde aci, sempre que veia a "els monis" ens apegavem una altra vegada el esperit amuntero i si poguera elegir,m'agradaria poder viure amb aquest esperit molt de temps de la meva vida.

La felicidad es olvidarse de los problemas; valorar lo que se tiene y cantar hasta quedar afónicos.

La felicidad es como un pastel, cuando lo tienes lo saboreas, y cuando no, sólo con olerlo basta.

Tortilla en ketchup i un altre motiu per somriure

I se diu que sempre no hi ha nit sense sol,i pot ser que no haja assimilat la mort de tronquet o que estic aci que ja no intente pensar en aixo,i que cada dia em sentisc millor i l'unic que faig es mirar cap a davant i vore tot el que m'espera en esta gran aventura em fa olvidar part de la tristor que l'adeu de Tronquet em pot provocar.

Aquest fin de setmana, ha sigut normal fent motes coses com els altres fin de setmana han sigut,dijous i divendres per la vespra i disabte per el mati,trevall per finansiar el viatge a Toronto en l'orquestra.4 hores estant al Super C(supermercat de menjar) embalant tot el menjar dels clients,i asi no fan la compra per a poquet,no no aci compren en abundancia,menjar per a una setmana,pero clar ells no van a les tendes de baix de casa a comprar el que necesiten,es molt quantitats industrials i tot rapidament i ordenadament com ho volen ells,molt cansat,estant 4 hores dient: "vous volez que je/on envale votre choses?"i explicantlis perque ho fem,la veritat esta be fer aixo,se trau uns 500 dollars per dia i hiha molt ratos que un s'ho passe be,el divendres que ere hallowine vaig acavar cantantli a una caixera "besame mucho" ja que m'havia dit una frasse en espanyol,i no se per que ho vaig fer la veritat.Despres vaig haberli de cantarli a molts clients per a que ells ficaren alguna cosa en el bote per al finansament.

El divendres per la nit a vore el concert de Vanupied que tocaven(jo no podie tocar encara perque havie estat mal tota la setmana i no havie pogut assajr en la setmana per el meu compte per els 3 herpes que m'havien eixit a la boca i en ells soles havie assajat una vega,pero igualment volien que tocare i jo vaig decidir que no,per a improvisar tot el concert millor que no...Vam arrivar tart a casa Jose i jo perque vam haber de vindre caminant,i per la nit fa fred fred,jo vaig dormir poc perque me tenie que alsar pronte per anar al finansament.

Partit de hockey que vam guanyar,i el diumenge a Montreal,on vam vore moltes coses,montreal subterrani que no te cap misteri;montreal vell, que nomes te 400 anys; i el mont royal on nhi havie una gran vista i a baix hi havie un tipo de festa que se fa cada diumenge que es impresionant,brutal, tot ple de tambors i instruments(saxo i trombo) improvisant,pero tot el diumenge sencer,i nhi ha molta gent,ahi en el fred de 0 graus ballant i tocant,tinc que anar amb el tam tam de casa a tocar alli,es impresionant.I ara per sopar tortilla de patata i ceva,i Alain va i li fique ketxup,son raros estos americans,pero despres de tot es un motiu mes per arrancarme una rialla,tindre un motiu per somriure i seguir endavant.

L'ultima pilota...

Avui,he sabut per la meva germana,algo que no m'esperava,una cosa que ma cap girat tot,tronquet el gos de les pilotes,en que tans moments hem compartit,ha mort,un mal a la panxa i unes medicines que ell ere alergic han acavat amb la vida d'un animal que en tots els llocs on ha viscut,a marcat,un gos que no morira i sera olvidat,un gos que despres de molts mesos persones que feie temps que no veiem ens seguiran perguntan per ell.

Veient videos m'ha arrivat la noticia,i el primer video que he decidit mirar ha sigut el de "Que tinguis sort" pero aquesta vegada el dia no era net ni clar, no hi havia dia per despedirse,no ha havut posiblitat de dir adeu,i ha partit,i el meu cap no assimile encara que no el vore mes,encara tinc en el cap que el dia que torne a Castello, tronquet se torne boig i no pare de saltar i de xillar durant 5 minuts,es algo que esperave d'ell desde que m'en vaig anar.

Es un tipic pero ell CONvivie en nosaltres, quan feia una malifeta s'amagava i feia ullets de no trencar ningun plat, i quan qualsevol de la familia estava trist, ell anava poc a poc amb els tics tacs de les seves patetes al parquet de la casa de castello a estar al teu costat, i crec que al meu cap li costara d'asimilar...

Que diran els xiquets de llucena?que diran els monis?la familia? ell ha marcat on ha anat i ha sigut un porcar mes, un gos amb desparpajo, insustituible, unic, resistent, jo afirmaria que tenie personalitat,qua li mirava als ulls pensave que ell tambe pensaria qualsevol cosa,que dir...

Ha sigut enterrat en l'alqueria,el seu paradis, on ell era feliç on quan anavem en cotxe cap alla,ell asomava el cap per vore per on anavem i per a que li pegara el aire.Enric li ha fet una lapida petita on recordarem el seu periode de vida,sense descendencia,encara que per intents no ere,i m'ha dit Nuria que pronte em trucaran per a parlar d'aço.

I avui he tingut que transformar la rabia i les llagrimes en colps de puny,en exercisis de musculacio mentres la pena m'indundava el cor i les llagrimes m'arrivaven a la boca...fins que m'he esgotat,suat,enterra,gitat,preguntan:Per que aço deu?

Avui ha nevat, i la bustia tornava a estar buida, i el fred feia mal, i...m'he allunyat mes encara,la perduda de Tronquet fa... ai... el dia ere fosc i caie molta plutja, i vaig haber de tornar caminant a casa,mullat,gelat,malalt,mes fosc no se pot estar, pero Alain me va recullir quan pareixia que no arrivaria mai a casa en la plutja torrencial i el vent fort,pero el dia ere fosc i estar sec no canviara aixo.

Per al que li faja falta:

http://www.youtube.com/watch?v=Fk4ZHJJXLoQ

Amérindiens: l'amor a la terra per damunt de tot

Avui, en classe d'historia de Quebec el professor no ha vingut i ha vingut un sustitut que ens ha ficat uns videos sobre la historia de Quebec.
Se base que fa molts molts anys Asia i America estaven juntes per Russia i Alaska per el gel,i que els asiatics van fer un gran viatge per arrivar primer al Nord d'America i despres tota l'america sencera.
En el video eixia que feia per lo menos uns deu mil anys que estaven en el nou continent,deu mil anys,els suficients per millorar notablement la seva tecnologia per la comoditat de viure. Pero no ho van fer, la nova tecnologia ix sempre de les necesitats que tenim, pero ells no tenien necesitats? si menjar, el lloc on viure segur i la convivencia com tots els animals en la terra, pero ells no necesitaven mes comoditats,es sentien igual que el cervol que caçaven o que el arbre que talaven,i aixina es,nomes caçaven el necesari perque mes,ho utilitzaben tot i no tiraven res,la pell per abrigarse i les dents i ungles per les armes per caçar. Segons parla el professor de l'historia i la economia del Quebec o de l'america del nord en general,els ameridians tenien una economia,basada en el intercanvi de coses,se diu Troc,pero l'economia es pot anomenar d'una altra manera,economie de subsistance,una economia per viure,per sobreviure,es sentien com cualsevol animal i per caçar s'adaptaven a les circunstancies que feren falta,aprendre a xiular o ficarse la pell del animal i anar com ell. Per entendre el seu amor per la natura una persona ha de deixar apart tot i nomes necesitar ell i la natura.
En aquest mon,d'amérindiens queden molt pocs,el amor i respecte a la natura s'ha perdut, s'ha arrasat, tal com els europeus van arrasar les cultures americanes que vivien en una pau absoluta i en una armonia total en la natura.

No se es una cosa que he vist i que m'ha agradat molt,he sentit l'armonia que ells tenien per un moment. I crec que estaria be que tots aprenguerem un poquet de aquesta cultura,que podia viure be volent la natura.

Soletat

"Miquel bon viatge, disfruta molt, jo se que no tindras cap problema en la familia, eres una persona que et fas voler. Tots els consells que t'han donat son bons, fes cas però el mes important es obrir els ulls, estar atent i anar aprenent de les coses que et van succeint, estigues obert a tot.

La experiència ja t'ensenyara, dia a dia com has d'actuar.

Quan et sentisques a soles, pensa que no és aixi, que això és un moment en la vida que has de passar i que aci tens unes personetes que dia i nit pensen en tu.

Se que t'en vas però ja tinc ganes que tornes per a que em contes totes les bones i tambe les males experiències que t'hauran fet creixer com a persona.

Saps, m'ha agradat molt conviure aquests ultims dies avans de la teva partida amb tu,eres genial.

Ha, i no saps el que t'espera alli.Sapigues que tens uns pares,Mitxel i Lola que son molt permisius. I pot ser allí no et deixen sortir tant o jo que se, bé ja em contaras, tu aguanta marea i punto.

Bé no se que més dir-te l'unic que se és que et trovaré molt a faltar, ja que quan vingue de Valencia, a qui li donaré abraçades? i passaré estones de punxamenta? ja m'apanyaré o et punxare per via msn que no esta res malament.

Un fort bes de la teva germana Núria que t'estima en bogeria.

Que la llum no s'apagui dintre teu.

20 d'agost 2008

I com cada carta que llegeixo quan me senc una mica mal,aquesta m'anima en quantitats industrials, perque acerta en moltes coses i no se m'agrada molt molt,perque despres quan pense "Que codony faig aci?" m'arriva a la ment,el grup de musica hockey,petites motivacions que per mi son molt importants.

Aquest fin de semana ha vingut Jose un xic paraguayo que la seva mare s'en tenia que anar amb el novio a no se on,hem parlat de tots els problemes que tenim,ell tambe esta en una eperiencia com la meva,i ens em entes molt be, ell ho ha pasat un poquet mes mal que jo crec. El diumenge em va preguntar: "Miquel...te puedo pedir una cosa?...",i com diuen molts els estudiants que mon anem a un altre pays mos entenem perque tenim els mateix problemes,jo ja savie que es el que volie..."un abrazo?"li vaig dir, ai! la manca de mimitos de la meva germana i de tot el mon em pesa i m'afecta. "si..." va contestar ell,i em va abraçar,i alguna llagrimeta va soltar, i el comprenc,feie temps que no ens sentiem compresos per ningu, i en veritat no hi ha molta diferencia entre ell i jo,l'unica esque jo tinc unes motivacions que m'han fet que aprete les dents i que "sea divertido ser feliz" jeje,jo tambe necesitava una altra vegada sentir que podia ajudar a algu,tambe feia temps que entre els amics me sentia inutil i un objecte apartat. Si soletat,he sentit soletat en moltes ocasions, pero no se si es per les motivacions que tinc o perque en Castello he pasat ratos de veritable mal estar,que asi no ho senc com si fora el pitjor etat animic que he estat. La soletat,el no encaixar en la gent d'aci,la sobreproteccio que tinc dels pares sobre mi,etc seguiran estant, de moment,pero es algo que no canviara les meves forces de viure i l'alegria que hi ha en el meu cor.

I la llum no s'apaga...

"Cuando sientas cerquita la soledad es porque sabes lo que es estar lejos de ella y por ello deberías sentirte privilegiado."

Estancament

Avui parlare de la classe,si,perque me cansat de parlar objectivament del que em passe i em deixa de pasar,no vullc un blog que se centre amb mi i solament amb mi...

Despres d'aquest mes i pico que porte, he trovat algo a faltar en l'escola, he pareciat coses noves, els professors mes ilussionats,mes contents,amb mes activitats a fer, tots seguint una dinamica pareguda,corregint molt be els exercisis, donante els apunts necessaris...I es aquesta cosa,que t'ho donen tot masticaet que no ho vols aixina,no es que no ho vullga,magrada l'escola d'aci,pero verdaderament trove mes motivant l'escola de Castello,on l'esnenyança es un poc mes roina,pero per a traure profit del que se ensenya un te que buscarse tambe com aprendre.

Les hores i quart se fan mes llargues,son menys intense,en moltes classes se "trevalla" en grup,i no es fa res, i despres els alumnes comensen a prepararse per a eixir 5 minuts avans de que el timbre sone,5 minuts exactes,(tenim un rellotge gran en cada classe),i davant del professor,i ell no diu res ,ho veu normal,els alumnes sembolen estancats , enbobats,com si ells mateixos no pensaren com poden fer les coses(aço no se pot aplicar a res no?) sincerament m'agrada molt este tipo de classes,te coses bones,pero tambe m'agraden ises classes de 50 minuts curtisims on has d'estar atent a tot o sinos te perds,i on sona el timbre i si recullises avans del que el professor diga algo ell se sent indignat...hi hauria que trovar el punt mig,com en totes les coses...

Moltes vegades en la vida, quan servim gaspacho o pures al meu abuelito ens diu: "ami aço no m'agrade,es com si t'ho masticare una altra persona i t'ho hagueres de menjar tu", i si jo crec que el gaspacho i els pures son bons,tambe crec que tot fetet no m'agrada, m'agrada masticarmeu ami,ja que per aixo tinc dents fortes i puc rossegar per fort que siga.

Futbol America...i Federals!

El dilluns varem anar a Montreal a vore el partit de futbol america de els Alouettes de Montreal,i me van explicar com funcionava,es un joc expectacular,sempre l'havia admirat pero vaig disfrutar prou observantlo,i els espectacles que oferie el club tambe eren molt bons, primer escomensae el himne de Canada cantat per una noia que ho feia molt be,el principi per frances i el final amb angles,en veritat es bonic l'himne de Canada,pero no te molta logica, "la teva historia la mes gran de totes..." o algo aixina...si nomes tenen 400 anys,jeje...

Despres el partit,que cada 5 minuts se feia temps mort i eixien les animadores o les tipiques bazoques de camisetes per fer propaganda,tambe vaig notar com es venie menjar,cerveces i s'animabe a la gent de la grada,tambe estava el tipic mascota animant a tots,va ser molt molt america jeje.

I Les federals pos s'ha quedat com avans, no conec molt la politica de Canada,el bloc s'ha mantes,els conservadors han pujat,els liberals no se,3 partits independents han sorgit,no se sap com se diuen,no ho fica al diari,i els verts no tenen res,ixen en el diari com que trauen 0 en tot canada.

Ahir vaig decidir canviarme de curs de matematiques,asi hi ha 514 (facil),526(dificil),536(els millors),jo estave en 514,un mes pe donar simples inecuacions sense misteri,aixina que els vaig dir de canviarme i m'han ficat en 536,lo mes dur, no volies caldo,toma dos tasses, i la veritat en classe d'avui de mates no he entes la majoria de coses,crec que ere normal ja que corregien un examen que havien fet el dia anterior sobre funcions i no m'enrecordave,pero ahi es on vullc estar,on no pugue descentrarme ni un moment per seguir la classe,ahi es on vullc estar.Per canviarme de curs de matematiques m'han havut de canviar de cuasi tot,per a que poguera fer-lo,ja que son mes hores de matematiques,deixare de fer pagines web,una pena,perque m'agradava aixo de fer pagines web en llenguatge html,pero les matematiques me priven mes.

I avui,he anat amb Jose d'afs a patinar,a ensenyarlo que encara no havia apres, el paraguayo ho ha pasat un poc mes mal que jo,pero el mamo sap portugues i angles,encara que el frances encara no el domina,pfff sap prou d'angles,s'anira sabent moltes llengues

Bodorrio!!

Pos si aquets fin de setmana ens hem anat a una boda, boda quebecoise! Escomensem per el divendres que hi ha prou que contar...

Vaig arrivar a casa per les 9 mas o menos del Cafe rencontre,i ja estave Roxane David i Teofil,el seu xiquet de 6 mesos,vam jugar al trivial, i vam riure prou,el disabte ens vam vestir i vam anar a la boda,amb Marie-Josée el seu novio Mathieu i els seus fills Ulises i Casiopea,que no son fills de Marie josée i tampoc de deus,la boda va estar diferent,amb un animador que va fer molta festa i sense esglesia,va ser la primera boda que asistisc sense esglesia,pero amb festa,bfff vam ballar musica discotequera dels 70 hasta rebentar,Danielle se va posar "pompet" crec que no fara falta que busqueu al traductor frances Catala que vol dir,i ho vam opasar genial,vaig ballar en la mare de la novia en la novia,vaig ficar el tipic limbo, i savien moltisim fua jo no se com ho feien,el animadr va fer uns jocs que la gent va seguir molt,i en un deixos jocs vig haber de cantarli a la novia "besame mucho",res genial.L'unica cosa que'm va extranyar prou es que en els aperitius avans de menjars no hi havesin gambes ni coses delicades,hi havien verdures fresques per a mullar en una salsa,extrany,la cerimonia va ser al aire lliure i de 15 minuts curta bonica i en un lloc de somni.

El diumenge dinar de familia i despres vaig anar a jugar a hockey,vam tornar a pedre,3-1 i aquesta vegada lentrenador em va ficar de defensor,la qual cosa crec que agafare aquest rol perque la tactica encara esta poc definida i soc l'unic que no surt al contratac nomes agafar el puck, i al arrivar a casa la sorpresa,email de Vanupied, el grup de musica que li vaig enviar un email preguntantli si volien que tocare amb ells,estan interesats tot savent que estare aci un any i que tinc 16 anys,esta be aço!

Dema es festa i anirem a vore un partit de futbol america,i despres el entrene,i avore si em responen els del grup per a quan ensayem i ens veiem per primera vegada!

Café Rencontre

Caminant al migdia per un passadis de l'escola(tot ple de gent,com si s'acavare el mon),vaig vore com Jean Philipe, un punky pacific que podrie pasarme hores parlant amb ell; estave en una paradeta de propaganda,que aci se fa propaganda en lescola de tot,de la marina,de tot; la paradeta en qüestio era del "Café Rencontre, la casa dels joves" i vaig preguntar un poc, em va dir que ere una casa feta per als joves on es feien activitats,i en el poster que havien fet de propaganda estava un dibuix, la casa, i unes senyals subjectades per els joves en una ficave Implicació, en un altra Colaboració, i en la que estave mes davant, subjectada per el meu amic Jean-Philip, ficava alcohol i drogues,en el signe de prohivit,vaig pensar en seguida que ho havien fet perfecte,clar la gent en seguida relaciona punkys en borrachos i malfainers.Li vaig proposar a Jepe(com li agrada que li diguen) que m'ensenyara aixó, que jo volie colaborar, i me va dir que anare eixa vesprada a vore.
Vaig anar i me la va ensenyar,la monitora,o animadora com aci diuen, me va ensenyar les normes, i els valors que inculcaven,me va recordar un poc al esplai,un lloc gratuit, que preten inculcar uns bons valors,sense tindre present com vesteixen ni com pensa la gent, pero clar l'esplai es per xiquets menuts, es molt diferent, pero em va agradar, per fi vaig encontrar gent que no es tant superficial, i que tenen clars uns valors que m'agraden,i em vaig a puntar,tenen billar,futbolin,i taula de pimpom, i esta obert de dimecres a dijous de 6 a 9:30 10 de la vespra, i aixo crec que anire prou per alli,ja els he proposat fer una festa reggae punxant i de tot
I pasats un dies una cosa que no te res que vore, angles... primer trevall,gravar un anunci i exposar les seves caracteristiques tot en angles, clar si per a un Porcar es dificil parlar angles, per mi que estic submergit en el frances i nomes pensant en frances,que ja em costa,pensr en angles com un altre chip que simplante en el meu cap es molt dificil, i bffff, aprende dos idiomes al mateix temps,es realment dificil, per mi es com comensar de zero,quasi com si no tinguera base d'angles,perque parlo si,molt poc,pero esque aci el nivell que hi ha es molt gran,la majoria podrien anar a qualsevol lloc i parlar amb angles sense ningun problema, i aixo, la profesora m'ha fet fer la presentacó sol,no comels altres que la feien de 2 en 2, i davant de tots,i he sufrit,bfff no m'haguera agradat estar ahi,pero tot ha anat be,i el meu petit trevall sobre nike football ha eixit mitjanament decent. Ara toca estudiar molt de angles,vore televició amb angles, i llegir amb anges,lo mateix que porte fent amb el frances pero cuasi com comensant de zero. I res mes nomes desijarvos bon cap de setmana i fins a la proxima.

L'historia d'un somni...

Un dia de final de estiu, quan un jove de 15 anys estudiava per recuperar l'angles,se li va ficar en el cap que lo millor que podia fer amb la seva vida, el millor que podia fer per solucionarla, era anarsen, no fugir, anarsen a un altre lloc on poder trovar coses per a que la vida tinguera un lloc on anar, una ruta per lo menos, un cami on sense saber be on vas, saps que vas ben encaminat.

I ja porte tres setmanes i pico, i el somni s'ha fet, i per mol que la gent d'afs fage estudis de que el estat d'anim del estudiant primer puge, per la motivacio,i que despres baixe per l'anyorança,i que puge i que baixe i que puge i que baixe, jo estic be, i la unica linea que ha traçat el meu estat d'anim es de pujar a poquet a poquet, que hi ha habut moments que he dit: "per l'amor de deu,que estic fent aci en lo be que estaria en castelló!" han sigut moments puntuals que m'han fet baixar l'euforia d'aquest nou mon. Jo, tire els estudis i les recomanacions de allunyarse del mon del teu pais d'origen, perque si, hi ha gent que se sent soles, que no s'adapte del tot be, i li costa ficarse en el cap que va a estar un temps fora, pero no tot el mon es aixi, no es millor ni pitjor,es diferent, perque igual que els altres xiquets s'han alsat pensant :"que faig aci?" o al gitarse es giten amb una cara trista, jo vaig cantan en la duxa per el mati,o quan vaig en bicicleta cansons reggae que m'invente al moment,que mai m'havie pasat d'anar cantant i content al colegi, o quan me gite que tots els dies em gite amb un sonrisa apagant la llum i esperant un nou dia,dientli bona nit a la llum de nit de la tauleta, si estic be,i estic segur que en un temps,pot ser en Nadal, anyore i ho passe malament, pero ara estic be,per molt que els estudis diguen que hage d'estar malament,que els respete, son generalitzats,com ho es tot, pero no es precis seguirlos.

I d'alguna manera o un altra,aci,menjant panis com els americans, o anant a jugar amb Chien-fou(gos-boig) a la trac(via del tren),soc d'alguna manera feliç, se podria dir, que he encontrat el cami que no se ben be on va,pero estic segur que vaig be,i vullc anar-hi per aci.

Muntanya i gel!

El fin de semana, ha sigut ben bonic,no de lo mes complet pero bonic,escomencem per el disabte, on vaig anar amb Danielle,a una estacio de sky a vore els colors de la natura, clar dius al principi es un poc... no se jo per mi no ho haguera fet pero despres de vore aço:

I vam pujar amb el telecadira i vam vore tot els colors rogencs que estaven per el bosc, trés beau, se diu molt per aci,i com ja vaig saber el primer dia que vaig arrivar aci, vaig fer una foto per a que sapigueu perque la bandera de Canada te una fulla roja,"Oh Canada" li solie dir a danielle per a picarla, jeje. I despres, vam anar a una altra part a vore el chute,que mas o menos son els rapits, les rutes per anar-hi molt curraes, segur que no hi haurant moltes,i aixo,vam caminar un poc i ja feia fred, ostres l'abric que portava no el portaria mai en castelló, va estar be,i al tornar, vam anar a misa,ja que el meu "abuelito" Antonio me va donar el dia que m'en anave 20 euros,pero no per mi,sinos per a lesglesia d'aci,que penses:"ara tinc que canviar la moneda per a donarli-ho",l'esglecia d'aci,crec ue es encara mes extremista que en Castello,aci,segons Danielle,l'esglesia obliga,o per lo menos dira molt,a tindre un fill cada any, per aixo celine dion(no se com se escriu)(es de Quebec)es la 13 de la familia,o com Danielle,que son 14 germans, damunt vaig vore com si fora politica, el cura deia"qui es el que apolla tal tal i tal?,l'esglesia Catolica,qui es l'unica que ajuda tal tal i tal?,l'esglesia catolica", molta politica, i me va pareixer depriment,mira si va ser que el que portae la sistella per a que posaren dines,va pasar per una parella,que crec que lis va ficar un billet prou gran,pero com soles li havie donat una persona,encara li demanava a l'altre,com si fos obligat!,i res, se va acavar la misa i vaig entendre la posicio de Danielle, "si jo soc creient, pero no em fa falta vindre aci per a que la pau del senyor siga sempre amb mi",i la compartisc,ja que aquella misa pot ser es de les pitjors com a caracter que he vist.

I el diumenge,jeje, a jugar el partit d'hockey,hem perdut si,1-2 pero m'ho he passat genial,jugave en la tercera linia,normal acave d'escomensar,pero vaig tirar prou a porteria,i em vaig caure tambe prou,tinc el numero 90,pero com se confundien els colors mos hem ficat un altra i en el video ere el 10, lo que m'ha sorpres es que despres del partit tant els pares com els jugadors estaven super cabrejats,insultant al altre equip i no donantli la ma al arbrite, pensant:Ei!!!!,no problem tios!"aixina que e felicitat als entrenadors i lis he donat la ma al arbrit,i m'he anat al vestuari sense dir res.Jeje estos americans,

Bueno aci vos deixe un video, on tire una vegada a porta,i tambe me caic,per a que vos rigau un poc.

Danielle

Dons avui voldré parlar de la mare adoptiva que ma acollit en sa casa durant un any, Danielle, que se pronuncia Daniel, vullc parlar d'ella perque de lo americans que son aci,que se creuen diferents cada individu,se creuen especials,que de una manera tots ho som pero ells se creuen que estan en una reunio, la seva postura la seva mirada,es la que la gent mes nota...no se en la reunio de l'orquestra els pares tenien uuna postura i una cara cadascun que bf ere molt presumida,que men vaig del tema,de tot lo amerians que son aci,i que danielle es tambe en ise sentit els apsectes que te el caracter d'aci,jo,la veig diferent.

No li vaig a donar les gracies per tot el que fa que per supost se les done i en aço me contradisc,el que vullc fer es parlar un poc d'una persona que la veig diferent.

Danielle no es una persona que sigue exepcional,no es maraviillosa,no te una gran sabiduria tampoc,es la seva forma de vore la vida,de vore la vida bonica com ella la veu,i sencilla, es una persona que se diverteix per cualsevol cosa,es felis crec,la veig que aprecie el moment,no espere a un dema,viu el avui sense complicacions,no te mobil,no en vol de maldecaps, i aprecie les coses menudes,que li fan gracia.

Ella te les seues coses,veu molt de cafe i veu tambe la televisio molt,pero li agrada mes eixir a vore els colors de la tardor,es una persona treta de un conte per a joves, com si la mateixa Amelie haguera envellit i fora ella,si,el seu caracter aixina,paregut al d'Amelie, encara que no me done molts abracitos es una persona que me fa sentir en casa una altra vegada,me fa sentir agust. I pot ser per aixo,que no se pot explicar,es perque no m'acava d'eixir be esta entrada.

Oh Canada!

Avui, parlaré d'una cosa que m'ha sorprés prou,algo que no se pensarie en Espanya,les circunstancies son diferents,si, pero no deixa de sorprendrem igualment.

He anat a l'escola com tots els dies,be ha anat normal tot, menys en Historia de Quebec que o entenc gaire cosa i agafar apunts es prou dificil ja que la profesora te una lletra pitjor que la meva,i es dir molt. Pero a el tercer periode, en mùsica, el professor ens ha dit que el governador de Canada vindria a la ciutat i que ens proposava que toquesim algo,i que si tocavem que ENS IMPOSAVA que fora el himne de Canada(Oh Canada) i una altra que no te molta importancia,que ens imposara? el que jo no entenc es com pot anar aixina de OBLIGAR a que toquem el himne de Canada en una zona on tot el mon parla frances i esta clar la nacio Quebecoise,pero s'ha votat i el tot el mon ha dit que si,no se si ami em feren aixo en Castelló,tocar el himne de espanya, jo lis dira que el himne d'espanya...peró clar no puc jutjar, aci un pot dir lliurement viva Canada o viva quebec i no hi ha problema,que me pareix correctisim,per aixo no puc dir res,ja que no es el mateix que en espanya que hi ha mes conflicte i el pais esta mes dividit.
I li he dit al professor "peró,jo no vullc tocar el himne de canada" i ell:" jo tampoc, i si es cert que els alumnes no tenen molta identitat en quebec com a nacio, els professors son cuasi tots nacionalistes, undia em va preguntar un : "ei Canada be?" i jo : "Millor em va en quebec" i li vaig arrancar un somriure.

Al final se tocarà la cansoneta, s'accepte, no soc ningu per a crear una polemica en un lloc on no se gaire cosa,nomes el que m'han contat Danielle i Alain, i aixo tot el que he escrit avans,que pot sonar un poc agresiu,acava sent una acceptació sense voler discutir res amb ningu. No vullc que penseu que me fico maça en la politica d'aci sense saver-ne eh!

Una altra anecdota,en la quedada de AFS vaig coneixer a un chic neerlandes i finlandes o no se d'on que li interesava molt la politica, i vam xarrar,son pare adoptiu votara el que vullga el noi,despres de discutirlo,pero no es aquesta la qüestió,la qüestio es que ell i son pare m'han invitat a anar en abril al parlament de Quebec,on de moment manen Conservadors,ja que ara en novembre son eleccions,m'ha invitat a anar perque el van invitar a ell,i anirem al parlament,segurament amb el primer ministre. Pot ser interesant proposarli algunes coses,i parlar directament amb ell, avore com respon a agunes preguntes.
Salut!

Vive le hockey!

Dons...aixina va ser,va arrivar el dia de la veritat,el gran dia, tan nervios he estat durant estos ultims dies...tan preocupat...

Avui, ha sigut un dia diferent,un dia per recordar, un dia que m'he alliverat, un dia que dormire en la sonrisa en la cara,perque si en esta experiencia se canvie continuament de humor i estat animic,esta activitat m'ha alegrat com no ho feia ninguna en molt de temps...comensaré.

Vaig a l'escola,be,pensant sempre en la vespra, arrive a casa, i quan son les 5 ja me tremolen les cames, me prepare la moxilla i tot,menge prontet i a les 6 men vaig soles a patinar en l'hora lliure, amb el mp3 tranquilitzanme un poc,me caic,el gel fa molt de mal,i la meva creença que podia fer be disminuix,s'acave l'hora de patinar,i espere a que monsieur Marchant,el senyor que me porta el material,vinguere, mentres veig l'entrenament que se fa,un equip força bo que tindria la meva edat,ere bo pero per el que jo creie que eren aci pensae:"ojala entrene en gent igual", eren el equip midget AAA,de la meva categoria pero els millors,arrive monsieur marchant,anem a parlar amb els entrenadors,amb les pors,amb la por de que l'entrenador pensara que era una coa inutil per a ell una peça que feia noça,por a que els companys foren agres,que me rebutjaren,ha havut algun moment que haguera desitjat no estar alli...

I arrive al vestuari,n'hi han 4 o 5 jugadors que pareixien majos,me saluden,comence a tindre un poc mes de confiança,els entrenadors arriven mes tart,tots els jugadors sense dirlis gran cosa me parlen i se me presenten,amunto majos,m'havien ficat en el equip b peró aci l'equip b no es el segon equip sino el pitjor crec,perque primer va el AAA, despres el AA, despres el A,el BB i el B,era el normal ficarme en el ultim equip;arriven els entrenadors,els ajudants millor dit,el entrenador no estave,i amunto major un jove i un mes vell me diuen que no hi ha cap problema en que sigue la segona vegada que patine en gel, tot correctisim,m'he canvie, aixo de portar proteccio de pit s'em feia rarisim,i m'ha costat un poquet canviarme,pero ja tot el equip me coneixia i fins i tot hi havie algu de l'escola, eixim a la pista,peguem 4 voltetes i a estirar, s'em feia rarisim jugar en gel, i els exercicis,la meva confiança puja,i a tronpicons,sense un estil definit de patinar i caenme moltisimes vegades he fet el primer entrenament,els companys sempre apollanme, la veritat esque teniem un nivell paregut per a ser la primera vegada que jugave a gel,al principi no cordinave patinar i portar el puck,el qual anave molt depresa i se m'escapave,estavem dos equips entrenan en una pista,un equip en cada mitja pista,i a mig entrenament ja estava esgotat,com canse,bfff,m'havia adaptat be,pero les forces s'em anaven,despres un partit amb el altre equip,l'equip A, crec que hem empatat,pero no m'aclarie en la pista perque no teniem camises diferents,i no savie a qui pasar,i per fi s'acava,jo estave mort,no podia mes, m'ern vaig a la dutxa contentisim,estave en un equip, i el nivell era molt alt, pero no s'acava tot alli,me dutxe me canvie i me be l'entrenador del equip A i me diu:

- tu eres el jugador que portave la camiseta de MARCHANT

-si si

-es perque volia proposarte de ferte una fitxa en el equip A,per a entrenar i jugar en nosaltres-jo flipave!

-pero,que es la primera vegada que jugue en gel

-no hi ha problema...

I m'ha fet signar una fitxa,i me trucarà,segons m'ha dit...Ha estat molt molt be,la veritat,els jugadors tot el rato dienme que molt be i els entrenadors animanme, ha sigut un moment,que recordare molt de temps...

29 septembre sant Miquel

Pose el nom de l'entrada aixi perque no se podrie dir d'una altra manera,dilluns...despres de diumenge,i avans de dimarts, pareix que avui el sant s'ha enrecordat de Miquel i li ha fet pasar un bon dia,no un gran dia,amb trionfs i merits que celebrar peró si un bon dia desde el punt de vista de una persona sencilleta i que per a pasar un bon dia no necesita gaire cosa.

Escomensarem per el mati,anem a l'escola,i a segona hora tots els alumnes de 4 i 5 curs de secundaria havien de fer una prova, una competició d'atletisme,donar una volta a linstitut i a les instalacions esportives d'aquest,dividit per homes i dones,peró clar aci tot es a lo gran i tan grans son les escoles que per cada curs hi han entre 150 i 200 hommes i el mateix de dones, osigue que se feien dos curses de mig fondo(tots anaven com a locos correns), amb 350 persones mas o menos a la vegada,estos americans no ho poden fer tot un poc mes xicotet,quan mes gran i mes espentes millor,damunt que per on havie de pasar la gent no era molt gran, al final he quedat el 25,que no esta malament, ja que he vist als primers i son isa gent que veus i dius estos son els que aniran a les olimpiades,han guanyat els tipics 2 negres alts i imponents,que anaven com si els perseguira algo,jo pense que anaven tot el rato esprintan.

Despres ha sigut mas o menos normal,he fet un examen de resumir un text, i orquestra, despres a casa i ahi la gran noticia,me diu Daniel:"Miquel el dimecres aniras a jugar a hockey en la pista de Joliette, entrenaras un rato per a que te evaluen els entrenadors i vesquen en quin equip et ficaran", clar per mi super content,ja hi havie una data fixa i segura on jo em vestiria i jugaria un poc a hockey, clar no me feie esperances ja que despres de lo del visat i tot lo que va pasar ja u, pero be, nervios perque sera la segona vegada que trepitjare el gel,nervios perque estare molt desubicat i per frenar i controlar el puck sera un poc extrany, pero son coses que u ha de afrontar,perque tart o d'hora les havie de pasar si volie jugar en un equip, es una por que se te,i que si estiguera en les meves mans pot ser elegiria entrenar alguna vegada mes per lliure(ja que nomes he anat una vegada perque el patinatge lliure soles se pot fer 2 vegades per semana),pero s'ha d'afrontar, i com diu Nurieta i mon pare "apreta les dents, i tira endavant"

Qui sap potser les proximes noticies siguen que he m'han acceptat sense ningun problema i que aquesta imatge se pot vore en hockey gel.

Pero tots savem que sera ben dificil...

Foto: Partit en que el CPILC de castelló va guanyar la copa autonomica. El que esta en el saque soc jo.

Fin de setmana remarcable

Dons, comensant per el divendres,vaig anar a veure l'Action,l'equip junior de la ciutat de Joliette,perque es l'unic equip que hi ha,pero molta gent va a veurel, i hi ha molta calitat,i tambe cargues i espentes,peró ho vaig entendre per fi, en eixe joc es necesari ,no se fan mal la majoria de les vegades i es un joc tant rapid que l'unic que pots fer per parar al jugador es ficarte per el mig, no pegar-lo,aixó no ho vaig vore,les tipiques disputes per els roces normals, pero ja esta. I despres,-encara que va pedre- vam anar a donar "una volteta" per el centre-ville de Joliette.

Al dia següent per el mati a per un stick d'hockey que me va fer goig i alegria vore un stick tant bo en les meves mans, per la vespra nit vam anar a Montreal a un restaurant prou bo al sopar de l'empresa de Alain,i el diumenge encara que jo no volia,vam anar a la sortida de les pomes una altra vegada,perque ho organitzava AFS i anaven molts estudiants, i en un principi no volia,perque m'havie d'alçar pronte,peró despres m'ho he pasat genial,ja que en una de les poques coses que te rao AFS es que en els que millors te entens, va estar genial el parlar en ells i sentirte una altra vegada abrigat de persones que coneixes un poc,perque lo que ens coneixiem es que femm la mateixa experiencia,i que ens enteniem.

Va estar genial,i els vaig ensenyar la canso "aixina s'afafa un pato" Com podreu vore en el video següent,no vos enrigueu per la meva desafinamenta.

Primer contacte amb el gel!

Dons si,avui el primer contacte amb el gel,a les 6 hem anat Daniella et moi a la pista de hockey de Joliette que hi havie una hora lliure de patinatge per als aficionats, i sensacional, al principi estave un poc nervios, una pista tan gran, estaven jugadors de la meva edat per ahi mirant,que despres tindrien entrenament,jo en una vergonya tremenda perque pensave me caure moltisim i s'en riuran de mi, veie als xiquets de 7 anys patinar tan segurs i jo pensant,pfff si fa 3 mesos jo ensenyave a xiqüelos com estos a patinar.

Entre a la pista me mire als patins i pense,patins nous,gel Miquel no tingues por que es lo que sempre has volgut,i poc a poc m'he anat adaptant,he apres a frenar de un costat, es diferent, si frenar sobretot lo altre me he adaptat prou be i a disfrutar, me sentit amunto be, molt agust,1 hora patinant ha sigut espectacular,en una pista on se patinave....agggg que be, i quan torne a casa i mire el correu,un correu de Rennée dienme que segurament si que tindre equip per a jugar,lo mes segur que en un equipe B pero estic contentisim,millor dia no se pot tindre,perque no se,se que els mamons de afs diuen que no he de tindre expectatives ni esperarme coses,pero per mi el hockey,pfff, es una cosa que jo aspirave desde el moment en que vaig dir "men vaig de castelló",i aixó res mes vos deixe el video de la demostracio de la primera adaptació del patinatge sobre gel i una foto de Danielle que tant se la mereix perque s,esta implicant molt en integrarme en la familia i en la cultura.