Si, he tingut que vindre a Quebec per a tornar a escriure en el blog, no ho se, pot ser sigue inutil tornar a intentar fer reflexions, o contar coses, o dir "n'importe quoi" com ja feie avans, ho intentaré...
Epoca fosca:
Aquest any ha sigut dur.Pero crec que el capitol s'ha acavat, ara estic en un estat neutre, llegint el titol del següent capitol, pero sense llegir mes, despres que el ultim no m'acavara de convencer. L'unic que puc dir, es que crec que he aprés coses de la vida aquest any, que m'han passat moltes coses, i que el meu cap, s'ha calfat com sempre en cada una d'elles.
Per tancar aquest proleg d'aquesta nova etapa en el blog, vos deixare la meva canço feta aquest any. La vaig fer en un moment que jo estave negatiu, no li feu cas...
Et despertes cada dia
amb una foscor extranya
el sol no s'ha alsat encara
ja fa dies que s'amaga
i mires de reprimirte
eixa tristesa tan rara
que com un punyal tu portes
al darrera de la espatlla
Mira com vas mira com vens
mira com passa el temps
en aquella cambra tan freda
on hi has ficat la ment
Mira com vas mira com vens
busca un somriure a dintre teu
que si aquest mon no t'el dona...
Un viatge
d'anada i tornada
uns sentiments que afloren
i que et trenquen l'alma
unes notes mal tocades
un mal gest o una paraula
et tornen a la foscor
et tornen a aquesta pena
mira com vas mira com vens...
Cansat de reprimirte
escrius aquesta canço
que no t'alivia les penes
i que not'escalfa el cor
No veus futur a l'esperança
no veus el dia de dema
el sol no s'ha alsat encara
Llagrimes que se t'escapen
Mira com vas mira com vens...
Encara que t'alces cada dia
amb una foscor
encara que no vegis l'esperança
ni l'endema ni la claror
pensa que aqui el mon no s'acava
pensa que aquest no es el final
que trovaras altres persones...
Pero que pot ser et fallaran
Mira com vas mira com vens
mira com passa el temps
en aquella cambra tan freda
on hi has ficat la ment
Mira com vas mira com vens
busca un somriure a dintre teu
que si aquest mon no t'el dona...
L'has de buscar tu mateix.
