Dons avui voldré parlar de la mare adoptiva que ma acollit en sa casa durant un any, Danielle, que se pronuncia Daniel, vullc parlar d'ella perque de lo americans que son aci,que se creuen diferents cada individu,se creuen especials,que de una manera tots ho som pero ells se creuen que estan en una reunio, la seva postura la seva mirada,es la que la gent mes nota...no se en la reunio de l'orquestra els pares tenien uuna postura i una cara cadascun que bf ere molt presumida,que men vaig del tema,de tot lo amerians que son aci,i que danielle es tambe en ise sentit els apsectes que te el caracter d'aci,jo,la veig diferent.
No li vaig a donar les gracies per tot el que fa que per supost se les done i en aço me contradisc,el que vullc fer es parlar un poc d'una persona que la veig diferent.
Danielle no es una persona que sigue exepcional,no es maraviillosa,no te una gran sabiduria tampoc,es la seva forma de vore la vida,de vore la vida bonica com ella la veu,i sencilla, es una persona que se diverteix per cualsevol cosa,es felis crec,la veig que aprecie el moment,no espere a un dema,viu el avui sense complicacions,no te mobil,no en vol de maldecaps, i aprecie les coses menudes,que li fan gracia.
Ella te les seues coses,veu molt de cafe i veu tambe la televisio molt,pero li agrada mes eixir a vore els colors de la tardor,es una persona treta de un conte per a joves, com si la mateixa Amelie haguera envellit i fora ella,si,el seu caracter aixina,paregut al d'Amelie, encara que no me done molts abracitos es una persona que me fa sentir en casa una altra vegada,me fa sentir agust. I pot ser per aixo,que no se pot explicar,es perque no m'acava d'eixir be esta entrada.
1 comentari:
Bé Micalet, primer de tot no tinc perdo de Déu, que no te escriga més a sovint, hauria de dedicar-li més temps a les coses que a mi m’interessen i em fan feliç i no ho faig. Això em fa sentir malament i ho he de canviar.
Saps jo estic en un moment de encausament de la meua vida, i et dic que encara no trobe camí per seguir, una cosa que se és que tinc uns bons amics, un gran tesor,i els he de cuidar i això ho faig, però de vegades pense que hauria de pensar una mica més amb mi i dedicar-me alguns moments.
Dia a dia espere trobar-ho, saps el que em passa que tinc molts estímuls durant un mateix dia i de vegades em costa asimilar-lo.
D’altra banda moltes coses no em surten com a mi m’agradaria, ho com jo pensava, i sempre pense bé nuri tira en davant. Però costa.
Si es veritat que no te escric casi, però que sàpigues que et tinc present en molts moments del dia i més quan arribe a castelló, et trobe molt a faltar, però quan llegisc les coses meravelloses que escrius, veig que estàs vivint unes experiències meravelloses, i que te estàs creixent com a persona un fum, saps m’agrada molt la teva força de superació diària, les teves forces de viure, d’estudiar, d’animar-te en tots els moments, de somriure sempre a la vida, saps, pensar amb tu em fa sentir que he de apretar més les dens, i que he de lluitar més per les coses que vullc. Normalment els dies se’m fan llargs no se si es perquè faig moltes coses, o visc intensament, o que soc lenta per a fer algunes coses, no se un poc de tot.
Saps el que m’alegre molt del teu blog es que, els pares estan molt emocionats, se lis cau la bava, igual que a mi de les coses que escrius, i soles fem que dir a la gent que entre per a que descobreixen el món de Miquel en una terra llunyana, per a nosaltres i molt teva ara.
Mira una cosa que m’ha agradat molt avui, ha sigut al despertat i estaven els pares juntes en front del ordenador, davant del teu blog, els dos llegint els teus pensaments i sentiments, en veu alta, ben de matinet ja que tots els dies entren per a vore si escrius noticies noves, saps els veig que estan molt units, fan moltes coses junts, jo els veig feliços, per un altra banda, un cosa que el teu blog ha ajudat, es que el pare li ha agarrat més afició a indagar més pel món cibernètic i a utilitzar més l’ordenador, ( el que me va cridar la atenció, en quan vas escomensar a escriure el blog i ell a llegir-ho, començava ha dedicar-li temps ha passar hores amb l’ordenador, a mi això em va alegrar molt, investigant, buscant, i dedicant-li hores, és cóm s’adepren.)
Per altra banda l’historia d’un somni molt bonica, molt certa m’encanta com eres i com te expresses, he de aprendre molt de tu, eres un gran savi, i en el hokey ho tens perquè t’ho has guanyat, ja lluitaves per jugar allí quan vas començar a somiar aquesta idea, crec que era un pilar del teu somni, i ho has aconseguit.
Bé mil abraços amb mil petons deixos de estar en l’ordenador,
un bes, t’estima Núria-
PD: a per cert no se si ho sabràs Julian ja es pare, es una xiqueta preciosa,Valeria molt bonica, i ell està més content que unes pasqües. I Joanet, el fill de Teresa i Roman ja arribat a casa, es xicotet però molt boniquet ara que menge, dorgue i cague, molt.
PPD:segueix sorprenen-te de la gent.
Publica un comentari a l'entrada