dimecres, 15 d’octubre del 2014

Erasmus?

Avui per fi sento que estic fent el que vullc, que estic portant l'experiencia a on jo vullc, que ara comença la vida que ami m'agrada portar.

Ja fa dos dies que he començat la uni, Per començar tinc una assignatura tots els dies 3'5 h a les 8 del mati pero només tres setmanes, després s'acava l'assignatura. per les vesprades tinc altres assignatures i algunes que coincideixen i que ara no puc assistir, en resumen, que vaig amb prou feina. Però és el que volia, volia tindrem que alçarme a les 7 tots els dies? pues si, sentirme en marxa, amb un poc de tensio, ja m'ho deia el pare: "Miquel has de viure la vida amb un poc de tensió", els que me coneixeu sabeu que soc una persona tranquila i calmada per dins i que m'agrada posar-me el meu propi ritme, però crec que no te res a veure amb aço, una cosa és el ritme interior que tu et marques i l'altre és el fisic i el que te fa no parar a pensar massa, no se si ho explique molt be, però jo m'entenc... i així estic sense parar, aprofitant cada moment fent coses i veient que no arrive a tot.

La universitat m'encanta, classes petites amb pocs alumnes, que facil és treballar així! treball constant cada dia a casa i molta proximitat amb els alumnes, feia molt de temps que no em sentia així estudiant, s'habia tornat una obligació i no disfrutava d'aprendre'n, m'hauria encantat estudiar aixi a la FME, però pareix que no tenim els recursos suficients per fer-ho, crec que hauria aprofitat l'experiencia molt més, amb els grans professors que tenim, estariem molt més lluny.

I així estic, d'aqui poc començare l'anglés i amb ilusió d'aprendre'n molt.

I em paro a pensar que és el que volia, volia rutina, algo diferent peró rutina, m'agrada la estabilitat i aixó és el que buscava, i així estic be, tinc la impresió que podria estar molt de temps així, o que podria quedarme temps aqui, i per aixó avui m'he enrecordat de Victor Perez que un dia em va dir: "Miquel tu estas bé allà on vas i amb la gent amb qui estàs, i aixó és important", Victor sap observar les virtuts de la gent i aixó és una virtut molt molt important, al mon ens fa falta ser més observadors, no parlar tant ni escriure en un blog i parar a observar que passa al nostre voltant, trobariem moltes coses si en lloc de buscar observarem.

Nota: Com sempre, és una entrada de pensaments, no prengueu el que dic com a la meva veritat, només es una veritat parcial i subjectiva per a la meva persona!