Tortilla en ketchup i un altre motiu per somriure

I se diu que sempre no hi ha nit sense sol,i pot ser que no haja assimilat la mort de tronquet o que estic aci que ja no intente pensar en aixo,i que cada dia em sentisc millor i l'unic que faig es mirar cap a davant i vore tot el que m'espera en esta gran aventura em fa olvidar part de la tristor que l'adeu de Tronquet em pot provocar.

Aquest fin de setmana, ha sigut normal fent motes coses com els altres fin de setmana han sigut,dijous i divendres per la vespra i disabte per el mati,trevall per finansiar el viatge a Toronto en l'orquestra.4 hores estant al Super C(supermercat de menjar) embalant tot el menjar dels clients,i asi no fan la compra per a poquet,no no aci compren en abundancia,menjar per a una setmana,pero clar ells no van a les tendes de baix de casa a comprar el que necesiten,es molt quantitats industrials i tot rapidament i ordenadament com ho volen ells,molt cansat,estant 4 hores dient: "vous volez que je/on envale votre choses?"i explicantlis perque ho fem,la veritat esta be fer aixo,se trau uns 500 dollars per dia i hiha molt ratos que un s'ho passe be,el divendres que ere hallowine vaig acavar cantantli a una caixera "besame mucho" ja que m'havia dit una frasse en espanyol,i no se per que ho vaig fer la veritat.Despres vaig haberli de cantarli a molts clients per a que ells ficaren alguna cosa en el bote per al finansament.

El divendres per la nit a vore el concert de Vanupied que tocaven(jo no podie tocar encara perque havie estat mal tota la setmana i no havie pogut assajr en la setmana per el meu compte per els 3 herpes que m'havien eixit a la boca i en ells soles havie assajat una vega,pero igualment volien que tocare i jo vaig decidir que no,per a improvisar tot el concert millor que no...Vam arrivar tart a casa Jose i jo perque vam haber de vindre caminant,i per la nit fa fred fred,jo vaig dormir poc perque me tenie que alsar pronte per anar al finansament.

Partit de hockey que vam guanyar,i el diumenge a Montreal,on vam vore moltes coses,montreal subterrani que no te cap misteri;montreal vell, que nomes te 400 anys; i el mont royal on nhi havie una gran vista i a baix hi havie un tipo de festa que se fa cada diumenge que es impresionant,brutal, tot ple de tambors i instruments(saxo i trombo) improvisant,pero tot el diumenge sencer,i nhi ha molta gent,ahi en el fred de 0 graus ballant i tocant,tinc que anar amb el tam tam de casa a tocar alli,es impresionant.I ara per sopar tortilla de patata i ceva,i Alain va i li fique ketxup,son raros estos americans,pero despres de tot es un motiu mes per arrancarme una rialla,tindre un motiu per somriure i seguir endavant.