dimecres, 31 de desembre del 2008

Una cosa a millorar per el 2009..

Cada any, sempre m'he fet un objectiu, una propocicio, concreta,sempre tenia molt clares les coses que volia aconseguir, o volia millorar de mi mateixa, defectes que tinc i seguire tenin, els he intentat millorar, i despres de tot alguns els he millorat.

Aquest any es tot distint, i al dir tot es tot, els sentiments i les sensacions,com tambe la percepcio de vore les coses...

Segons les experencies, i segons el meu punt de vista, crec, que en aquesta experiencia s'apren tant,quan arrives com quan ten vas i estas en el teu pais una altra vegada,perque quan u de veritat apren els seus errors i apren a millorarlos,segon el que em passa i el que m'ha pasat, es quan ha passat el temps i has vist molts punts de vista i has reflexionat,d'alguna manera quan ha passat molt de temps o pareixen tan llunyans es quan els pots veure clars i aprendre tant d'ells,tambe quan ten vas els records i errors que u intenta millorar de la experiencia pareixeran llunyans,i per aixo crec que creixes molt i aprens tant de la vida,entre altres coses...

Aquest any, millor aquests ultims dies, he pensat en que tinc que millorar, i de veritat que me donat conter de moltes coses, de tonteries que he fet, que he dit, que he pogut fer mal a moltes persones i que encara ho podrie fer, de tantisimes coses, que no les podrie pensar ni desijar totes juntes.

L'any pasat em vaig proposar estimar a totes les persones un poquet, no tindre odi en el meu cor, intentar no tindre despreci per la gent,fins la gent que no m'agrada, i despres vaig creure-ho conseguir-ho, i ho parlave com si presumire de lo que havia fet, ara em done conter, al estar en gent tant diferent, al estar en gent que mai me podria imaginar que foren els meus amics, i que en realitat n'hi ha que m'estimen be, quan se que no se valorar ni estimar com me proposava i com creia que podia fer,pareix que no hage millorat gens ni miqueta. No desespere, crec que estar en persones totalment diferents a mi es lo que pot fer que les valore tambe.Mai ho habria imaginat,ser un gran amic d'una persona pija,rica,fet a la moda ni en una educacio que me xoca moltisim,en uns gestos,actes i manies que no podria suportar en Castelló i que d'alguna manera han condicionat els amics que alli tinc, pero ara ho soc, i aprenc a ser-ho,el ser amic,no creieu que me faig pijo ni perc els meus principis.

En aço dic,que he dit moltes tonteries, me cregut mes de lo que soc,massa vegades, jutjat mes de lo normal i despreciat com no ho volia fer. Per aixo per a aquest any nou,2009 no se que proposarme, per por a no poder cumplir-ho, per por a creure que ho conseguisc i despres desmentirme ho fer encarra mes errors i cagarla mes...

Pero al final u apren, que la vida te uns cicles, que tots passem, que alguna vegada algu la te que cagar, i dir: "pero quines tonteries vaig dir, i com vaig actuar!", i que ho te que acceptar,que tots passem i ha d'estar tranquil en els fets ja succeïts.

En final, me decidisc a millorar o aprendre, tot el que puga millorar, pero tot el que puga, no me fique un limit ni una meta,perque u no sap quan arriva al final del cami. Per aixo, espere com lluis llach que el viatge a itaca sigui llarg, i que pugui aprendre i enriquirme d'aquest cami, quan mes millor, i que duri que duri perque el bonic es vivir aprenent,no saber-ho tot, si ho saberem tot,on estaria la gracia?

dissabte, 20 de desembre del 2008

Avui no parlaré de Nadal

No, avui no parlaré de Nadal, per moltes raons:
-Avui no parlaré de Nadal perque jo celebre el Nadal i aci se fa el Nöel.
-Avui no parlaré de Nadal perque jo en Nadal faig el Betlem de la piga i aci no ho faig.
-Avui no parlaré de Nadal perque en Nadal estic en la familia.
-Avui no parlaré de Nadal perque jo en Nadal estic en els amics de castello.
-Avui no parlaré de Nadal perque Nadal me recorda le ganes que tinc de vore a tota la gent que vullc. Que estan lluny, i que alguns els perdre.
-Avui no parlaré de Nadal, perque visc aci,pense aci, i la meva vida esta aqui,encara que tantes coses me unisen a castello,estic mes unit per força a Joliette, perque visc, i vullc viure, i qui sap, aquest any no celebrare Nadal pero si Nöel i despres de tot,vaig fent amics i gent que vullc,i que al final no tinc una familia,pero si algu que quan arrive a casa esta esperanme en un menjar calentet, i les penes se lleven del cor quan a -19 o -20 graus men vaig a entrenarme a hockey a la pista de hockey externa, i l'ilució m'entra una altra vegada per les noves persones que conec, i les que vullc coneixer, i que en aquesta festa,joyeux Nöel, la gent canvia, es trasforma i els quebecos pareixen mes amigables i comprensibles cada dia.
Pero no,avui no parlaré de Nadal.

diumenge, 14 de desembre del 2008

Arrêt


Algo que em va sorprendre moltisim quan vaig arrivar la primera nit aci,va ser les senyals de trafic, esta clar son diferents perque no fica STOP,fica ARRÊT, pero el que em va sorprendre ems va ser lo de vaig,que vol dir que pase qui pase s'ha d'aturar per mirar si passe algu, en teoria ningu te preferencia, i encara que sigue un poc estupid es aixi,el que arriva primer passa perque els altres li deixen,crec que no es logic perque si algu tinguera preferencia el trafic seria mes fluid,pero eixe no es el cas,si ficant la rarisima situacio que arrivaren cuatre cotxes a la vegada,que pasaria?se podrien donar dos casos, que els conductors dels vehicles els digueren en la maneta als altres "passa, passa" seria la mes logica i la que tot el mon faria,ho faria per millorar el trafic,sense haber de tirarse pedres per a vore qui passa primer,pero si se donare el cas de que un o mes cotxes es ficara tosut i vulguera pasar,algo ilogic,que pasaria?,serie un caos que ningu pasaria i el trafic quedaria sense avançar.



Algo paregut passa en la politica quebequesa (parlaré de Quebec perque es on estic,pero en Canada es el mateix), el partit liberal, s'empeny en tindre majoria absoluta,no vol tindre dialog,no vol deixar passar als altres de vegades,nomes vol pasar ell per els cruses,i quan en les eleccions de fa un o dos anys no ho se,no va tindre majoria absoluta,va decidir convocarne unes altres,ala,anem a onvocar eleccions,anem a tirar dines i anem a intentar compran vots per el chantage de la seguritat social, ja! El que no me puc creure es que es puguen convocar eleccions tan facilment, la quantitat de diners que es convocarles i per a lo que servisen,per a que vote quan? un 60% 70 % pot ser de la població?la gent esta aborrida de tantes eleccions,i lo mes extrany es que despres se queixen que tenen una seguritat social de merda, sisi,que l'educacio es carisimia,i que la majoria tenen que anarsen de casa als 16 anys perque el cegep(el nostre bachillerat) nomes esta en els pobles grans i damunt si vols fer el que tu vols te tens que anar a montreal fijo, Canada no te diners, bueno, o els gaste en pancartes publicitaries, despres els alumnes de secondaria tenen assumit que no faran ningun estudi,que no hi ha dines.

Pasarà en Espanya?Jo crec que ja passa, que els dos partits majoritaris s'empenyen en voler governar i passen de trevallar per lo que els paguen, que es fer uns bons presupostos,justos igualitaris,crec que ser conservador o liberal es una tonteria per ficarse un nom,perque al cap i a la fi fan el mateix trevall(res).I no fa falta dir que en Espanya el PP i el PSOE es la mateixa cagera de sempre, avançar poquet,no descarte que en alguna municipalitat algun trevalle be,pero pel que veig en general se poden comparar als Conservadors i als liberals.

divendres, 12 de desembre del 2008

El Camaleó

Com tots savem, el camaleó es un animal que s,adapta allà on va,canvie de colors i es protegeix dels animals amb aquesta destresa.

Els humans, no canviem de color,pero si ens adaptem a les situacions per poder sobreviure coom animals que som,al clima, a la cultura a la temperatura, i a le persones i a tot el que ens envolta.

Jo, no soc una excepció, i pasant el temps s'han notat els canvis en la meva vida,en el clima i en les costums.

Primer,ja no vaig a trevallar a l'orta ni a l'alqueria,ara l'unica faena es la neu,soc la persona que ha de llevar la neu que cau(que no es poca), i tots els dies,perque tots els dies neve,aii qui voldria la temperatura de castello!!
Perque la neu no significa soles neu i fred,sinos que ara ja no puc anar en bici,es perillos i damunt fa malbe perque la sal que se tire la rebente,i per anar a la piscina he de fe una caminata de uns 15 minuts a 20 anar i despres tornar,tot esta caminant a 20 minuts,no nhi han busos ni res,i en el fred que fa estar un bon rato caminant no es reconfortable,nono,aixo fa que eixir de festa sigue que tornar tart es morir,morir!!!!mare meva caminar a altes hores del mati en un fred de -17 graus(de moment) mitjanament es horrible,i ho faig,que voleu que fage?
Aquesta temperatura tambe fa que la gent no se vege tant,no vullc dir que la gent sigui freda,els quebecos son com diriem en castello uns " Cachondos", son uns cerveseros, els agraen les dones i la festa sobretotes les coses, pero Joliette, a pesar de ser un poble,es 5 vegades mes gran que castello, la mare que va!! i claro quedar resulta complicat, i una vegada mes,lluny.
Pero u s'acostume, comparar es un error, tot es diferent, ni millor ni pitjor, i jo escomense a valorar molt totes les coses que aci tenen, les que avans no me donava conter.

_______________________________


I avui, una de les poques alegries que m'han donat asi les persones d'aci,un regal, anava a la classe de musica al migdia,haviem d'assajar per el concert de "Nöel", i en el passadis me trove a Frederique, el jove xiquet al cual ensenye a tocar el saxo, i m'ha fet un regal, si de tota la familia,que estaven encantats de que fera isa feina "sin animo de lucro" i voluntariament per a el petit Fred, el regal ere una camiseta dels Canadiens, el equip de quebec de hockey gel, com es la vida la regio nacionalista te el maxim equip en gel que se diu Canadiens,supose que vindra de Canada no? Ells, la familia de fred, savien que m'agradava el hockey aixi que van desidir reglarme aixo, es una alegria molt gran, de veres, perque avans pensava que si men anava al endema,ningu ho notaria, se donarien conter pero no li importaria a cuais ningu, ere mes una impresio que una realitat, i ara mes que ser-ho,ho crec.

diumenge, 7 de desembre del 2008

Guitarra!


Aquest divendres vam anar a montreal a vore uns concerts, al final no vam vore el que voliem,The one night van tocar els segons i com vam vore que el primer grup ere pun america ens vam anar al bar del costat,pero bueno per la vesprada vam anar al estadi olimpic i al Biodom. Gran vesprada. Poca cosa tinc mes que contar,avans m'haure d'aclarir tot el que tinc que fer,i buscarem les coses que vullc fer,perque no magrada viure vivint en les vesprades en casa,necesite fer alguna activitat que m'omplisca per dins, he enviat un email a una ONG que ajuda als pacients de cancer,es l'unic que he encontrat en el meu poble,encara no m'han contestat,pero preguntare a qualsevol si puc fer algun tipo de trevall benevol (asi ho diuen asi), vullc fer-ho, pot ser una chispa que m'ha eixit fa uns dies pero esque em senc buit fent el que faig, i res vos deixe unes fotos de animals molts xulos del Biodom.

Ah! I ara tinc una guitarra per alliverarme quan em faça falta,cantant les cansons de tota la vida i tambe en angles(m'han recomanat que es lo millor per apendre el accent i no se mho han dit).

dimarts, 2 de desembre del 2008

Tocant rock

Aquest fin de setmana teniem el sopar d'espaguetis de AFS,i ens havien dit de preprar alguna cosa com espectacle,ere el mateix dia i me va trucar Asmus,un de dinamarca i em va dir que en seguida m'arreplegaven i anavem a montar algo,al principi vaig pensar,"pero si no tenim res!!" i despres" me cachis,jo volie anar a vore el barça sevilla",pero al final vaig acceptar,vam anar i la gran sorpresa ell no tocarie el pieno com hjo creie,sinos la bateria,i ahi ja estava derrumbat,saxo i bateria on va aixo?
Sincerament podriem fer concerts junts que farien mes festa que alguns grups punkarras de Oi!,vam preparar 3 cansonetes dos de rock i una de reggae i va eixir genial,improsvisant i quan arrivave el momento cumbre me vaig tirar per terra,tocant el saxo i arrastranme,tipic de les pelicules americanes,ahi improvisant-ho tot, i fen cuarte cosetes que haviem assajat i altres cuatre que no les haviem preparat,habaneres,per ser un noi excelent,blue bossa,un reggaetone que va eixir sol i la canso nacional de quebec vam eixir triomnfants,i despres a ballar, o fer un poquet el bobo, mos ho vam pasar genial,va estar veritablement be,si me vaig enriure, comentqant quan estave per terra arrastranme ahi improvisant rock,i la gent ballant,jaja.
I el dia seguent vaig marcar el meu primer gol en hockey,per fi!i em van donar el puck del partit com a regal.
I el divendres per la nit "THE ONE NIGHT BAND"!!!!! yes!!