Sense saber que dir...

I aixina comense aquesta entrada, sense saber que dir, despres de tot, ja no se que dir, no se com actuar, ja no saps quan fas les coses per abe o per amal, es la por de no saber perque dius les coses, per aixo no saps que dir, o no vols deixar dir el que sents, perque no saps si fara be o fara mal.
Confució, confució perque no saps quin pas donar, no se vol fer mes mal i pero vols fer el que te pareix correcte, i lo pitjor esque ja no saps si el que fas es correcte. Sencillament no ho saps.N'hi ha que fer un pas, pero no saps com fer-lo, queden 6 setmanes i el temps s'acava, com diu Nuria, ara es el moment de dir les coses, per a be o per a mal, perque una vegada que estiga en Castello si no ho he arreglat i no m'he despedit de tots com toca, tindré una espineta clavada durant molt de temps. Per molt que hi pensi no veig res clar.

Jo segueixc vivent, amb la mateixa alegria que sempre, amb mes ganes que mai de aprofitar fins l'ultim moment aci, perque ara ho disfrute, la personalitat de l'any la va guanyar un amic meu, i m'en alegre, ell es una gran persona, i es especial la seva forma de ser, i la gala que dir, genial divertidisima, i en uns actors bonisims, que tinc la sort de tindre'ls com amics.
Fin de setmana de paella en els amics, a força de ferla m'eixira be, i a força de voluntat la fare provar a tot el Quebec. Els meus amics no coneixen la paella, i encara que pareixca normal, no ho es, perque la gent major si que la coneix.
La setmana que be el ball de fi d'any, tipic america tot el mon deu buscar parella per anar i tots van super ben vestits, segons diuen tambe hi ha rei i reina del ball, n'hi ha fins a un tapis roig, no se si tapis se diu aixina, pero ja no se com se diu en valencia, una alfombra roja.
Els fins de setmana que em queden ja seran tots replenets de sortides amb amics, amb la familia, paeeles que encara no he fet i convalidacio del curs si tot va be. No queda res i ara estic disfrutant com un xiquet quan te un regal nou, la sensació es aixi, pero lo pitjor es que aquest regal s'acava pronte.

Un dia despertes...

Un dia despertes, et dones conter de tot, i te quedes parat, sense saber com reaccionar, hipocrita com eres, t'alces saludant encara mig adormit i en el somni on estaves inmers, i veus tot el que has causat mentres dormies, pareix que hages destruit un mon, veus la realitat clara, davant de tu, diente a la cara que no has estat correcte, que has estat incoherent i que has fet mes mal que be.

No t'entra al cap, no ho acaves de creure...no, ho creus, ho saps i ho veus clar, pero no saps com ha sigut possible arrivar a aixó, no t'ho creus de tu mateixa, no hagueres pogut creure que TU mai hagueres fet tant de mal, que despres de dir tantes coses, no veies ises coses en tu.

T'alces, pero no saps com afrontar el nou dia, la veritat, reflexionar? sempre has cregut que ho feies i mai ho has fet quan tocava. Ho acceptes, ho sents, i ho sents de veres, li pots donar moltes explicacions, moltisims, no eres tan roin com al principi pintave, pero ara saps que tens que canviar, i no li dones explicacions, perque te llevaries culpa, i no ho fas, saps que part de la culpa es teva i l'acceptes.

No has sabut valorar, ni trasmitir lo que de veritat pensaves, no has sabut controlar la situació, i sobretot donarte conter de l'important.

Poc a poc, veus que les coses canviaran, que se ficaran al seu lloc, encara que no saps com respondre a aquesta veritat, saps que aquets moment es el moment per dir-ho, per ficar-ho tot al lloc que li pertoca, encara que faça mal, ho faras.




Pd: Segurament no entendreu la entrada, la majoria, es normal, son detalls molt petits, son circunsancies. No tragueu conclusions clares perque lo mes segur es que no siguen paregudes a la realitat.

Popularitat

El dijous pasat, es va produir en el meu institut, la Gala d'argent(gala de plata), un premi de segon nivell que es dedica a donar a els segons millors alumnes de cada materia de cada curs, n'hi ha premis per als segons millors en musica, en activitats extraescolars i esforç escolar premis honorifics i academics, i també es donen les invitacions per a la Gala d'or, on es donen els primers premis, per aixo deie que el gala argent ere de segon nivell no per una altra cosa, ahi va lo milloret de cada nivell, i les entrades son escases, donen una invitacio per cada nominat a cada premi, i dos invitacions per a acompanyants, normalment pares, un total de 20 alimnes entre xics i xiques de cada nivell, en veritat es algo que se li pot donar importancia, de 180 alumnes de cada nivell elegeixen nomes 20, i d'eixos nomes seran uns pocs premiats.
Jo, sorprenenment vaig estar elegit com a invitat a la gala d'or i nominat a algun premi d'alguna mateira, no m'ho esperava, vaig anar al escenari com si fora els oscars, baixe les escales i un foco que ilumine, america total,damunt la dona que deia els noms va dir especialment: m'alegre molt de que aquest alumne vage invitat, directament dese catalunya Miquel porcar, com deie america total, com si d'una pelicula se tratare,pero dixem aquest tema que no faig aquest escrit per parlar de mi ja que no hi ha ningun valor en tot aixo
El tema es, que quan arrive d'alt i me donen les invitacions despres volen remarcar a qui han elegit per a la personalitat de l'any, que? que es aixo?, jo no tenia ni idea de lo que era, vaig eixir elegit com la majoria de xics(perque es dividia per sexes) que estaven invitats, pero no vaig acavar d'entendre en que consistia exactament.
Al final, els meus amics em van explicar que era un concurs per a vore qui era el mes popular o mes social segons el profesorat o no se qui de la direccio de l'escola. No em pareix be, i en fet no m'agrada ser participe d'algo aixina, com jutjar qui te una millor personalitat, o qui es mes popular, es totalment injust, ja que no n'hi han notes ni res per a poder evaluar aixo, ni vots! i es injust perque cada u te una personalitat, i ninguna es millor ni pitjor, premiar a algu es dirli que es millor que els demes, i fer aixo en materies escolars me pareix acceptable( encara que no comparteixc l'idea de agrandirlo tant com ells ho fan, es realment un espectacle) pero en personalitat, es insultant.
Jo, no els dire que no vullc participar, crec que es una falta de respecte per lo que fan, i ademes els podrie sentir mal i no vullc trencar un any tan bonic com aquest per aixo.
Es pot vore de moltes maneres, di la millor manera es per a fer un premi gracios de que a sigut el mes personatge del any, i han elegit al catala perque ere un personaje i un "mamonetis", pero si es fa desde el punt de vista popular nomes se pot vore qui es el que te mes amics i mes importants, no ho soc jo i damunt sincermanet no crec que tinga una personalitat tan baona, i crec que no es correcte premiar aixo, ja que cada persona es especial, cada u te una personalitat distinta, ni millor ni pitjor.
Felicitar la dirreccio, perque el montaje es brutal, els espectacles i l'essenari es magnific.

La vita è bella

Somriu sense tinre una rao...
Estima com si tu fores un xiquet...

La pelicula "La vita è bella" sempre ha sigut la meva preferida per l'amor a la vida que vol trasmitir.
Per aixo fa falta aprofitar la vida, i trasmitir alegria als demes, lluitar per un nou mon, ara es dificil somriure en tot el que hi ha en el mon, per aixo cal millorarlo, sino voleu millorarlo per els demes, feulo per vosaltres mateixa, per poder somriure!



Smile, without a reason why
Love, as if you were a child,
Smile, no matter what they tell you
Don't listen to a word they say
Cause life is beautiful that way.

Tears, a tidal wave of tears
Light, that slowly disappears
Wait, before you close the curtain
There is still another game to play
And life is beautiful that way

Here with his eyes forevermore
I will always be as close as you
remember from before
Now that you're out there on your own
Remember what is real and
what we dream is love alone

Keep the laughter in you eyes
Soon your long awaited prize
We'll forget about our sorrows
And think about a brighter day
Cause life is beautiful that way.

We'll forget about our sorrows
And think about a brighter day,
Cause life is beautiful that way
There's still another game to play
And life is beautiful that way.

Odi

Esta setmana ha sigut dura, examens de frances i concentracio al maxim en les classes, i pitjor encara quan dos amigues han trencat la relacio definitivament, culpa de les dos, una per parlar mal de l'altra, i l'altra per quan se va enterar anar a escupirli, lleig, i direu, no son amics aixo, ok jo tambe ho pense, els amics mai fan aixo, diem coneguts, no han sabut portar la situacio ninguna de les dos, la primera, per parlar, perque dius coses dolentes? i encara que n'hi hage alguna rao, callat i traga, el odi, nomes porta a mes odi, i l'altra per anar i dirli de tot i escupirli i pegarli, lleig, repeteixo.
Paremnos, disem de discutir, i mirem als demes, mirem les coses bones i avans de fer algo respirem i pensem si es correcte, disem apart les coses que ens hagen fet, jo soc igual, en els mateios defectes, i tambe tinc que parar i respirar a fons...
De vegades pensem de canviar el mon, esta molt be, me pareix perfecte, i ho apollare sempre, pero estos revolucionaris(molt bona gent) tindran com tots odi, odi al estat odi a un partit politic, o a gent en concret, i nomes els fa que cremarlos per dins, els nombre a ells perque es la gent que me senc mes identificat i com he dit avans, soc el primer en dirme aquestes coses.
Odi al PP, al PSOE, odi als feixistes, al rei, prou! la vida es massa curta per amargarse, viu i deixa viure, i deixa viure a tothom, encara que "tothom" no et deixa viure.

Trist es quan veus un grup d'amics trencat per dos persones, i mes quan la majoria no ha estat involucrat...

Si jo odie(per fixar un exemple), afecte als que estan al meu voltant, encara que no ho digue, els afecte, isa amargor no trasmiteix res de bo als del voltant, "no odiar" es "presque" imposible pero es el cami a que tu mateixa, i els demes, siguen mes feliços.

Pd: no se si m'estic repetinc amb aquest text, pero es el meu blog!!

Notre Dame du Bon Conseil

 Jo he viatjat per el meu pais, i encara busque qui soc jo...

I nosaltres mateixa no ens coneixem, no sabem els nostres defectes, ni les nostres reaccions, i ens busquem, pero no encontrem la resposta, i busquem, pero la vida pareix que no te donara les solucions, pareix que estiguis destinat a no saber-ho, i busquem, i el teu cap esta confos i no saps on anar, i busques...i busques perque has naixcut per aixo, per a buscar respostes, i segueixes perque no pots caure ara, la vida canvia en cada estacio... i encotres?

http://www.youtube.com/watch?v=-iIj58lChHM

Dans mon coeur, y a un violon
De Métabetchouan à Saint-Dilon
Dans ma tête, y a plus de chanson
De l'Îe d'Orléans à Saint-Edmond
Dans ma gorge, y a comme un motton
De cap Tourmente à l'Assomption
Ma vie fitte avec les saisons
Du cap Espoir à Déception

J'ai fait le tour de mon pays
Je cherche encore la trace de qui je suis
Ma mie, la fête est fatiguée
Je sais plus où aller... ni sur quel pied danser


Une page blanche sur le lit du motel
de Havre-aux-Maisons à Mirabel
Mon crayon a du plomb dans l'aile
De Montréal à La Rochelle
La télé ne m'inspire rien de bon
de Sainte-Véronique à Laurier-Station
Un avant-goût du grand plongeon
De nulle part au quartier Rosemont

J'ai fait le tour de mon pays
Je cherche encore la trace de qui je suis
Ma mie, ma tête est mélangée
Je sais plus où aller... à quel saint me vouer

Je prends mon char, j’ai pas sommeil
Rouler jusqu'à la fin du chagrin
Y a une pancarte su'l'bord du chemin...

...Notre-Dame-du-Bon-Conseil...
...Notre-Dame-du-Bon-Conseil...

J'vas m'arrêter icitte, j'cré ben
Avant de finir dans le ravin                            
J'espère qu'y a quelqu'un qui veille

À Notre-Dame-du-Bon-Conseil...

Toronto

Simplement, genial, en comparacio al viatge a Boston, li pega mil voltes, no vam parar de fer activitats, no com en Boston que teniem temps lliure per anar de compres, me va encantar, i al gent genial, gent de tot el mon, Brasil, Thailandia, Turquia, Honduras, paraguay,frança, austria, suissa, Colombia, Mexic,Chile,Nova Zelanda, Portugal, Japo, Republica dominicana,Alemania,Italia, Catalunya, i segur que men olbide algun mes encara, 100 jovens reunits i entenentmos com mai.

El millor, que no hi havien diferencies entre nosaltres, ens sentiem tan integrats, que nomes podiem entendremos, i la diferencia mes gran esta en el turc, en ell vaig parlar llarga estona de politica, de la seva religio musulmana, de la meva, de les societats, i en coses no estavem d'acord, pero no eren discursions, ere un simpatic intercanvi d'idees.

Crec, que si en aquets mon, intentarem comprendre un poc al nostre company, tot seria millor, intentan sempre mirar lo bo, no pensar lo roin, intentar pensar que lo que fa segur que es per a be, als grans politics no se lis pot dir aixo ja que els grans interesos son els economics, pero si en la nostra societat, tots sent una miqueta mes aixi, seriem mes feliços, amb menys problemes, amb menys estres.

Fa temps vaig dir que havie canviat, i no estave content en lguns aspectes, si vaig dir aixo, va ser perque avans mirave(o jo creie que mirave) el costat bo del mon, que provava de que lo que jo pensara de les persones fora el millor, encara que en molts casos no m'entrava al cap crec que era en la majoria.
I fa poc mirave el costat mes roin, mes lleig, per aixo estabe trist, perque nomes veia el costat roin de les persones.
Un mon nou tambe es el mon que tenim cada un, jo m'el intente fer cada dia, i cada dia el meu mon es transforma.
Je cherche encore la trace de qui je suis...
i Sentin Mes aïeux, el cap s'em relaxa, i el meu mon es millor cada dia...