"Miquel bon viatge, disfruta molt, jo se que no tindras cap problema en la familia, eres una persona que et fas voler. Tots els consells que t'han donat son bons, fes cas però el mes important es obrir els ulls, estar atent i anar aprenent de les coses que et van succeint, estigues obert a tot.
La experiència ja t'ensenyara, dia a dia com has d'actuar.
Quan et sentisques a soles, pensa que no és aixi, que això és un moment en la vida que has de passar i que aci tens unes personetes que dia i nit pensen en tu.
Se que t'en vas però ja tinc ganes que tornes per a que em contes totes les bones i tambe les males experiències que t'hauran fet creixer com a persona.
Saps, m'ha agradat molt conviure aquests ultims dies avans de la teva partida amb tu,eres genial.
Ha, i no saps el que t'espera alli.Sapigues que tens uns pares,Mitxel i Lola que son molt permisius. I pot ser allí no et deixen sortir tant o jo que se, bé ja em contaras, tu aguanta marea i punto.
Bé no se que més dir-te l'unic que se és que et trovaré molt a faltar, ja que quan vingue de Valencia, a qui li donaré abraçades? i passaré estones de punxamenta? ja m'apanyaré o et punxare per via msn que no esta res malament.
Un fort bes de la teva germana Núria que t'estima en bogeria.
Que la llum no s'apagui dintre teu.
20 d'agost 2008
I com cada carta que llegeixo quan me senc una mica mal,aquesta m'anima en quantitats industrials, perque acerta en moltes coses i no se m'agrada molt molt,perque despres quan pense "Que codony faig aci?" m'arriva a la ment,el grup de musica hockey,petites motivacions que per mi son molt importants.
Aquest fin de semana ha vingut Jose un xic paraguayo que la seva mare s'en tenia que anar amb el novio a no se on,hem parlat de tots els problemes que tenim,ell tambe esta en una eperiencia com la meva,i ens em entes molt be, ell ho ha pasat un poquet mes mal que jo crec. El diumenge em va preguntar: "Miquel...te puedo pedir una cosa?...",i com diuen molts els estudiants que mon anem a un altre pays mos entenem perque tenim els mateix problemes,jo ja savie que es el que volie..."un abrazo?"li vaig dir, ai! la manca de mimitos de la meva germana i de tot el mon em pesa i m'afecta. "si..." va contestar ell,i em va abraçar,i alguna llagrimeta va soltar, i el comprenc,feie temps que no ens sentiem compresos per ningu, i en veritat no hi ha molta diferencia entre ell i jo,l'unica esque jo tinc unes motivacions que m'han fet que aprete les dents i que "sea divertido ser feliz" jeje,jo tambe necesitava una altra vegada sentir que podia ajudar a algu,tambe feia temps que entre els amics me sentia inutil i un objecte apartat. Si soletat,he sentit soletat en moltes ocasions, pero no se si es per les motivacions que tinc o perque en Castello he pasat ratos de veritable mal estar,que asi no ho senc com si fora el pitjor etat animic que he estat. La soletat,el no encaixar en la gent d'aci,la sobreproteccio que tinc dels pares sobre mi,etc seguiran estant, de moment,pero es algo que no canviara les meves forces de viure i l'alegria que hi ha en el meu cor.
I la llum no s'apaga...
"Cuando sientas cerquita la soledad es porque sabes lo que es estar lejos de ella y por ello deberías sentirte privilegiado."
4 comentaris:
ei Miquel!
la veritat es que la soletat esta sempre present, de vegades no es manifesta, d'altres la tenim en primer pla...no cal marxar fora i perdre les referencies de sempre per sentir soletat, pero es ben cert que lluny es a la vegada mes intensa i mes passatgera, perque com molt be dius...cal apretar les dents i seguir endavant!
he passat, passe i supose que passare (encara que espere que no molts mes) moments de forta soletat per distancia fisica o mental, pero no hi haura res que puga amb la nostra gana de viure. Som forts en la debilitat, robusts en la feblesa humana.
una abraçada! (encara que siga al coixi...jeje
Vicent
Ei Miquel t'envie un bessot molt fort des de Castelló!!
La soledat com bé dius es passatgera, però també necessària per a aprendre a valorar el que significa una amistat.
Ja voràs vindràs fet tot un filòsof, quan estigues més tristot pensa amb nosaltres, els amics que tens ací a Castelló.
Vinga ànims
Tomàs
Estimat Miquel, com dirie Eric From, la por a la llivertat (soletat), sol es pot superar amb dos eines: 1.-el trevall ecologic, creatiu,…. Recordes quant parlave de la relació amb el mig… es dir la natura, tots….sols quan no hia distancia entre tu i el mig, tu eres el observat i l’observador, quan tu respectes, i no eres explotador….2- l’amor. Eixe es el repte, que vol dir.? .... l'amor... el tens tu, pero sols es pot vore en l'altre..... quan el altre esta sols.... tu tambe ho estas......
Micalet anem a canviar el pensament anem a ser positius, això m'ho va ensenyar Ana una personeta que em va donar classe i la recordaré sempre, el pensament en positiu, tot el pensament , frase ho manera de dir alguna cosa negativa es pot canviar de punt de vista. se que sempre no pot ser però ajuda, i et fa valorar molt les coses.
Comencem per exemple en lo afortunat que eres en tindre tanta gent que t'estima, i està pendent de les teues evolucions en el blog, tens un gran tesor ple de perles, per altra banda eres afortunat d'haver pogut tindre el privilegi d'anar a viure a un altra realitat, QUEBEC, !que poquets la tenen, si es veritat que tenen d'altres experiències, però aquesta ha sigut la teva, ah i no conec a molts que puguen complir un somni com aquest , son poquets i jo els considere afortunats, sentis-te orgullós que tens una família que esta unida, que amb els seus defectes van tirant, que tens una altra família en Quebec que et cuida molt i ho fa de la millor manera que sap, que els teus amics d'allí son afortunats de que tu estigues al seu voltant, i ja es donaran compte si no és així ells es perden el coneixert, hi ha més poc a poc vas aprenent dos idiomes a la vegada Angles i Francès ole... bé així tots els pensament que et provoque un sentiment negatiu segurament es perquè té una estructura negativa si l'escrius a lletra ho voras clarament, et donaràs compte de quantes negacions hi han i et poses a tu mateix, llavors intentes reescriure el missatge, donant-li la volta , més senzill utilitzant unes altres paraules no agressives per a tu i segurament tindrà un altre significant, ja em dius.
I ara a disfrutar hi ha viure que L'experiència es curta, intensa però curta, ja ho voras. Un besot nuria
Publica un comentari a l'entrada