29 septembre sant Miquel

Pose el nom de l'entrada aixi perque no se podrie dir d'una altra manera,dilluns...despres de diumenge,i avans de dimarts, pareix que avui el sant s'ha enrecordat de Miquel i li ha fet pasar un bon dia,no un gran dia,amb trionfs i merits que celebrar peró si un bon dia desde el punt de vista de una persona sencilleta i que per a pasar un bon dia no necesita gaire cosa.

Escomensarem per el mati,anem a l'escola,i a segona hora tots els alumnes de 4 i 5 curs de secundaria havien de fer una prova, una competició d'atletisme,donar una volta a linstitut i a les instalacions esportives d'aquest,dividit per homes i dones,peró clar aci tot es a lo gran i tan grans son les escoles que per cada curs hi han entre 150 i 200 hommes i el mateix de dones, osigue que se feien dos curses de mig fondo(tots anaven com a locos correns), amb 350 persones mas o menos a la vegada,estos americans no ho poden fer tot un poc mes xicotet,quan mes gran i mes espentes millor,damunt que per on havie de pasar la gent no era molt gran, al final he quedat el 25,que no esta malament, ja que he vist als primers i son isa gent que veus i dius estos son els que aniran a les olimpiades,han guanyat els tipics 2 negres alts i imponents,que anaven com si els perseguira algo,jo pense que anaven tot el rato esprintan.

Despres ha sigut mas o menos normal,he fet un examen de resumir un text, i orquestra, despres a casa i ahi la gran noticia,me diu Daniel:"Miquel el dimecres aniras a jugar a hockey en la pista de Joliette, entrenaras un rato per a que te evaluen els entrenadors i vesquen en quin equip et ficaran", clar per mi super content,ja hi havie una data fixa i segura on jo em vestiria i jugaria un poc a hockey, clar no me feie esperances ja que despres de lo del visat i tot lo que va pasar ja u, pero be, nervios perque sera la segona vegada que trepitjare el gel,nervios perque estare molt desubicat i per frenar i controlar el puck sera un poc extrany, pero son coses que u ha de afrontar,perque tart o d'hora les havie de pasar si volie jugar en un equip, es una por que se te,i que si estiguera en les meves mans pot ser elegiria entrenar alguna vegada mes per lliure(ja que nomes he anat una vegada perque el patinatge lliure soles se pot fer 2 vegades per semana),pero s'ha d'afrontar, i com diu Nurieta i mon pare "apreta les dents, i tira endavant"

Qui sap potser les proximes noticies siguen que he m'han acceptat sense ningun problema i que aquesta imatge se pot vore en hockey gel.

Pero tots savem que sera ben dificil...

Foto: Partit en que el CPILC de castelló va guanyar la copa autonomica. El que esta en el saque soc jo.

Fin de setmana remarcable

Dons, comensant per el divendres,vaig anar a veure l'Action,l'equip junior de la ciutat de Joliette,perque es l'unic equip que hi ha,pero molta gent va a veurel, i hi ha molta calitat,i tambe cargues i espentes,peró ho vaig entendre per fi, en eixe joc es necesari ,no se fan mal la majoria de les vegades i es un joc tant rapid que l'unic que pots fer per parar al jugador es ficarte per el mig, no pegar-lo,aixó no ho vaig vore,les tipiques disputes per els roces normals, pero ja esta. I despres,-encara que va pedre- vam anar a donar "una volteta" per el centre-ville de Joliette.

Al dia següent per el mati a per un stick d'hockey que me va fer goig i alegria vore un stick tant bo en les meves mans, per la vespra nit vam anar a Montreal a un restaurant prou bo al sopar de l'empresa de Alain,i el diumenge encara que jo no volia,vam anar a la sortida de les pomes una altra vegada,perque ho organitzava AFS i anaven molts estudiants, i en un principi no volia,perque m'havie d'alçar pronte,peró despres m'ho he pasat genial,ja que en una de les poques coses que te rao AFS es que en els que millors te entens, va estar genial el parlar en ells i sentirte una altra vegada abrigat de persones que coneixes un poc,perque lo que ens coneixiem es que femm la mateixa experiencia,i que ens enteniem.

Va estar genial,i els vaig ensenyar la canso "aixina s'afafa un pato" Com podreu vore en el video següent,no vos enrigueu per la meva desafinamenta.

Primer contacte amb el gel!

Dons si,avui el primer contacte amb el gel,a les 6 hem anat Daniella et moi a la pista de hockey de Joliette que hi havie una hora lliure de patinatge per als aficionats, i sensacional, al principi estave un poc nervios, una pista tan gran, estaven jugadors de la meva edat per ahi mirant,que despres tindrien entrenament,jo en una vergonya tremenda perque pensave me caure moltisim i s'en riuran de mi, veie als xiquets de 7 anys patinar tan segurs i jo pensant,pfff si fa 3 mesos jo ensenyave a xiqüelos com estos a patinar.

Entre a la pista me mire als patins i pense,patins nous,gel Miquel no tingues por que es lo que sempre has volgut,i poc a poc m'he anat adaptant,he apres a frenar de un costat, es diferent, si frenar sobretot lo altre me he adaptat prou be i a disfrutar, me sentit amunto be, molt agust,1 hora patinant ha sigut espectacular,en una pista on se patinave....agggg que be, i quan torne a casa i mire el correu,un correu de Rennée dienme que segurament si que tindre equip per a jugar,lo mes segur que en un equipe B pero estic contentisim,millor dia no se pot tindre,perque no se,se que els mamons de afs diuen que no he de tindre expectatives ni esperarme coses,pero per mi el hockey,pfff, es una cosa que jo aspirave desde el moment en que vaig dir "men vaig de castelló",i aixó res mes vos deixe el video de la demostracio de la primera adaptació del patinatge sobre gel i una foto de Danielle que tant se la mereix perque s,esta implicant molt en integrarme en la familia i en la cultura.

La sortida de les Pomes

Dons el fin de setmana va ser prou actiu,sobretot el disabte que vam fer moltes moltes coses,principalment men vaig anar tot el dia amb Renée a pasar el dia fora.

Renée es en teoria la meva aconselladora de AFS, te 34 anys i es aconselladora per primer any perque l'any pasat volie tindre un xiquet en sa casa i afs no li va deixar perque ja ere maça tart,o no se per que,aleshores va desidir ferse aconselladora,pero la veritat esque no hem parlat cuasi res sobre el que deuria fer o no deuria fer,m'agrada mes aixi damunt ella no te ningun xiqüelo més apart de mi i te molta ilució,de afs no sap res ella,perfecte,millor.

Em vaig alsar prontet a les 8:00 i vam anar a comprar unes coses al mercat per al sopar,despres vam agafar el cotxe i vam anar a la sortida de les pomes, on la gent va a un camp de pomers i va cullint pomes i despres se les cobren,me pareix extrayisim, la veritat, molta gent que perque una poma estigue pîca una vegadeta i xicoteta la tiren i juguen amb les pomes,moltes es fan malbé,pero en general me pareix molt extrany que celebren aixó.


Despres vam anar a menjar a un restaurant esportiu amb moltes teles i coses que tentretenien,un avuio en mig del restaurant(encara que diguen que no,els canadencs i els quebequans son americans com tots els demes).

Mes tart varem anar a vore el niu d'avestruç de Quebec,on em van explicar en frances els diferents tipus de avestruç,que jo pensae, que fan aci? si fa tant de fred.

Varem tornar a Joliette i vam fer la tipica barbacoa, i despres vaig anar a jugar als bolos amb els amics que vaig fer en l'institut molt majos els de musica que en seguida que vaig arrivar,ei tu eres el nou el d'espanya,i jo com sempre explicantme que soc de una altra nacio de espanya,com ells en quebec.Vaig guanyar dos partides de 4.

Al dia següent vaig anar amb Danielle a pegar una volta per el poble amb bici,vaig valorar molt aquella volta,molt bonica i per llocs preciosos. Aci vos deixe unes fotos del viatget, on podreu apreciar els primers tons rojos en algun abre,d'aci una setmana tots esl boscos estaran aixi.

I un video demostrant que aci tot es vert:
http://es.youtube.com/watch?v=ug9JcOuSKjc

Nació-Pais

Durant els dies que he estas aci de moment he parlat prou sobre el que es Quebec amb els quebequans,primer amb les persones que hem tenen a casa gent ja major que te les idees prou clares i,rotundament me deien que ells creuen en Quebec com un pais encara que no ho sigue i que ells son nacionalistes de Quebec,que esta molt be,pero em van dir que els joves d,aci no s'interesen per la politica ni se senten mes de Quebec que de Canada ni res paregut,que tothom parle el frances aci pero que ningu se preocupa de la cultura quebequana,al dia següent vaig parlar en els companys de classe i en efecte,ells parlen tots frances pero sobre quin partit es el teu preferit me deien, "ei que jo no puc votar", i d'ahi se mocurreix dues coses,la part positiva que es:la politica no es una cosa que la gent tingue com a un principi i en part vol o pot dir que es menys influenciada per les campanyes i menys divisoria entre la gent que pense diferent,ja que tothom pot dir sense tindre ningun temor visca el Quebec o visca Canada sense que ningu el mire amb mala cara. I aixo pot ser que siga la clau per a que quan se vage a votar pot ser(i dic pot ser perque es una suposició personal) que no se mire tant a la publicitat i mes als fets o propostes que se fan.
Per l'altra banda pot ser negatiu perque isa manca de ambicio en voler mantindre una cultura i una nació fa que la mateixa cultura siga feble ja que no es mira per ella.
Conclució:no hi ha,com sempre el punt mig es el correcte.
Despres, els vaig dir :i que opineu sobre quebec com una nació?i me van dir: quebec es una provincia,no es pas una nacio no es un pais.
I aixina es la gent d'aci no diferencia entre nacio i pais o el que podria dir millor estat, pero no mos enganyem un pais en un principi es un estat, si, pero se pot referir a una regio i fins i tot una comarca com fica en la wikipedia.
Tot em fa pensar que aci tenen cuasi tots una forta arrel per la llengua esta ben definida,pero l'amor i l'identitat per la cultura no esta tan be,que segur que hi haura molta gent que si que ho serà.
Pero encara que no siguen aixi,agafaria el mateix model i mel portaria a la meva nacio,on la llengua i la cultura se perden i la gent no se l'estima.



I aci vos deixe una imatge per afirmar que existeix el bloc Quebecoise i aci son un partit gran!

L'escola

Dons el primer que fa falta dir es la cantitat de autobusos escolars que hi ha,perque hi ha una muntona,els tipics bussos grocs que paren cuasi al costat de la casa,

pero jo no vaig en bus de moment,vaig en el meu estil de sempre de bicicleta,encara que porte moltes coses, perque asi no funcionen en llibretes, sinos en les carpetes d'anelles on vas fican documents,i fulles,hi nhi han menos llibres pero te donen moltes,moltes fotocopies,i damunt els diccionaris,i la agenda que es com una llibreta gran,i la moxila per dinar,com la que lis donen a bart i Lisa quan sen van al colegi,i la bolsa de Ed. fisica,moltes coses,si pero es un sistema prou organitzat i cada alumne o cada dos tenen una taquilla on guardar-ho tot,les clases escomensen a les 9:15 i a les 9:10 toque el timbre per anar, i a les 9:15 un altre i qui no esta sentat sen va de classe,les classes duren 1 hora i 15 minuts i entre classe i classe hi ha 15 minuts de descans i de arreplegar totes les coses a la taquilla per a la proxima classe amb el mateix sistema que al principi untimbre per a avisar i un altre per indicar quan comense la classe,despres de os clases hi ha 1 hora i quart per dinar,que aci se dine a les 12 i algo,i despres dos classes mes amb el mateix sistema, el institut es molt molt gran,5500 alumnes o per ahi tant com de taquilles hi han o mes,5 gimnassos crec,i cada classe en un aula diferent,a la quarta hora els primers 15 minuts son per llegir,cosa que em pareix molt be per tranquilitzar a tots i relaxar la ment, i tots llegisen,en silenci,esta prou be,els professors,amb una alegria que me sorpren,voluntat i ilucio pareix per que els xiquelos aprenguen,pero els xiquets son molt pavets,les xiques molts repintaetes i maquillades i vestides com si sanaren de festa a lligar,jo ja puc seguir alguna classe,mates,pagines web,pero les altres costen un poc,pero no mes del que mesperava ,ja que tots estan en silenci i atents,se pot entendre millor,una altra cosa que hi ha que dir esque els horaris no van per dilluns dimarts...sinos per dies,de dia 1 a dia 9 i alomillor un dillns cai en 3 i un altre en 9 i se va alteran, en resumen tot es difernet les hores de menjar (12,7) lhora de gitarse,pero mestic adaptan a tot i fins a tot al canvi de menjar, que la veritat no he engordat gens,he aprimat,la veritat esque els dos sanguich que u menge a migdia no es molta cosa,i lo que mengem molt per la tarda nit es maiz com en les pelis, hi han camps sencers i cuasi tots els dies mengem,per altra banda transporte algo de cultura de menjar aci i els he fet pataques al forn, i una ensalada que va entrar sense tocar barana, i ara sempre fan pataques al forn...
Ja vos informare de mes coses... adeu!

Una familia nova...

Dons si, estic aci i ja porte tres dies,el meu oid se ha acostumat al frances i totes les paraules que conec les identifique,i me va be,en Danielle(ma mare d'aci) jo ho comprenc cuasi tot,ella fa un gran esforç per mi,pero ja hem parlat de lo nacionalistes que son ells i que soc jo,ells son força simpatics i estan molt damunt meu,cosa que al final me canse, pero son genials, me traten com un rei,jo ajude en casa fique la llavadora,pose els plats al rentavaixelles i ells estan contents,ens entenem i son mol bona gent,el fill es bon xiquelo, te tot el soterrani ple de maquines per fer exercisi,i juga molt a la game cube,a jocs molt molt violents,com ell,que fa taekuondo,jo no se com se escriu,ell te botes Doctor Martins,i ell en un partit de hockey de Joliette li va fer cabrejar al porter de l'altre equip(ell anava d'espectador) i el porter li va perseguir xD,es curiosa la familia,tots nacionalistes quebecuans,i crec que ells son del Bloc quebecoise,ens durem be,de la casa que dir,es molt molt gran,jo dormc en el sotano en una habitacio molt gran en dos mesites,sillo,una pica per llavarme les mans,un llit calentet i tot el que necesite per viure,en el sotano n'hi ha la pell d'un os, les maquines,la game cube,l'ordenador i la duxa que utilitze majoritariament jo,perque ells tenen una altra a dalt,tenim una piscina,que jo no pense banyarme perque fa fred,un gos gran que juga molt,un periquito que se diu moquasin,i tot es perfecte, estic molt molt feliç aci, prou cansat per l'esforç de comprendre-ho tot pero molt molt feliç. En la mare me duc estupendament,son raros, esta clar,per mi ells son raros, pero ho fan tot molt sencill, no treuen al gos,el gos se treu soles,no hi ha que ficar aigua a la cubitera,perque el congelador ho fa soles i nomes has de premer un boto per a que isquen gels,per mi es magia,res que men vaig a dormir que estic molt cansat i se me fa tot llarg.

Ja he arrivat!!

Dons si ja estic asi...despres tres semanes intentan-lo ja he arrivat,i me senc de moment molt molt be,me conprenc prou,la veritat me he sorpres a mi mateix de lo rapid que l'oida s'adapte, es cansat, el cervell fa molt de trevall, peró ara estic adaptanme i es normal,escomensem per el viatge,a parlar i un altrte dia vos contare com em seguisc adaptan...

Primer dia:ma mare a les 11 del mati estresada i jo mes tranquil que tranquil, si molt nervios no he estat,insegur si pero nervios no...si molt nerviosa estave que per anar en presa vam haber d'esperar al tren 20 minuts,que els haguera pogut gastar en despedirme de Teresa,que me la vaig encontrar en l'estació.

Continuem, arrive a Valencia per Cercanias i veig a Helena i Jaime, i a la meva germana que m'esperave per dinar junts i despedirmos quan jo agafave el tren cap a madrid...Per cert al meu costat la tia mes rancia que m'ha tocat en la vida pfff no va dir res.

En Madrid, m'esperave Berny(Bernardo) un voluntari de AFS que me portave a l'albergue i m'entretenie fins lendemá, un cochondo el tio,en teoria en AFS no se pot veure...dons el tio me va portar de festa i me va dir que fere el que vulguera,i vam estar en un albergue d'estudiants d'erasums ahi en vi.Molt bon xic, la veritat.

Al dia seguent, vaig a l'oficina de AFS,agafe el visat i tots els papers men vaiig a laereoport,agafe el vol,8 hores de viatge soles,en ningu al costat en uns xiquets pijos de madrid que no paraven de cridar,horrible i damunt les pelicules en frances i angles per a que jo no m'enterare.

A toronto lo pitjor,l'aduana,pase i mediuen tu per alla a imigrants,vaig a imigrants i me diuen tu per alla que no tens els papers,tot el mon entran per alla i jo soles per un altre costat,arrive a imigració i me diuen tu per aci,de la poca gent que hi havia jo per una altra banda,i per fi arrive a imigrants per primera vegada crec que era on vaig anar,espere i al final me fan els papers,ja havie perdut el primer vol a Montreal, no pase res, agafe les maletes i les torne a embarcar,me donen un altre vol,jo tot content veig que encara em quede una hora i pico i vaig a pendrem un cafe a un lloc famos de cafes en America.vaig a la porta on eixie el meu vol i me diuen que ja ha eixit(me pensava que era una hora mes tart per el canvi horari que jo no havie fet be), i jo eee????? tot en frances i angles que jo encara no estave solt...me donen un altre vol xD,ja he perdut dos,i vaig a la porta on havie d'eixir,parle dos cops en la secretaria o lo que sigue de ahi i me diu que me fique el mp3 i que espere que se vora quan isque...l'agafe, jo pensant que la maleta fara hores que esta pegant voltes en la cinta eixa, esta vegada me toque algu simpatic a l'avio,un xic colombia molt simpatic, arrive a Montreal i rapidament vaig cap a fora agafe la maleta i...Alain Coutu, Danielle Bibeau, i Marc Oliviere Coutu estaven alli, esperanme, me van oferir menjar, i vam anar al centre de Montreal a vore a Marie-Josée, avore com fa ninots amb glovus que el dimecres es presente a un concurs de la tele, i despre suna horeta de cotxe fins Joliette, mes exactament Notre dame des prairies. i aixo es tot ja vos contare mes que n'hi han moltes coses.

Foto 1: Ma mare i jo en l'estacio de tren de Castelló

Foto 2: Nuria,Helena,Jaime i jo en l'estacio de valencia

Foto 3:Vista desde lavio Toronto Montreal,aixo es el cel dels deus.

Foto 4:Papers del viatge i del visat.

Foto 5: Primera nit en la familia ensenyatlis la bandera Catalana,que les arrels no se llevaran mai.

Gracies a tothim, i per fi...adeu

Dons si,avui mateixa hem trucat a AFS i ens han dit que ja estave,que si me venia be anarmen el divendres, els he dit que sio clar, encara que no m'ho esperave,encara que ara em deixe mes coses per lligar que quan m'hauria d'haber anat, encara que no assumisque ara mateixa que m'en vaig tant com quan m'en anave, dona igual s'ha acavat, i ara a mentalitzar-se.

Per damunt de tot,gracies a tothom pel suport rebut i la pasiencia d'aguantarm tres setmanes, gracies a tots per comprendrem, i res, un ultim adeu per a tots,que esta va de bona (crec) i ni jo tinc assumit el adeu,gracies a els monis del amunt,a familia,a pujah'l to,als de hockey, i als amics en general,gracies i adeu!

Nuri

Fa molts anys,en l'epoca que vaig entrar a penyeta roja, la professore ens va manar per a casa fer una redacció: "Dos personas que te hayan marcado en tu vida",jo anava a 5º de primaria i vaig ficar a mon pare i a la meva germana, molta cosa no m'enrecorde la veritat el que vaig ficar, pero si una cosa clara: "ella me ha enseñado a ponrme en el lugar de los demas", i al cap del temps el meu pare i la meva germana m'ho han recordat moltes vegades que els vaig ficar a ells i en especial a la meva germana...

Han passat els anys, i si hauria de fer una altra redaccio sobre el que m'ha marcat no acavariem, perque a pesar dels seus mals despertars,lo molt que dorm,dels canvis d'humor que te, i les coses que tots tenim, ella m'ha sabut corregir i ensenyar tot el que ha pogut,i gracies a ella,he pogut ser millor persona,perque he vist en ella un exemple de persona que sempre ha estat al meu costat i m'ha ajudat en tot,una gran persona que en la seva vitalitat ensen tots els cors de goig i alegria, en la seva estancia en els itinerants del amunt,ha revolucionat tot el campament i ha fet mes intens aquella convivencia, Nuri sap captivar l'atencio de tots,i organitzar no es dicifil per a ella, si mes no el campament ha eixit rodat amb la seva ajuda, pero per damunt de tot el seu servici ca als altres i la seva força es el que fan de ella una xica excepcional.

Mala educació

Avui, he anat al castalia i he vist un magnific espectacle, el Castelló ha guanyat al Celta de vigo per 2-0, i s'ha vist molt bon joc la veritat peró ha havut uns esdeveniments que m'han deixat un poc...extrany, he sentit per un moment que la gent estava insoportable i que no m'abellia anar a un lloc on la gent fora aixi...

Hem vist la prima part perfectes sentats a la filera mes alta de gol nort fins que dos senyors ens han dit que aquells eren el seu lloc,en molta educació,cuasi ni m'he enterat,s'acave la primera part i en el descans baixem a pendremos alguna cosa i tornar cap als seients...la questió esque m'he sentat detras de la primera fila dels seients,al costat de lentrada,on no hi havien seients, i de repent me quirde un senyor super ironic i m'escomense a dir: "muchisimas gracias por taparme la porteria,he!muevete!" amb una mala baba impresionant,de veritat el xic es mereixia un parell de guantaes,i lo pitjor esque era un homme de uns 50 i pico anys, dons jo li dic: "val,val "em fique un poc cap a darrera i solte un altre homme de edat pareguda que estava detras: "pues ahora me tapas ami hombre" ha sigut en una arrogancia que ma deixat inquiet tota la resta del partit,me llevat i he anat a buscar uns altres seients sense dirlis res...encontre uns altres seients i ens sentem, i al cap de 10 minuts venen uns xiqüelos a sentar-se i nosaltres ens anavem a llevar clar pero avans de que poguerem dir res be la mare tota sofocà que estava al altre costat xillant-mos que ens apartarem que les places les havia pagat ella i tirant-mos fora, en una altra mala llet que m'ha deixat...impresionat "os sucederá muchas veces esto"...



No se si la societat ha canviat d'un moment a un altre pero m'ha paregut exceciu tot aixó, que si que al senyor li molestavem i no deviem estar alli,o que la senyora te tot el dret del mon a reclamar els seus seients,esta clar no li ho negue,tenen totla rao,pero la manera que han dit es amuntó roina, en aço vullc dir que les maneres de ineractuar entre la gent no es d'una manera civica, aixo no es conviure en una ciutat, la societat pareix desde el meu punt de vista que se esta centran en l'individu per separat, la gente saluda i ajuda nomes a qui coneix...i avegades...

N'hi en els delmateix barri ni edifici se tracten com si convisqueren junts,o quantes vegades la gent no s'espera a que obrigues el portal per a que pugeu junts en l'ascensor,o en les tendes del barri l'ambient s'ha tornat fred...res,que jo pense que la societat te que intentar mirar d'una altra forma la vida, i pensar en tot, tot, tot, el que no ens agrada que ens fage la gent, perque crec que de veritat el secret esta ahi,en no pensar tant en un mateix i pensar primer en els demes, de com afecten les nostres accions o paraules als demes, encara que es molt repetitiu crec que el secret esta en la primera llei del civisme: "No fages als altres el que no vols que et fagen atu"

Dos setmanes...i quan mes?

Dons si ja fa quasi dues setmanes que m'en hauria d'haber anat a Quebec(Canada), pero pels problemes de visat encara estic esperant una resposta clara de quan m'en aniré, i avui tornare a trucar, per molt que me diguen que me trucaran ells,per a mostrar-lis la meva frustració i desesperació, el que no pot ser la veritat esque perque ens retrasarem 3 dies en enviar uns papers,perque el notari tenie el ous grossos i va tardar en fer-lo,que per aixo ara ja fage tres setmanes que el visat hauria d'haber arrivat, que si que AFS no te la culpa perque no hi ha manera de contactar en la embaixada canadenca perque esta en Paris i no te ni telefon i al fax no responen vale ahi no poden fer res...pero no se en la barbaritat de dines que els paguem que el unic recurs que tinguen siga una embaixada en tota europa que no tinga telefon...no se me pareix amunto poc serio,damunt el mes gracios esque ells estan tranquils,si el meu pare els va trucar i va i li diuen que aixi macostume a sofrir...pero de que van!!!i l'altra es la de la embaixada canadenca,que dius,home no fa falta tindre nomes una embaixada en tota Europa...Castanyuts!!! que no si si va un canadenc a Anglaterra per exemple i te algun problema en que no pot tornar o qualsevo cosa que fa?perque no hi ha telefon,sen va a paris a entrar a pateta a l'embaixada? no se...la veritat peró no esta gens clar,el mes segur es que hi hage alguna part que estara eganyant,o l'embaixada o AFS ,que jo ja he perdut ja he perdut tota la confiança amb ella per tot,la putada es que una vegada que t'has fet la idea,que HAS ANAT A MADRID,que t'has despedit de tothom,sabent que l'institut ja ha escomensat alli i que ja passen llista nombranme...te trenquen els esquemes del que esperes i ara u esta desorientat, que fer...? res mes a seguir esperant i a perdre la esperança de que men vage...sense frustrarse i a seguir endavant...

J.Miquel Porcar Mallen