La vida, no es una linea recta on tot ocorre d'una manera regular, se marca per moments, pot ser per petites sensacions, moments, pot ser una temporada, inclus un parell de dies, o matisant, alguns minuts d'un dia que tambe ocorreixen al dia seguent poden canviarte la percepció d'afrontar la vida, de vorela inclus.
Ara, no parlaré que tot em va estupendament, no, no parlare que soc la persona mes feliç del mon, ni que viu els moments mes bonics de la vida o reduint, de la experiencia que estic vivint, no, només matissar, que els ultims dies, o moments, o conversacions soltes amb les persones que conec, me donat conter, que me retrovat, pot ser ha sigut un canvi d'humor, pot ser que totes les persones s'hagen acordat per ser mes simpatiques amb mi, no ho se, pero l'unic que veig es que torne a ser isa persona alegre, que riu, i que amb el riure que te, pot fer riure als altres, he tornat a fer les mamoneries que tant de temps m'han faltat, i m'he vist en un ambient de... no se, pot ser gent que me veu com soc o que li agrada com soc en realitat, pero en realitat, no isa persona que no feie tonteries i estava mes seria que alegre, no ara me veig, fent les tonteries que feie, i sent admitit per la gent, puc dir que estos dos ultims dies he estat rient com no ho feia desde fa molt de temps,amb una sinceritat, i una inocencia absoluta, riure per riure, res mes, no dic que estic feliç com el que més, no pense que m'hagen pasat coses per a que ho degua estar, ni tempoc que aquesta rialla tonta que m'ix ultimament durara molt, no ho se, pero ho tenia que dir, perque al final ens recordem dels millors moments, dels moments que omplen de colors la vida, de moments que te fan riure, ho tenia que contar, perque... si m'olvide d'aquestos moments...qui m'els contara?
Per aixo esta el blog per a llegiur-ho d'aci uns anys i enrecordarme nomes dels bons moments.
Pd: M'estic assustant, perque molta gent me diu que filosofe massa, no ho se, m'ix aixina, Mitxel, tot s'apegue, TOT, i ara escric aixi, filosof o no, m'agrada escriure aixi, si a algu no li agrada, que fique alguna critica en els comentaris i aixina provare de millorar-ho, de crear, perque l'important es la creativitat, eh Mitxel?
divendres, 23 de gener del 2009
dilluns, 19 de gener del 2009
Onda positiva
Després de moltes pujades i baixades d'anim, de no trovar a la gent que volia, de estar desagust en persones, de a vegades no sabe si haguera sigut quedarse a Castello, que no per aixo voler tornar, la meva ment ha agafat una estabilitat minima, un estat normal d'anim i de sensacions.
Es com estar agust com u esta, veient com les coses canvien i succeixen, en els mateixos problemes que avans i les mateixes necesitats pero amb un plus d'alegria que em fa estar de bon humor, mes receptiu i amb més onda positiva, perque si, tambe he tingut onda negativa, dies amb mal humor i en ganes de arrivar a casa i no fer res, peró en les ultimes setmanes crec que agafe una estabilitat major, els amics de l'escola em pareixen que encaixen me amb mi, i ja no els veig com que no son una opcio de pandilla per eixir, i encara que parega mentida, crec que ara per ara, podrie dir que en gran part estic acostumat a la vida quebequesa, el ritme de vida, de fer les coses, i dificilment de explicar m'estic acostumant d'una manera que m'agrada.
Crec que qui diu: "estic acostumat" pero en realitat no li agrada el mode de vida que te es que realment no esta acostumat, ami cada cop magrada mes, pot ser perque ara per ara torne a ser amo i senyor del que faig, no que faig el que me done la gana sense un control, pero si que tinc una independencia major en el fet de que se com vaig a fer les coses, se com anire a tal o cual lloc, se que anirea comprar aço o alló, no es com avans que estava perdut en un mon desconegut.A castello ja ho tenia controlat, sabia com passar-m'ho be, on encontrar a la gent, el rollo de castello i en general estava be alli perque ja ho tenia tot acceptat i sabia com podia fer les coses. Crec que aci ja puc dir que puc planejar uns bons fins de setmana el propi fin de setmana, i aixo es algo que m'agrada.
Per aixo dic que estic estable, conec aço i de moment tinc una estabilitat emocional, pero e tambe que no durara, com el barça imparable com esta, costa de creure que aguantara eixe nivell de joc tota la temporada se que algun dia tornare a caure i l'important serà que quan pergue el partit pugue tornar a tindre l'ilucio que tinc ara per jugar be.
Per altra banda, totalment diferent del tema principal, he trovat ONG, estic contentiiiisim, sere monitor d'unes persones amb deficiencies mentals i tambe discapasitats, i amb altres persones organitzarem activitats per a ells, o estarem alli quan ells ho necesiten.
He vist avui el video del campament, sou merabillosos monitors, Juan, algun dia se te reconeixera lo gran que eres, i tots m'haveu fet tindre un gran somriure durant tot el video, que ha estat estupendo.
I he rebut el regal de la meva familia de nadal, el marc de fotos electric, moltes gracies, me ficare les fotos mes xules i el ficare en la meva habitacio.
Es com estar agust com u esta, veient com les coses canvien i succeixen, en els mateixos problemes que avans i les mateixes necesitats pero amb un plus d'alegria que em fa estar de bon humor, mes receptiu i amb més onda positiva, perque si, tambe he tingut onda negativa, dies amb mal humor i en ganes de arrivar a casa i no fer res, peró en les ultimes setmanes crec que agafe una estabilitat major, els amics de l'escola em pareixen que encaixen me amb mi, i ja no els veig com que no son una opcio de pandilla per eixir, i encara que parega mentida, crec que ara per ara, podrie dir que en gran part estic acostumat a la vida quebequesa, el ritme de vida, de fer les coses, i dificilment de explicar m'estic acostumant d'una manera que m'agrada.
Crec que qui diu: "estic acostumat" pero en realitat no li agrada el mode de vida que te es que realment no esta acostumat, ami cada cop magrada mes, pot ser perque ara per ara torne a ser amo i senyor del que faig, no que faig el que me done la gana sense un control, pero si que tinc una independencia major en el fet de que se com vaig a fer les coses, se com anire a tal o cual lloc, se que anirea comprar aço o alló, no es com avans que estava perdut en un mon desconegut.A castello ja ho tenia controlat, sabia com passar-m'ho be, on encontrar a la gent, el rollo de castello i en general estava be alli perque ja ho tenia tot acceptat i sabia com podia fer les coses. Crec que aci ja puc dir que puc planejar uns bons fins de setmana el propi fin de setmana, i aixo es algo que m'agrada.
Per aixo dic que estic estable, conec aço i de moment tinc una estabilitat emocional, pero e tambe que no durara, com el barça imparable com esta, costa de creure que aguantara eixe nivell de joc tota la temporada se que algun dia tornare a caure i l'important serà que quan pergue el partit pugue tornar a tindre l'ilucio que tinc ara per jugar be.
Per altra banda, totalment diferent del tema principal, he trovat ONG, estic contentiiiisim, sere monitor d'unes persones amb deficiencies mentals i tambe discapasitats, i amb altres persones organitzarem activitats per a ells, o estarem alli quan ells ho necesiten.
He vist avui el video del campament, sou merabillosos monitors, Juan, algun dia se te reconeixera lo gran que eres, i tots m'haveu fet tindre un gran somriure durant tot el video, que ha estat estupendo.
I he rebut el regal de la meva familia de nadal, el marc de fotos electric, moltes gracies, me ficare les fotos mes xules i el ficare en la meva habitacio.
dilluns, 12 de gener del 2009
Creixent...
Jo, mai li he donat molta importancia als natalicis, perque crec que a una persona no se li pot classificar per l'edat que te, se li califica massa vegades lo gran que es per l'edat,gran en el sentit que li donem quan ho diem, i per aixo mateix crec que a una persona se li ha de classificar(inevitablement,perque tothom inconcienment classifiquem d'una manera o un altra a tothom), per lo que es, per la seva personalitat i pels seus actes.
Avui 12 de gener, fa 17 anys que moi, Josep Miquel ha nascut, i com deia mai li he donat importancia a estes coses, pero avui ha sigut diferent, a pesar de lo malalt i cansat que estava, molta gent m'ha alegrat molt i tambe m'han animat, mai tanta gent(molta per ami) m'havia felicitat i encara que jo no li done importancia a la festa en si, si que li done la gent, perque a pesar de que me retrase amb les cartes, que li demane a tothom perdo, segueixen ahi, i m'han demostrat que volen seguir el contacte, i aixo m'ha alegrat molt, han sigut de les persones justes que volia que s'enrecordesin, no de la festa, sino de mi, si, es un poc egoista de la meva part que vullgue que s'enrecorden de mi, si no ho puc negar, pero aci tan allunyat de la gent que estime, necesite saber que per lo menos quan torne hi haura algu que me esperarà.
Gracies a tothom per les felicitacions, sou merabellosos.
El dia ha anat normal, he anat a clase al mig dia peruqe per el mati estava molt mal, i quan he tornat a casa i hem sopat Danielle i Alain m'han felicitat i m'han reglat com no un llibre de les imatges del Quebec i com no tambe uns gots de la cerbesa del bar on anem Alain i jo junts, la Bock de Joliette del Alchimiste!
Els 16 anys m'han portat molts bons i dolents moments, pero m'encanten aixi, no els haguera pogut viure d'una altra forma, i aquest any m'ha esnenyat moltes coses, dels 17 poc en se, nomes que els afrontare en una ilusio tremenda i en ganes de viure inimaginables.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)