Cas Bojan

Segurament,habreu sentit a parlar(els fanatics del futbol) que Bojan esta pasant per un malt moment ara mateixa,no juga al tope de les seves posiblitats,juga poc,mal,no veu molt porteria,en la posició que no es la seva,extrem,i per a ell dificl serà,que l'any passat,va saltar al primer equip jugant una quantitat boja de partits i marcant 10 gols en la seva primera temporada en el primer equip...sera dificil perque la seva situacio ha empijorat,encara que ara l'equip jugue millor,i tinga mes cualitat...tot aço si veiem la prensa,en realitat no se que li pasara pel cap a Bojan.
Dons algo paregut em passa aci,l'any passat vaig viure un dels meus millor anys en el hockey,vaig escomensar en el primer equip de categoria absoluta,primer en la segona linea,i despres vaig anant veient porteria,i guanyantme la confiansa de Nacho,quan mes va pasar mes facilitat tenie de marcar,el meu nivell ere comparable en la gent que portava molts anys jugant en l'equip,i a final d'any vaig jugar uns partits en la primera linea...
Ara jugue en gel,he canviat d'equip,i les condicuions son optimes per a apendre,Canada el lloc on el hockey linea es l'esport nacional,pistes d'hockey gel perfectes,i material que en espanya mai hauria comprat,pero l'entrenador,o no confia en mi o no ho vol veure,que ficanme de defensa no ajude al equip,jo,soc un jugador que li agrada estar a metres de la porteria i no tindre moments per a pensar,pero fica a altres jugadors que ho fan pitjor que jo ho faria i la situacio mesta rebentant,no soles es que jugue de defensa,he de respetar les decisions del entrenador i aportar el que pugue a l'equip,pero els entrenaments i els partits no tenen una base logica per jugar-los.L'equip no te un joc definit,cuasi sempre es un dia juguem be i un altre juguem mal...Damunt,com ja he dit,soc un jugador,que busca el gol,es com ficar a eto a la banda o al migcentre,ell es un jugador que necesita el gol,que pensa en ell,i que quan mes marca millor es i millor juga,en mi pasa algo paregut,no es chupar es estar convivint amb el gol,i mentre l'entrenador no em fique a la banda dreta o esquerra,poc importa,bno crec que vesque molt de gol,perque asi pareix que els defenses sol defenen i els atacants sols ataquen,i aixina se viu en el vestuari...
Ara ha nevat,i l'unic que espere es que se gele la pista de patinatge per poder nar a jugar a hockey totes les vesprades,i entrenar,com a mi magrada,tirant a porta i presionant.

Indesició? SI!

Quan vaig arrivar aci,i em van donar el horari de l'institut,vaig vore les assignatures que tenia...si val no ho habia elegit,va ser un error pero ara ja m'he canviat a on volia i ja esta tot correcte,en Mates dificils i Fisica forta tambe...Pero em vaig quedar assombrat que un perioda dels 9 dies el dedicaren a l'aconsellament per elegir el teu futur,quin toston,vaig pensar,pero clar,aci els alumnes l'any que be faran el cegep,una educacio mes especifica que el bachillerat,on estudiaran el que ells volen 2 anys, i als 19 faran l'universitat,que haurà d'estar relacionada amb materia que han fet en el cegep,pero clar ami no m'afecta molt elegir quin cegep faré,ja que no faré cegep.

Pero amb aço,me vene els dubtes que ha estat sembre al meu cap, "Que es el que vullc estudiar?,i e que vullc trevallar?", si,ecara em queden un any i mig mes o menys per elegir la carrera que vullc fer, perque coses que m'agrade bojamet et puc dir moltes,i que damut m'ho passaria be fent-les,pero no se on se pot aplicar aixó i soc u mar de dubtes que no tinc una clara idea del que fare al final.

Quan ere menudet, solie dir: "Jo de major seré Historiador", toma ya!aixina de simple Historiador,ara, no crec que la meva vida laboral acave sent...Historiador o algo relacionat en l'historia,la veritat que no. I busque en els foros on tenen els mateixos dubtes que jo,i llocs on puc vore informació de les carreres que veig possible,es una bona manera d'orientarse crec, pero les meves idees no s'acaven d'aclarir,mentrestant seguire sent un mar de dubtes i seguire buscant per foros a llegir el que fiquen la gent que esta tant desesperada com jo...

La pitjor desició es la indesició

Real Rock

El disabte vaig tindre assaig,brutal!,me va eixir brutal,genial, vam fer el real rock,si,una altra vegada sentir "reggae,reggae,reggae!" I el reggae tornae a ferme vibrar i a recorer totes les venes.


Per als que me coneixeu, poc o molt, sabeu be que son un adicte al reggae,boig,fou, i que disfrute com un xiquet quan el sentisc i encara mes quan el toque, tornar a sentir el real rock va ser com tornar a pujah'l to per uns instants, i va ser brutal...


El disabte genial,una versio del real rock molt diferent,molt quebequesa pero molt reggae i gran tambe,llastima que no vaig portar la camara i no vaig gravar isa gran canso,pero el dilluns hi havia assaig i la vaig portar i en seguida per calfar un poquet i fer jam,que aci ho fan sense parar; vam tocar el real rock,no va eixir tan be,pero igualment vaig cantar i aquesta vegada ho vaig gravar, pese als desafines,els gallitos i que verdaderament no es la millor versio que se pot escoltar,no m'agrada molt la veritat, la penjare, per a que vos continueu enriguent de com cante,i pogueu vorem disfrutar.
http://www.youtube.com/watch?v=YuG8jk-goVU

I avui, hem anat Jose i jo a vore un concert de bigs band al Cegep de Joliette,tambe genial,jo me creie que serie pitjor,perque pareix que els estudiants comencen a estudiar enserio la musica en el cegep i l'universitat,i crei que tindrien poc mes que el nivell de 5 de secundaria,pero no,els he vist a tots correctes,no bonisims,pero si correctes,en una gran afinacio i un bon so,no son cracks com molta gent que he vist en el conservatori de castello,pero si que son prou bons,en el cegep podriem dir que hi ha una bona educacio en lo musical,pero lo espectacular ha sigut la big band de luniversitat de Montreal,no se si ere lo millor de lo millor,pero tenien un jazz-reggae-blus,que m'ha deixat impresionat,els saxos sobretot,un saxo bariton ahi improvisant,si no l'haguera vist haguere dit que ere un tenor o un alt,perque fua, quin so!

Tot aço m'ha inspirat prou,i he escomensat a fer una obra pêr a saxo molt dificil de tocar,pero no es aixo soles el que vullc m'ha tornat l'ilució per tocar,per tindre ganes per apendre,avui he deixat de tocar perque Alain s,en anave a dormir,pero estava assajant en unes ganes que... no se se m'han pasat moltes coses pel cap,escomensar a composar,pot ser... es un progecte ilucionant,dificil pero que me fa tindre unes ganes d'apendre el saxo i millorar la qualitat del so que fa temps que no tenie.

Records

L'altre dia vaig rebre una carta de algu que no esperave rebrela,amb una foto i dos fulles contanme coses d'ella i parlanme amb una sinceritat que feia temps que no veia...

Gracies Helena una vegada mes.

I amb la foto vaig decidir que aquesta devia ser penjada en la pared davant de la taula d'estudis on estudie,per a quan arrive cansat a casa tingue un bonic record,i amb aixo vaig decidir ficar les fotos mes boniques que Maria Donyate em va donar quan men vaig anar,la foto de la familia vestida en el betlem de la piga,tot ple de gomets com no pot faltar,una cullereta,i un mapa de Canada amb els albergues me baratos per anar a visitarlos amb el meu amic Jose el paraguayo.

Ho hauria d'haber fet avans,tot el mon penja les fotos i decora l'habitacio quan sen va,pero jo ho he fet fa dos dies i ara cada vegada que entre a la habitacio veig moltes cares conegudes,records...I amb el saxofonista de metal,regal de Pujah,deixe aci la entradeta.

Nosotros recordamos, naturalmente, lo que nos interesa y porque nos interesa.



Una altra cosa que volia comentar que no tenie res a veure,es que avui he anat a vre teatre,en principi sol,pero despres he vist alguns amics del institut que m'he unit a ells,teatre Quebeques,de l'ultim curs de secundaria,molt currat,m'he quedat impresionat,com en una assignatura se pot trevallar tan be,i lo bons que son,si en musica no ho son tant,en teatre son genials,els mobiments els gestos,increible,a cada actor, que coneixia,li he dit i repetit: vous etes un artiste, c'est vraiment bon!

La canso de la felicitat!

Avui he acavat de veure el video del campament amunt 2008,per cert mltisimes gracies Maria Redon per enviar-me'l,no saps l'alegria que m'ha entrat al cos, i ja havia vist gran part del video el divendres pero esta ultima part,la part de les cançons finals,els abraços i la ploramenta han sigut genials, m'han traslladat per un moment a llucena,en els xiquets en els monitors,grans persones, i en l'esperit que hi ha alli,m'han recordat que he de trasportar aquest esperit aci,ho havia olvidat,totes les cansons com "un infante feliche","la canso de la felicitat", i totes les del campament no estaven presents al meu cap, i esque veig dia a dia com la meva ment es trasforme i canvia,pero no tinc que olvidar mai aquell esperit,ai quins bons records, qui volguera estar unes horetes en llucena,amb tota la gent,nomes quan dormc,estic un poquet,somnie que estic alla en castello,en qualsevol anecdota del dia, al vore el video,ha sigut algo que feia temps no sentie,aquell amor sense ningun interes ni ninguna rao per donar-lo,tants abraços nomes per donar abraços,tots els amics,el campament llucena es iferent,aixo ho sap tothom que ha pogut compartir alguns dies amb la gent d'alli, i la conclució es que m'alegre moltisim d'haber pogut tindre la gran expeiencia de ser monitor avans d'anar a Quebec,una experiencia que m'agradaria poder tornar a viure cada any,que t'ensenya molt molt pero molt mes que moltes jornades completes a l'escola.



No se,despres de vore el video,m'avellia parlar d'aixo,sempre havia volgut parlar del campament,pero no encontrava lloc, i aquest video/emocio m'ha fet tindre una força molt gran,tornar a sentir l'amor que se despren.

I el que mes m'ha entrat es isa canso,que te diu que no estigues trist, que en pensar en ella i cantarla,t'alegra el cor i et dona caloreta.

I despres a fer... la canso de la felicitat dum dum dum!

Pd:No tinc fotos del campament,aixi que ficare algunes dels monis que son de les persones que mes m'enrecorde aci, sempre que veia a "els monis" ens apegavem una altra vegada el esperit amuntero i si poguera elegir,m'agradaria poder viure amb aquest esperit molt de temps de la meva vida.

La felicidad es olvidarse de los problemas; valorar lo que se tiene y cantar hasta quedar afónicos.

La felicidad es como un pastel, cuando lo tienes lo saboreas, y cuando no, sólo con olerlo basta.

Tortilla en ketchup i un altre motiu per somriure

I se diu que sempre no hi ha nit sense sol,i pot ser que no haja assimilat la mort de tronquet o que estic aci que ja no intente pensar en aixo,i que cada dia em sentisc millor i l'unic que faig es mirar cap a davant i vore tot el que m'espera en esta gran aventura em fa olvidar part de la tristor que l'adeu de Tronquet em pot provocar.

Aquest fin de setmana, ha sigut normal fent motes coses com els altres fin de setmana han sigut,dijous i divendres per la vespra i disabte per el mati,trevall per finansiar el viatge a Toronto en l'orquestra.4 hores estant al Super C(supermercat de menjar) embalant tot el menjar dels clients,i asi no fan la compra per a poquet,no no aci compren en abundancia,menjar per a una setmana,pero clar ells no van a les tendes de baix de casa a comprar el que necesiten,es molt quantitats industrials i tot rapidament i ordenadament com ho volen ells,molt cansat,estant 4 hores dient: "vous volez que je/on envale votre choses?"i explicantlis perque ho fem,la veritat esta be fer aixo,se trau uns 500 dollars per dia i hiha molt ratos que un s'ho passe be,el divendres que ere hallowine vaig acavar cantantli a una caixera "besame mucho" ja que m'havia dit una frasse en espanyol,i no se per que ho vaig fer la veritat.Despres vaig haberli de cantarli a molts clients per a que ells ficaren alguna cosa en el bote per al finansament.

El divendres per la nit a vore el concert de Vanupied que tocaven(jo no podie tocar encara perque havie estat mal tota la setmana i no havie pogut assajr en la setmana per el meu compte per els 3 herpes que m'havien eixit a la boca i en ells soles havie assajat una vega,pero igualment volien que tocare i jo vaig decidir que no,per a improvisar tot el concert millor que no...Vam arrivar tart a casa Jose i jo perque vam haber de vindre caminant,i per la nit fa fred fred,jo vaig dormir poc perque me tenie que alsar pronte per anar al finansament.

Partit de hockey que vam guanyar,i el diumenge a Montreal,on vam vore moltes coses,montreal subterrani que no te cap misteri;montreal vell, que nomes te 400 anys; i el mont royal on nhi havie una gran vista i a baix hi havie un tipo de festa que se fa cada diumenge que es impresionant,brutal, tot ple de tambors i instruments(saxo i trombo) improvisant,pero tot el diumenge sencer,i nhi ha molta gent,ahi en el fred de 0 graus ballant i tocant,tinc que anar amb el tam tam de casa a tocar alli,es impresionant.I ara per sopar tortilla de patata i ceva,i Alain va i li fique ketxup,son raros estos americans,pero despres de tot es un motiu mes per arrancarme una rialla,tindre un motiu per somriure i seguir endavant.