L'ultima pilota...

Avui,he sabut per la meva germana,algo que no m'esperava,una cosa que ma cap girat tot,tronquet el gos de les pilotes,en que tans moments hem compartit,ha mort,un mal a la panxa i unes medicines que ell ere alergic han acavat amb la vida d'un animal que en tots els llocs on ha viscut,a marcat,un gos que no morira i sera olvidat,un gos que despres de molts mesos persones que feie temps que no veiem ens seguiran perguntan per ell.

Veient videos m'ha arrivat la noticia,i el primer video que he decidit mirar ha sigut el de "Que tinguis sort" pero aquesta vegada el dia no era net ni clar, no hi havia dia per despedirse,no ha havut posiblitat de dir adeu,i ha partit,i el meu cap no assimile encara que no el vore mes,encara tinc en el cap que el dia que torne a Castello, tronquet se torne boig i no pare de saltar i de xillar durant 5 minuts,es algo que esperave d'ell desde que m'en vaig anar.

Es un tipic pero ell CONvivie en nosaltres, quan feia una malifeta s'amagava i feia ullets de no trencar ningun plat, i quan qualsevol de la familia estava trist, ell anava poc a poc amb els tics tacs de les seves patetes al parquet de la casa de castello a estar al teu costat, i crec que al meu cap li costara d'asimilar...

Que diran els xiquets de llucena?que diran els monis?la familia? ell ha marcat on ha anat i ha sigut un porcar mes, un gos amb desparpajo, insustituible, unic, resistent, jo afirmaria que tenie personalitat,qua li mirava als ulls pensave que ell tambe pensaria qualsevol cosa,que dir...

Ha sigut enterrat en l'alqueria,el seu paradis, on ell era feliç on quan anavem en cotxe cap alla,ell asomava el cap per vore per on anavem i per a que li pegara el aire.Enric li ha fet una lapida petita on recordarem el seu periode de vida,sense descendencia,encara que per intents no ere,i m'ha dit Nuria que pronte em trucaran per a parlar d'aço.

I avui he tingut que transformar la rabia i les llagrimes en colps de puny,en exercisis de musculacio mentres la pena m'indundava el cor i les llagrimes m'arrivaven a la boca...fins que m'he esgotat,suat,enterra,gitat,preguntan:Per que aço deu?

Avui ha nevat, i la bustia tornava a estar buida, i el fred feia mal, i...m'he allunyat mes encara,la perduda de Tronquet fa... ai... el dia ere fosc i caie molta plutja, i vaig haber de tornar caminant a casa,mullat,gelat,malalt,mes fosc no se pot estar, pero Alain me va recullir quan pareixia que no arrivaria mai a casa en la plutja torrencial i el vent fort,pero el dia ere fosc i estar sec no canviara aixo.

Per al que li faja falta:

http://www.youtube.com/watch?v=Fk4ZHJJXLoQ

Amérindiens: l'amor a la terra per damunt de tot

Avui, en classe d'historia de Quebec el professor no ha vingut i ha vingut un sustitut que ens ha ficat uns videos sobre la historia de Quebec.
Se base que fa molts molts anys Asia i America estaven juntes per Russia i Alaska per el gel,i que els asiatics van fer un gran viatge per arrivar primer al Nord d'America i despres tota l'america sencera.
En el video eixia que feia per lo menos uns deu mil anys que estaven en el nou continent,deu mil anys,els suficients per millorar notablement la seva tecnologia per la comoditat de viure. Pero no ho van fer, la nova tecnologia ix sempre de les necesitats que tenim, pero ells no tenien necesitats? si menjar, el lloc on viure segur i la convivencia com tots els animals en la terra, pero ells no necesitaven mes comoditats,es sentien igual que el cervol que caçaven o que el arbre que talaven,i aixina es,nomes caçaven el necesari perque mes,ho utilitzaben tot i no tiraven res,la pell per abrigarse i les dents i ungles per les armes per caçar. Segons parla el professor de l'historia i la economia del Quebec o de l'america del nord en general,els ameridians tenien una economia,basada en el intercanvi de coses,se diu Troc,pero l'economia es pot anomenar d'una altra manera,economie de subsistance,una economia per viure,per sobreviure,es sentien com cualsevol animal i per caçar s'adaptaven a les circunstancies que feren falta,aprendre a xiular o ficarse la pell del animal i anar com ell. Per entendre el seu amor per la natura una persona ha de deixar apart tot i nomes necesitar ell i la natura.
En aquest mon,d'amérindiens queden molt pocs,el amor i respecte a la natura s'ha perdut, s'ha arrasat, tal com els europeus van arrasar les cultures americanes que vivien en una pau absoluta i en una armonia total en la natura.

No se es una cosa que he vist i que m'ha agradat molt,he sentit l'armonia que ells tenien per un moment. I crec que estaria be que tots aprenguerem un poquet de aquesta cultura,que podia viure be volent la natura.

Soletat

"Miquel bon viatge, disfruta molt, jo se que no tindras cap problema en la familia, eres una persona que et fas voler. Tots els consells que t'han donat son bons, fes cas però el mes important es obrir els ulls, estar atent i anar aprenent de les coses que et van succeint, estigues obert a tot.

La experiència ja t'ensenyara, dia a dia com has d'actuar.

Quan et sentisques a soles, pensa que no és aixi, que això és un moment en la vida que has de passar i que aci tens unes personetes que dia i nit pensen en tu.

Se que t'en vas però ja tinc ganes que tornes per a que em contes totes les bones i tambe les males experiències que t'hauran fet creixer com a persona.

Saps, m'ha agradat molt conviure aquests ultims dies avans de la teva partida amb tu,eres genial.

Ha, i no saps el que t'espera alli.Sapigues que tens uns pares,Mitxel i Lola que son molt permisius. I pot ser allí no et deixen sortir tant o jo que se, bé ja em contaras, tu aguanta marea i punto.

Bé no se que més dir-te l'unic que se és que et trovaré molt a faltar, ja que quan vingue de Valencia, a qui li donaré abraçades? i passaré estones de punxamenta? ja m'apanyaré o et punxare per via msn que no esta res malament.

Un fort bes de la teva germana Núria que t'estima en bogeria.

Que la llum no s'apagui dintre teu.

20 d'agost 2008

I com cada carta que llegeixo quan me senc una mica mal,aquesta m'anima en quantitats industrials, perque acerta en moltes coses i no se m'agrada molt molt,perque despres quan pense "Que codony faig aci?" m'arriva a la ment,el grup de musica hockey,petites motivacions que per mi son molt importants.

Aquest fin de semana ha vingut Jose un xic paraguayo que la seva mare s'en tenia que anar amb el novio a no se on,hem parlat de tots els problemes que tenim,ell tambe esta en una eperiencia com la meva,i ens em entes molt be, ell ho ha pasat un poquet mes mal que jo crec. El diumenge em va preguntar: "Miquel...te puedo pedir una cosa?...",i com diuen molts els estudiants que mon anem a un altre pays mos entenem perque tenim els mateix problemes,jo ja savie que es el que volie..."un abrazo?"li vaig dir, ai! la manca de mimitos de la meva germana i de tot el mon em pesa i m'afecta. "si..." va contestar ell,i em va abraçar,i alguna llagrimeta va soltar, i el comprenc,feie temps que no ens sentiem compresos per ningu, i en veritat no hi ha molta diferencia entre ell i jo,l'unica esque jo tinc unes motivacions que m'han fet que aprete les dents i que "sea divertido ser feliz" jeje,jo tambe necesitava una altra vegada sentir que podia ajudar a algu,tambe feia temps que entre els amics me sentia inutil i un objecte apartat. Si soletat,he sentit soletat en moltes ocasions, pero no se si es per les motivacions que tinc o perque en Castello he pasat ratos de veritable mal estar,que asi no ho senc com si fora el pitjor etat animic que he estat. La soletat,el no encaixar en la gent d'aci,la sobreproteccio que tinc dels pares sobre mi,etc seguiran estant, de moment,pero es algo que no canviara les meves forces de viure i l'alegria que hi ha en el meu cor.

I la llum no s'apaga...

"Cuando sientas cerquita la soledad es porque sabes lo que es estar lejos de ella y por ello deberías sentirte privilegiado."

Estancament

Avui parlare de la classe,si,perque me cansat de parlar objectivament del que em passe i em deixa de pasar,no vullc un blog que se centre amb mi i solament amb mi...

Despres d'aquest mes i pico que porte, he trovat algo a faltar en l'escola, he pareciat coses noves, els professors mes ilussionats,mes contents,amb mes activitats a fer, tots seguint una dinamica pareguda,corregint molt be els exercisis, donante els apunts necessaris...I es aquesta cosa,que t'ho donen tot masticaet que no ho vols aixina,no es que no ho vullga,magrada l'escola d'aci,pero verdaderament trove mes motivant l'escola de Castello,on l'esnenyança es un poc mes roina,pero per a traure profit del que se ensenya un te que buscarse tambe com aprendre.

Les hores i quart se fan mes llargues,son menys intense,en moltes classes se "trevalla" en grup,i no es fa res, i despres els alumnes comensen a prepararse per a eixir 5 minuts avans de que el timbre sone,5 minuts exactes,(tenim un rellotge gran en cada classe),i davant del professor,i ell no diu res ,ho veu normal,els alumnes sembolen estancats , enbobats,com si ells mateixos no pensaren com poden fer les coses(aço no se pot aplicar a res no?) sincerament m'agrada molt este tipo de classes,te coses bones,pero tambe m'agraden ises classes de 50 minuts curtisims on has d'estar atent a tot o sinos te perds,i on sona el timbre i si recullises avans del que el professor diga algo ell se sent indignat...hi hauria que trovar el punt mig,com en totes les coses...

Moltes vegades en la vida, quan servim gaspacho o pures al meu abuelito ens diu: "ami aço no m'agrade,es com si t'ho masticare una altra persona i t'ho hagueres de menjar tu", i si jo crec que el gaspacho i els pures son bons,tambe crec que tot fetet no m'agrada, m'agrada masticarmeu ami,ja que per aixo tinc dents fortes i puc rossegar per fort que siga.

Futbol America...i Federals!

El dilluns varem anar a Montreal a vore el partit de futbol america de els Alouettes de Montreal,i me van explicar com funcionava,es un joc expectacular,sempre l'havia admirat pero vaig disfrutar prou observantlo,i els espectacles que oferie el club tambe eren molt bons, primer escomensae el himne de Canada cantat per una noia que ho feia molt be,el principi per frances i el final amb angles,en veritat es bonic l'himne de Canada,pero no te molta logica, "la teva historia la mes gran de totes..." o algo aixina...si nomes tenen 400 anys,jeje...

Despres el partit,que cada 5 minuts se feia temps mort i eixien les animadores o les tipiques bazoques de camisetes per fer propaganda,tambe vaig notar com es venie menjar,cerveces i s'animabe a la gent de la grada,tambe estava el tipic mascota animant a tots,va ser molt molt america jeje.

I Les federals pos s'ha quedat com avans, no conec molt la politica de Canada,el bloc s'ha mantes,els conservadors han pujat,els liberals no se,3 partits independents han sorgit,no se sap com se diuen,no ho fica al diari,i els verts no tenen res,ixen en el diari com que trauen 0 en tot canada.

Ahir vaig decidir canviarme de curs de matematiques,asi hi ha 514 (facil),526(dificil),536(els millors),jo estave en 514,un mes pe donar simples inecuacions sense misteri,aixina que els vaig dir de canviarme i m'han ficat en 536,lo mes dur, no volies caldo,toma dos tasses, i la veritat en classe d'avui de mates no he entes la majoria de coses,crec que ere normal ja que corregien un examen que havien fet el dia anterior sobre funcions i no m'enrecordave,pero ahi es on vullc estar,on no pugue descentrarme ni un moment per seguir la classe,ahi es on vullc estar.Per canviarme de curs de matematiques m'han havut de canviar de cuasi tot,per a que poguera fer-lo,ja que son mes hores de matematiques,deixare de fer pagines web,una pena,perque m'agradava aixo de fer pagines web en llenguatge html,pero les matematiques me priven mes.

I avui,he anat amb Jose d'afs a patinar,a ensenyarlo que encara no havia apres, el paraguayo ho ha pasat un poc mes mal que jo,pero el mamo sap portugues i angles,encara que el frances encara no el domina,pfff sap prou d'angles,s'anira sabent moltes llengues

Bodorrio!!

Pos si aquets fin de setmana ens hem anat a una boda, boda quebecoise! Escomensem per el divendres que hi ha prou que contar...

Vaig arrivar a casa per les 9 mas o menos del Cafe rencontre,i ja estave Roxane David i Teofil,el seu xiquet de 6 mesos,vam jugar al trivial, i vam riure prou,el disabte ens vam vestir i vam anar a la boda,amb Marie-Josée el seu novio Mathieu i els seus fills Ulises i Casiopea,que no son fills de Marie josée i tampoc de deus,la boda va estar diferent,amb un animador que va fer molta festa i sense esglesia,va ser la primera boda que asistisc sense esglesia,pero amb festa,bfff vam ballar musica discotequera dels 70 hasta rebentar,Danielle se va posar "pompet" crec que no fara falta que busqueu al traductor frances Catala que vol dir,i ho vam opasar genial,vaig ballar en la mare de la novia en la novia,vaig ficar el tipic limbo, i savien moltisim fua jo no se com ho feien,el animadr va fer uns jocs que la gent va seguir molt,i en un deixos jocs vig haber de cantarli a la novia "besame mucho",res genial.L'unica cosa que'm va extranyar prou es que en els aperitius avans de menjars no hi havesin gambes ni coses delicades,hi havien verdures fresques per a mullar en una salsa,extrany,la cerimonia va ser al aire lliure i de 15 minuts curta bonica i en un lloc de somni.

El diumenge dinar de familia i despres vaig anar a jugar a hockey,vam tornar a pedre,3-1 i aquesta vegada lentrenador em va ficar de defensor,la qual cosa crec que agafare aquest rol perque la tactica encara esta poc definida i soc l'unic que no surt al contratac nomes agafar el puck, i al arrivar a casa la sorpresa,email de Vanupied, el grup de musica que li vaig enviar un email preguntantli si volien que tocare amb ells,estan interesats tot savent que estare aci un any i que tinc 16 anys,esta be aço!

Dema es festa i anirem a vore un partit de futbol america,i despres el entrene,i avore si em responen els del grup per a quan ensayem i ens veiem per primera vegada!

Café Rencontre

Caminant al migdia per un passadis de l'escola(tot ple de gent,com si s'acavare el mon),vaig vore com Jean Philipe, un punky pacific que podrie pasarme hores parlant amb ell; estave en una paradeta de propaganda,que aci se fa propaganda en lescola de tot,de la marina,de tot; la paradeta en qüestio era del "Café Rencontre, la casa dels joves" i vaig preguntar un poc, em va dir que ere una casa feta per als joves on es feien activitats,i en el poster que havien fet de propaganda estava un dibuix, la casa, i unes senyals subjectades per els joves en una ficave Implicació, en un altra Colaboració, i en la que estave mes davant, subjectada per el meu amic Jean-Philip, ficava alcohol i drogues,en el signe de prohivit,vaig pensar en seguida que ho havien fet perfecte,clar la gent en seguida relaciona punkys en borrachos i malfainers.Li vaig proposar a Jepe(com li agrada que li diguen) que m'ensenyara aixó, que jo volie colaborar, i me va dir que anare eixa vesprada a vore.
Vaig anar i me la va ensenyar,la monitora,o animadora com aci diuen, me va ensenyar les normes, i els valors que inculcaven,me va recordar un poc al esplai,un lloc gratuit, que preten inculcar uns bons valors,sense tindre present com vesteixen ni com pensa la gent, pero clar l'esplai es per xiquets menuts, es molt diferent, pero em va agradar, per fi vaig encontrar gent que no es tant superficial, i que tenen clars uns valors que m'agraden,i em vaig a puntar,tenen billar,futbolin,i taula de pimpom, i esta obert de dimecres a dijous de 6 a 9:30 10 de la vespra, i aixo crec que anire prou per alli,ja els he proposat fer una festa reggae punxant i de tot
I pasats un dies una cosa que no te res que vore, angles... primer trevall,gravar un anunci i exposar les seves caracteristiques tot en angles, clar si per a un Porcar es dificil parlar angles, per mi que estic submergit en el frances i nomes pensant en frances,que ja em costa,pensr en angles com un altre chip que simplante en el meu cap es molt dificil, i bffff, aprende dos idiomes al mateix temps,es realment dificil, per mi es com comensar de zero,quasi com si no tinguera base d'angles,perque parlo si,molt poc,pero esque aci el nivell que hi ha es molt gran,la majoria podrien anar a qualsevol lloc i parlar amb angles sense ningun problema, i aixo, la profesora m'ha fet fer la presentacó sol,no comels altres que la feien de 2 en 2, i davant de tots,i he sufrit,bfff no m'haguera agradat estar ahi,pero tot ha anat be,i el meu petit trevall sobre nike football ha eixit mitjanament decent. Ara toca estudiar molt de angles,vore televició amb angles, i llegir amb anges,lo mateix que porte fent amb el frances pero cuasi com comensant de zero. I res mes nomes desijarvos bon cap de setmana i fins a la proxima.

L'historia d'un somni...

Un dia de final de estiu, quan un jove de 15 anys estudiava per recuperar l'angles,se li va ficar en el cap que lo millor que podia fer amb la seva vida, el millor que podia fer per solucionarla, era anarsen, no fugir, anarsen a un altre lloc on poder trovar coses per a que la vida tinguera un lloc on anar, una ruta per lo menos, un cami on sense saber be on vas, saps que vas ben encaminat.

I ja porte tres setmanes i pico, i el somni s'ha fet, i per mol que la gent d'afs fage estudis de que el estat d'anim del estudiant primer puge, per la motivacio,i que despres baixe per l'anyorança,i que puge i que baixe i que puge i que baixe, jo estic be, i la unica linea que ha traçat el meu estat d'anim es de pujar a poquet a poquet, que hi ha habut moments que he dit: "per l'amor de deu,que estic fent aci en lo be que estaria en castelló!" han sigut moments puntuals que m'han fet baixar l'euforia d'aquest nou mon. Jo, tire els estudis i les recomanacions de allunyarse del mon del teu pais d'origen, perque si, hi ha gent que se sent soles, que no s'adapte del tot be, i li costa ficarse en el cap que va a estar un temps fora, pero no tot el mon es aixi, no es millor ni pitjor,es diferent, perque igual que els altres xiquets s'han alsat pensant :"que faig aci?" o al gitarse es giten amb una cara trista, jo vaig cantan en la duxa per el mati,o quan vaig en bicicleta cansons reggae que m'invente al moment,que mai m'havie pasat d'anar cantant i content al colegi, o quan me gite que tots els dies em gite amb un sonrisa apagant la llum i esperant un nou dia,dientli bona nit a la llum de nit de la tauleta, si estic be,i estic segur que en un temps,pot ser en Nadal, anyore i ho passe malament, pero ara estic be,per molt que els estudis diguen que hage d'estar malament,que els respete, son generalitzats,com ho es tot, pero no es precis seguirlos.

I d'alguna manera o un altra,aci,menjant panis com els americans, o anant a jugar amb Chien-fou(gos-boig) a la trac(via del tren),soc d'alguna manera feliç, se podria dir, que he encontrat el cami que no se ben be on va,pero estic segur que vaig be,i vullc anar-hi per aci.

Muntanya i gel!

El fin de semana, ha sigut ben bonic,no de lo mes complet pero bonic,escomencem per el disabte, on vaig anar amb Danielle,a una estacio de sky a vore els colors de la natura, clar dius al principi es un poc... no se jo per mi no ho haguera fet pero despres de vore aço:

I vam pujar amb el telecadira i vam vore tot els colors rogencs que estaven per el bosc, trés beau, se diu molt per aci,i com ja vaig saber el primer dia que vaig arrivar aci, vaig fer una foto per a que sapigueu perque la bandera de Canada te una fulla roja,"Oh Canada" li solie dir a danielle per a picarla, jeje. I despres, vam anar a una altra part a vore el chute,que mas o menos son els rapits, les rutes per anar-hi molt curraes, segur que no hi haurant moltes,i aixo,vam caminar un poc i ja feia fred, ostres l'abric que portava no el portaria mai en castelló, va estar be,i al tornar, vam anar a misa,ja que el meu "abuelito" Antonio me va donar el dia que m'en anave 20 euros,pero no per mi,sinos per a lesglesia d'aci,que penses:"ara tinc que canviar la moneda per a donarli-ho",l'esglecia d'aci,crec ue es encara mes extremista que en Castello,aci,segons Danielle,l'esglesia obliga,o per lo menos dira molt,a tindre un fill cada any, per aixo celine dion(no se com se escriu)(es de Quebec)es la 13 de la familia,o com Danielle,que son 14 germans, damunt vaig vore com si fora politica, el cura deia"qui es el que apolla tal tal i tal?,l'esglesia Catolica,qui es l'unica que ajuda tal tal i tal?,l'esglesia catolica", molta politica, i me va pareixer depriment,mira si va ser que el que portae la sistella per a que posaren dines,va pasar per una parella,que crec que lis va ficar un billet prou gran,pero com soles li havie donat una persona,encara li demanava a l'altre,com si fos obligat!,i res, se va acavar la misa i vaig entendre la posicio de Danielle, "si jo soc creient, pero no em fa falta vindre aci per a que la pau del senyor siga sempre amb mi",i la compartisc,ja que aquella misa pot ser es de les pitjors com a caracter que he vist.

I el diumenge,jeje, a jugar el partit d'hockey,hem perdut si,1-2 pero m'ho he passat genial,jugave en la tercera linia,normal acave d'escomensar,pero vaig tirar prou a porteria,i em vaig caure tambe prou,tinc el numero 90,pero com se confundien els colors mos hem ficat un altra i en el video ere el 10, lo que m'ha sorpres es que despres del partit tant els pares com els jugadors estaven super cabrejats,insultant al altre equip i no donantli la ma al arbrite, pensant:Ei!!!!,no problem tios!"aixina que e felicitat als entrenadors i lis he donat la ma al arbrit,i m'he anat al vestuari sense dir res.Jeje estos americans,

Bueno aci vos deixe un video, on tire una vegada a porta,i tambe me caic,per a que vos rigau un poc.

Danielle

Dons avui voldré parlar de la mare adoptiva que ma acollit en sa casa durant un any, Danielle, que se pronuncia Daniel, vullc parlar d'ella perque de lo americans que son aci,que se creuen diferents cada individu,se creuen especials,que de una manera tots ho som pero ells se creuen que estan en una reunio, la seva postura la seva mirada,es la que la gent mes nota...no se en la reunio de l'orquestra els pares tenien uuna postura i una cara cadascun que bf ere molt presumida,que men vaig del tema,de tot lo amerians que son aci,i que danielle es tambe en ise sentit els apsectes que te el caracter d'aci,jo,la veig diferent.

No li vaig a donar les gracies per tot el que fa que per supost se les done i en aço me contradisc,el que vullc fer es parlar un poc d'una persona que la veig diferent.

Danielle no es una persona que sigue exepcional,no es maraviillosa,no te una gran sabiduria tampoc,es la seva forma de vore la vida,de vore la vida bonica com ella la veu,i sencilla, es una persona que se diverteix per cualsevol cosa,es felis crec,la veig que aprecie el moment,no espere a un dema,viu el avui sense complicacions,no te mobil,no en vol de maldecaps, i aprecie les coses menudes,que li fan gracia.

Ella te les seues coses,veu molt de cafe i veu tambe la televisio molt,pero li agrada mes eixir a vore els colors de la tardor,es una persona treta de un conte per a joves, com si la mateixa Amelie haguera envellit i fora ella,si,el seu caracter aixina,paregut al d'Amelie, encara que no me done molts abracitos es una persona que me fa sentir en casa una altra vegada,me fa sentir agust. I pot ser per aixo,que no se pot explicar,es perque no m'acava d'eixir be esta entrada.

Oh Canada!

Avui, parlaré d'una cosa que m'ha sorprés prou,algo que no se pensarie en Espanya,les circunstancies son diferents,si, pero no deixa de sorprendrem igualment.

He anat a l'escola com tots els dies,be ha anat normal tot, menys en Historia de Quebec que o entenc gaire cosa i agafar apunts es prou dificil ja que la profesora te una lletra pitjor que la meva,i es dir molt. Pero a el tercer periode, en mùsica, el professor ens ha dit que el governador de Canada vindria a la ciutat i que ens proposava que toquesim algo,i que si tocavem que ENS IMPOSAVA que fora el himne de Canada(Oh Canada) i una altra que no te molta importancia,que ens imposara? el que jo no entenc es com pot anar aixina de OBLIGAR a que toquem el himne de Canada en una zona on tot el mon parla frances i esta clar la nacio Quebecoise,pero s'ha votat i el tot el mon ha dit que si,no se si ami em feren aixo en Castelló,tocar el himne de espanya, jo lis dira que el himne d'espanya...peró clar no puc jutjar, aci un pot dir lliurement viva Canada o viva quebec i no hi ha problema,que me pareix correctisim,per aixo no puc dir res,ja que no es el mateix que en espanya que hi ha mes conflicte i el pais esta mes dividit.
I li he dit al professor "peró,jo no vullc tocar el himne de canada" i ell:" jo tampoc, i si es cert que els alumnes no tenen molta identitat en quebec com a nacio, els professors son cuasi tots nacionalistes, undia em va preguntar un : "ei Canada be?" i jo : "Millor em va en quebec" i li vaig arrancar un somriure.

Al final se tocarà la cansoneta, s'accepte, no soc ningu per a crear una polemica en un lloc on no se gaire cosa,nomes el que m'han contat Danielle i Alain, i aixo tot el que he escrit avans,que pot sonar un poc agresiu,acava sent una acceptació sense voler discutir res amb ningu. No vullc que penseu que me fico maça en la politica d'aci sense saver-ne eh!

Una altra anecdota,en la quedada de AFS vaig coneixer a un chic neerlandes i finlandes o no se d'on que li interesava molt la politica, i vam xarrar,son pare adoptiu votara el que vullga el noi,despres de discutirlo,pero no es aquesta la qüestió,la qüestio es que ell i son pare m'han invitat a anar en abril al parlament de Quebec,on de moment manen Conservadors,ja que ara en novembre son eleccions,m'ha invitat a anar perque el van invitar a ell,i anirem al parlament,segurament amb el primer ministre. Pot ser interesant proposarli algunes coses,i parlar directament amb ell, avore com respon a agunes preguntes.
Salut!

Vive le hockey!

Dons...aixina va ser,va arrivar el dia de la veritat,el gran dia, tan nervios he estat durant estos ultims dies...tan preocupat...

Avui, ha sigut un dia diferent,un dia per recordar, un dia que m'he alliverat, un dia que dormire en la sonrisa en la cara,perque si en esta experiencia se canvie continuament de humor i estat animic,esta activitat m'ha alegrat com no ho feia ninguna en molt de temps...comensaré.

Vaig a l'escola,be,pensant sempre en la vespra, arrive a casa, i quan son les 5 ja me tremolen les cames, me prepare la moxilla i tot,menge prontet i a les 6 men vaig soles a patinar en l'hora lliure, amb el mp3 tranquilitzanme un poc,me caic,el gel fa molt de mal,i la meva creença que podia fer be disminuix,s'acave l'hora de patinar,i espere a que monsieur Marchant,el senyor que me porta el material,vinguere, mentres veig l'entrenament que se fa,un equip força bo que tindria la meva edat,ere bo pero per el que jo creie que eren aci pensae:"ojala entrene en gent igual", eren el equip midget AAA,de la meva categoria pero els millors,arrive monsieur marchant,anem a parlar amb els entrenadors,amb les pors,amb la por de que l'entrenador pensara que era una coa inutil per a ell una peça que feia noça,por a que els companys foren agres,que me rebutjaren,ha havut algun moment que haguera desitjat no estar alli...

I arrive al vestuari,n'hi han 4 o 5 jugadors que pareixien majos,me saluden,comence a tindre un poc mes de confiança,els entrenadors arriven mes tart,tots els jugadors sense dirlis gran cosa me parlen i se me presenten,amunto majos,m'havien ficat en el equip b peró aci l'equip b no es el segon equip sino el pitjor crec,perque primer va el AAA, despres el AA, despres el A,el BB i el B,era el normal ficarme en el ultim equip;arriven els entrenadors,els ajudants millor dit,el entrenador no estave,i amunto major un jove i un mes vell me diuen que no hi ha cap problema en que sigue la segona vegada que patine en gel, tot correctisim,m'he canvie, aixo de portar proteccio de pit s'em feia rarisim,i m'ha costat un poquet canviarme,pero ja tot el equip me coneixia i fins i tot hi havie algu de l'escola, eixim a la pista,peguem 4 voltetes i a estirar, s'em feia rarisim jugar en gel, i els exercicis,la meva confiança puja,i a tronpicons,sense un estil definit de patinar i caenme moltisimes vegades he fet el primer entrenament,els companys sempre apollanme, la veritat esque teniem un nivell paregut per a ser la primera vegada que jugave a gel,al principi no cordinave patinar i portar el puck,el qual anave molt depresa i se m'escapave,estavem dos equips entrenan en una pista,un equip en cada mitja pista,i a mig entrenament ja estava esgotat,com canse,bfff,m'havia adaptat be,pero les forces s'em anaven,despres un partit amb el altre equip,l'equip A, crec que hem empatat,pero no m'aclarie en la pista perque no teniem camises diferents,i no savie a qui pasar,i per fi s'acava,jo estave mort,no podia mes, m'ern vaig a la dutxa contentisim,estave en un equip, i el nivell era molt alt, pero no s'acava tot alli,me dutxe me canvie i me be l'entrenador del equip A i me diu:

- tu eres el jugador que portave la camiseta de MARCHANT

-si si

-es perque volia proposarte de ferte una fitxa en el equip A,per a entrenar i jugar en nosaltres-jo flipave!

-pero,que es la primera vegada que jugue en gel

-no hi ha problema...

I m'ha fet signar una fitxa,i me trucarà,segons m'ha dit...Ha estat molt molt be,la veritat,els jugadors tot el rato dienme que molt be i els entrenadors animanme, ha sigut un moment,que recordare molt de temps...