Pose el nom de l'entrada aixi perque no se podrie dir d'una altra manera,dilluns...despres de diumenge,i avans de dimarts, pareix que avui el sant s'ha enrecordat de Miquel i li ha fet pasar un bon dia,no un gran dia,amb trionfs i merits que celebrar peró si un bon dia desde el punt de vista de una persona sencilleta i que per a pasar un bon dia no necesita gaire cosa.
Escomensarem per el mati,anem a l'escola,i a segona hora tots els alumnes de 4 i 5 curs de secundaria havien de fer una prova, una competició d'atletisme,donar una volta a linstitut i a les instalacions esportives d'aquest,dividit per homes i dones,peró clar aci tot es a lo gran i tan grans son les escoles que per cada curs hi han entre 150 i 200 hommes i el mateix de dones, osigue que se feien dos curses de mig fondo(tots anaven com a locos correns), amb 350 persones mas o menos a la vegada,estos americans no ho poden fer tot un poc mes xicotet,quan mes gran i mes espentes millor,damunt que per on havie de pasar la gent no era molt gran, al final he quedat el 25,que no esta malament, ja que he vist als primers i son isa gent que veus i dius estos son els que aniran a les olimpiades,han guanyat els tipics 2 negres alts i imponents,que anaven com si els perseguira algo,jo pense que anaven tot el rato esprintan.
Despres ha sigut mas o menos normal,he fet un examen de resumir un text, i orquestra, despres a casa i ahi la gran noticia,me diu Daniel:"Miquel el dimecres aniras a jugar a hockey en la pista de Joliette, entrenaras un rato per a que te evaluen els entrenadors i vesquen en quin equip et ficaran", clar per mi super content,ja hi havie una data fixa i segura on jo em vestiria i jugaria un poc a hockey, clar no me feie esperances ja que despres de lo del visat i tot lo que va pasar ja u, pero be, nervios perque sera la segona vegada que trepitjare el gel,nervios perque estare molt desubicat i per frenar i controlar el puck sera un poc extrany, pero son coses que u ha de afrontar,perque tart o d'hora les havie de pasar si volie jugar en un equip, es una por que se te,i que si estiguera en les meves mans pot ser elegiria entrenar alguna vegada mes per lliure(ja que nomes he anat una vegada perque el patinatge lliure soles se pot fer 2 vegades per semana),pero s'ha d'afrontar, i com diu Nurieta i mon pare "apreta les dents, i tira endavant"
Qui sap potser les proximes noticies siguen que he m'han acceptat sense ningun problema i que aquesta imatge se pot vore en hockey gel.
Pero tots savem que sera ben dificil...
Foto: Partit en que el CPILC de castelló va guanyar la copa autonomica. El que esta en el saque soc jo.
3 comentaris:
Estimat Miquel; felicitats pel teu sant i per totes les coses que et van succeint, nosaltres aquets diumenge van tindre dos aconteciments variats; per una banda "les olles de Sant Roc" i per altra el bateig de "Isabel", la filla de Raul i Virginia, aixi que van fer punta als dos esdeveniments importants en la tardor. Records de tota la familia i també de Joan Llido. Una abraçada i ja t'enviare les fotos.
Sant miquel de beremes, el raim esta molt bo, i les mangranes tambe, es tardor, pero tambe es el estiuet de Sant Miquel, i despres de uns dies plujosos, fa uns dies per anar a la mar, jo sempre que puc m'escape a la platja amb tronquet. Espere que t'apliques en els estudis, i que el français el domines pronte, jo si puc tambe ho fare.
Felicitats Miquel!!
Ja veig que ho estas passant molt bé.
Aixó de quedar el 25 entre tanta gent... estàs en forma!.
Ta mare i jo cada vegada que ens veien, menys del que ens agradaria, ens posem "al dia" respectivament de les aventures dels respectius fills per l'altra punta del mon. Coses de mares, no??!!.
Carles també està molt bé per Chicago.
Besets.
Publica un comentari a l'entrada