diumenge, 14 de setembre del 2008

Ja he arrivat!!










Dons si ja estic asi...despres tres semanes intentan-lo ja he arrivat,i me senc de moment molt molt be,me conprenc prou,la veritat me he sorpres a mi mateix de lo rapid que l'oida s'adapte, es cansat, el cervell fa molt de trevall, peró ara estic adaptanme i es normal,escomensem per el viatge,a parlar i un altrte dia vos contare com em seguisc adaptan...


Primer dia:ma mare a les 11 del mati estresada i jo mes tranquil que tranquil, si molt nervios no he estat,insegur si pero nervios no...si molt nerviosa estave que per anar en presa vam haber d'esperar al tren 20 minuts,que els haguera pogut gastar en despedirme de Teresa,que me la vaig encontrar en l'estació.


Continuem, arrive a Valencia per Cercanias i veig a Helena i Jaime, i a la meva germana que m'esperave per dinar junts i despedirmos quan jo agafave el tren cap a madrid...Per cert al meu costat la tia mes rancia que m'ha tocat en la vida pfff no va dir res.


En Madrid, m'esperave Berny(Bernardo) un voluntari de AFS que me portave a l'albergue i m'entretenie fins lendemá, un cochondo el tio,en teoria en AFS no se pot veure...dons el tio me va portar de festa i me va dir que fere el que vulguera,i vam estar en un albergue d'estudiants d'erasums ahi en vi.Molt bon xic, la veritat.


Al dia seguent, vaig a l'oficina de AFS,agafe el visat i tots els papers men vaiig a laereoport,agafe el vol,8 hores de viatge soles,en ningu al costat en uns xiquets pijos de madrid que no paraven de cridar,horrible i damunt les pelicules en frances i angles per a que jo no m'enterare.


A toronto lo pitjor,l'aduana,pase i mediuen tu per alla a imigrants,vaig a imigrants i me diuen tu per alla que no tens els papers,tot el mon entran per alla i jo soles per un altre costat,arrive a imigració i me diuen tu per aci,de la poca gent que hi havia jo per una altra banda,i per fi arrive a imigrants per primera vegada crec que era on vaig anar,espere i al final me fan els papers,ja havie perdut el primer vol a Montreal, no pase res, agafe les maletes i les torne a embarcar,me donen un altre vol,jo tot content veig que encara em quede una hora i pico i vaig a pendrem un cafe a un lloc famos de cafes en America.vaig a la porta on eixie el meu vol i me diuen que ja ha eixit(me pensava que era una hora mes tart per el canvi horari que jo no havie fet be), i jo eee????? tot en frances i angles que jo encara no estave solt...me donen un altre vol xD,ja he perdut dos,i vaig a la porta on havie d'eixir,parle dos cops en la secretaria o lo que sigue de ahi i me diu que me fique el mp3 i que espere que se vora quan isque...l'agafe, jo pensant que la maleta fara hores que esta pegant voltes en la cinta eixa, esta vegada me toque algu simpatic a l'avio,un xic colombia molt simpatic, arrive a Montreal i rapidament vaig cap a fora agafe la maleta i...Alain Coutu, Danielle Bibeau, i Marc Oliviere Coutu estaven alli, esperanme, me van oferir menjar, i vam anar al centre de Montreal a vore a Marie-Josée, avore com fa ninots amb glovus que el dimecres es presente a un concurs de la tele, i despre suna horeta de cotxe fins Joliette, mes exactament Notre dame des prairies. i aixo es tot ja vos contare mes que n'hi han moltes coses.



Foto 1: Ma mare i jo en l'estacio de tren de Castelló

Foto 2: Nuria,Helena,Jaime i jo en l'estacio de valencia

Foto 3:Vista desde lavio Toronto Montreal,aixo es el cel dels deus.

Foto 4:Papers del viatge i del visat.

Foto 5: Primera nit en la familia ensenyatlis la bandera Catalana,que les arrels no se llevaran mai.

7 comentaris:

Carles Beltran Pérez ha dit...

Ja estaras content de haber arrivat eeeee??
Mira que perdre un vol, en lo facil que es mirar un rellotge de l'aeroport...
Aiiiiiiii
Bueno
Espere que dema vaja be el institut, si ho penses be es com si hagueres comensat el institut el mateix dia que en castello
Jaajajajaj
Ja contaras mes cosetes
Adeu

Anònim ha dit...

Oh Yeah

Enric Porcar ha dit...

Me caguen la mar...
Eres un person fins i tot en els aeroports.
M'alegre moltíssim que te passen totes estes coses i moltíssimes més que després podràs contar.
A més t'estic veient en l'aeroport de Toronto perdent dos avions i tu tot tranquil, com dirien en Jamaica: NO PROBLEM ( si això li hagués passat alguna o algú que jo se, s'haguera tornat boja).
Eres l'amo Miquel, i vullc que sàpigues que tots estem ací en casa pendens de les teues aventures, així que no deixes de contar-les i per tant de viure'n.
Ànim fígura...

musicalex90 ha dit...

yee mikel, malegre q hages arribat ja. lo de la música has de fer-te un conter a box.net. i una vegada hagues fet això entres en http://www.box.net/lite... allí has de posar el nom i aixo amb el q tas enregistrat... i puges 3 cançons. despres quan se pugen te donaran un Codi, que has de copiar y pegar en el blog (poses un agregat que diu html/javascript). i res... ja ho tindras... quan vullgues pujar mes cançons nomes has de mirar el reproductor i donar-li on diu: upload more files (o algo aixi).
pues weno ja sta.. qualsevol dubte mho dius, per msn o pel blog o lo q siga.
Dw
PD: les dimensions del reproductor se poden modificar com tu vullgues modificant el codi que te donen, si vols cambiar el tamany i no taclarixes mho dius. dww!

Anònim ha dit...

Hola Miquel!!!

Avui he vist al teu pare i m'ha dit tot pagat que has fet un blog molt xulo i clar... ací estic visitant-lo.
Passa-ho molt bé, aprofita el temps al màxim que pugues,per a estudiar, per a divertir-te...
Fes moltes fotos i quan tornes farem una exposició a La Nau!!!
Vinga, t'anirem seguint.

Josep Miquel Porcar Mallen ha dit...

Salut, pos si germa, jo estave molt tranquil,no me vaig ficar nervios,tambe es que jo vaig alcansar un punt de locura que me parlave a mi mateixa i m'animave a dir: "va miquel que ja ho tens", i quan ho tenia prop deia "toma toma" iavan... i la gent que preguntave me mirave en cara de pena dienme,es que has perdut l'avio?

Anònim ha dit...

Saps Micalet m'emocione en cada informació nova que se de tu, eres genial, mare i en el concurs de música, seràs un geni i figura.vas ha fer-te famós OLE tu arte. be ja veig que en l'aeroport vas tindre que apretar les dents i tirar en davant, ja sabia que ho faries, AH! i et tic que donar una bona noticia, he aprovat els exàmens i ja tens una germana diplomada, ara ja sóc Logopeda. Ja et contaré jo també estic començant una nova vida en valència. no tant asaco com tu però si, és diferent. t'estime nuria.