dilluns, 15 de setembre del 2008

Una familia nova...

Dons si, estic aci i ja porte tres dies,el meu oid se ha acostumat al frances i totes les paraules que conec les identifique,i me va be,en Danielle(ma mare d'aci) jo ho comprenc cuasi tot,ella fa un gran esforç per mi,pero ja hem parlat de lo nacionalistes que son ells i que soc jo,ells son força simpatics i estan molt damunt meu,cosa que al final me canse, pero son genials, me traten com un rei,jo ajude en casa fique la llavadora,pose els plats al rentavaixelles i ells estan contents,ens entenem i son mol bona gent,el fill es bon xiquelo, te tot el soterrani ple de maquines per fer exercisi,i juga molt a la game cube,a jocs molt molt violents,com ell,que fa taekuondo,jo no se com se escriu,ell te botes Doctor Martins,i ell en un partit de hockey de Joliette li va fer cabrejar al porter de l'altre equip(ell anava d'espectador) i el porter li va perseguir xD,es curiosa la familia,tots nacionalistes quebecuans,i crec que ells son del Bloc quebecoise,ens durem be,de la casa que dir,es molt molt gran,jo dormc en el sotano en una habitacio molt gran en dos mesites,sillo,una pica per llavarme les mans,un llit calentet i tot el que necesite per viure,en el sotano n'hi ha la pell d'un os, les maquines,la game cube,l'ordenador i la duxa que utilitze majoritariament jo,perque ells tenen una altra a dalt,tenim una piscina,que jo no pense banyarme perque fa fred,un gos gran que juga molt,un periquito que se diu moquasin,i tot es perfecte, estic molt molt feliç aci, prou cansat per l'esforç de comprendre-ho tot pero molt molt feliç. En la mare me duc estupendament,son raros, esta clar,per mi ells son raros, pero ho fan tot molt sencill, no treuen al gos,el gos se treu soles,no hi ha que ficar aigua a la cubitera,perque el congelador ho fa soles i nomes has de premer un boto per a que isquen gels,per mi es magia,res que men vaig a dormir que estic molt cansat i se me fa tot llarg.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Miquel eres total, espere que no tingues por de l'os i que et rentes la roba, també si tens que ficar el rentavaixelles mira de no ficar-los bruts que després no queden bé i estaran amb restes
Que tal l'institut?, ja has fet amics o amigues?, espere que prompte et faces un grupet bo per a xalar.
Pel que veig, la teua habitació es gran, al soterrani i estas sol, aixi que visca el teu espai nano!. Tota la vida compartint amb el teu germa gran i ara est l'amo. Una abraçada desde Castelló. LOLA

Anònim ha dit...

Tot em pareix be, se que eres creatiu, saps que el gest va davant, i que els conceptes deformen la realidad o la creen...
m'agrade este sistema, u parle i despres el atre opine, i pots escoltar.... no com el Sinyo Antonio-
Mitxel

Melian ha dit...

xicot!! ja veig que et va de luxe per eixes terres llunyanes... Que sort i que enveja.jajaja. Disfruta molt d'allò (amb el que t'ha costat arribar. jeje) perque el d'ací sempre és el mateix. Un beset. Per cert. Sóc Sandra del campament.

Anònim ha dit...

M'alegre molt fill meu de que haja encertat la familia.
Després del que va costar el visat, es el menys que podia fer..em vaig despistar un moment...ja saps com tinc l'agenda.
Be doncs crec que tot anirá correcta
ment, he ficat ja un angelet per a que et cuide permanentment, i jo et vigilaré quan puga també.
Un abraç des d'ací dalt

Anònim ha dit...

Micalet segueix sorprenen-te de les coses, fins de la maquina que fa gel, es disfruta més així m'agrada doncs ací el teu gos Tronquet esta un poquet trist no se sap per què, jo crec que també troba a faltar la teua presencia, ja que no se que li pot passar, jo ara li parle, li cante, i eixes coses però ell posa la cua entre les cames i posa el cap baixet ( com ja saps). no se el tindrem que dur a un psicologo d'eixos... ja et contaré la seua evolució. ho serà que es fa major.bé un beset més i ja ens contes coses de l'institut.nurieta

Enric Porcar ha dit...

Me pense Nurieta que a Tronquet lo que li pase( a part de trovar en falta a Miquel) es que li afecte la tornada a la ciutat, es a dir la tornada al pis de Castelló. I es que ell és molt feliç a l'alqueria, te molta més independència. I, si que és cert que ara està un poc més apagadet. Per cert Miquel el dimecres vaig cridar a Maria la de la gosseta i m'ha dirt que definitivament no esta enbarassada, que pareixia perquè al portar-la al poble durant l'estiu, l'avia l'havia unflat a menjar i estave prou més grosseta i amb la panxa dura... però que de moment res, que ja ens avisarà la pròxima volta que se fique en cel. Au me'n vaig a passejar a l'alqueria correns en Tronquet, a vore si alegre la cara, i de pas el deixe ben cansadet.
Vinga Miquelo no pares de contar-nos coses. Com va anar allò del programa televisiu?