Tengo, tengo, tengo, tu no tienes nada...

Doncs, si avui parlare d'un poc l'injusticia del mon, repetitiu en mols blocs pero es aixi parlaré desde la meua experencia i senciallament, no parlare de les grans injusticies, sinos de les petites, de les que nosaltres podem sentir, perque on estem no podem sentir la fam de Africa o la explotacio de sudamerica, pero si donarmos conter de com som a vegades, i de lo privilegiats que som.

El fin de setmana, vam tindre "reunio" (de caguera) dels estudiants de AFS, i com sempre parlem molt molt i molt, i va haberhi de gent on els problemes estaven en la familia, on els germans els tenien cels i no tenien molta relacio, altres en els amics, on no encontraven el seu lloc, altres s'aburrien perque vivien lluny de les activitats que se poden fer en cualsevol lloc, i tots queixantmos per el tractament de AFS, per la merda que envolta la organització i per les normes que tenen, ilogiques (ara resulta que els estudiants no podem viatjar soles, i si els pares trevallen quan viatgem? pos torneu un altre any i ho veieu tot sense dependre de ningu, vamos PUM!PUM! ) pero tots se queixaven d'alguna cosa, o estaven per alguna cosa desagust, i la majoria tenen una poqueta de rao, la integracio no va be, estan lluny de les activitats de una ciutat i tot lo demes.

Avui ho he pensat be, i soc el mes afortunat de tots, visc en el centre, si he tiingut problemes en amics pero ara estic millor que mai, tinc activitats que fer, la familia es estupenda, genial, i encara aixi fa unes setmanes pensava si jo estava disfrutant i si al final de l'experiencia hauria disfrutat d'aquesta, també es que fa unes setmanes la meva vició de la experiencia era un poc mes dolenta,o que estat d'anim era pitjor, pero fins ara no he sabut valorar el que tinc, perque lo que si qu ho tenie assumit en el inconsient es que tenie tot el que em feie falta, i els altres tenen menys coses, alguns tenen que mes, pero nhi ha molts que no en tenen.

Habia dit que no podia parlar de les injusticies del mon(ho habia dit eh!), pero el que si que puc dir es que la nostra percepcio de la nostra vida ens fa crearnos les nostres necesitats, sense donarmos conter que tenim mes del que necesitem, que nosaltres mateixa podem viure feliços en moltes menys coses, fins arrivar al punt que la felicitat s'encontra en l'interior(frase repetida de Lola (la que nunca va sola por barcelona!) Mallen), i per finalitzar dir que en aquest mon faria falta que tots estiguesim una temporada en un pais subdesenvolupat, per saber i d'alguna manera lluitar contra les injusticies del mon.
Ami m'agradaria anar a algun pais del sud d'africa, i a vosaltres?



Pd: aci vos dise la desperta de Miquel en plan campament, "por la manyana sale el sol" i lalalala sense saber els acordes i cantan en plan "desafinao" a les 7 del mati en el "camp de mi-année" de AFS, es per a riure!

http://ca.youtube.com/watch?v=PiOEhpVKbJ8

Me guanyat molts enemics mortals!