divendres, 23 de gener del 2009

Uns moments donen color a la vida...

La vida, no es una linea recta on tot ocorre d'una manera regular, se marca per moments, pot ser per petites sensacions, moments, pot ser una temporada, inclus un parell de dies, o matisant, alguns minuts d'un dia que tambe ocorreixen al dia seguent poden canviarte la percepció d'afrontar la vida, de vorela inclus.
Ara, no parlaré que tot em va estupendament, no, no parlare que soc la persona mes feliç del mon, ni que viu els moments mes bonics de la vida o reduint, de la experiencia que estic vivint, no, només matissar, que els ultims dies, o moments, o conversacions soltes amb les persones que conec, me donat conter, que me retrovat, pot ser ha sigut un canvi d'humor, pot ser que totes les persones s'hagen acordat per ser mes simpatiques amb mi, no ho se, pero l'unic que veig es que torne a ser isa persona alegre, que riu, i que amb el riure que te, pot fer riure als altres, he tornat a fer les mamoneries que tant de temps m'han faltat, i m'he vist en un ambient de... no se, pot ser gent que me veu com soc o que li agrada com soc en realitat, pero en realitat, no isa persona que no feie tonteries i estava mes seria que alegre, no ara me veig, fent les tonteries que feie, i sent admitit per la gent, puc dir que estos dos ultims dies he estat rient com no ho feia desde fa molt de temps,amb una sinceritat, i una inocencia absoluta, riure per riure, res mes, no dic que estic feliç com el que més, no pense que m'hagen pasat coses per a que ho degua estar, ni tempoc que aquesta rialla tonta que m'ix ultimament durara molt, no ho se, pero ho tenia que dir, perque al final ens recordem dels millors moments, dels moments que omplen de colors la vida, de moments que te fan riure, ho tenia que contar, perque... si m'olvide d'aquestos moments...qui m'els contara?
Per aixo esta el blog per a llegiur-ho d'aci uns anys i enrecordarme nomes dels bons moments.


Pd: M'estic assustant, perque molta gent me diu que filosofe massa, no ho se, m'ix aixina, Mitxel, tot s'apegue, TOT, i ara escric aixi, filosof o no, m'agrada escriure aixi, si a algu no li agrada, que fique alguna critica en els comentaris i aixina provare de millorar-ho, de crear, perque l'important es la creativitat, eh Mitxel?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ehi! aixo de vore la vida tan bella te algun secret... ens amagues algo....
Ser filosofo es important... perque tots busquem alguna resposta, que ens expliquen algo sobre la vida... el filosofo puje dal de un abre per vore un poc mes lluny....
La inocencia es bonica perque escoltes,et creus tot el que te diuen, i aixo agrade a tots, que ens escolten...
Be Miq, m'algre molt esta etapa que estas pasant, aixo als que te seguim, ens done anim....
mtx

Didi Grajales ha dit...

Epa!!!
pasaba de casualidad!, yo también he tenido temporadas en las que creía que "yo misma" me había perdido... y en un par de días, volver a encontrarme.

Esta es la vida que mola, la vida con altibajos, la vida que putea pero que cuando te da felicidad... joder, qué gloria!

Petonets!!^^

Belenxu ha dit...

Eii!!!
Miquel torne a tindre el espiritu Porcar!!! m' alegre :)

A tot això, has provat (quan dius q tornes a fer tonteries) a tacar algu de dalt a baix amb un pot de maionesa?? Si ho fas i no te odien per a la resta de la seua vida es que has trovat un bon amic (jo vaig superar la prova al campament!) jajajaja

Besicos CGW

Anònim ha dit...

Miquelet!
Que sàpigues que la meua carta esta en camí cap al Canadà!
Clar que sí, en esta vida s'ha de filosofar i aprendre de les experiències.
T'estimo molt!

Marta

Nomdedéu ha dit...

Els viatges més interessants sempre són els viatges interiors. I tinc la poderosa sensació, que tu n'estas fent un, i tinc el convenciment (fill de que et vaif llegint)que et serà molt profitós. Molt.
Et diré més, i ara em pose "güelo", segurament no seras del tot conscient de tot el que has aprés de tu mateix, fins que passe bastant de temps.
Jo no done mai consells (ni crec que atu te'n calguen), però tampoc no és una bona idea voler racionalitzar-ho tot, interioritzar-ho tot...no cal, tu t'anirás amarant del que t'envolta. Però ja veig que ho tens clar,si ho racionalitzares massa no estaries gaudient l'experiècia, i si portes dos dies rient, tot sembla indicar que la gaudeixes.
Au que t'he fotut un rotllo que ja està bé.

Anònim ha dit...

Estimat fill, ja veig que et va molt bé, d'aixó fa via el que no nessecites conectar-te amb nosaltres, però jo si que voldria xarrar un poquet més i vore´t...
Se que tens les bases per a ser feliç i per això no m'angustia quant comentes que hi han dies tristos, sé que eres prudent i respetuos amb els altres, sé que traus força de tu mateix per a estimar i gaudir de les petites coses que t'envolten i n'estic orgullosa de que vulgues dedicar part del teu temps a persones amb dificultats...sempre n'aprendras de tot, n'oblides el teu somriure.