Avui, he acavat un llibre molt interesant, la cosmetica del enemic, crec que es la traduccio(el frances no me deixa ja pensar be), no mireu el resumen del llibre si esteu interesats, que de veritat vos el recomano.
En resumen tracta d'una persona en un aereoport que li ve a molestar un altra, aquesta li diu que ha matat a la seva dona, i despres que ells son la mateixa persona, que ell era el seu enemic interior, una persona creada per ell que ere tot el seu contrari,i que al cap i ala fi ell(el protagonista)havia matat a la seva dona,el "enemic interior" li proposava a laltre que el matés, al final laltre el mata donant xocantli el cap contra la paret, i al cap i a la fi, com son la mateixa persona, el protagonista acava suisidanse donanse ell mateixa cops de cap a la paret.
Aixo en resumen, pareix un llibre raro, pero de veritat que es genial, sobretot si no coneixes la historia.
I acava matanse, el enemic interior acava guanyant, i ell que significa la culpvilitat de haber matat a la seva dona, acava matan al seu propi cos, com si aquella culpavilitat siguera el mode de suicidi,com si la part mes interna de u mateix, acavara dominant al ser, i per odi, rencor, por, culpavilitat, el "ser" s'acavara matant, o en les paraules del llibre, odiant a aquella part interir, a ell mateixa, a tot el que ha fet, i que els seus actes ja fets i ja sense solucio, acavarent trencantli la vida, acavaren sense poder superarse, i fent creixer una desesperacio en la seva ment ue mai havia tingut cabuda.
Hi ha moltes refleccions que se poden fer sobre el llibre, jo en traure una, que no es la mes facil de traure pero es una.
En la vida, ens enfrontarem a problemes, fallarem, farem coses que despres ens arrepentirem, que no imaginavem que podiem arrivar a fer, coses que per molt de temps estaran en el cap, amb remordiments, pero hi ha que sabersuperarlo, els errors mirarlos les vegades que fagen faltan, pero nomes mirarlos per rectificarlos i per millorar, al enemic interior, parlari una vegada, i no escoltarlo mes, seguir endavant en una lluita que dura tota la vida, i amb la força acavant vencent a aquests remordiments, no deixar portarse per aquestos i no enforsarse.
Tots fallem, pero la gracia esta en que cada vegada fallem menys i que en aprenguem d'aquests.
Pero per al llibre n'hi han moltes conclusions, jo m'invente una i vosaltres llegireu aquestes linies mal fetes, que miquel intenta pero no ho fa be perque escriu sense pensar i amb faltes...
"aixo ho diu el enemic interior de miquel"
4 comentaris:
El gest va davant la paraula, la educacio, les costums que perduren,som aixo, la ineterrelacio en la cumunitat en que viviem,.... en la cultura n'hi ha llibres no recomanables, perque la paraula cree un mon, per aixo en persones no formades, un llibre pot crear mols duptes i desequilibrar la personalitat.... clar que nosaltres som els nostres pijors enemics, ..... de totes formes un llibre, esta escrit per una persona i les seves fantasies, i n'hi ha que tindre molt encompte que es aixo i res mes. No te compliques la vida tan pronte, i com tu dius n'hi que mirar a una certa distancia.
Esta clar, i estic segur que el autor no volie donar isa impresio, ni en una segona intencio, pero jo li he tret eixa intencio per fer una entrada nomes, el llibre bonisim, i mes quan el he disfrutat tant en frances.
Hola J.Miquel:He entrat al teu blog i m'han entrat moltes ganes de enviarte unes línies per saludar-te i dir-te que em pareixes un xic molt interessat per les coses que ,de veritat,les persones s'hauriem d'interessar.Estàs molt lluny de Castelló i,segur,que penses en tot el que has deixat per ací.em passa el mateix,encara que no sóc ,ni de bon troç,tan lluny.El blog d'Enric ens serveix per una bona comunicació amb tot el que va passant per Castelló.I el teu propi blog també et servirà a tu de molt.La família i tu esteu més conectats fins i tot.T'envie moltes salutacions i també et dic que el vore a xics com tu,tan oberts,amb tantes ganes de superar-se ,és una bona raó per al món dels adults,per saber que la joventut d'ara mateix té coses molt bones.Abraçada,sort i que aconsegueixes totes les coses bones que tens pel cap.
Pues a mi me ha gustado tu reflexion del libro. Si he de ser sincero me ha dado que pensar, y a la hora de mirar en mi memoria me he dado cuenta que si que existen remordimientos que me han estado sobrevolando la mente actualmente.
Creo que tendre que hacer como tu dices. No dejarme abasallar por mi enemigo interior y hacer actuar a mi verdadero yo para mejorar en mis actos en vez de darle tantas vueltas a la cabeza.
Publica un comentari a l'entrada