El 6 de decembre de 1989, un "boig" va entrar a l'universitat de Montreal, amb un rifle, i moltisima munició va aconseguir matar 14 dones, i despres a ell mateix, la rao, ell defenie que les dones tenien mes privilegis que els homes en certs aspectes de la vida i que el estat les favorae, ell no havie encontrat trevall, ni havie pogut entrar a la universitat de Montreal, segons ell perque les dones li havien llevat la plaça.Avui he anat a veure la pelicula, una pelicula molt bona, que se nota que no es tan americana i es mes quebequesa, no es limitave a narrar els sentiments de les persones afectaes i descriure al boig com un boig que mata, si no feia entendre la visio d'aquest, i veure que aixo passa en una epoca on la gent ens nomenem "civilisada" no es digne d'aquesta paraula.
Segons conta la historia, la real i la de la pelicula, ell entra primer a una classe, i diu:"les gars à dorit et les filles a gouche", els xics a dreta i les xiques a esquerra, despres els mana als xics que ixquen, i una per una tira a totes les dones, despres tranquilament sen va a la cafeteria, a la sala d'estudiants, per tot l'edifici, clar la gent no s'ho creu, i molta es queda alli, fins que sentisesn els trets, 14 dones, no son nomes 14 dones, ja que als pocs dies un estudiant es va suicidar de lo impactat que estava perque va anar a vore si estaven vives les seves amigues i estaven mortes, families destrosades,segur, i els supervivents, que no tindran mai la seguritat que tenien avans de la masacre...una prova mes de que el maxisme segueix existent, i que l'odi( ja no parlem de maxismes de feminismes de feixismes i demes), que el odi pur i dur, el tindrem sempre en la nostra vida, dia a dia, existeix i existera.
Al final de la pelicula una de les personatges principals que sobreviu(es ficcio, aixo s'ho han inventat per fer mes xula la pelicula), li envia una carta al pare del assasi, dientli que el seu fill li va canviar la vida, pero el que mes m'ha agradat es que diu que per fi s'ha quedat enbaraçada, i li diu que si es un nen, li ensenyara el que es el amor, i que si es una nena que li ensenyara que tot el mon li pertany(en el bon sentit).
I aixo em fa pensar, que aquesta societat esta faltada de donar i rebre amor, que l'odi esta molt incultat de moltes maneres, i que aixo nomes perjudica a la propia societat, jo, no me donat conter del secret aquest, no he comprenut fins fa ja prous mesos que part de la felicitat esta en no odiar, en estimar, i que part de que jo ho entenguera ha sigut gracies a Joan lledo, que m'ha ensenyat i m'ha fet comprendre que el veritable significat que deu vol donar es ise, de estimarse mutuament, no vaig a parlar de religio, nomes dire, que ell, amb isa via religiosa, me va fer compendre un gran sentit per a la vida, i que els pares, haurien d'ensenyar aixo que l'amor es el que te fara creixer per dins...
En resumidas cuentas...menos odio i mas quererse los unos a los otros, venga ya!
4 comentaris:
Totes les persones que et deixen una emprenta en la vida son aquelles que t'estimen i has estimat. Per desgracia hi ha persones que no saben o no poden manifestar sentiments, mantenen una mascara per a protegir-se, tenen pors del que diran, del que fan....culpabilitzar als altres de les injusticies, del propi fracàs, de la propia infelicitat es una eixida pero no es la més acertada .......sense dubte estimar t'ompli de felicitat. Un bst. LOLA
L'odi, l'amor, dos sentimets oposat, el primer es destructiu, el segon es creacio,.. on n'hi ha amor, no cap l'odi.....
l'amor, misteri de l'univers, es mes dificil de difinir, per mi son dos les manifestacions: et fa creixer; els que t'envolten es beneficien. Dos persones poden volerse, pero si no veus millora en ells,sera qualsevol cosa. L'amor no es cego, t'obri els ulls a mes dimesions.
Hola Micalet! Ja saps que per mi ets el més ben parit de La Plana! Veig que estas fet tot un filòsof, i que li dones molta importància a l'amor. ¡Com se coneix que ja has conegut a alguna xicona! Les xiques, quan s'enamorem, ens desvetllen el que es l'amor. Elles són la lluna, que a la vegada es reflexe del sol (Déu).
A mesura que et vas fent vell te vas adonant que l'amistat, l'amor, és l'ùnic consistent que hi ha en el món, i l'únic que sobreviurà de nosaltres després de la mort. Cal estimar sempre i a tots, malgrat tot. Si no se pot, hi ha que demanar-ho a Déu. Una forta abraçada. Tinc ganes de vore't. Joan
estimat nebot aqui estic amb ton parei la tia Virginia i estem veien les fotos i els escrits, son estupendos , ens arrecordem tots de tu,un bes, la tia Mª Dolores
Publica un comentari a l'entrada