dijous, 19 de febrer del 2009

Un abraç a la felicitat!

Ojala li poguerem donar un beset al sol i a la felicitat per a que vinguera cada dia a voren-mos...


Mentres no poguem, seguirem caminant cap a la mateixa direcció, i per el mateix cami, l'alegria que mos ompli tots els dies.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja comença a escalfar el sol, serà que arriba ja la primavera!. A Castelló ja farà temps que es moren de calor, però als climes freds la veritat és que dona gust vore el sol per febrer :D.

Molt bones (i melancòliques) les fotos, les has fet tu?.

Salut!.

Anònim ha dit...

Un dia vaig atendre a un home de 90 anys, el vas vore tan feliç, que li vaig preguntar per que ho era,
i en va contestar:" vaig fer la guerra civil, en la batalla del ebre, vaig pedre tots el amic... en acabar vaig estar en un camp de concetracio 9 anys.....i a pesar de tot, ¿saps perque soc feliç?, per que m'ho han ensenyat.

Nomdedéu ha dit...

quines fotos més xules...

Anònim ha dit...

La melancolía de saber que s'acosta la Magdalena, no?.


VICENT

FLORETA ha dit...

Uaaaau! Miquel el poeta. Que bonic Miquel i les fotos també. Salutacions breus, besos, abraços, records, pensaments positius, etc.
MUuuac.