Vam arrivar a classe de formació personal, una classe un poc inutil que intenta ensenyar valors i fer debats per a que la gent s'expresse, encara eren els primers dies, no coneixia a molta gent clar, i em va xocar tant que les xiques es pintaren tant per anar al colegi, aixi que li ho vaig dir sense maldat a una, i aquesta em va dir que ella no es maquillava molt, i en seguida va senyalar un altra que anava encara mes mes repintada, anave ella monisima, amb la tipica roba de pija i pintaeta com ninguna, les pestanyes, els mofletes, el pel, tot, estava arregladisima, i en seguida vaig pensar, quina xica mes pija i superficial, no se si son les paraules correctes que vaig pensar, no tenie res en contra d'ella pero tampoc pensave que fora ningu aixina especial, que em poguera ensenyar algo determinant, ho vaig pensar , i mal fet, tot el mon ens fem idees sobre la gent, jutgem d'alguna forma pero tots ho fem, crec que es inevitable no tindre una image d'algu, pero tindre una image negativa o per dirlo com crec que jo ho vaig pensar, no positiva, es ahi on hem de canviar.
La questio es que va pasar molt de temps( avore jo no tenie res en contra de ella, ni la mirave mal ni res, nomes pensave que ere una xica normal, no res roin) i avans de Nadal es va fer una reunio d'immigrants d'origen sudamerica(la majoria parlant espanyol) per a favorisar la adaptacio, vaig anar, avore que podia fer, i la xica estava alli, no perque fora immigrant sino perque va a classe d'espanyol i la profesora li va dir que anara, el tema es que ens vam separar per joves i adults per tractar els nostres problemes, vam estar parlant tal, i en un moment donat la directora va dir que estaven alli per ajudarnos i va ficar lexemple que si no teniem amics que anaremi els ho diguerem,aleshores va eixir una xica negra de un pais d'africa( ella parlava frances,no espanyol) i va dir que ella no tenie amics, que el seu frances es parla molt mes lent que'l d'aci i que no ho entenia be, quin valor, aixo que si ens pasara a nosaltres no ho diriem, per vergonya, ho va dir ella, asoles, i ens vam quedar tots mirantla sense saber que dir, la directora va dir :" mira segur que dema n'hi haura algu que anira amb tu", i tambe es ise pas que ningu haguere fet, ni ho vaig fer jo( i em pegue cabotaes contra la paret perque no aprenc a ser com m'agradaria), ni molta gent, pero en seguida rapidament, i sense dubtar la xica repintaeta, arregla i pijeta com jo creia, li va dir : "dema tu, vidras amb mi a menjar i xarrarem", i li va donar un somriure perque el gest va avans que la paraula i aquell somriure segur que li va fer alegrarse com feia temps que no s'alegrava...
I he reflexionat moltes vegades, que aquella persona, arreglaeta i mona com va, va ser la unica amb el cor de fer aquell acte, que la seva aparensa es nomes la part de fora, i que l'interior que te es algo que molts no tenim. Vaig jutjar, com tots fem,vaig fer mal, i al final aquella persona em va ensenyar que l'important es l'interior, si tots hoi sabem, pero estic segur que la majoria continuem jutjant per la seva aparença.
Perque ens costa vore a les persones tal com son?
Perque ens costa admitir que una persona no es el que pensavem, i no podem comprendre el que es?
Perque ens costa estimar?
Perque no podem canviar, despres d'adonarnos dels nostres defectes?
Per que ens costa... ser bons?
7 comentaris:
Quan la ment esta en repos (no hi ha ningun concepte), quan tots els sentits estan callats.... s'alcance la iluminació, se es sabi..
Si ens relacionem sense conceptes predeterminats de les persones, podrem escoltar, atendre, i aprendrem.
El mal es quan diem, jo a tu ja et conec. Ja no esprem res, ens fem sordos, tot el que diu el filtrem en els nostres conceptes.
Atendre, vol dir no pensar, estar atents, si sols depren cuan estem atents.
Pero crec que per molt repos que hi haja, sempre es fan uns conceptes en la ment, tu tindras uns conceptes meus que no seran correctes, com he dit, no tenia res en contre d'ella,nomes uns conceptes equivocats.
I el mal pot estar quan diem, pero te fa mal igualment al cor, no tindre conceptes negatius de les persones es dificil, pero es el correcte, tindrels, sempre et fara actuar d'una manera difierent a la manera que actuaries si no tingueres els conceptes negatius.
Encara que no jutges a la gent superficialment, encara que només et guies pel que fa, i no per com el fa, és molt fàcil equivocar-se. Moltes vegades no comprenem la motivació dels actes dels demés, i això és pitjor encara que pre-jutjarlos.
La única manera de conèixer a algú es compartint coses en ell, i per desgràcia amb una vida no arriba per conèixer a tota la gent que s'ho mereix.
I com continues escribint missatges tan "metafísics" tindrem que començar a dir-te sant-miquel :P.
osti que bonico...
k tl miquelon?? se't tira a faltar...
auu..!
podries enllaçar-me no? jo te tinc enllaçat...
vaa, enrotllat!! xD
Hola Miquel: Com va tot? ja veig que avançant pel cami del creixement.
Com ja saps totes les persones tenen alguna cosa que donar, molt que ensenyar i nosaltres molt a aprendre, la vida mateix ens va guiant i donant-nos motius per a reflexionar i comprendre que la veritat no es absoluta i que de vegades fem les coses sense pensar.
A lo llarg del viatge trovem persones afins i altres no tant, pero el que es important es que de totes podem aprendre i superar-mos, inclús d’aquelles que no mai hagueres imaginat, es el fet de adonar-te el que et fa madurar. Estigues alerta a tot alló que t’envolta i dona’t a tu mateix que es el major valor que tens…. el teu somriure, les ganes de viure, de compartir, de coneixer….
Cariñet!!Desgraciadamente todos tendemos a prejuzgar, xo lo importante es darse cuenta e intentar no caer en ello o, de hacerlo, ser conscientes y no dejar que nos influya en nuestro dia a dia. Por suerte, el tiempo nos va enseñando a muchos esa lección, nos obliga a tragarnos nuestros erroneos pensamientos y asi cada vez cometemos menos veces esos fallos.
Esta bien que te mosquees contigo mismo, xq eso significa q sabes q te equivocaste, xo no le des mas importancia xq al fin y al cabo eso te ha enseñado a ser mejor persona ¡¡¡y eso que ya eras un trozo de pan!!! Un besote muy grande CGW y espero verte muy pronto
Publica un comentari a l'entrada