Avui he acavat de veure el video del campament amunt 2008,per cert mltisimes gracies Maria Redon per enviar-me'l,no saps l'alegria que m'ha entrat al cos, i ja havia vist gran part del video el divendres pero esta ultima part,la part de les cançons finals,els abraços i la ploramenta han sigut genials, m'han traslladat per un moment a llucena,en els xiquets en els monitors,grans persones, i en l'esperit que hi ha alli,m'han recordat que he de trasportar aquest esperit aci,ho havia olvidat,totes les cansons com "un infante feliche","la canso de la felicitat", i totes les del campament no estaven presents al meu cap, i esque veig dia a dia com la meva ment es trasforme i canvia,pero no tinc que olvidar mai aquell esperit,ai quins bons records, qui volguera estar unes horetes en llucena,amb tota la gent,nomes quan dormc,estic un poquet,somnie que estic alla en castello,en qualsevol anecdota del dia, al vore el video,ha sigut algo que feia temps no sentie,aquell amor sense ningun interes ni ninguna rao per donar-lo,tants abraços nomes per donar abraços,tots els amics,el campament llucena es iferent,aixo ho sap tothom que ha pogut compartir alguns dies amb la gent d'alli, i la conclució es que m'alegre moltisim d'haber pogut tindre la gran expeiencia de ser monitor avans d'anar a Quebec,una experiencia que m'agradaria poder tornar a viure cada any,que t'ensenya molt molt pero molt mes que moltes jornades completes a l'escola.
No se,despres de vore el video,m'avellia parlar d'aixo,sempre havia volgut parlar del campament,pero no encontrava lloc, i aquest video/emocio m'ha fet tindre una força molt gran,tornar a sentir l'amor que se despren.
I el que mes m'ha entrat es isa canso,que te diu que no estigues trist, que en pensar en ella i cantarla,t'alegra el cor i et dona caloreta.
I despres a fer... la canso de la felicitat dum dum dum!
Pd:No tinc fotos del campament,aixi que ficare algunes dels monis que son de les persones que mes m'enrecorde aci, sempre que veia a "els monis" ens apegavem una altra vegada el esperit amuntero i si poguera elegir,m'agradaria poder viure amb aquest esperit molt de temps de la meva vida.
La felicidad es olvidarse de los problemas; valorar lo que se tiene y cantar hasta quedar afónicos.
La felicidad es como un pastel, cuando lo tienes lo saboreas, y cuando no, sólo con olerlo basta.
4 comentaris:
Jo tambe ho vaig passar molt be en Llucena encar aque l'estada siguera curta.
Me podries reenviar el video per email. T'ho agrairia molt la veritat.
L'any que ve sense dubte tornare a pujar i probablement per mes temps.
Hola Miquel!!!!
Per aci els monis també ens enrecordem molt de tu eh? no te cregues... I jo també em vaig emocionar moltissim en veure el video ( q raro no? q jo m'emocione amb algo jaja )Tinc unes ganes de campament, que siga ja Juliol! =)
Be, que sapigues que t'esperarem a Llucena i que has de vindre amb tota la teua energia i eixe esperit.
que vage bé !!!
besets,
Laura moni
Enriquitoooo!! Jo, m'ha agradat moltissim la teua actualització! (perdona per no deixar molts comentaris; no tinc perdó...) Vull que sàpigues que sé com et sents quan parles del campament. Que jo també ho he viscut a les meues carns. Des que tenía... 9 anys? I que si sóc com soc es per el campa AMUNT. Sense dubte. El video, jo vaig vore el de 2007 i et puc dir que vaig donar la tabarra a tot el món... perquè sempre l'estava mirant jaja. Es moooolt gran!
M'enrecorde moltissim de tu! Pero molt! Et trove a faltar... TORNA JA! Jope, passa-ho molt bé, sense oblidar-te de tots nosaltres que desde la teua terra t'estimem. Moltissim!
Hola Miquel, avui hem estat tota la família junta al bateig del nou cosí Joanet, que ja està molt bonic... i tots hem parlat de tu i t'hem escrit alguna coseta a l'ordinador xicotet que ta mare ha dut al dinar per si n'hi havia zona wi-fi per poder connectar-nos amb tú, haguera estat molt xulo, pero... snif! no funcionava la xarxa... i per això he pensat, doncs... bé, li enviaré molts bessets pel blog ja que fa prou temps que no hi entrava. Ja m'han dit que estás molt ben adaptat... no esperava menys de tú.... Rep una forta abraçada de la tia Amparo des de la millor terrera del món!
Publica un comentari a l'entrada