Quan vaig arrivar aci,i em van donar el horari de l'institut,vaig vore les assignatures que tenia...si val no ho habia elegit,va ser un error pero ara ja m'he canviat a on volia i ja esta tot correcte,en Mates dificils i Fisica forta tambe...Pero em vaig quedar assombrat que un perioda dels 9 dies el dedicaren a l'aconsellament per elegir el teu futur,quin toston,vaig pensar,pero clar,aci els alumnes l'any que be faran el cegep,una educacio mes especifica que el bachillerat,on estudiaran el que ells volen 2 anys, i als 19 faran l'universitat,que haurà d'estar relacionada amb materia que han fet en el cegep,pero clar ami no m'afecta molt elegir quin cegep faré,ja que no faré cegep.
Pero amb aço,me vene els dubtes que ha estat sembre al meu cap, "Que es el que vullc estudiar?,i e que vullc trevallar?", si,ecara em queden un any i mig mes o menys per elegir la carrera que vullc fer, perque coses que m'agrade bojamet et puc dir moltes,i que damut m'ho passaria be fent-les,pero no se on se pot aplicar aixó i soc u mar de dubtes que no tinc una clara idea del que fare al final.
Quan ere menudet, solie dir: "Jo de major seré Historiador", toma ya!aixina de simple Historiador,ara, no crec que la meva vida laboral acave sent...Historiador o algo relacionat en l'historia,la veritat que no. I busque en els foros on tenen els mateixos dubtes que jo,i llocs on puc vore informació de les carreres que veig possible,es una bona manera d'orientarse crec, pero les meves idees no s'acaven d'aclarir,mentrestant seguire sent un mar de dubtes i seguire buscant per foros a llegir el que fiquen la gent que esta tant desesperada com jo...
La pitjor desició es la indesició
5 comentaris:
Si, es cert, de ben menut pareixia que tenies molt clar que volies ser hitoriador, professor de Historia....tal vegada per que t'agradava coneixer els fets historics, els personatges, i per que jugaves amb jocs de historia amb tanta afició que t'aprenies batalletes que jo desconeixia...
Miquel la indesició en aquest moment de la teua vida es normal, a més a més per a decidir-te cal vore el perfil de pensament, de coneixements, de les preferencies ...peró també cal analitzar la demanda social que indica a la vegada l'oferta profesional, es per aixó que es fan quetionaris i test per a delimitar el teu perfil i orientarte. De tota manera com encara al tornar tens un any per a decidir-te crec que no deuries pegar-li moltes voltes, ja que l'orientació en Canada te un altre marc referencial. Es per aixó que encara que cerques en Internet, en distitns foros la decisió, que tendra que ser presa per tu, pot esperar. Lola
Eh, hola bonico!!! Sóc la teua cosina Marisa. He llegit molts dies de la teua vida en Quebec i només vull dir-te que: gràcies! És una passada i enriqueix molt tot el que contes. A més, m'alegre molt que estigues tant feliç.
Quant al futur, et recomane que estigues no pensar tant. Arribarà un dia que ho tindràs clar, ja veuràs!
Gaudeix molt de tot.
Ja tinc ganetes d'abraçar-te.
PD: et trobaré molt a faltar en Nadal.
Hola Miquel , soc Tico l´amic pintor de ton pare el que es dedique a fer com que no eres un "apparells de calefaccións-destroyer", no cregues que és la primera vegada que llegeix el teu Blog pero sí la primera qu´em decideix a escriu-te per dir-te que com la teua familia i amics estic molt pagat per tú , eres com un dels nostres que estás donant una miradeta al mon.Espere que creixques ,que et fages un arbre fort i gran amb un arrels ben agafats a l´energia d´aquest món i que troves en el coneixement i l´experiencia la serenitat que amb tú tots volem compartir.Bon Nadal Miquel. Tico Santamaría
Ei que tal Miquel???? Com estas??? He llegit les experiències que has tingut alguns dies... i la veritat em sorpren molt la teua maduresa, les teues il.lusions, les anècdotes... i com recordes a la teua familia, al igual que nosaltres ens enrecordem de tú... Però ja saps el xiquet Joan, ens done molta feina encara que es molt bó... Teresa ha estat llegint-te i s' ha emocionat molt després t'escriurà... Jo vull enviarte unes fotos... a vore si m' aclarisc.... No res Miquel, disfruta de cada momemt, els que siguen durs et faran crèixer i els bonicos, mai s'obliden... Ja, et considere una molt bona persona, pero estic segun que aquesta experiencia encara et fara millor. Ah¡ només recorda una coseta, Déu està molt orgullos de tu... mai et deixarà sol, MAI... confie molt en Ell, Jesús t'ha ensenyat moltes coses. Un fortissim abraç, Román
Hola bonico...com m ha agradat el que has escrit, reflex del que sents i vius..aquests nadals han segut molt especials..ja sauras el que hem estat patint pensant que mon pare estava malet i la alegria desbordant que hem tingut sabent que s ha quedat en un susto...pero com tu ja saps..en aquesta vida tot t ensenya... de tot s apren.. i ha fet que tots estiguem més units que mai.. malgrat la distància.. cadascú som irrepetibles i únics!! encara que no t em escrit ens recordem de tú i estem molt pagats de tindre un cosí tant valent i tan bonico per dins i per fora..espere que segueixes il.lusionan-te per conèixer gent nova i per fer coses bones (que bé lo de ajudar als malalts de càncer).un bes al teu coret.
Teresa
Publica un comentari a l'entrada