I aixina comense aquesta entrada, sense saber que dir, despres de tot, ja no se que dir, no se com actuar, ja no saps quan fas les coses per abe o per amal, es la por de no saber perque dius les coses, per aixo no saps que dir, o no vols deixar dir el que sents, perque no saps si fara be o fara mal.
Confució, confució perque no saps quin pas donar, no se vol fer mes mal i pero vols fer el que te pareix correcte, i lo pitjor esque ja no saps si el que fas es correcte. Sencillament no ho saps.N'hi ha que fer un pas, pero no saps com fer-lo, queden 6 setmanes i el temps s'acava, com diu Nuria, ara es el moment de dir les coses, per a be o per a mal, perque una vegada que estiga en Castello si no ho he arreglat i no m'he despedit de tots com toca, tindré una espineta clavada durant molt de temps. Per molt que hi pensi no veig res clar.
Jo segueixc vivent, amb la mateixa alegria que sempre, amb mes ganes que mai de aprofitar fins l'ultim moment aci, perque ara ho disfrute, la personalitat de l'any la va guanyar un amic meu, i m'en alegre, ell es una gran persona, i es especial la seva forma de ser, i la gala que dir, genial divertidisima, i en uns actors bonisims, que tinc la sort de tindre'ls com amics.
Fin de setmana de paella en els amics, a força de ferla m'eixira be, i a força de voluntat la fare provar a tot el Quebec. Els meus amics no coneixen la paella, i encara que pareixca normal, no ho es, perque la gent major si que la coneix.
La setmana que be el ball de fi d'any, tipic america tot el mon deu buscar parella per anar i tots van super ben vestits, segons diuen tambe hi ha rei i reina del ball, n'hi ha fins a un tapis roig, no se si tapis se diu aixina, pero ja no se com se diu en valencia, una alfombra roja.
Els fins de setmana que em queden ja seran tots replenets de sortides amb amics, amb la familia, paeeles que encara no he fet i convalidacio del curs si tot va be. No queda res i ara estic disfrutant com un xiquet quan te un regal nou, la sensació es aixi, pero lo pitjor es que aquest regal s'acava pronte.
2 comentaris:
El ball és la setmana que ve i encara no tens parella?... no m'ho crec :P.
Està bé que vullgues deixar tot tancat abans d'anar-te'n, però no penses que mai més tornaràs a vore als teus amics quebecoises. Pel que jo se, quan has viscut a un puesto sempre acabes tornant eventualment. I posats a agafar un avió, no hi ha massa diferència entre 3 horetes que 6.
Ànim!.
Ei, crack!
Potser et sap mal que quede poc per finalitzar l'aventura quebequesa però pensa en possitiu i adona't de que ací també tens amic, amigues, familiars... que també tnenen ganes de veure't.
Anima't! XD
Publica un comentari a l'entrada