Avui, nomes queda un mes per a que agafe l'avio i deixe la terra quebequesa, un mes per fer paelles, festes, "barbacoes" i quedades en tot lo mon. 1 mes intens en el que pasaran moltes coses, i a seguir endavant, pero com quan m'en vaig anar, encara no tinc assimilat que m'en vaig.
El ball de graduacio, genial, pero increible, m'ho vaig pasar com no m'ho havia pasat en molt de temps ballant, i de quina manera, els que me coneixeu, sabreu que miquel per a ballar no es que siga molt bo, es la veritat, pero vaig acavar ballant com ningu m'habia vist fent-lo.
N'hi ha que dir que aquets ball es un ritual, mesos avans, la gent compra els seus vestits i trages per a anar perfectes, conjuntaets en colors i tot molt be, i els pares pagaisims, pareix que als pares els fa mes goig que als xiqüelos, s'arrive per la vesprada a la escola, cada un en el seu vehicle fa una cua llarguisima per a entrar, la seguritat va dirigint l'ordre, n'hi ha gent que va en limusina, mercedes, tractors, quan mes original millor, i baixen del cotxe a la alfombra roja acompanyats per els seus acompanyants ( es cuasi tradicio anar acompanyat per un amiga o un amic, si no es el teu novio/a) i arrivats alli, mig poble esta mirant, mija escola tambe, sincerament te sents important perque tota la gent te mira a tu, i fan fotos i tot, tens el teu moment " de gloria", despres ja eixes de tota la gent i vas a prendre "el koktel" i a ferte fotos en tots.
Mes tart quan tots han arrivat, mon anem a sopar, despres els premis bobos, com qui te els ulls mes bonics, o el cul mes bonic, qui es la persona que sempre porta la mateixa roba, qui es el que sempre va apegat al telefon, qui es el mes menut, el mes gran, chorraes que durant l'any vam votar,( no vos assusteu, esto es america!). I ja quan s'ha acavat es la valse,on s'ha ensayat per a que tots tinguen un minim concepte d'ixe ball. i tot el mon balla, es el mes esperat, despres ja es festa, a ballar musica que fiquen en les discotques i tot el rotllo, i ja mes tard quan la gent se canse sen va a festes particulars, i lendema tots fan una festa junts a on sigue(una discotqca un camp on fiquen DJs, o loq ue se puga fer).
Jo vaig anar amb la meva amiga Valerie i vam anar en un Camaro del 1981.Super america!
Foto 1: Camaro del 1981, el mateix en el que vaig anar, pero en el que vaig anar ere de color taronja, siii taronja!!
Foto 2: Valerie i jo "beaux comme un coeur!
6 comentaris:
I a tu no et van donar cap premi "xorra" d'eixos?... el vestit teu blanc im-pres-sio-nant. I el vestit roig de Valerie li va perfecte (molt guapa la xiqüela, no?).
A tot això, li vas demanar tu d'anar o va ser ella? :P.
Ànim i aprofita aquest últim mes que et queda!.
Xe, Miquel, que templat estas.
I la teva amiga, "bella com un cor", un bombonet.
A vore si la portes algun dia per aquestes terres i que conega La Plana.
Ja ens vorem. Fins aviat.
Avore vaig demanar jo, que es tradicio aci.
Si m'ha dit ue vol vindre a aquestes terres jaja, lo de bonico com un cor mos ho die ma mare. i me feia gracia isa exprecio.
La veritat es que me fa molt de goig el traje i tot aixo, me fa goig i punto.
Hola Miquel!! Ja veig que per ahí tot molt bé, m'alegro! Disfruta d'este últim mes al Quebec, que segur que és inoblidable i recorda que natros t'esperem aquí per a continuar la festa! Un beset,
Marta
Què si açò, és molt americà, què açò és amèrica... La mare que m'ha parit, Miquel!
Què tens una monyaaaa!!!!
Cotxe gran, gran xica... ja, ja, això no és americà, això és la llet!
Després encara diràs que tens morrinha de Castelló XD
Ye artista!
Ja veig que t'ho passes de categoria.
Ixa xicuela que passe ahi? Aci tens el grup de fans totes fetes pols!
Molt Don Dada amb el tratje blanc man, original bad bwoy style.
Disfruta del que et queda per ahi, i ens veiem aviat!
Records de Pujah!
Joan
Publica un comentari a l'entrada