Esta setmana ha sigut dura, examens de frances i concentracio al maxim en les classes, i pitjor encara quan dos amigues han trencat la relacio definitivament, culpa de les dos, una per parlar mal de l'altra, i l'altra per quan se va enterar anar a escupirli, lleig, i direu, no son amics aixo, ok jo tambe ho pense, els amics mai fan aixo, diem coneguts, no han sabut portar la situacio ninguna de les dos, la primera, per parlar, perque dius coses dolentes? i encara que n'hi hage alguna rao, callat i traga, el odi, nomes porta a mes odi, i l'altra per anar i dirli de tot i escupirli i pegarli, lleig, repeteixo.
Paremnos, disem de discutir, i mirem als demes, mirem les coses bones i avans de fer algo respirem i pensem si es correcte, disem apart les coses que ens hagen fet, jo soc igual, en els mateios defectes, i tambe tinc que parar i respirar a fons...
De vegades pensem de canviar el mon, esta molt be, me pareix perfecte, i ho apollare sempre, pero estos revolucionaris(molt bona gent) tindran com tots odi, odi al estat odi a un partit politic, o a gent en concret, i nomes els fa que cremarlos per dins, els nombre a ells perque es la gent que me senc mes identificat i com he dit avans, soc el primer en dirme aquestes coses.
Odi al PP, al PSOE, odi als feixistes, al rei, prou! la vida es massa curta per amargarse, viu i deixa viure, i deixa viure a tothom, encara que "tothom" no et deixa viure.
Trist es quan veus un grup d'amics trencat per dos persones, i mes quan la majoria no ha estat involucrat...
Si jo odie(per fixar un exemple), afecte als que estan al meu voltant, encara que no ho digue, els afecte, isa amargor no trasmiteix res de bo als del voltant, "no odiar" es "presque" imposible pero es el cami a que tu mateixa, i els demes, siguen mes feliços.
Pd: no se si m'estic repetinc amb aquest text, pero es el meu blog!!
7 comentaris:
Miquel no sé si estaràs al corrent.. però potser aquest any el Barça tenim la Copa, la Lliga i la Champioons!!
2 a 6 que li vam fotre al Mandril!
Estimat Miquel:
A mi m´està costant molt de temps arribar a ser la persona que vull ser.
Però he aprés que per bo que siga un amic en algun moment té va a ferir i el deuràs de perdonar.
De vegades estic molt enfadat i encara que tinc dret a estar-ho això no em dóna dret a ser cruel.
Perquè si no controles la teva actitud, ella et controlarà a tu.
D´esta manera es demostra la maduresa de cadascú, que te mes a vore amb les experiències que has tingut i el que has aprés d´elles, que amb l´edat de cadascú.
M'agrada el que dius, però crec que hi falten dues coses
1.Qui són aquests revolucionaris? Els mini skins aquests de castelló i tota la pesca? estos que a cada dos per tres estan en un barullo i pegant-se amb fatxes pensant que lluiten per estat més comunista??
Eixos no són revolucionaris, en el concepte que tinc jo de revolució.
I crec que estàs generalitzant molt amb el odi. Mentres l'odi siga més ben bé ràbia que odi, jo crec que fins i tot és necessari de vegades.
"Viu i deixa viure, fins i tot als que no et deixen viure"...
no sé si hi estic massa d'acord.
Ara me diràs tu que en una manifestació la policia carrega i tu no te'n vas a defendre...
Primer, Enric si ho se i disfrute om un xiquet.
Santi, estic completament d'acord en lo que dius, no se si en el meu text he contradit algo del que has dit. No puc agregar res mes perque me pareix tot correctisim.
Neus, dic revolucionars a la mateixa gent que es diu aixina, segur que sabras a quin tipo de gent em refereixo, ho dic aixina per denominarlos d'alguna forma, es una manera fer una critica que la gent que esta en "la nostra lluita" esta moltes vegades equivocada, he generalisat molt, pero tambe volia que es fere notar, que ells mateixa es diuen aixi, pero que a la vegada no fan ni son el que diuen ser.
I en lo que no me puc explicar es en el concepte bo d'odi, primera perque fa que no vesques res de bo del que odies, i segona perque et crema per dins, rabia tampoc, lluitar per algo no es rabia, esta clar que si em pegue la policia pues me defendre, aixo no es rabia, es defendres, en lo que vullc dir en "hasta els que no te deixen viure" es que la solucio a que algu te fagi mal( de cualsevol forma) no es ferli mal.
Miquel, jo tinc ràbìa.
Em fa una ràbia inmensa la situació actual del món, em faig ràbia a mi mateixa perquè sóc capaç de viure com visc gràcies a que altres es moren de fam i per treball degenerant.
Em fa ràbia.
I tanmateix, no hi estic amargada, per això.
Sóc, tu ja ho deus saber, una persona la mar de feliç.
Però és aquesta ràbia i aquest sentiment d'indecència per com estan les coses que em mou a canviar el món
Miquel, me "mole" que contestes perquè es crea un debat.
A Neus no la conec, però crec que entenc la seva ràbia.
Jo nomes vull afegir tres pensaments.
1- Hi ha que actuar, puix els herois són els que fan el que cal i quan cal, sense importar les conseqüencies.
2- Hi ha que respectar, puix dos persones poden vore la mateixa cosa i cadascú vore altra cosa diferent. (Això passa fins en el futbol)
3- A qui odiem?. Molta cura! De vegades les persones que esperes que te trepitgen quan estàs derrotat, són les que t´ajudaran a alçar-te.
Em pareix normal el que dius neus, jo tambe entenc la teva rabia, pero crec que no es la rabia el que te fa lluitar per canviar les coses, es la volontat, i pot ser un sentiment que no soc capaç de definir, pero jo tambe vullc canviar les coces, i no es la rabia el que em fa fer-ho.
Santi m'agraden els tres pensaments que has ficat, sobretot el numero dos es algo en lo que intente viure sempre present.
Publica un comentari a l'entrada