Jo sempre he sigut molt nacionalista, sobretot perque creie i sentie que la meva terra tenie unes arrels molt a dintre, des de fa molts anys i que historicament ens pertany(parle en primera persona pero vullc dir als habitants, a la gent que viu i s'estima la terra) El pais valencia i Catalunya han sigut sempre les meves banderes, la meva ideologia s'ha basat molt en aixó, i mai he cregut que aquesta gent que va reconquerir aquesta terra l'ha llebat a un altre poble, molt mes antic, mes sencill i mes debil, mai ho vaia pensat.
Fiquem el cas que avui en dia existiren pobles i petites regions de poblacio ibera, grega o algun poble antiquisim en les nostres terres, fiquem el cas que estan aillats, que el pais( ahi me refirie a catalunya i el pais valencia) els pagare la vida pero no fer res, nomes aillarse, relacionarse entre ells, i anant desapareixent com una vela que s'apaga poc a poc, sense intentar potenciar la seva gran cultura, pagantlos per viure per no fer res. Que isos pobles tingueren el major porcentage de suicidi de xiquets, i que el estat no els intentara introduir en la civilisacio. Fiquem el cas.
Jo no se, pero tindria la espineta de que el meu poble no ha fet be, majoritari com serie, ha apagat una cultura com si de animals foren, aillantlos com si foren en un zoo, no deixarie de voldre i creure en el meu pais, pero no estarie tan segur de que vol trasmetre aquest pais.
Ara mirem a espanya, i quan algu diu " Viva espanya", se li pot adjuntar coses com feixista, que si ho digueren al meu pais no magradaria, si se diu " visca catalunya i el pais valencia!" se li pot adjuntar que es una persona que esta en contra del feixisme i d'esquerres, per ami es bo, pero si me digueren que aillem a una cultura, i aixina siguerem feixistes, no magradaria l'imatge que representa el meu pais.
Quebec, 71 415 que venen de les antigues cultures, i que estan clasificades com a una cultura diferent a la quebequesa o canadenca, tenen drets diferents, i tenen dret a estar aillats sense que ningu pug anar al seu poble, se pot dir que l'estat els paga per a tota l'eternitat que els hagen envaït, pero la realitat es que no han fet res per a que aquestes persones milloren quan ells van arrivar a el nou continent, ara pareix que la fort porcentage de natalitat fa que cresque la poblacio, jo els anime, que lluiten per a que la seva cultura estigue present, perque ara no ho esta, no es fa res en favor dels "indis", i com he dit avans, ells tenien la pitjor tasa de suidcidi de xiquets del mon(crec), els xiquets veuen als seus pares portant una vida de "gos", tirats sense trevallar i relacionanse sempre en la mateixa gent, i no volen isa vida, pero no coneixen un altra.
Trist es que fa unes decades, el governement quebeques i pot ser canadenc(no ho se) va anar a isos pobles aillats i s'en va portar tots els xiquets per a que aprengueren frances en les escoles de les grans ciutats, separantlos de les seves families, aixo es adaptacio? no aixo es fer avansr la desaparicio d'aquest poble, perque els xiquets no tornaran, ja tenen una vida nova, i el poble estara mes dividit que mai.
No dic que els "indis" siguen les millors persones, tampoc han fet res(no he vist manifestacions ni res per la televicio) per reivindicarse, pero tenen drets, i la seva cultura te el dret de seguir viva.
A el que vullc arrivar, es que quan vaig arrivar asi, no em va costar gaire defensar el Quebec, trovae tantes similituts entre el meu pais, que parixien tirar en la mateixa dirreccio, no dire que ara no ho soc, pero despres d'aixo, u va mes en compte en peus de plom, es una critica al quebec aço, per donarme conter que el puc defendre, pero he de tindre clar com es.
No li tire la culpa tampoc al Quebec, perque els responsables son els politics, d'aquesta mala situacio. Pero cualsevol pot criticar al quebec sabent que li pot atacar per ise costat i que ningu li pot dir res perque es la realitat, i veient la societat es aixina, els joves veuen als indis com gent que s'aprofita dels impostos que ells paguen, que en part es veritat, pero la culpa es del governament.
Com es el meu pais?No es un sant, haura fet coses roines, i es preferible dir que el tenim al cor sabent les roines que desconeixentles.
Reflexionemi siusplau, reflexionemi.
2 comentaris:
Hola Miquel.
Aquestos problemes no tenen una solució simple. Històricament, quan una cultura "més desenvolupada" ha trobat una de menys, se l'ha engolit. Només perduren cultures "diferents" a llocs a on realment cap eurasiàtic vol viure (per desgràcia). Per eixemple, al nord del Canadà (que fa un fred que pela).
Dius que el govern de Quebec no fa res per eixos natius, però és que qualsevol métode d'acció en aquest cas és molt problemàtic. Per a igualar la vida dels natius del nord de l'amèrica caldria, per desgràcia, anular part important de la seua cultura i forma de ser.
Un altre exemple podrien ser les tribus que encara queden a la amazònia: el contacte fa que els indígenes acaben dependent de el productes foranis (medecines, tèxtils, metalls...), i les seues tradicions i coneixements es perden.
Però no cal anar-se massa lluny per vore un cas paregut: al demanar als romanís (gitanos) que viuen entre nosaltres que visquen com nosaltres, amb les nostres lleis, les nostres tradicions i la nostra societat (el que normalment es diu que s'adapten) els estem demanant que a poc a poc deixen la seua tradició. I és molt difícil evitar això, per que (i tu ho saps millor que ningú) quan eres minoria el més fàcil és 'adaptarse' a la resta, ser "normal".
I una nota "sabionda", el col·lectiu amb més risc de suicidi al món són les adolescents homosexuals.
Salut!.
A les bones, Miquel!
Ahir hi vaig estar a casa de Rosa, vaig vore una foto teva i vaig començar a recordar moments, la veritat és que domés podía recordar moments bons junt a tú, sobre tot aquell día de les cervesses al "sabrosón".
Les cosses per ací no estàn molt canviades, encara que hi han canvis en "asuntos del corazón" i algunes cossetes més, pero el grup d'amics estem com sempre, tan dispars i esperant el teu retorn.
M'han comentar que tal volta, cap a l'estiu, tornes.
No t'oblides del teu amic Ricard, el qual ha de contar-te moltes coses! Quan tornes ens farem unes gordons, o franciskaner o una simple san miguel i au, pero algo hi ha que fer, amic.
Em van dir que em presentare per a un concurs literari del centre "La Nau", i així ho vaig fer, ara, cap a finals de mes diràn qui ha guanyat, espere estar "ahí ahí".
Res mes por avui, espere que tot t'isque com desiges.
Un abraç, amic.
Publica un comentari a l'entrada