dilluns, 20 d’abril del 2009

Consumisme

Ja vaig parlar en l'entrada pasada, pero ho tenia que dir perque tot hi sent una cultura diferent, em sorpren i em pareix estupid que siga aixi.
Vam anar a Boston, viatge de 8 hores, llarg pesat i damunt en la aduana dels estats units em van fer baixar i em van fitxar, c0m en les pelicules, tots en silenci, amb un respecte que ningu somreia i aixo, pero aixo no es el tema, es una anectoda que em pareix graciosa.
La questio esquelo que vam vore de Boston van ser tendes i tendes, de turisme( iquan dic turisme vullc dir coneixer un poc la historia i els monuments importants) poca cosa, nomes un passeix en un bus que damunt parlaven en angles, i si, pillavem prou pero no tot el que calia per tindre algo clar de boston, i lo que vos deia mes de 6 hores en tota l'estancia en Boston per a comprar, 6 hores! que dius ok un record de una camiseta en el nom de Boston vale me pareix correcte, pero esque 6 hores en tendes de roba normals, com si de zara se tratare, la gent anava i mirava i comprava per comprar, el mes gracios es que els meus companys sortien del bus tot contents dien: "Wow je vais depanser" depanser es traduiria a gastar, pero no se pero jo no comprenc ue la gent estiga contenta pêr gastar dines, si te vols comprar roba te la compres en el teu poble que te eixira mes barata , i si me dius que no nhi han tendes bones, pues ten vas a montreal que estas a 50 minuts, pues no, un viatge per a comprar roba.
Jo vaig anar en 0 dolars americans, i he tornat en 40 mas o menos, no he utilitzat la targeta, nomes he utilizat els dines que ens van donar per a dinar i sopar, i encara m'han sobrat no vullc dir que no siga onsumista, perque ho soc, i me compre coses que no necesite, pero el que vullc fer entendre esque una cosa es ser consumista i laltra es anteposar aixo a aprofitar un viatge a una ciutat important.
Res ho tenia que dir perque em mataba, bona nit i fins dema.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Societat de consum.... si som societats de consum, i quan mes consumim, mes som....es aixi... i les societats mes consumistes devoren a la resta.....
Tu penses que soc jo, i ets tu que ets veus en mi, tu penses que ets ella, i ets tu, que reflectiex a ella,... la alegria, l'amor, el dolor, es un reflexe de tu en el altre, o del altre en tu.... som espills per poder voremos, si no tenim l'altre no som ningu... tu ho veus en el altre perque ho tens tu, si tu no ho tinguesis no podries vore......quan mes sinsers som mes reflectim a l'altre, i l'altre no es veu distorsionat.... la manipulacio es una distorsio del espill que som,perque l'altre es veisca com nosaltres volem....
tu eres sincer, eres alegre, estimes..... i l'altre es veu aixi.....

tu... que ets jo.

Neus ha dit...

certainly
consumim massa

i, si ho penses bé, som tots uns putos demagogs de merda
perquè parlem d'equalitat i llibertat, de que tot el món tinga els mateixos drets i oportunitats....
parlem d'un planeta sostenible, sense contaminació, on els nostres nens puguen gaudir de les mateixes meravelles que nosaltres...

i tanmateix seguim amb el nostre nivell de consum.
No es il·lògic? Les dues coses no concorden si no reduim el nostre nivell de consum.
I si tot el món tingués el mateix que als països desenvolupats, el món petava abans que poguérem tancar els ulls.