Dema a les 5 del mati, agafem el bus i ens anem cap Boston, men vaig en la orquestar, per a fer un concurs, estarem alli 3 dies i vorem i visitarem la ciutat, pero, nhi ha una cosa que me sona extranya, esque mos reserven un temps del divendres per a anar a comprar i comdiuen asi "magaziner", i em xoca perque uan vas a vore coses no vas a compraqr, no, vas a vore coses, i el sistema que tenen asi del turisme es algo aixi.
Que podem anar a vore per asi? preguntavem a l'oficina de turisme de qualsevol poble, i mos dien cuasi sempre els carrers on n'hi haven tendetes i naturalment, mes gent, pero ami no magrada comprar!!!!
La societat s'ha fet consumista fins tindre que consumir en els llocs on vas de viatge? Si la societat es consumista, i jo ho soc, i me pareix mal, pero una cosa es crearse les seves propies necesitats com teles, mp3, roba cara, i l'altra es consumir per consumir en altres llocs, aixo no li veig ni cap ni peus, clar una camiseta me pareix correcte, un poquet de menjar tipic tambe, pero reservar un par d'hores per a comprar exclusivament.
Anecdota simple que me pareixia absurda.
I avui Danielle i jo hem anat a comprar sabates per al concert i per al ball de fi de curs, que asi es lo mes important del any, i ella m'ha dit que fa un gran dia, i ho diu aixina, d'una manera, que se li ilumina lacara i un somriure l'ompli el rostre, jo lii pregunte per que ho diu aixi, en isa alegria, i em diu que dir que fa bon dia, li dona alegria, si, ho trovarieu normal, pero esque prtem una setmana en bon temps i tots els dies dient el mateix, Danielle, americana com ella es, es la persona mes sencilla i tranquila que conec, i lo que conec, ella mai s'ha ficat nerviosa, i mai m'ha trasmitit tristesa, crec que si aprenguerem un poquet d'ella fariem als altres mes felisos, la sencilletat que te, el saber valorar les coses, lo poc que necesita per a estar contenta, aixo es inpagable, i jo l'admire, l'admire perque en l'edat que te, es mes jove que molta gent "jove" que jo conec.
1 comentari:
Espere que t'ho passes bé a Boston i que guanyeu el concurs!.
El ball de fin de curs em pareix molt "romàntic", de les poques coses que m'agraden de la cultura dels eeuu (encara que sone a coent i peliculer).
Completament d'acord sobre Danielle: és de les persones més alegres i amables de la seua edat que he conegut mai. Si alguna vegada torne a nord-américa, de segur que passaré a visitar-la.
Sort a Boston!.
Publica un comentari a l'entrada