divendres, 12 de desembre del 2008

El Camaleó

Com tots savem, el camaleó es un animal que s,adapta allà on va,canvie de colors i es protegeix dels animals amb aquesta destresa.

Els humans, no canviem de color,pero si ens adaptem a les situacions per poder sobreviure coom animals que som,al clima, a la cultura a la temperatura, i a le persones i a tot el que ens envolta.

Jo, no soc una excepció, i pasant el temps s'han notat els canvis en la meva vida,en el clima i en les costums.

Primer,ja no vaig a trevallar a l'orta ni a l'alqueria,ara l'unica faena es la neu,soc la persona que ha de llevar la neu que cau(que no es poca), i tots els dies,perque tots els dies neve,aii qui voldria la temperatura de castello!!
Perque la neu no significa soles neu i fred,sinos que ara ja no puc anar en bici,es perillos i damunt fa malbe perque la sal que se tire la rebente,i per anar a la piscina he de fe una caminata de uns 15 minuts a 20 anar i despres tornar,tot esta caminant a 20 minuts,no nhi han busos ni res,i en el fred que fa estar un bon rato caminant no es reconfortable,nono,aixo fa que eixir de festa sigue que tornar tart es morir,morir!!!!mare meva caminar a altes hores del mati en un fred de -17 graus(de moment) mitjanament es horrible,i ho faig,que voleu que fage?
Aquesta temperatura tambe fa que la gent no se vege tant,no vullc dir que la gent sigui freda,els quebecos son com diriem en castello uns " Cachondos", son uns cerveseros, els agraen les dones i la festa sobretotes les coses, pero Joliette, a pesar de ser un poble,es 5 vegades mes gran que castello, la mare que va!! i claro quedar resulta complicat, i una vegada mes,lluny.
Pero u s'acostume, comparar es un error, tot es diferent, ni millor ni pitjor, i jo escomense a valorar molt totes les coses que aci tenen, les que avans no me donava conter.

_______________________________


I avui, una de les poques alegries que m'han donat asi les persones d'aci,un regal, anava a la classe de musica al migdia,haviem d'assajar per el concert de "Nöel", i en el passadis me trove a Frederique, el jove xiquet al cual ensenye a tocar el saxo, i m'ha fet un regal, si de tota la familia,que estaven encantats de que fera isa feina "sin animo de lucro" i voluntariament per a el petit Fred, el regal ere una camiseta dels Canadiens, el equip de quebec de hockey gel, com es la vida la regio nacionalista te el maxim equip en gel que se diu Canadiens,supose que vindra de Canada no? Ells, la familia de fred, savien que m'agradava el hockey aixi que van desidir reglarme aixo, es una alegria molt gran, de veres, perque avans pensava que si men anava al endema,ningu ho notaria, se donarien conter pero no li importaria a cuais ningu, ere mes una impresio que una realitat, i ara mes que ser-ho,ho crec.

3 comentaris:

Josep ha dit...

Vore un valencià amb una pala plena de neu no té preu...

Xavi Ochando ha dit...

Ei, internacionalistes!

És per a mi sempre un plaer retrobar-me amb el senyor ambaixador dels PPCC al Quebec! ;p

Je, je, com diu Josep, és curiós veure't amb una pala... i més plena de neu!

Records i ja em diràs com van les quebequeses, bandarra!

Anònim ha dit...

m'agradat molt això que dius que comparar es un error. La vida, l'estil de viure-la es diferent i et tens que acostumar. Per això pense que estas madurant. :)