Aquest ultim divendres, Danielle i jo vam fer de voluntaris per a ajudar al acte que es feia al costat de casa, Releve pour la vie, que es fa una vegada per any per arreplegar dines per a la busqueda de la cuira contra el cancer, fan un xicotet recoregut en un camp de futbol, i la gent es passetga desde les 7 de la vesprada fins a les 7 de la nit, per dir que el cancer mai dorm, d'una manera o un altra s'arrepleguen dines, i es fa un homenatge a les persones que han mort o que han sobreviscut al cancer.
El moment on se te fiquen els pels de punta es quan comença la caminata, que nomes comensen la gent que ha tingut el cancer i la gent que els ha ajudat, hem va sorprendre vore que el novio d'una amiga meva havia tingut el cancer, els dos son jovenisims i encara que a les persones jovens el cancer avansa mes rapid, ell ha sobreviscut, es extrany perque veus en la cara de tota la gent que camina que han sofrit d'una manera o d'un altra.En al foto la gent de groc ha tinut o te cancer, i els de taronja son els que han viscut la malaltia en ells.
Despres m'he donat conter que per er un homenatge a les persones que havien mort del cancer, podies comprar un saquet en una vela, i escriure unes paraules, per aixo no he perdut l'ocacio d'enrecordarmen d'una persona que, encara que no l'he coneguda profundament, sé que ha estat molt important per a la nostra cultura i sobretot literatura, una persona que per a molts castellonencs deuria de ser un emblema, un exemple a seguir, algu que es mereix tot homenatge i mes.
Podreu vore qui es en la foto.
5 comentaris:
Miquel, acabe de llegir el eu recordatòri de Vicent i m'he posat molt contenta. Pense que el ecord de les persones que estimem és el que les fa immortals. Gràcies pel eu record i per la sensibilitat que manifestes. Un abraç. Dolors
De res, em va vindre a la mente quan vaig saberlo i ho vaig fer.
Jo tambe estic content d'haberlo fet.
Bueno, veo que la vida la tienes llena de actos y celebraciones, y todos me recuerdan a cosas que yo tambien hice.
Con respecto al baile de graduacion solo te puedo decir que lo recuerdo como una de las experiencias mas fantasticas que he vivido y que me quedara en la mente de por vida.
Sobre los trabajos de la comunidad voluntarios recuerdo que al primero que asisti fue a uno que se celebraba en septiembre nada mas comenzar el curso. Fue entonces cuando conoci a los que fueron mis mejores amigos y no me despegue de ellos nunca mas.
La experiencia se va acabando amigo y mi consejo como siempre es que la aproveches al maximo.
Animo y nos vemos dentro de muy poco tiempo.
Juan
Collons, Micalet, que gran eres, tens un cor com un poal de gran !!! cal estimar els nostres més enllà de la distància i del temps. Per damunt la mort, la vida, com deia també un altre castellonenc universal Bernat Artola
Estic tant emocionat que m'he oblidat fins i tot de signar el comentari anterior
Sóc José Juan
Publica un comentari a l'entrada