dilluns, 19 de gener del 2009

Onda positiva

Després de moltes pujades i baixades d'anim, de no trovar a la gent que volia, de estar desagust en persones, de a vegades no sabe si haguera sigut quedarse a Castello, que no per aixo voler tornar, la meva ment ha agafat una estabilitat minima, un estat normal d'anim i de sensacions.

Es com estar agust com u esta, veient com les coses canvien i succeixen, en els mateixos problemes que avans i les mateixes necesitats pero amb un plus d'alegria que em fa estar de bon humor, mes receptiu i amb més onda positiva, perque si, tambe he tingut onda negativa, dies amb mal humor i en ganes de arrivar a casa i no fer res, peró en les ultimes setmanes crec que agafe una estabilitat major, els amics de l'escola em pareixen que encaixen me amb mi, i ja no els veig com que no son una opcio de pandilla per eixir, i encara que parega mentida, crec que ara per ara, podrie dir que en gran part estic acostumat a la vida quebequesa, el ritme de vida, de fer les coses, i dificilment de explicar m'estic acostumant d'una manera que m'agrada.
Crec que qui diu: "estic acostumat" pero en realitat no li agrada el mode de vida que te es que realment no esta acostumat, ami cada cop magrada mes, pot ser perque ara per ara torne a ser amo i senyor del que faig, no que faig el que me done la gana sense un control, pero si que tinc una independencia major en el fet de que se com vaig a fer les coses, se com anire a tal o cual lloc, se que anirea comprar aço o alló, no es com avans que estava perdut en un mon desconegut.A castello ja ho tenia controlat, sabia com passar-m'ho be, on encontrar a la gent, el rollo de castello i en general estava be alli perque ja ho tenia tot acceptat i sabia com podia fer les coses. Crec que aci ja puc dir que puc planejar uns bons fins de setmana el propi fin de setmana, i aixo es algo que m'agrada.

Per aixo dic que estic estable, conec aço i de moment tinc una estabilitat emocional, pero e tambe que no durara, com el barça imparable com esta, costa de creure que aguantara eixe nivell de joc tota la temporada se que algun dia tornare a caure i l'important serà que quan pergue el partit pugue tornar a tindre l'ilucio que tinc ara per jugar be.





Per altra banda, totalment diferent del tema principal, he trovat ONG, estic contentiiiisim, sere monitor d'unes persones amb deficiencies mentals i tambe discapasitats, i amb altres persones organitzarem activitats per a ells, o estarem alli quan ells ho necesiten.
He vist avui el video del campament, sou merabillosos monitors, Juan, algun dia se te reconeixera lo gran que eres, i tots m'haveu fet tindre un gran somriure durant tot el video, que ha estat estupendo.
I he rebut el regal de la meva familia de nadal, el marc de fotos electric, moltes gracies, me ficare les fotos mes xules i el ficare en la meva habitacio.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

SaLuE !!!
j'ai enfin réussi a t'écrire un message:P
et je sais pas vraiment si on va le voir mais je veux juste te dire que j'suis contente que tu sois ici
pis je trouve sa vraiment domage que tu parte!!!mais tu pourra toujours revenir ma etre bin contente de tfaire une petite place chez nous:P
lo0ol
tk ta un beau blog:P

-XxX-
!!!MARILOU!!!

Anònim ha dit...

Crec que eres estable, responsable, apasionat inteligent, filosofo, obert, .... i mes..
La vida no es tota uniforme, ni ha de tot pujades i baixades com la economia... i aixo ho porte la mateixa naturalesa, ni han anys bons, millors i com ara crisis.
Pero tot aixo es lo que fa la vida bonica, els reptes que ni ha que superar; tu tens tot un repte nou i ja has fet un llarc cami, i tens les ferramentes per a poder seguir, i despres tot lo que has recorregut seras encara mes sabi, per que habras superat moltes coses, pero la inocencia, que es la que done la atencio, no la pergues mai, perque seguiras meravellante de tot.

Anònim ha dit...

Cuan te veig en eixe mig somriure, el posar, la guitarra, la ilusió...
em dones anim, veig que, com dirie Mique Marti I Pol, eres dels atletes que estem esperan, els que portaran un mon nou, estos son els viritables atletes.......

Belenxu ha dit...

Cariñet!!
hay q ver lo filosoficos q nos ponemos todos a veces, xo te dire q a todos nos cuesta algun tiempo encajar cuando llegamos a un nuevo sitio, xq por muy a gusto q se este siempre hay q amoldarse a nuevas formas de vida, nuevos horarios, amigos, hobbies...Te lo digo por experiencia q he rodado mas q una pelota y q este año tb me ha costado cogerle el ritmo a Granada.

Muchos besitos CGW

Anònim ha dit...

Miquelet! Quina alegria parlar amb tu i vore que estàs bé! =D
I què bé que ja estàs a gust allí, perquè encara que diguesses i pensesses que estaves a gust, sempre falta algo i ara pareix que ja ho tens tot! Disfruta però torna!

Marta

Xavi Ochando ha dit...

Ei, Miquel!

Quan et fiques així de filosofic m'asustes xiquet! ;p

De totes formes m'alegre de que les coses et vagen bé per la teua nova casa i que encara que trobes a faltar la teua terra, que també és normal, almenys has trobat una estabilitat.

Una abraçada, crack!