Jo, mai li he donat molta importancia als natalicis, perque crec que a una persona no se li pot classificar per l'edat que te, se li califica massa vegades lo gran que es per l'edat,gran en el sentit que li donem quan ho diem, i per aixo mateix crec que a una persona se li ha de classificar(inevitablement,perque tothom inconcienment classifiquem d'una manera o un altra a tothom), per lo que es, per la seva personalitat i pels seus actes.
Avui 12 de gener, fa 17 anys que moi, Josep Miquel ha nascut, i com deia mai li he donat importancia a estes coses, pero avui ha sigut diferent, a pesar de lo malalt i cansat que estava, molta gent m'ha alegrat molt i tambe m'han animat, mai tanta gent(molta per ami) m'havia felicitat i encara que jo no li done importancia a la festa en si, si que li done la gent, perque a pesar de que me retrase amb les cartes, que li demane a tothom perdo, segueixen ahi, i m'han demostrat que volen seguir el contacte, i aixo m'ha alegrat molt, han sigut de les persones justes que volia que s'enrecordesin, no de la festa, sino de mi, si, es un poc egoista de la meva part que vullgue que s'enrecorden de mi, si no ho puc negar, pero aci tan allunyat de la gent que estime, necesite saber que per lo menos quan torne hi haura algu que me esperarà.
Gracies a tothom per les felicitacions, sou merabellosos.
El dia ha anat normal, he anat a clase al mig dia peruqe per el mati estava molt mal, i quan he tornat a casa i hem sopat Danielle i Alain m'han felicitat i m'han reglat com no un llibre de les imatges del Quebec i com no tambe uns gots de la cerbesa del bar on anem Alain i jo junts, la Bock de Joliette del Alchimiste!
Els 16 anys m'han portat molts bons i dolents moments, pero m'encanten aixi, no els haguera pogut viure d'una altra forma, i aquest any m'ha esnenyat moltes coses, dels 17 poc en se, nomes que els afrontare en una ilusio tremenda i en ganes de viure inimaginables.
7 comentaris:
Aixi es fa
A afrontar aquest 2009/ 17 anys amb ganes.
Hem de parlar algun dia d'aquestos
FELIZ CUMPLEAÑOS!!!!!!!!!!!
Te mando muchisimas cucharas, gomets y tantos besos que no te los podras acabar de aqui a que vuelvas
Miquel!
Mira, jo sóc una de les que se'm va oblidar... però bé. Ja diu ma iaia que més val tard que mai.
Jo en general tampoc li he donat mai massa importància, em pareix que tots hauriem de ser especials per tothom tots els dies, i que els detalls s'haurien de tindre sempre. Tanmateix, una amiga sempre em viu que els natalicis, més que per felicitar els anys que has viscut, són per celebrar el fet que vas neixer, i que Déu, el monstre de l'espagueti volador, o la natura han fet possible que estigues viu i envoltant-nos a tots, donant-nos el teu somriure i la llum dels teus ulls.
Ja que hi estic, he de dir que he estat una mica perduda de tot el que estàs fent. Volia posar-me al dia al nadal, però com sempre, no he fet ni la meitat del que m'havia proposat. Tanmateix, pel que vaig sentint i llegint de vegada en quan, estàs generalment bé i conent, creixent a pasos agigantats. i això està genial.
Espere que tot seguisca així Miquel. Que vals més que una mina!
Una abraçada molt molt gran.
Ei, moltes felicitats!!! No tenia ni idea que era el teu aniversari. Jo també sóc del gener (del 30!).
Dintre de poc ve el teu germà a vore'm a Madrid, li preguntaré com estan els vols per a una visiteta al Quebec, ok? Estem arruinats però s'intentarà. Jejeje.
Petons, abraços i molts ànims!
L'anterior anònim... sóc Víctor!
felicitats pelut!!!
auu..., ke vage be!
me gusta la foto!! con la gutarra ^^!!
Publica un comentari a l'entrada