Principis

Ahir, mentres escrivia en el blog, estava sentat en el living room de l'hostal (fins el dia 1 no puc entrar al pis) un noi alemany es va seure al meu costat amb l'ordenador també, jo vaig saludar-lo i finalment el vaig invitar a vore el Barça a un bar, vam xarrar prou, un personatge interessant, havia estat dues setmanes en Krakow estudiant polonés, això em va sorprendre gratament, ell havia intentat comprendre als polonesos i aixó em va semblar honorable. Finalment vam eixir per Kazimierz (el barri jueu),  i la nit va anar normal.

He de dir que aquí els Erasmus i estrangers no estan massa ben vistos (és una impressió que m'he creat en uns pocs dies, pot ser estic equivocat), ho trove relativament normal, els invadim, es una ciutat cada cop més turística i la majoria de estrangers no fan un mínim esforç per parlar polonés, quan algun estranger ve a Espanya i intenta dir alguna paraula en Castellà o en Català nosaltres ho agraïm, preferim que ens diguen "hola, no se hablar español" que ens comencin a parlar en anglès directament.

Anant pel barri jueu el noi alemany i jo ens vam trobar un grup de polonesos, en aquell moment buscàvem un lloc per prendre algo, ell els va començar a parlar en polonés molt educadament, entre el grup de polonesos un home de mitjana edat va dir en angles, "Just go right" amb un to seriós i poc amigable, per a després afegir "Go out!" el meu amic els va demanar per favor per un lloc mentres jo observava l'escena, i l'home insistia en què ens anàrem, que els deixarem en pau, pot ser m'equivoco però la impressió en aquell moment es que ens va jutjar només per ser estrangers, i ho repetisc, pot ser m'equivoco. Jo no volia bronques així que li vaig dir al meu amic que ens anàrem, pero ell va insistir, finalment ens vam anar.

Jo li vaig dir que ell estava sent correcte però que l'altra gent no volia parlar res en nosaltres ni res, que quedar-mos alli només ens hauria portat problemes. I ell em va dir que ell estava sent correcte i que no tenia perquè anar-s'en d'un lloc quan estava comportant-se correctament. Després de meditar-ho un moment el meu pensament ho va comprendre i va ser com una gran realitat que se't revela, per mi aquella acció va ser una acció de principis i de valentia.

Si tenim por de defendre el que és correcte, estarem renunciant als nostres principis, ell m'ha ensenyat que estes petites coses també són principis i que t'estàs traint si no les fas, ell ha aprés polonès, els ha intentat entendre, ha sigut educat, i NO se pot tolerar que li faltin el respecte. Jo aprendré polonès i intentaré entendre aquesta cultura, que crec que té molt a ensenyar-me, seré tolerant i intentaré ser educat amb ells, però no permetré que em faltin el respecte si jo ho faig bé, he vingut aquí per aprendre d'ells, la meva acció no té res de dolent, per tant no m'he d'amagar de ningú.