dissabte, 27 de setembre del 2014

Coses intrascendents

Avui ja fa uns dies que he arribat a Krakow i la veritat és que tot ha passat molt tranquil·lament i seguint els passos necessaris...sense deixar de banda les aventures.

Primer dia:
Vaig arribar sense dificultat l'Hostal i bueno el primer contacte amb l'angles va ser un poc "uf que difícil s'em farà" ja que els de la recepció parlaven rapit, i a part els primers que vaig coneixer van ser uns australians que estaven de viatge per Europa de mochileros. Després vaig decidir escapar me una estona i pegar la primera volta per Krakow, volia sentir me un poc de la ciutat, sentir-la assoles i començar a situar-me, aixi que vaig pegar una bona volta. Bon recorregut d'hora i mitja caminant per tota la ciutat.

Segon dia:
Este dia comence peculiarment, quan em desperto estava fet caldisim, amb un catarro de collons. Com que volia que algú em mirara la cicatriu de l'operació del quiste algun cop més vaig anar al primer hospital que m'havien dit que podia anar. Allí em van explicar que eixe no era l'hospital per al tipus de cures, aixi que vaig anar a l'altra punta de la ciutat per a qué m'ho curaren. No podeu imaginar la situació...el fet d'intentar explicar que et van operar d'un quiste pilonidal i que necessites una cura...la recepcionista de l'hospital es pensava que encara tenie el quiste i que m'havien d'operar, un espectacle, jo creie que em tornaven a obrir. i ella no era massa agradable, moltes hores d'espera i una situació complicada per a enriures després.
Eixa nit vaig conèixer als francesos i es va veure en seguida que coincidíem molt i que viure junts era una gran opció.

Tercer dia: Apart de buscar pis com a locos, vaig conèixer al cap d'estudis de la facultat de matemàtiques, vam parlar de grups i problemes irresolubles i poca cosa més, mera burocràcia.

La resta de dies han sigut monòtons, buscar pis i buscar pis i buscar pis i per la nit alguna cerveseta amb la gent que he conegut(som uns guiris, tot es barat per a nosaltres). I ahir va encontrar un bon pis, així que la situació canvia totalment desde ahir, ja més relaxats per poder buscar i fer altres coses
.
Fins aquí les coses intranscendents...

Avui m'he passejat per Krakow un altre cop, fa un dia meravellós i després de ploure ha pegat un sol que fins i tot podie llevar-me la caçadora xulisima que m'he comprat per 3 pln(80 cèntims d'euro).Viatjar i estar sol et fa conèixer com ets realment, i jo avui m'he donat compte que m'agrada estar soles, que amb gent estic agust, però que se viure soles, crec que això m'ho ha ensenyat la experiència en Quebec, crec que la experiència en Quebec m'ha ensenyat moltes coses i no soc capaç d'imaginar-me sense aquell any. Hi ha gent que no sap viure soles, que necessita tindre, no és dolent, és la vida, cada un viu una vida i és com és per la vida que viu, per l'entorn, eixe pensament m'ajuda a intentar no tindre prejudicis de la gent. Però tornant al tema de estar sol...només remarcar que m'agrada, avui he dinat sol en un "bar de llet" (bar típic polonés), fet en la època comunista) i estava agust, després he passejat amb màniga curta per la ciutat i estava genial, sensacions que escric per poder-les recordar algun dia.


Avui l'entrada ha sigut un poc caotica, però volia escriure. En general estic de categoria, coneixent molta gent i disfrutant el moment.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Miquel bonic: la tia ha disfrutat molt de llegir les teus reflexions m'agraden el teus plantejaments que tens sobre les situacions i veig que estas aprofitant el temps.
Un beset molt fort de ta tia Mari.