Quan Anakin Skywalker va dir en la tercera pelicula aquesta frase, ell ja savia que estava anant contra la seva educació, contra els seus valors, que estava canviant, per a pitjor, que el mal se li apoderava, i que els sentiments que tenia no eren normals per a ell, iq ue no eren correctes per a ser un Jedi, després de aixo, va vindre la devacle, va ocorrir una catastrofe, va pasar de ser una esperança, una gran persona en molts bons valors, a ser tot lo contrari, el que estava del costat del mal, i tot va ocorrer en el seu interior, aixo li va fer canviar i en molt de temps no va saber rectificar.
Estic canviant, es segur, aquesta experiencia canvia, transforma la vida, i aixo es inevitable, i jo estic canviant, moltes coses per a be, pero n'hi han altres que, ho canvie per a mal, es molt posible, o me done conter de que aquest mal ja existia en mi.
L'altre dia parlave del enemic interior, ara ell esta al meu costat, i cada vegada mes sovint, esta darrere de la orelleta, i me fa tenir sentiments que feia temps que no tenia, o comportaments que no m'agraden.
No m'agrada com soc, i ho dic perque no m'agrade el que senc, el que pense, no em sentisc agust, tinc autoestima si, eixe no es el problema, el problema son isos sentiments que no van en mi, els intente amagar, n'hi han alguns que han estat tot la vida, pero sempre els he amagat, i mai els he tret a fora, ninguna persona els haura notat, per lo menos ho he intentat molt, pero ara estan ahi, davant meu, i mes dels que jo pensave, i em truquen mes sovint del que estic acostumant, ise es el canvi, vaig a menos en ise sentit, isos mals sentiments.
Estic canviant, i segons les circunsancies en les que visc isos sentiment : 1, han aflorit, 2 han aparegut, ja que mai els avia sentit d'aquesta forma.
I me senc com Dark Vaider,en l'ultima pelicula, quan es dona conter de tot, quan sent que el seu cor esta podrit, quan no es la persona que li agradaria, i me senc aixi, senc que el meu cor sent sentiments roins, no arriva a podrit, i no m'agrade tot el que senc, mai ho he tret, ni mai ho traure, sempre intentare que isos sentiments no fagen mal a ningu, pero estan ahi, i el fet de que els amague i m'esforce en no "fer mal a ningu", no me fa ser millor persona.
Si es trist, molt trist, no em reconec, pero... crec que tinc la solució...
Pero de moment...nomes em veig fosc,fosc...
6 comentaris:
El que està clar és que el teu nivell de frikisme aumenta exponencialment!, ja fent paralelismes entre la vida real i Star Wars... el següent nivell serà simplificar la vida a daus de 20 :P.
No et preocupes: et fas vell, i això ens passa a tots. El millor és fer el que consideres correcte, i no preocupar-se per la resta.
Recorda que anakin el que tenia era complexe de mesies (estava segur de que seria ell qui canviaria el món (l'univers!!), que era més savi que els seus majors, i que els demés s'equivocaven sempre), i això li va fer prendre decisions incorrectes. I recorda també que al final del tot es redimeix sacrificant-se pel seu fill (xà, que bonico que és tot a les películes).
I sobre tot, recorda no fer paralelismes de la vida real amb una película de hollywood, que si no acabaràs tan boig com jo.
Et trobarem moltíssim a faltar al concert de magalena!!!.
Salut!.
Per mig del teu blog, te estic coneixent una mica. Crec que aquesta experiència te està fent créixer com a persona i cada dia em sorprenc mes de les teves virtuds, eres sincer, valent, reflexiu, profund i autocrític.
Tots tenim els nostres defectes, lo important es saber quins son per a poder millorar poc a poc i no deixarse arrossegar per ells.
Quan som xicotets volem tots els joguets per a nosaltres, però no ens donem conter del nostre egoisme.
Em pareix molt positiu que te dones conter que hi han sentiments negatius dins de tu, que no te agraden. Aixo es senyal de creixement, de maduració com a persona.
I clar que tú tens la solució, ja la trovaras.
Molts anims i a viure amb optimisme.
ja ho ha dit Cuevas, jo només anava a dir, que te fas gran.
La diferència amb mi, és que no hi havia Star Wars, i clar els referents eren uns altres.
Jo vaig passar d'identificar-me amb bubu a identificar-me amb Yogi quan van començar a eixir-me pels a les camen
M'alegre que de seguida una pila d'amics et contesten, que estiguen ahi..... el sentiments negatius afloreixen, quan les coses no son como volguerem que fosen, quan el nostre jo (cultural-ideologic-social....) se enfronta a la realitat canviant. Quan l'altre no es lo que tu vols, quan la realitat es diferent a la que imaginem..... el creatiu, es aquell que veu la realitat com es, i pot crear una realitat com ell vol. .... diem "que es fase la Teva voluntat... aceptar la Natura... n'hi ha mal, pero no es tan gran, es la nostra percepció el que fa que ens plene la angoixa....
To eres atractor, amb uns sentiments bons, i creatiu.... QUE LA FORÇA T'ACOMPANYE.....
Ei, Miquel!
Veig que encara que la Força a estones no t'acompanye els amics no deixen de fer-ho, i això és molt positiu en tant que si la gent t'aprecia és perquè tu t'ho vals!
La vida no consisteix en pendre sempre les millors decisions, ni tan sols les més encertades, sinó les que tu consideres més correctes a cada moment.
Reconec que jo també soc prou friki, però a mi em va pegar més pel Senyor dels Anells. Si eres bona persona al final triaràs la decisió més correcta i encara que se't passe pel cap el contrari llançaràs l'Anell Únic als focs del Mont del Destí ;p
Una abraçada!
Estic una mica cínica últimament i em costa més del normal empatitzar amb la gent, aixina que perdona si el que dic acaba sent una mica fora de lloc o difícil de vore des del centre de la situació.
Bé, per a ser-te sincera, pense que és completament normal donar-se compte de coses que no t'agraden. Com ha dit algú altre per ai dalt, això és senyal de creixement personal i de maduració com a persona.
Tanmateix, crec que ho estàs enfocant malament. Si te sofoques com t'estàs sofocant pels defectes que trobes en tu mateixa només fas que exagerar cadascun d'aquests defectes, desenfoques la situació i aleshores t'apareix com una catàstrofe personal.
Agarra perspectiva Miquel, i pot ser una mica de cinisme en el sentit: vale, pot ser sóc un lerdo-capullo fent açò però... ei! Una, m'he donat compte de que ho faig, i això és el pas més important. Dues, m'he donat compte de que no m'agrada i ho vull canviar. I la tercera, el canvi en concret, ja vindrà quan tinga que vindre, que eres una persona i no un déu.
Tots tenim defectes i errors, tots som persones.
No sigues tan i tan exigent amb tu mateixa Miquel, estic completament segura de que segueixes sent la persona tan maravellosa de sempre.
Una abraçada molt gran des de l'altre costat de l'atlàntic.
Publica un comentari a l'entrada