Aquesta entrada es com una continuació de l'anterior, i com a conseqüencia, respondre a part de les preguntes i comentaris que m'han donat.
Esta clar, jo fare cuasi sempre el que cregue correcte(cuasi sempre perque no som sants), encara que el que vullga en realitat es tot lo contrari, sempre intentare fer el correcte, el unic problema, la unica guerra que tinc, es en el meu interior, a ningu li afecte.
No crec que siguen defectes lo que parle, no ho veig aixi, ho veig com la naturalesa humana,-pero els defectes entren dins de la naturalesa humana?!!!!!!- ho veig aixi, pero en parts, jo tinc defectes com tots, pero no tinc els mateixos defectes que tu. Quan parle de naturalesa humana es els sentiments, Anakin(ja que fem comparacions frikis) tenie el odi, la ira, la por, i estic segur que tot el mon te aixo, encara que siga en una minima quantitat, son els sentiments que me canvien, els que me perturven, no tinc la "pau interior que tenie avans" i ara pareix que els sentiments aquestos(com el odi, la ira o la por de anakin) creixen en el meu interior, i sincerament, crec que he canviat, no me senc "la persona tan merabellosa" que em sentia avans(tampoc me supervalorae), com deia en la anterior entrada tinc isos sentiments roins, i que no els exprese no em fa ser una millor persona interior. Pot ser canviara, el que buscare sera la "pau interior" que me done calma.
N'hi ha qui diu que es la prespectiva, que es la meva forma de veureu, si, tot es relatiu, jo veig un got pero no es un got, crearte tu mateixa la realitat, sempre es fa, cada u te la seva realitat, i la seva realitat mai para de canviar, qu stiga exagerantlo, no ho se, pero mira el problema es que no es la vista que veig mal, no es que estiga sentin ma tampoc, crec que lo que sen el meu cor ho senc molt clar, i si es la meva realitat la vullc canviar.
Per finalitzar, dir-vos que ni estic deprimit, ni m'enfonse, ni estic trist, estic content, el que pasa es que aquests sentiments xoquen un poc en mi, i me "perturven", si m'he donat conter del que faig/sento i ho vullc canviar, i també se que vindra quan vindra, ni me presione ni m'enfonsare, pero si que crec que soc una mica "lerdo-capullo" com diuen alguns. L'unic que tratava de fer es expresar el que sento, per comentarho, i per parlar d'un tema interesant.
El lado oscuro domina... pero al final lanzare el anillo unico a los fuegos del monte del destino...
Perdoneu per aquesta entrada tan rara, no se si haure contestat a tot, si no ho he fet, fiqueu un comentari i el contestare particularment.
3 comentaris:
aix fill meu, te tinc dit que pensar tant no deu ser sa
que ha pasat per a soltar esta filosofada? si pot saber-se, esclar
A vore si enviem eixe mail...
Fet un kit kat, avui es magdalena, i n'hi ha que traure l'amor de pena,.... aci tens el prego de castello.
L'Alcalde de la Ciutat i terme de Castelló
té hui la satisfacció de fer saber al veïnat:
que ja el dia és arribat de la nostra Magdalena
i desitjan siga plena de goig pur i vertader,
convocà al poble sanser a traure l'amor de pena.
I puix saber sabens els veïns que la ciutat té l'honor
de vindre de l'antigor per lluminosos camins,
ara, girant cap adins els ulls de l'enteniment,
vorant, orgullosament, les festes Madaleneres
digne entre les primeres de tindré llos preeminent.
Anar a la Romeria no es tan sols "anar de festa"
és deure que manifesta orgull de genealogio
¿Quin fillol oblidaria la rabassa maternal?
Tots devem, en dia tal, ractificar la promesa
de mantindre, sempre encesa, la lluma de l'amor filial
i perquè siguen les festes dignes, de nom i de fets
no volem límits estrets d' ambicions
massa modestes, i ací venen, manifestes
per raons de tradició, les festes de Castelló
fa seguint la llum antiga,
per que la "gaiata" siga el nostre millor pregó...!
!Vítol!
.....
ton pare
Escolta Miquel, tot el mon per una raó o per una altra hem tingut algun tipus de mal pensament en algun moment de la vida: algú que no te cau massa be, alguna petita enveja, algun me cague en tot... Però tu eres una persona en un cor inmens, i molt net, en una gran bondat i una mirada molt neta; eres de categoria, i per allà on has anat i on vas en la vida sempre has fet el bé. I teu diu la persona que ha dormit en la mateixa habitació que tu desde que vas neixer.
Vullc que busques de nou la bellesa de la vida, que tingues el somriure als llavis, vullc que aprofites la primvera per tornar a ser l'optimista i positivista, emprenedor i engrescador, el amant de tot i el estimat.
Publica un comentari a l'entrada