L'ultima pilota...

Avui,he sabut per la meva germana,algo que no m'esperava,una cosa que ma cap girat tot,tronquet el gos de les pilotes,en que tans moments hem compartit,ha mort,un mal a la panxa i unes medicines que ell ere alergic han acavat amb la vida d'un animal que en tots els llocs on ha viscut,a marcat,un gos que no morira i sera olvidat,un gos que despres de molts mesos persones que feie temps que no veiem ens seguiran perguntan per ell.

Veient videos m'ha arrivat la noticia,i el primer video que he decidit mirar ha sigut el de "Que tinguis sort" pero aquesta vegada el dia no era net ni clar, no hi havia dia per despedirse,no ha havut posiblitat de dir adeu,i ha partit,i el meu cap no assimile encara que no el vore mes,encara tinc en el cap que el dia que torne a Castello, tronquet se torne boig i no pare de saltar i de xillar durant 5 minuts,es algo que esperave d'ell desde que m'en vaig anar.

Es un tipic pero ell CONvivie en nosaltres, quan feia una malifeta s'amagava i feia ullets de no trencar ningun plat, i quan qualsevol de la familia estava trist, ell anava poc a poc amb els tics tacs de les seves patetes al parquet de la casa de castello a estar al teu costat, i crec que al meu cap li costara d'asimilar...

Que diran els xiquets de llucena?que diran els monis?la familia? ell ha marcat on ha anat i ha sigut un porcar mes, un gos amb desparpajo, insustituible, unic, resistent, jo afirmaria que tenie personalitat,qua li mirava als ulls pensave que ell tambe pensaria qualsevol cosa,que dir...

Ha sigut enterrat en l'alqueria,el seu paradis, on ell era feliç on quan anavem en cotxe cap alla,ell asomava el cap per vore per on anavem i per a que li pegara el aire.Enric li ha fet una lapida petita on recordarem el seu periode de vida,sense descendencia,encara que per intents no ere,i m'ha dit Nuria que pronte em trucaran per a parlar d'aço.

I avui he tingut que transformar la rabia i les llagrimes en colps de puny,en exercisis de musculacio mentres la pena m'indundava el cor i les llagrimes m'arrivaven a la boca...fins que m'he esgotat,suat,enterra,gitat,preguntan:Per que aço deu?

Avui ha nevat, i la bustia tornava a estar buida, i el fred feia mal, i...m'he allunyat mes encara,la perduda de Tronquet fa... ai... el dia ere fosc i caie molta plutja, i vaig haber de tornar caminant a casa,mullat,gelat,malalt,mes fosc no se pot estar, pero Alain me va recullir quan pareixia que no arrivaria mai a casa en la plutja torrencial i el vent fort,pero el dia ere fosc i estar sec no canviara aixo.

Per al que li faja falta:

http://www.youtube.com/watch?v=Fk4ZHJJXLoQ

Amérindiens: l'amor a la terra per damunt de tot

Avui, en classe d'historia de Quebec el professor no ha vingut i ha vingut un sustitut que ens ha ficat uns videos sobre la historia de Quebec.
Se base que fa molts molts anys Asia i America estaven juntes per Russia i Alaska per el gel,i que els asiatics van fer un gran viatge per arrivar primer al Nord d'America i despres tota l'america sencera.
En el video eixia que feia per lo menos uns deu mil anys que estaven en el nou continent,deu mil anys,els suficients per millorar notablement la seva tecnologia per la comoditat de viure. Pero no ho van fer, la nova tecnologia ix sempre de les necesitats que tenim, pero ells no tenien necesitats? si menjar, el lloc on viure segur i la convivencia com tots els animals en la terra, pero ells no necesitaven mes comoditats,es sentien igual que el cervol que caçaven o que el arbre que talaven,i aixina es,nomes caçaven el necesari perque mes,ho utilitzaben tot i no tiraven res,la pell per abrigarse i les dents i ungles per les armes per caçar. Segons parla el professor de l'historia i la economia del Quebec o de l'america del nord en general,els ameridians tenien una economia,basada en el intercanvi de coses,se diu Troc,pero l'economia es pot anomenar d'una altra manera,economie de subsistance,una economia per viure,per sobreviure,es sentien com cualsevol animal i per caçar s'adaptaven a les circunstancies que feren falta,aprendre a xiular o ficarse la pell del animal i anar com ell. Per entendre el seu amor per la natura una persona ha de deixar apart tot i nomes necesitar ell i la natura.
En aquest mon,d'amérindiens queden molt pocs,el amor i respecte a la natura s'ha perdut, s'ha arrasat, tal com els europeus van arrasar les cultures americanes que vivien en una pau absoluta i en una armonia total en la natura.

No se es una cosa que he vist i que m'ha agradat molt,he sentit l'armonia que ells tenien per un moment. I crec que estaria be que tots aprenguerem un poquet de aquesta cultura,que podia viure be volent la natura.

Soletat

"Miquel bon viatge, disfruta molt, jo se que no tindras cap problema en la familia, eres una persona que et fas voler. Tots els consells que t'han donat son bons, fes cas però el mes important es obrir els ulls, estar atent i anar aprenent de les coses que et van succeint, estigues obert a tot.

La experiència ja t'ensenyara, dia a dia com has d'actuar.

Quan et sentisques a soles, pensa que no és aixi, que això és un moment en la vida que has de passar i que aci tens unes personetes que dia i nit pensen en tu.

Se que t'en vas però ja tinc ganes que tornes per a que em contes totes les bones i tambe les males experiències que t'hauran fet creixer com a persona.

Saps, m'ha agradat molt conviure aquests ultims dies avans de la teva partida amb tu,eres genial.

Ha, i no saps el que t'espera alli.Sapigues que tens uns pares,Mitxel i Lola que son molt permisius. I pot ser allí no et deixen sortir tant o jo que se, bé ja em contaras, tu aguanta marea i punto.

Bé no se que més dir-te l'unic que se és que et trovaré molt a faltar, ja que quan vingue de Valencia, a qui li donaré abraçades? i passaré estones de punxamenta? ja m'apanyaré o et punxare per via msn que no esta res malament.

Un fort bes de la teva germana Núria que t'estima en bogeria.

Que la llum no s'apagui dintre teu.

20 d'agost 2008

I com cada carta que llegeixo quan me senc una mica mal,aquesta m'anima en quantitats industrials, perque acerta en moltes coses i no se m'agrada molt molt,perque despres quan pense "Que codony faig aci?" m'arriva a la ment,el grup de musica hockey,petites motivacions que per mi son molt importants.

Aquest fin de semana ha vingut Jose un xic paraguayo que la seva mare s'en tenia que anar amb el novio a no se on,hem parlat de tots els problemes que tenim,ell tambe esta en una eperiencia com la meva,i ens em entes molt be, ell ho ha pasat un poquet mes mal que jo crec. El diumenge em va preguntar: "Miquel...te puedo pedir una cosa?...",i com diuen molts els estudiants que mon anem a un altre pays mos entenem perque tenim els mateix problemes,jo ja savie que es el que volie..."un abrazo?"li vaig dir, ai! la manca de mimitos de la meva germana i de tot el mon em pesa i m'afecta. "si..." va contestar ell,i em va abraçar,i alguna llagrimeta va soltar, i el comprenc,feie temps que no ens sentiem compresos per ningu, i en veritat no hi ha molta diferencia entre ell i jo,l'unica esque jo tinc unes motivacions que m'han fet que aprete les dents i que "sea divertido ser feliz" jeje,jo tambe necesitava una altra vegada sentir que podia ajudar a algu,tambe feia temps que entre els amics me sentia inutil i un objecte apartat. Si soletat,he sentit soletat en moltes ocasions, pero no se si es per les motivacions que tinc o perque en Castello he pasat ratos de veritable mal estar,que asi no ho senc com si fora el pitjor etat animic que he estat. La soletat,el no encaixar en la gent d'aci,la sobreproteccio que tinc dels pares sobre mi,etc seguiran estant, de moment,pero es algo que no canviara les meves forces de viure i l'alegria que hi ha en el meu cor.

I la llum no s'apaga...

"Cuando sientas cerquita la soledad es porque sabes lo que es estar lejos de ella y por ello deberías sentirte privilegiado."

Estancament

Avui parlare de la classe,si,perque me cansat de parlar objectivament del que em passe i em deixa de pasar,no vullc un blog que se centre amb mi i solament amb mi...

Despres d'aquest mes i pico que porte, he trovat algo a faltar en l'escola, he pareciat coses noves, els professors mes ilussionats,mes contents,amb mes activitats a fer, tots seguint una dinamica pareguda,corregint molt be els exercisis, donante els apunts necessaris...I es aquesta cosa,que t'ho donen tot masticaet que no ho vols aixina,no es que no ho vullga,magrada l'escola d'aci,pero verdaderament trove mes motivant l'escola de Castello,on l'esnenyança es un poc mes roina,pero per a traure profit del que se ensenya un te que buscarse tambe com aprendre.

Les hores i quart se fan mes llargues,son menys intense,en moltes classes se "trevalla" en grup,i no es fa res, i despres els alumnes comensen a prepararse per a eixir 5 minuts avans de que el timbre sone,5 minuts exactes,(tenim un rellotge gran en cada classe),i davant del professor,i ell no diu res ,ho veu normal,els alumnes sembolen estancats , enbobats,com si ells mateixos no pensaren com poden fer les coses(aço no se pot aplicar a res no?) sincerament m'agrada molt este tipo de classes,te coses bones,pero tambe m'agraden ises classes de 50 minuts curtisims on has d'estar atent a tot o sinos te perds,i on sona el timbre i si recullises avans del que el professor diga algo ell se sent indignat...hi hauria que trovar el punt mig,com en totes les coses...

Moltes vegades en la vida, quan servim gaspacho o pures al meu abuelito ens diu: "ami aço no m'agrade,es com si t'ho masticare una altra persona i t'ho hagueres de menjar tu", i si jo crec que el gaspacho i els pures son bons,tambe crec que tot fetet no m'agrada, m'agrada masticarmeu ami,ja que per aixo tinc dents fortes i puc rossegar per fort que siga.

Futbol America...i Federals!

El dilluns varem anar a Montreal a vore el partit de futbol america de els Alouettes de Montreal,i me van explicar com funcionava,es un joc expectacular,sempre l'havia admirat pero vaig disfrutar prou observantlo,i els espectacles que oferie el club tambe eren molt bons, primer escomensae el himne de Canada cantat per una noia que ho feia molt be,el principi per frances i el final amb angles,en veritat es bonic l'himne de Canada,pero no te molta logica, "la teva historia la mes gran de totes..." o algo aixina...si nomes tenen 400 anys,jeje...

Despres el partit,que cada 5 minuts se feia temps mort i eixien les animadores o les tipiques bazoques de camisetes per fer propaganda,tambe vaig notar com es venie menjar,cerveces i s'animabe a la gent de la grada,tambe estava el tipic mascota animant a tots,va ser molt molt america jeje.

I Les federals pos s'ha quedat com avans, no conec molt la politica de Canada,el bloc s'ha mantes,els conservadors han pujat,els liberals no se,3 partits independents han sorgit,no se sap com se diuen,no ho fica al diari,i els verts no tenen res,ixen en el diari com que trauen 0 en tot canada.

Ahir vaig decidir canviarme de curs de matematiques,asi hi ha 514 (facil),526(dificil),536(els millors),jo estave en 514,un mes pe donar simples inecuacions sense misteri,aixina que els vaig dir de canviarme i m'han ficat en 536,lo mes dur, no volies caldo,toma dos tasses, i la veritat en classe d'avui de mates no he entes la majoria de coses,crec que ere normal ja que corregien un examen que havien fet el dia anterior sobre funcions i no m'enrecordave,pero ahi es on vullc estar,on no pugue descentrarme ni un moment per seguir la classe,ahi es on vullc estar.Per canviarme de curs de matematiques m'han havut de canviar de cuasi tot,per a que poguera fer-lo,ja que son mes hores de matematiques,deixare de fer pagines web,una pena,perque m'agradava aixo de fer pagines web en llenguatge html,pero les matematiques me priven mes.

I avui,he anat amb Jose d'afs a patinar,a ensenyarlo que encara no havia apres, el paraguayo ho ha pasat un poc mes mal que jo,pero el mamo sap portugues i angles,encara que el frances encara no el domina,pfff sap prou d'angles,s'anira sabent moltes llengues

Bodorrio!!

Pos si aquets fin de setmana ens hem anat a una boda, boda quebecoise! Escomensem per el divendres que hi ha prou que contar...

Vaig arrivar a casa per les 9 mas o menos del Cafe rencontre,i ja estave Roxane David i Teofil,el seu xiquet de 6 mesos,vam jugar al trivial, i vam riure prou,el disabte ens vam vestir i vam anar a la boda,amb Marie-Josée el seu novio Mathieu i els seus fills Ulises i Casiopea,que no son fills de Marie josée i tampoc de deus,la boda va estar diferent,amb un animador que va fer molta festa i sense esglesia,va ser la primera boda que asistisc sense esglesia,pero amb festa,bfff vam ballar musica discotequera dels 70 hasta rebentar,Danielle se va posar "pompet" crec que no fara falta que busqueu al traductor frances Catala que vol dir,i ho vam opasar genial,vaig ballar en la mare de la novia en la novia,vaig ficar el tipic limbo, i savien moltisim fua jo no se com ho feien,el animadr va fer uns jocs que la gent va seguir molt,i en un deixos jocs vig haber de cantarli a la novia "besame mucho",res genial.L'unica cosa que'm va extranyar prou es que en els aperitius avans de menjars no hi havesin gambes ni coses delicades,hi havien verdures fresques per a mullar en una salsa,extrany,la cerimonia va ser al aire lliure i de 15 minuts curta bonica i en un lloc de somni.

El diumenge dinar de familia i despres vaig anar a jugar a hockey,vam tornar a pedre,3-1 i aquesta vegada lentrenador em va ficar de defensor,la qual cosa crec que agafare aquest rol perque la tactica encara esta poc definida i soc l'unic que no surt al contratac nomes agafar el puck, i al arrivar a casa la sorpresa,email de Vanupied, el grup de musica que li vaig enviar un email preguntantli si volien que tocare amb ells,estan interesats tot savent que estare aci un any i que tinc 16 anys,esta be aço!

Dema es festa i anirem a vore un partit de futbol america,i despres el entrene,i avore si em responen els del grup per a quan ensayem i ens veiem per primera vegada!

Café Rencontre

Caminant al migdia per un passadis de l'escola(tot ple de gent,com si s'acavare el mon),vaig vore com Jean Philipe, un punky pacific que podrie pasarme hores parlant amb ell; estave en una paradeta de propaganda,que aci se fa propaganda en lescola de tot,de la marina,de tot; la paradeta en qüestio era del "Café Rencontre, la casa dels joves" i vaig preguntar un poc, em va dir que ere una casa feta per als joves on es feien activitats,i en el poster que havien fet de propaganda estava un dibuix, la casa, i unes senyals subjectades per els joves en una ficave Implicació, en un altra Colaboració, i en la que estave mes davant, subjectada per el meu amic Jean-Philip, ficava alcohol i drogues,en el signe de prohivit,vaig pensar en seguida que ho havien fet perfecte,clar la gent en seguida relaciona punkys en borrachos i malfainers.Li vaig proposar a Jepe(com li agrada que li diguen) que m'ensenyara aixó, que jo volie colaborar, i me va dir que anare eixa vesprada a vore.
Vaig anar i me la va ensenyar,la monitora,o animadora com aci diuen, me va ensenyar les normes, i els valors que inculcaven,me va recordar un poc al esplai,un lloc gratuit, que preten inculcar uns bons valors,sense tindre present com vesteixen ni com pensa la gent, pero clar l'esplai es per xiquets menuts, es molt diferent, pero em va agradar, per fi vaig encontrar gent que no es tant superficial, i que tenen clars uns valors que m'agraden,i em vaig a puntar,tenen billar,futbolin,i taula de pimpom, i esta obert de dimecres a dijous de 6 a 9:30 10 de la vespra, i aixo crec que anire prou per alli,ja els he proposat fer una festa reggae punxant i de tot
I pasats un dies una cosa que no te res que vore, angles... primer trevall,gravar un anunci i exposar les seves caracteristiques tot en angles, clar si per a un Porcar es dificil parlar angles, per mi que estic submergit en el frances i nomes pensant en frances,que ja em costa,pensr en angles com un altre chip que simplante en el meu cap es molt dificil, i bffff, aprende dos idiomes al mateix temps,es realment dificil, per mi es com comensar de zero,quasi com si no tinguera base d'angles,perque parlo si,molt poc,pero esque aci el nivell que hi ha es molt gran,la majoria podrien anar a qualsevol lloc i parlar amb angles sense ningun problema, i aixo, la profesora m'ha fet fer la presentacó sol,no comels altres que la feien de 2 en 2, i davant de tots,i he sufrit,bfff no m'haguera agradat estar ahi,pero tot ha anat be,i el meu petit trevall sobre nike football ha eixit mitjanament decent. Ara toca estudiar molt de angles,vore televició amb angles, i llegir amb anges,lo mateix que porte fent amb el frances pero cuasi com comensant de zero. I res mes nomes desijarvos bon cap de setmana i fins a la proxima.