Le chemin

Maintenant je pense, oui je pense, et tout me smeble tres loin, la rutine de mon pays me retourne, et quand les choses vont un peu mal, je me rapelle des raisons pour lequels j'avais choisi m'en aller a voyager.

Tout contact, tout email, chaque message, chaque fois que je parle pour msn, rien est pareill, je veux essayer pour l'skype, mais pour le moment, rien me donne qu'est-ce que j'ai besoin, parce que je nessesite le quebec, j'ai besoin des gens du quebec.

La vie change, et je ne peux pas controler rien.

Dernierement je ne peux pas faire "dodo", je ne peux pas dormir, je ne sais pas porquoi, c'es pas le "jet lag" c'est sur, y semble, que quand quelque chose sort mauvais, ça m'afecte un peu plus qu'au quebec.

Sincerement, j'avait fait le chois de m'en aller au quebec parce que je voulait trouver un chemin a ma vie, au quebec je l'ai trouvé, oui il n'y avait pas incertitude, la confusion, en ma vie, j'avais un chemin, j'etais pas mal, c'etait peut etre ne pas le bonheur, mais j'avais un chemin, làlà, je ne sais pas rien.

Au retour tout allait bien, c'est tres beau retrouuver a tout tes gens, toutes tes activités, mais aprés que y reste, j'ai trouvé un chemin a ma vie, oui, mais au quebec, et ce chemin, a été tres bon pour moi, j'ai un chemin que en castelló jamais j'aurai trouvé, mais en castelló je n'ai pas chemin, pour le moment, encore je me rapelle de le beau chemin, mais maintenant je ne peux pas retourner a lui.

Alors quoi faire? l'incertitud retourne sur moi.

Sense saber que dir...

I aixina comense aquesta entrada, sense saber que dir, despres de tot, ja no se que dir, no se com actuar, ja no saps quan fas les coses per abe o per amal, es la por de no saber perque dius les coses, per aixo no saps que dir, o no vols deixar dir el que sents, perque no saps si fara be o fara mal.
Confució, confució perque no saps quin pas donar, no se vol fer mes mal i pero vols fer el que te pareix correcte, i lo pitjor esque ja no saps si el que fas es correcte. Sencillament no ho saps.N'hi ha que fer un pas, pero no saps com fer-lo, queden 6 setmanes i el temps s'acava, com diu Nuria, ara es el moment de dir les coses, per a be o per a mal, perque una vegada que estiga en Castello si no ho he arreglat i no m'he despedit de tots com toca, tindré una espineta clavada durant molt de temps. Per molt que hi pensi no veig res clar.

Jo segueixc vivent, amb la mateixa alegria que sempre, amb mes ganes que mai de aprofitar fins l'ultim moment aci, perque ara ho disfrute, la personalitat de l'any la va guanyar un amic meu, i m'en alegre, ell es una gran persona, i es especial la seva forma de ser, i la gala que dir, genial divertidisima, i en uns actors bonisims, que tinc la sort de tindre'ls com amics.
Fin de setmana de paella en els amics, a força de ferla m'eixira be, i a força de voluntat la fare provar a tot el Quebec. Els meus amics no coneixen la paella, i encara que pareixca normal, no ho es, perque la gent major si que la coneix.
La setmana que be el ball de fi d'any, tipic america tot el mon deu buscar parella per anar i tots van super ben vestits, segons diuen tambe hi ha rei i reina del ball, n'hi ha fins a un tapis roig, no se si tapis se diu aixina, pero ja no se com se diu en valencia, una alfombra roja.
Els fins de setmana que em queden ja seran tots replenets de sortides amb amics, amb la familia, paeeles que encara no he fet i convalidacio del curs si tot va be. No queda res i ara estic disfrutant com un xiquet quan te un regal nou, la sensació es aixi, pero lo pitjor es que aquest regal s'acava pronte.

Toronto

Simplement, genial, en comparacio al viatge a Boston, li pega mil voltes, no vam parar de fer activitats, no com en Boston que teniem temps lliure per anar de compres, me va encantar, i al gent genial, gent de tot el mon, Brasil, Thailandia, Turquia, Honduras, paraguay,frança, austria, suissa, Colombia, Mexic,Chile,Nova Zelanda, Portugal, Japo, Republica dominicana,Alemania,Italia, Catalunya, i segur que men olbide algun mes encara, 100 jovens reunits i entenentmos com mai.

El millor, que no hi havien diferencies entre nosaltres, ens sentiem tan integrats, que nomes podiem entendremos, i la diferencia mes gran esta en el turc, en ell vaig parlar llarga estona de politica, de la seva religio musulmana, de la meva, de les societats, i en coses no estavem d'acord, pero no eren discursions, ere un simpatic intercanvi d'idees.

Crec, que si en aquets mon, intentarem comprendre un poc al nostre company, tot seria millor, intentan sempre mirar lo bo, no pensar lo roin, intentar pensar que lo que fa segur que es per a be, als grans politics no se lis pot dir aixo ja que els grans interesos son els economics, pero si en la nostra societat, tots sent una miqueta mes aixi, seriem mes feliços, amb menys problemes, amb menys estres.

Fa temps vaig dir que havie canviat, i no estave content en lguns aspectes, si vaig dir aixo, va ser perque avans mirave(o jo creie que mirave) el costat bo del mon, que provava de que lo que jo pensara de les persones fora el millor, encara que en molts casos no m'entrava al cap crec que era en la majoria.
I fa poc mirave el costat mes roin, mes lleig, per aixo estabe trist, perque nomes veia el costat roin de les persones.
Un mon nou tambe es el mon que tenim cada un, jo m'el intente fer cada dia, i cada dia el meu mon es transforma.
Je cherche encore la trace de qui je suis...
i Sentin Mes aïeux, el cap s'em relaxa, i el meu mon es millor cada dia...

Esperant un resposta...

Aci vos deixe la lletra de la canço( si se pot dir canço a la cosa esta) que he fet.

Tambe dirvos que ni estic trist ni pesimista, ni res, per lo de les altres entrades, estic molt content i feliç, soc un poc autocritic pero ja esta, no tinc tristesa ara.

Esperant una resposta

que't diga el que cami que tens que seguir

una canço que t'ha perdut

pero que damunt t'agradava

i no saps com encontrarte,

ni tan sols per on buscarte

viu la vida tal com es i com va

planta-li cara a la societat

donali la esquena a la soletat

que'aquesta nomes et vol fer mal

Els seus ulls brillaven d'ilució

quan cantava una canço

les seves paraules et van fer mal

pero mai et tornaran a derrumbar

quan un amic et deixa soles

quan el que creies no es veritat

quan un somni se te trenca

i el que pensaves ara s'ha acavat

despertat, tens tot una vida per davant

i llevat, tot el malestar de teu costat

i aguanta totes les patades que rebras

i enterat que la vida no es un cami-asfaltat

Esperant una resposta

l'ultima llagrima ha caigut

despres de totes aquelles mentides

t'has fet mes gran thas fet mes madur

Esperant una resposta

el teu cor s'ha enfosquit

perque la persona que l'iluminava

t'ha dit que mai mes estara ahi

viu la vida tal com es i com va

planta-li cara a la societat

donali la esquena a la soletat

que'aquesta nomes et vol fer mal

Esperant una resposta

el teu cor ha encontrat

una nova rao de viure

per no plorar i tirar endavant

que la felicitat es teva

que ningu te la pot llevar

que te la crees tu mateixa i

que totes les coses poden canviar

que la felicitat es teva

que ningu te la pot llevar

que te la crees tu mateixa i

que totes les coses poden canviar

Que totes les coses les pots canviar

que tu tot ho pots canviar

que la felicitat es teva

i tu totes les coses poden canviar

canvis...defectes? no, forma de ser

Aquesta entrada es com una continuació de l'anterior, i com a conseqüencia, respondre a part de les preguntes i comentaris que m'han donat.
Esta clar, jo fare cuasi sempre el que cregue correcte(cuasi sempre perque no som sants), encara que el que vullga en realitat es tot lo contrari, sempre intentare fer el correcte, el unic problema, la unica guerra que tinc, es en el meu interior, a ningu li afecte.
No crec que siguen defectes lo que parle, no ho veig aixi, ho veig com la naturalesa humana,-pero els defectes entren dins de la naturalesa humana?!!!!!!- ho veig aixi, pero en parts, jo tinc defectes com tots, pero no tinc els mateixos defectes que tu. Quan parle de naturalesa humana es els sentiments, Anakin(ja que fem comparacions frikis) tenie el odi, la ira, la por, i estic segur que tot el mon te aixo, encara que siga en una minima quantitat, son els sentiments que me canvien, els que me perturven, no tinc la "pau interior que tenie avans" i ara pareix que els sentiments aquestos(com el odi, la ira o la por de anakin) creixen en el meu interior, i sincerament, crec que he canviat, no me senc "la persona tan merabellosa" que em sentia avans(tampoc me supervalorae), com deia en la anterior entrada tinc isos sentiments roins, i que no els exprese no em fa ser una millor persona interior. Pot ser canviara, el que buscare sera la "pau interior" que me done calma.
N'hi ha qui diu que es la prespectiva, que es la meva forma de veureu, si, tot es relatiu, jo veig un got pero no es un got, crearte tu mateixa la realitat, sempre es fa, cada u te la seva realitat, i la seva realitat mai para de canviar, qu stiga exagerantlo, no ho se, pero mira el problema es que no es la vista que veig mal, no es que estiga sentin ma tampoc, crec que lo que sen el meu cor ho senc molt clar, i si es la meva realitat la vullc canviar.

Per finalitzar, dir-vos que ni estic deprimit, ni m'enfonse, ni estic trist, estic content, el que pasa es que aquests sentiments xoquen un poc en mi, i me "perturven", si m'he donat conter del que faig/sento i ho vullc canviar, i també se que vindra quan vindra, ni me presione ni m'enfonsare, pero si que crec que soc una mica "lerdo-capullo" com diuen alguns. L'unic que tratava de fer es expresar el que sento, per comentarho, i per parlar d'un tema interesant.

El lado oscuro domina... pero al final lanzare el anillo unico a los fuegos del monte del destino...


Perdoneu per aquesta entrada tan rara, no se si haure contestat a tot, si no ho he fet, fiqueu un comentari i el contestare particularment.

Crec que no soc el jedi que deuria ser...

Quan Anakin Skywalker va dir en la tercera pelicula aquesta frase, ell ja savia que estava anant contra la seva educació, contra els seus valors, que estava canviant, per a pitjor, que el mal se li apoderava, i que els sentiments que tenia no eren normals per a ell, iq ue no eren correctes per a ser un Jedi, després de aixo, va vindre la devacle, va ocorrir una catastrofe, va pasar de ser una esperança, una gran persona en molts bons valors, a ser tot lo contrari, el que estava del costat del mal, i tot va ocorrer en el seu interior, aixo li va fer canviar i en molt de temps no va saber rectificar.

Estic canviant, es segur, aquesta experiencia canvia, transforma la vida, i aixo es inevitable, i jo estic canviant, moltes coses per a be, pero n'hi han altres que, ho canvie per a mal, es molt posible, o me done conter de que aquest mal ja existia en mi.
L'altre dia parlave del enemic interior, ara ell esta al meu costat, i cada vegada mes sovint, esta darrere de la orelleta, i me fa tenir sentiments que feia temps que no tenia, o comportaments que no m'agraden.
No m'agrada com soc, i ho dic perque no m'agrade el que senc, el que pense, no em sentisc agust, tinc autoestima si, eixe no es el problema, el problema son isos sentiments que no van en mi, els intente amagar, n'hi han alguns que han estat tot la vida, pero sempre els he amagat, i mai els he tret a fora, ninguna persona els haura notat, per lo menos ho he intentat molt, pero ara estan ahi, davant meu, i mes dels que jo pensave, i em truquen mes sovint del que estic acostumant, ise es el canvi, vaig a menos en ise sentit, isos mals sentiments.
Estic canviant, i segons les circunsancies en les que visc isos sentiment : 1, han aflorit, 2 han aparegut, ja que mai els avia sentit d'aquesta forma.

I me senc com Dark Vaider,en l'ultima pelicula, quan es dona conter de tot, quan sent que el seu cor esta podrit, quan no es la persona que li agradaria, i me senc aixi, senc que el meu cor sent sentiments roins, no arriva a podrit, i no m'agrade tot el que senc, mai ho he tret, ni mai ho traure, sempre intentare que isos sentiments no fagen mal a ningu, pero estan ahi, i el fet de que els amague i m'esforce en no "fer mal a ningu", no me fa ser millor persona.

Si es trist, molt trist, no em reconec, pero... crec que tinc la solució...

Pero de moment...nomes em veig fosc,fosc...

De prejudicis...

Vam arrivar a classe de formació personal, una classe un poc inutil que intenta ensenyar valors i fer debats per a que la gent s'expresse, encara eren els primers dies, no coneixia a molta gent clar, i em va xocar tant que les xiques es pintaren tant per anar al colegi, aixi que li ho vaig dir sense maldat a una, i aquesta em va dir que ella no es maquillava molt, i en seguida va senyalar un altra que anava encara mes mes repintada, anave ella monisima, amb la tipica roba de pija i pintaeta com ninguna, les pestanyes, els mofletes, el pel, tot, estava arregladisima, i en seguida vaig pensar, quina xica mes pija i superficial, no se si son les paraules correctes que vaig pensar, no tenie res en contra d'ella pero tampoc pensave que fora ningu aixina especial, que em poguera ensenyar algo determinant, ho vaig pensar , i mal fet, tot el mon ens fem idees sobre la gent, jutgem d'alguna forma pero tots ho fem, crec que es inevitable no tindre una image d'algu, pero tindre una image negativa o per dirlo com crec que jo ho vaig pensar, no positiva, es ahi on hem de canviar.

La questio es que va pasar molt de temps( avore jo no tenie res en contra de ella, ni la mirave mal ni res, nomes pensave que ere una xica normal, no res roin) i avans de Nadal es va fer una reunio d'immigrants d'origen sudamerica(la majoria parlant espanyol) per a favorisar la adaptacio, vaig anar, avore que podia fer, i la xica estava alli, no perque fora immigrant sino perque va a classe d'espanyol i la profesora li va dir que anara, el tema es que ens vam separar per joves i adults per tractar els nostres problemes, vam estar parlant tal, i en un moment donat la directora va dir que estaven alli per ajudarnos i va ficar lexemple que si no teniem amics que anaremi els ho diguerem,aleshores va eixir una xica negra de un pais d'africa( ella parlava frances,no espanyol) i va dir que ella no tenie amics, que el seu frances es parla molt mes lent que'l d'aci i que no ho entenia be, quin valor, aixo que si ens pasara a nosaltres no ho diriem, per vergonya, ho va dir ella, asoles, i ens vam quedar tots mirantla sense saber que dir, la directora va dir :" mira segur que dema n'hi haura algu que anira amb tu", i tambe es ise pas que ningu haguere fet, ni ho vaig fer jo( i em pegue cabotaes contra la paret perque no aprenc a ser com m'agradaria), ni molta gent, pero en seguida rapidament, i sense dubtar la xica repintaeta, arregla i pijeta com jo creia, li va dir : "dema tu, vidras amb mi a menjar i xarrarem", i li va donar un somriure perque el gest va avans que la paraula i aquell somriure segur que li va fer alegrarse com feia temps que no s'alegrava...

I he reflexionat moltes vegades, que aquella persona, arreglaeta i mona com va, va ser la unica amb el cor de fer aquell acte, que la seva aparensa es nomes la part de fora, i que l'interior que te es algo que molts no tenim. Vaig jutjar, com tots fem,vaig fer mal, i al final aquella persona em va ensenyar que l'important es l'interior, si tots hoi sabem, pero estic segur que la majoria continuem jutjant per la seva aparença.

Perque ens costa vore a les persones tal com son?
Perque ens costa admitir que una persona no es el que pensavem, i no podem comprendre el que es?
Perque ens costa estimar?
Perque no podem canviar, despres d'adonarnos dels nostres defectes?
Per que ens costa... ser bons?

Una cosa a millorar per el 2009..

Cada any, sempre m'he fet un objectiu, una propocicio, concreta,sempre tenia molt clares les coses que volia aconseguir, o volia millorar de mi mateixa, defectes que tinc i seguire tenin, els he intentat millorar, i despres de tot alguns els he millorat.

Aquest any es tot distint, i al dir tot es tot, els sentiments i les sensacions,com tambe la percepcio de vore les coses...

Segons les experencies, i segons el meu punt de vista, crec, que en aquesta experiencia s'apren tant,quan arrives com quan ten vas i estas en el teu pais una altra vegada,perque quan u de veritat apren els seus errors i apren a millorarlos,segon el que em passa i el que m'ha pasat, es quan ha passat el temps i has vist molts punts de vista i has reflexionat,d'alguna manera quan ha passat molt de temps o pareixen tan llunyans es quan els pots veure clars i aprendre tant d'ells,tambe quan ten vas els records i errors que u intenta millorar de la experiencia pareixeran llunyans,i per aixo crec que creixes molt i aprens tant de la vida,entre altres coses...

Aquest any, millor aquests ultims dies, he pensat en que tinc que millorar, i de veritat que me donat conter de moltes coses, de tonteries que he fet, que he dit, que he pogut fer mal a moltes persones i que encara ho podrie fer, de tantisimes coses, que no les podrie pensar ni desijar totes juntes.

L'any pasat em vaig proposar estimar a totes les persones un poquet, no tindre odi en el meu cor, intentar no tindre despreci per la gent,fins la gent que no m'agrada, i despres vaig creure-ho conseguir-ho, i ho parlave com si presumire de lo que havia fet, ara em done conter, al estar en gent tant diferent, al estar en gent que mai me podria imaginar que foren els meus amics, i que en realitat n'hi ha que m'estimen be, quan se que no se valorar ni estimar com me proposava i com creia que podia fer,pareix que no hage millorat gens ni miqueta. No desespere, crec que estar en persones totalment diferents a mi es lo que pot fer que les valore tambe.Mai ho habria imaginat,ser un gran amic d'una persona pija,rica,fet a la moda ni en una educacio que me xoca moltisim,en uns gestos,actes i manies que no podria suportar en Castelló i que d'alguna manera han condicionat els amics que alli tinc, pero ara ho soc, i aprenc a ser-ho,el ser amic,no creieu que me faig pijo ni perc els meus principis.

En aço dic,que he dit moltes tonteries, me cregut mes de lo que soc,massa vegades, jutjat mes de lo normal i despreciat com no ho volia fer. Per aixo per a aquest any nou,2009 no se que proposarme, per por a no poder cumplir-ho, per por a creure que ho conseguisc i despres desmentirme ho fer encarra mes errors i cagarla mes...

Pero al final u apren, que la vida te uns cicles, que tots passem, que alguna vegada algu la te que cagar, i dir: "pero quines tonteries vaig dir, i com vaig actuar!", i que ho te que acceptar,que tots passem i ha d'estar tranquil en els fets ja succeïts.

En final, me decidisc a millorar o aprendre, tot el que puga millorar, pero tot el que puga, no me fique un limit ni una meta,perque u no sap quan arriva al final del cami. Per aixo, espere com lluis llach que el viatge a itaca sigui llarg, i que pugui aprendre i enriquirme d'aquest cami, quan mes millor, i que duri que duri perque el bonic es vivir aprenent,no saber-ho tot, si ho saberem tot,on estaria la gracia?

Avui no parlaré de Nadal

No, avui no parlaré de Nadal, per moltes raons:
-Avui no parlaré de Nadal perque jo celebre el Nadal i aci se fa el Nöel.
-Avui no parlaré de Nadal perque jo en Nadal faig el Betlem de la piga i aci no ho faig.
-Avui no parlaré de Nadal perque en Nadal estic en la familia.
-Avui no parlaré de Nadal perque jo en Nadal estic en els amics de castello.
-Avui no parlaré de Nadal perque Nadal me recorda le ganes que tinc de vore a tota la gent que vullc. Que estan lluny, i que alguns els perdre.
-Avui no parlaré de Nadal, perque visc aci,pense aci, i la meva vida esta aqui,encara que tantes coses me unisen a castello,estic mes unit per força a Joliette, perque visc, i vullc viure, i qui sap, aquest any no celebrare Nadal pero si Nöel i despres de tot,vaig fent amics i gent que vullc,i que al final no tinc una familia,pero si algu que quan arrive a casa esta esperanme en un menjar calentet, i les penes se lleven del cor quan a -19 o -20 graus men vaig a entrenarme a hockey a la pista de hockey externa, i l'ilució m'entra una altra vegada per les noves persones que conec, i les que vullc coneixer, i que en aquesta festa,joyeux Nöel, la gent canvia, es trasforma i els quebecos pareixen mes amigables i comprensibles cada dia.
Pero no,avui no parlaré de Nadal.

El Camaleó

Com tots savem, el camaleó es un animal que s,adapta allà on va,canvie de colors i es protegeix dels animals amb aquesta destresa.

Els humans, no canviem de color,pero si ens adaptem a les situacions per poder sobreviure coom animals que som,al clima, a la cultura a la temperatura, i a le persones i a tot el que ens envolta.

Jo, no soc una excepció, i pasant el temps s'han notat els canvis en la meva vida,en el clima i en les costums.

Primer,ja no vaig a trevallar a l'orta ni a l'alqueria,ara l'unica faena es la neu,soc la persona que ha de llevar la neu que cau(que no es poca), i tots els dies,perque tots els dies neve,aii qui voldria la temperatura de castello!!

Perque la neu no significa soles neu i fred,sinos que ara ja no puc anar en bici,es perillos i damunt fa malbe perque la sal que se tire la rebente,i per anar a la piscina he de fe una caminata de uns 15 minuts a 20 anar i despres tornar,tot esta caminant a 20 minuts,no nhi han busos ni res,i en el fred que fa estar un bon rato caminant no es reconfortable,nono,aixo fa que eixir de festa sigue que tornar tart es morir,morir!!!!mare meva caminar a altes hores del mati en un fred de -17 graus(de moment) mitjanament es horrible,i ho faig,que voleu que fage?

Aquesta temperatura tambe fa que la gent no se vege tant,no vullc dir que la gent sigui freda,els quebecos son com diriem en castello uns " Cachondos", son uns cerveseros, els agraen les dones i la festa sobretotes les coses, pero Joliette, a pesar de ser un poble,es 5 vegades mes gran que castello, la mare que va!! i claro quedar resulta complicat, i una vegada mes,lluny.

Pero u s'acostume, comparar es un error, tot es diferent, ni millor ni pitjor, i jo escomense a valorar molt totes les coses que aci tenen, les que avans no me donava conter.

_______________________________

I avui, una de les poques alegries que m'han donat asi les persones d'aci,un regal, anava a la classe de musica al migdia,haviem d'assajar per el concert de "Nöel", i en el passadis me trove a Frederique, el jove xiquet al cual ensenye a tocar el saxo, i m'ha fet un regal, si de tota la familia,que estaven encantats de que fera isa feina "sin animo de lucro" i voluntariament per a el petit Fred, el regal ere una camiseta dels Canadiens, el equip de quebec de hockey gel, com es la vida la regio nacionalista te el maxim equip en gel que se diu Canadiens,supose que vindra de Canada no? Ells, la familia de fred, savien que m'agradava el hockey aixi que van desidir reglarme aixo, es una alegria molt gran, de veres, perque avans pensava que si men anava al endema,ningu ho notaria, se donarien conter pero no li importaria a cuais ningu, ere mes una impresio que una realitat, i ara mes que ser-ho,ho crec.

Guitarra!

Aquest divendres vam anar a montreal a vore uns concerts, al final no vam vore el que voliem,The one night van tocar els segons i com vam vore que el primer grup ere pun america ens vam anar al bar del costat,pero bueno per la vesprada vam anar al estadi olimpic i al Biodom. Gran vesprada. Poca cosa tinc mes que contar,avans m'haure d'aclarir tot el que tinc que fer,i buscarem les coses que vullc fer,perque no magrada viure vivint en les vesprades en casa,necesite fer alguna activitat que m'omplisca per dins, he enviat un email a una ONG que ajuda als pacients de cancer,es l'unic que he encontrat en el meu poble,encara no m'han contestat,pero preguntare a qualsevol si puc fer algun tipo de trevall benevol (asi ho diuen asi), vullc fer-ho, pot ser una chispa que m'ha eixit fa uns dies pero esque em senc buit fent el que faig, i res vos deixe unes fotos de animals molts xulos del Biodom.

Ah! I ara tinc una guitarra per alliverarme quan em faça falta,cantant les cansons de tota la vida i tambe en angles(m'han recomanat que es lo millor per apendre el accent i no se mho han dit).

Indesició? SI!

Quan vaig arrivar aci,i em van donar el horari de l'institut,vaig vore les assignatures que tenia...si val no ho habia elegit,va ser un error pero ara ja m'he canviat a on volia i ja esta tot correcte,en Mates dificils i Fisica forta tambe...Pero em vaig quedar assombrat que un perioda dels 9 dies el dedicaren a l'aconsellament per elegir el teu futur,quin toston,vaig pensar,pero clar,aci els alumnes l'any que be faran el cegep,una educacio mes especifica que el bachillerat,on estudiaran el que ells volen 2 anys, i als 19 faran l'universitat,que haurà d'estar relacionada amb materia que han fet en el cegep,pero clar ami no m'afecta molt elegir quin cegep faré,ja que no faré cegep.

Pero amb aço,me vene els dubtes que ha estat sembre al meu cap, "Que es el que vullc estudiar?,i e que vullc trevallar?", si,ecara em queden un any i mig mes o menys per elegir la carrera que vullc fer, perque coses que m'agrade bojamet et puc dir moltes,i que damut m'ho passaria be fent-les,pero no se on se pot aplicar aixó i soc u mar de dubtes que no tinc una clara idea del que fare al final.

Quan ere menudet, solie dir: "Jo de major seré Historiador", toma ya!aixina de simple Historiador,ara, no crec que la meva vida laboral acave sent...Historiador o algo relacionat en l'historia,la veritat que no. I busque en els foros on tenen els mateixos dubtes que jo,i llocs on puc vore informació de les carreres que veig possible,es una bona manera d'orientarse crec, pero les meves idees no s'acaven d'aclarir,mentrestant seguire sent un mar de dubtes i seguire buscant per foros a llegir el que fiquen la gent que esta tant desesperada com jo...

La pitjor desició es la indesició