Relais pour la vie

Aquest ultim divendres, Danielle i jo vam fer de voluntaris per a ajudar al acte que es feia al costat de casa, Releve pour la vie, que es fa una vegada per any per arreplegar dines per a la busqueda de la cuira contra el cancer, fan un xicotet recoregut en un camp de futbol, i la gent es passetga desde les 7 de la vesprada fins a les 7 de la nit, per dir que el cancer mai dorm, d'una manera o un altra s'arrepleguen dines, i es fa un homenatge a les persones que han mort o que han sobreviscut al cancer.

El moment on se te fiquen els pels de punta es quan comença la caminata, que nomes comensen la gent que ha tingut el cancer i la gent que els ha ajudat, hem va sorprendre vore que el novio d'una amiga meva havia tingut el cancer, els dos son jovenisims i encara que a les persones jovens el cancer avansa mes rapid, ell ha sobreviscut, es extrany perque veus en la cara de tota la gent que camina que han sofrit d'una manera o d'un altra.En al foto la gent de groc ha tinut o te cancer, i els de taronja son els que han viscut la malaltia en ells.

Despres m'he donat conter que per er un homenatge a les persones que havien mort del cancer, podies comprar un saquet en una vela, i escriure unes paraules, per aixo no he perdut l'ocacio d'enrecordarmen d'una persona que, encara que no l'he coneguda profundament, sé que ha estat molt important per a la nostra cultura i sobretot literatura, una persona que per a molts castellonencs deuria de ser un emblema, un exemple a seguir, algu que es mereix tot homenatge i mes.
Podreu vore qui es en la foto.

1 mes

Avui, nomes queda un mes per a que agafe l'avio i deixe la terra quebequesa, un mes per fer paelles, festes, "barbacoes" i quedades en tot lo mon. 1 mes intens en el que pasaran moltes coses, i a seguir endavant, pero com quan m'en vaig anar, encara no tinc assimilat que m'en vaig.

El ball de graduacio, genial, pero increible, m'ho vaig pasar com no m'ho havia pasat en molt de temps ballant, i de quina manera, els que me coneixeu, sabreu que miquel per a ballar no es que siga molt bo, es la veritat, pero vaig acavar ballant com ningu m'habia vist fent-lo.
N'hi ha que dir que aquets ball es un ritual, mesos avans, la gent compra els seus vestits i trages per a anar perfectes, conjuntaets en colors i tot molt be, i els pares pagaisims, pareix que als pares els fa mes goig que als xiqüelos, s'arrive per la vesprada a la escola, cada un en el seu vehicle fa una cua llarguisima per a entrar, la seguritat va dirigint l'ordre, n'hi ha gent que va en limusina, mercedes, tractors, quan mes original millor, i baixen del cotxe a la alfombra roja acompanyats per els seus acompanyants ( es cuasi tradicio anar acompanyat per un amiga o un amic, si no es el teu novio/a) i arrivats alli, mig poble esta mirant, mija escola tambe, sincerament te sents important perque tota la gent te mira a tu, i fan fotos i tot, tens el teu moment " de gloria", despres ja eixes de tota la gent i vas a prendre "el koktel" i a ferte fotos en tots.

Mes tart quan tots han arrivat, mon anem a sopar, despres els premis bobos, com qui te els ulls mes bonics, o el cul mes bonic, qui es la persona que sempre porta la mateixa roba, qui es el que sempre va apegat al telefon, qui es el mes menut, el mes gran, chorraes que durant l'any vam votar,( no vos assusteu, esto es america!). I ja quan s'ha acavat es la valse,on s'ha ensayat per a que tots tinguen un minim concepte d'ixe ball. i tot el mon balla, es el mes esperat, despres ja es festa, a ballar musica que fiquen en les discotques i tot el rotllo, i ja mes tard quan la gent se canse sen va a festes particulars, i lendema tots fan una festa junts a on sigue(una discotqca un camp on fiquen DJs, o loq ue se puga fer).

Jo vaig anar amb la meva amiga Valerie i vam anar en un Camaro del 1981.Super america!

Foto 1: Camaro del 1981, el mateix en el que vaig anar, pero en el que vaig anar ere de color taronja, siii taronja!!

Foto 2: Valerie i jo "beaux comme un coeur!

Sense saber que dir...

I aixina comense aquesta entrada, sense saber que dir, despres de tot, ja no se que dir, no se com actuar, ja no saps quan fas les coses per abe o per amal, es la por de no saber perque dius les coses, per aixo no saps que dir, o no vols deixar dir el que sents, perque no saps si fara be o fara mal.
Confució, confució perque no saps quin pas donar, no se vol fer mes mal i pero vols fer el que te pareix correcte, i lo pitjor esque ja no saps si el que fas es correcte. Sencillament no ho saps.N'hi ha que fer un pas, pero no saps com fer-lo, queden 6 setmanes i el temps s'acava, com diu Nuria, ara es el moment de dir les coses, per a be o per a mal, perque una vegada que estiga en Castello si no ho he arreglat i no m'he despedit de tots com toca, tindré una espineta clavada durant molt de temps. Per molt que hi pensi no veig res clar.

Jo segueixc vivent, amb la mateixa alegria que sempre, amb mes ganes que mai de aprofitar fins l'ultim moment aci, perque ara ho disfrute, la personalitat de l'any la va guanyar un amic meu, i m'en alegre, ell es una gran persona, i es especial la seva forma de ser, i la gala que dir, genial divertidisima, i en uns actors bonisims, que tinc la sort de tindre'ls com amics.
Fin de setmana de paella en els amics, a força de ferla m'eixira be, i a força de voluntat la fare provar a tot el Quebec. Els meus amics no coneixen la paella, i encara que pareixca normal, no ho es, perque la gent major si que la coneix.
La setmana que be el ball de fi d'any, tipic america tot el mon deu buscar parella per anar i tots van super ben vestits, segons diuen tambe hi ha rei i reina del ball, n'hi ha fins a un tapis roig, no se si tapis se diu aixina, pero ja no se com se diu en valencia, una alfombra roja.
Els fins de setmana que em queden ja seran tots replenets de sortides amb amics, amb la familia, paeeles que encara no he fet i convalidacio del curs si tot va be. No queda res i ara estic disfrutant com un xiquet quan te un regal nou, la sensació es aixi, pero lo pitjor es que aquest regal s'acava pronte.

Un dia despertes...

Un dia despertes, et dones conter de tot, i te quedes parat, sense saber com reaccionar, hipocrita com eres, t'alces saludant encara mig adormit i en el somni on estaves inmers, i veus tot el que has causat mentres dormies, pareix que hages destruit un mon, veus la realitat clara, davant de tu, diente a la cara que no has estat correcte, que has estat incoherent i que has fet mes mal que be.

No t'entra al cap, no ho acaves de creure...no, ho creus, ho saps i ho veus clar, pero no saps com ha sigut possible arrivar a aixó, no t'ho creus de tu mateixa, no hagueres pogut creure que TU mai hagueres fet tant de mal, que despres de dir tantes coses, no veies ises coses en tu.

T'alces, pero no saps com afrontar el nou dia, la veritat, reflexionar? sempre has cregut que ho feies i mai ho has fet quan tocava. Ho acceptes, ho sents, i ho sents de veres, li pots donar moltes explicacions, moltisims, no eres tan roin com al principi pintave, pero ara saps que tens que canviar, i no li dones explicacions, perque te llevaries culpa, i no ho fas, saps que part de la culpa es teva i l'acceptes.

No has sabut valorar, ni trasmitir lo que de veritat pensaves, no has sabut controlar la situació, i sobretot donarte conter de l'important.

Poc a poc, veus que les coses canviaran, que se ficaran al seu lloc, encara que no saps com respondre a aquesta veritat, saps que aquets moment es el moment per dir-ho, per ficar-ho tot al lloc que li pertoca, encara que faça mal, ho faras.




Pd: Segurament no entendreu la entrada, la majoria, es normal, son detalls molt petits, son circunsancies. No tragueu conclusions clares perque lo mes segur es que no siguen paregudes a la realitat.

Popularitat

El dijous pasat, es va produir en el meu institut, la Gala d'argent(gala de plata), un premi de segon nivell que es dedica a donar a els segons millors alumnes de cada materia de cada curs, n'hi ha premis per als segons millors en musica, en activitats extraescolars i esforç escolar premis honorifics i academics, i també es donen les invitacions per a la Gala d'or, on es donen els primers premis, per aixo deie que el gala argent ere de segon nivell no per una altra cosa, ahi va lo milloret de cada nivell, i les entrades son escases, donen una invitacio per cada nominat a cada premi, i dos invitacions per a acompanyants, normalment pares, un total de 20 alimnes entre xics i xiques de cada nivell, en veritat es algo que se li pot donar importancia, de 180 alumnes de cada nivell elegeixen nomes 20, i d'eixos nomes seran uns pocs premiats.
Jo, sorprenenment vaig estar elegit com a invitat a la gala d'or i nominat a algun premi d'alguna mateira, no m'ho esperava, vaig anar al escenari com si fora els oscars, baixe les escales i un foco que ilumine, america total,damunt la dona que deia els noms va dir especialment: m'alegre molt de que aquest alumne vage invitat, directament dese catalunya Miquel porcar, com deie america total, com si d'una pelicula se tratare,pero dixem aquest tema que no faig aquest escrit per parlar de mi ja que no hi ha ningun valor en tot aixo
El tema es, que quan arrive d'alt i me donen les invitacions despres volen remarcar a qui han elegit per a la personalitat de l'any, que? que es aixo?, jo no tenia ni idea de lo que era, vaig eixir elegit com la majoria de xics(perque es dividia per sexes) que estaven invitats, pero no vaig acavar d'entendre en que consistia exactament.
Al final, els meus amics em van explicar que era un concurs per a vore qui era el mes popular o mes social segons el profesorat o no se qui de la direccio de l'escola. No em pareix be, i en fet no m'agrada ser participe d'algo aixina, com jutjar qui te una millor personalitat, o qui es mes popular, es totalment injust, ja que no n'hi han notes ni res per a poder evaluar aixo, ni vots! i es injust perque cada u te una personalitat, i ninguna es millor ni pitjor, premiar a algu es dirli que es millor que els demes, i fer aixo en materies escolars me pareix acceptable( encara que no comparteixc l'idea de agrandirlo tant com ells ho fan, es realment un espectacle) pero en personalitat, es insultant.
Jo, no els dire que no vullc participar, crec que es una falta de respecte per lo que fan, i ademes els podrie sentir mal i no vullc trencar un any tan bonic com aquest per aixo.
Es pot vore de moltes maneres, di la millor manera es per a fer un premi gracios de que a sigut el mes personatge del any, i han elegit al catala perque ere un personaje i un "mamonetis", pero si es fa desde el punt de vista popular nomes se pot vore qui es el que te mes amics i mes importants, no ho soc jo i damunt sincermanet no crec que tinga una personalitat tan baona, i crec que no es correcte premiar aixo, ja que cada persona es especial, cada u te una personalitat distinta, ni millor ni pitjor.
Felicitar la dirreccio, perque el montaje es brutal, els espectacles i l'essenari es magnific.

La vita è bella

Somriu sense tinre una rao...
Estima com si tu fores un xiquet...

La pelicula "La vita è bella" sempre ha sigut la meva preferida per l'amor a la vida que vol trasmitir.
Per aixo fa falta aprofitar la vida, i trasmitir alegria als demes, lluitar per un nou mon, ara es dificil somriure en tot el que hi ha en el mon, per aixo cal millorarlo, sino voleu millorarlo per els demes, feulo per vosaltres mateixa, per poder somriure!



Smile, without a reason why
Love, as if you were a child,
Smile, no matter what they tell you
Don't listen to a word they say
Cause life is beautiful that way.

Tears, a tidal wave of tears
Light, that slowly disappears
Wait, before you close the curtain
There is still another game to play
And life is beautiful that way

Here with his eyes forevermore
I will always be as close as you
remember from before
Now that you're out there on your own
Remember what is real and
what we dream is love alone

Keep the laughter in you eyes
Soon your long awaited prize
We'll forget about our sorrows
And think about a brighter day
Cause life is beautiful that way.

We'll forget about our sorrows
And think about a brighter day,
Cause life is beautiful that way
There's still another game to play
And life is beautiful that way.

Odi

Esta setmana ha sigut dura, examens de frances i concentracio al maxim en les classes, i pitjor encara quan dos amigues han trencat la relacio definitivament, culpa de les dos, una per parlar mal de l'altra, i l'altra per quan se va enterar anar a escupirli, lleig, i direu, no son amics aixo, ok jo tambe ho pense, els amics mai fan aixo, diem coneguts, no han sabut portar la situacio ninguna de les dos, la primera, per parlar, perque dius coses dolentes? i encara que n'hi hage alguna rao, callat i traga, el odi, nomes porta a mes odi, i l'altra per anar i dirli de tot i escupirli i pegarli, lleig, repeteixo.
Paremnos, disem de discutir, i mirem als demes, mirem les coses bones i avans de fer algo respirem i pensem si es correcte, disem apart les coses que ens hagen fet, jo soc igual, en els mateios defectes, i tambe tinc que parar i respirar a fons...
De vegades pensem de canviar el mon, esta molt be, me pareix perfecte, i ho apollare sempre, pero estos revolucionaris(molt bona gent) tindran com tots odi, odi al estat odi a un partit politic, o a gent en concret, i nomes els fa que cremarlos per dins, els nombre a ells perque es la gent que me senc mes identificat i com he dit avans, soc el primer en dirme aquestes coses.
Odi al PP, al PSOE, odi als feixistes, al rei, prou! la vida es massa curta per amargarse, viu i deixa viure, i deixa viure a tothom, encara que "tothom" no et deixa viure.

Trist es quan veus un grup d'amics trencat per dos persones, i mes quan la majoria no ha estat involucrat...

Si jo odie(per fixar un exemple), afecte als que estan al meu voltant, encara que no ho digue, els afecte, isa amargor no trasmiteix res de bo als del voltant, "no odiar" es "presque" imposible pero es el cami a que tu mateixa, i els demes, siguen mes feliços.

Pd: no se si m'estic repetinc amb aquest text, pero es el meu blog!!