Notre Dame du Bon Conseil

 Jo he viatjat per el meu pais, i encara busque qui soc jo...

I nosaltres mateixa no ens coneixem, no sabem els nostres defectes, ni les nostres reaccions, i ens busquem, pero no encontrem la resposta, i busquem, pero la vida pareix que no te donara les solucions, pareix que estiguis destinat a no saber-ho, i busquem, i el teu cap esta confos i no saps on anar, i busques...i busques perque has naixcut per aixo, per a buscar respostes, i segueixes perque no pots caure ara, la vida canvia en cada estacio... i encotres?

http://www.youtube.com/watch?v=-iIj58lChHM

Dans mon coeur, y a un violon
De Métabetchouan à Saint-Dilon
Dans ma tête, y a plus de chanson
De l'Îe d'Orléans à Saint-Edmond
Dans ma gorge, y a comme un motton
De cap Tourmente à l'Assomption
Ma vie fitte avec les saisons
Du cap Espoir à Déception

J'ai fait le tour de mon pays
Je cherche encore la trace de qui je suis
Ma mie, la fête est fatiguée
Je sais plus où aller... ni sur quel pied danser


Une page blanche sur le lit du motel
de Havre-aux-Maisons à Mirabel
Mon crayon a du plomb dans l'aile
De Montréal à La Rochelle
La télé ne m'inspire rien de bon
de Sainte-Véronique à Laurier-Station
Un avant-goût du grand plongeon
De nulle part au quartier Rosemont

J'ai fait le tour de mon pays
Je cherche encore la trace de qui je suis
Ma mie, ma tête est mélangée
Je sais plus où aller... à quel saint me vouer

Je prends mon char, j’ai pas sommeil
Rouler jusqu'à la fin du chagrin
Y a une pancarte su'l'bord du chemin...

...Notre-Dame-du-Bon-Conseil...
...Notre-Dame-du-Bon-Conseil...

J'vas m'arrêter icitte, j'cré ben
Avant de finir dans le ravin                            
J'espère qu'y a quelqu'un qui veille

À Notre-Dame-du-Bon-Conseil...

Toronto

Simplement, genial, en comparacio al viatge a Boston, li pega mil voltes, no vam parar de fer activitats, no com en Boston que teniem temps lliure per anar de compres, me va encantar, i al gent genial, gent de tot el mon, Brasil, Thailandia, Turquia, Honduras, paraguay,frança, austria, suissa, Colombia, Mexic,Chile,Nova Zelanda, Portugal, Japo, Republica dominicana,Alemania,Italia, Catalunya, i segur que men olbide algun mes encara, 100 jovens reunits i entenentmos com mai.

El millor, que no hi havien diferencies entre nosaltres, ens sentiem tan integrats, que nomes podiem entendremos, i la diferencia mes gran esta en el turc, en ell vaig parlar llarga estona de politica, de la seva religio musulmana, de la meva, de les societats, i en coses no estavem d'acord, pero no eren discursions, ere un simpatic intercanvi d'idees.

Crec, que si en aquets mon, intentarem comprendre un poc al nostre company, tot seria millor, intentan sempre mirar lo bo, no pensar lo roin, intentar pensar que lo que fa segur que es per a be, als grans politics no se lis pot dir aixo ja que els grans interesos son els economics, pero si en la nostra societat, tots sent una miqueta mes aixi, seriem mes feliços, amb menys problemes, amb menys estres.

Fa temps vaig dir que havie canviat, i no estave content en lguns aspectes, si vaig dir aixo, va ser perque avans mirave(o jo creie que mirave) el costat bo del mon, que provava de que lo que jo pensara de les persones fora el millor, encara que en molts casos no m'entrava al cap crec que era en la majoria.
I fa poc mirave el costat mes roin, mes lleig, per aixo estabe trist, perque nomes veia el costat roin de les persones.
Un mon nou tambe es el mon que tenim cada un, jo m'el intente fer cada dia, i cada dia el meu mon es transforma.
Je cherche encore la trace de qui je suis...
i Sentin Mes aïeux, el cap s'em relaxa, i el meu mon es millor cada dia...

L'alchimiste

Avui, Alain i jo hem anat a vore el ultim partit dels Canadiens de Montreal al bar de l'alchimiste, ens hem pres4 birres i una de natxos i hem vist com els de Montreal perdien i deien adeu a la copa, i parlant parlant hem arrivat, que aço s'acava, que queden menos de 3 mesos i que s'acav, si repetitiu, pero es aixi, moltes coses per a dir, i poc de tenps per a fer-ho, i li viscut ja ha passat i no es repetira, els moments de hockey en l'exterior a -30 graus son els millors de la meva vida en quant a disfrutar del hockey, els primers moments en l'escola, sufrint com un mamó i com si fora el mes dificil del mon quan ara em pareix estupid, els amics amb els quals no m'entenia...
Queden poc mes de 2 mesos i ara tinc que dir tot el que he de dir, no ahorrarme res, dir a la gent que m'estime, que me l'estime i trasmitir tot el que no he trasmitit.
L'alchimist, es un bar on desde el principi hem anat, i on la relacio entre Alain i jo ha estat mes fluida, mes natural, mes ne el nostre ambit, pero avui he sentit que ell parlava com si tinguera la mateixa ansia per isos 2 mesos i mig, isa ansia per dirme que jo m'he fet un lloc en la seva familia, i si, Alain ha sigut de les persones que mes li he notat les coses, natural com es ell, els dos sabem, que tot aço quedara per a sempre en nosaltres.

Consumisme

Ja vaig parlar en l'entrada pasada, pero ho tenia que dir perque tot hi sent una cultura diferent, em sorpren i em pareix estupid que siga aixi.
Vam anar a Boston, viatge de 8 hores, llarg pesat i damunt en la aduana dels estats units em van fer baixar i em van fitxar, c0m en les pelicules, tots en silenci, amb un respecte que ningu somreia i aixo, pero aixo no es el tema, es una anectoda que em pareix graciosa.
La questio esquelo que vam vore de Boston van ser tendes i tendes, de turisme( iquan dic turisme vullc dir coneixer un poc la historia i els monuments importants) poca cosa, nomes un passeix en un bus que damunt parlaven en angles, i si, pillavem prou pero no tot el que calia per tindre algo clar de boston, i lo que vos deia mes de 6 hores en tota l'estancia en Boston per a comprar, 6 hores! que dius ok un record de una camiseta en el nom de Boston vale me pareix correcte, pero esque 6 hores en tendes de roba normals, com si de zara se tratare, la gent anava i mirava i comprava per comprar, el mes gracios es que els meus companys sortien del bus tot contents dien: "Wow je vais depanser" depanser es traduiria a gastar, pero no se pero jo no comprenc ue la gent estiga contenta pêr gastar dines, si te vols comprar roba te la compres en el teu poble que te eixira mes barata , i si me dius que no nhi han tendes bones, pues ten vas a montreal que estas a 50 minuts, pues no, un viatge per a comprar roba.
Jo vaig anar en 0 dolars americans, i he tornat en 40 mas o menos, no he utilitzat la targeta, nomes he utilizat els dines que ens van donar per a dinar i sopar, i encara m'han sobrat no vullc dir que no siga onsumista, perque ho soc, i me compre coses que no necesite, pero el que vullc fer entendre esque una cosa es ser consumista i laltra es anteposar aixo a aprofitar un viatge a una ciutat important.
Res ho tenia que dir perque em mataba, bona nit i fins dema.

Turisme... Shoping? i Bon dia!!

Dema a les 5 del mati, agafem el bus i ens anem cap Boston, men vaig en la orquestar, per a fer un concurs, estarem alli 3 dies i vorem i visitarem la ciutat, pero, nhi ha una cosa que me sona extranya, esque mos reserven un temps del divendres per a anar a comprar i comdiuen asi "magaziner", i em xoca perque uan vas a vore coses no vas a compraqr, no, vas a vore coses, i el sistema que tenen asi del turisme es algo aixi.
Que podem anar a vore per asi? preguntavem a l'oficina de turisme de qualsevol poble, i mos dien cuasi sempre els carrers on n'hi haven tendetes i naturalment, mes gent, pero ami no magrada comprar!!!!

La societat s'ha fet consumista fins tindre que consumir en els llocs on vas de viatge? Si la societat es consumista, i jo ho soc, i me pareix mal, pero una cosa es crearse les seves propies necesitats com teles, mp3, roba cara, i l'altra es consumir per consumir en altres llocs, aixo no li veig ni cap ni peus, clar una camiseta me pareix correcte, un poquet de menjar tipic tambe, pero reservar un par d'hores per a comprar exclusivament.

Anecdota simple que me pareixia absurda.

I avui Danielle i jo hem anat a comprar sabates per al concert i per al ball de fi de curs, que asi es lo mes important del any, i ella m'ha dit que fa un gran dia, i ho diu aixina, d'una manera, que se li ilumina lacara i un somriure l'ompli el rostre, jo lii pregunte per que ho diu aixi, en isa alegria, i em diu que dir que fa bon dia, li dona alegria, si, ho trovarieu normal, pero esque prtem una setmana en bon temps i tots els dies dient el mateix, Danielle, americana com ella es, es la persona mes sencilla i tranquila que conec, i lo que conec, ella mai s'ha ficat nerviosa, i mai m'ha trasmitit tristesa, crec que si aprenguerem un poquet d'ella fariem als altres mes felisos, la sencilletat que te, el saber valorar les coses, lo poc que necesita per a estar contenta, aixo es inpagable, i jo l'admire, l'admire perque en l'edat que te, es mes jove que molta gent "jove" que jo conec.

Hola?

Ara en una horeta, arriven els meus pares, i me senc "raro", la primavera comensa, que encara freda, i les sensacions son moltes, trove activitats noves que fer, que mai haguera fet, i ningu diria que miquel ho podria fer, i pareix que tot torne a comensar, despres d'hibernar, ixc de ma casa i puc caminar sense que "em fage mal el fred", la neu es derreteix cada dia mes, i la temperatura s'en be de mes en mes agradable.

En pascua els meus pares, viatjarem per on puguem, la setmana que be, men vaig a Boston, i la seguent a Toronto, per no dir les festes en els de hockey, els ateixos que m'han fet un album en una foto de cada un i m'han pagat la camiseta del equip i moltisimes coses mes, que me porten de festa i de tot.

I esque arriva el moment clau de l'experiencia, en el moment que pot ser disfrute molt mes que tot lo altre junt, escomense el bon temps i per fi veiem el sol despres de la escola, i venen els meus pares, i es no es que no els vullga pero no me fan somriure ara, esque ja porte el somriure a la cara desde fa molt de temps. I nomes fara que la alegria esclate!

De qui es el Quebec?

Jo sempre he sigut molt nacionalista, sobretot perque creie i sentie que la meva terra tenie unes arrels molt a dintre, des de fa molts anys i que historicament ens pertany(parle en primera persona pero vullc dir als habitants, a la gent que viu i s'estima la terra) El pais valencia i Catalunya han sigut sempre les meves banderes, la meva ideologia s'ha basat molt en aixó, i mai he cregut que aquesta gent que va reconquerir aquesta terra l'ha llebat a un altre poble, molt mes antic, mes sencill i mes debil, mai ho vaia pensat.
Fiquem el cas que avui en dia existiren pobles i petites regions de poblacio ibera, grega o algun poble antiquisim en les nostres terres, fiquem el cas que estan aillats, que el pais( ahi me refirie a catalunya i el pais valencia) els pagare la vida pero no fer res, nomes aillarse, relacionarse entre ells, i anant desapareixent com una vela que s'apaga poc a poc, sense intentar potenciar la seva gran cultura, pagantlos per viure per no fer res. Que isos pobles tingueren el major porcentage de suicidi de xiquets, i que el estat no els intentara introduir en la civilisacio. Fiquem el cas.
Jo no se, pero tindria la espineta de que el meu poble no ha fet be, majoritari com serie, ha apagat una cultura com si de animals foren, aillantlos com si foren en un zoo, no deixarie de voldre i creure en el meu pais, pero no estarie tan segur de que vol trasmetre aquest pais.
Ara mirem a espanya, i quan algu diu " Viva espanya", se li pot adjuntar coses com feixista, que si ho digueren al meu pais no magradaria, si se diu " visca catalunya i el pais valencia!" se li pot adjuntar que es una persona que esta en contra del feixisme i d'esquerres, per ami es bo, pero si me digueren que aillem a una cultura, i aixina siguerem feixistes, no magradaria l'imatge que representa el meu pais.

Quebec, 71 415 que venen de les antigues cultures, i que estan clasificades com a una cultura diferent a la quebequesa o canadenca, tenen drets diferents, i tenen dret a estar aillats sense que ningu pug anar al seu poble, se pot dir que l'estat els paga per a tota l'eternitat que els hagen envaït, pero la realitat es que no han fet res per a que aquestes persones milloren quan ells van arrivar a el nou continent, ara pareix que la fort porcentage de natalitat fa que cresque la poblacio, jo els anime, que lluiten per a que la seva cultura estigue present, perque ara no ho esta, no es fa res en favor dels "indis", i com he dit avans, ells tenien la pitjor tasa de suidcidi de xiquets del mon(crec), els xiquets veuen als seus pares portant una vida de "gos", tirats sense trevallar i relacionanse sempre en la mateixa gent, i no volen isa vida, pero no coneixen un altra.
Trist es que fa unes decades, el governement quebeques i pot ser canadenc(no ho se) va anar a isos pobles aillats i s'en va portar tots els xiquets per a que aprengueren frances en les escoles de les grans ciutats, separantlos de les seves families, aixo es adaptacio? no aixo es fer avansr la desaparicio d'aquest poble, perque els xiquets no tornaran, ja tenen una vida nova, i el poble estara mes dividit que mai.
No dic que els "indis" siguen les millors persones, tampoc han fet res(no he vist manifestacions ni res per la televicio) per reivindicarse, pero tenen drets, i la seva cultura te el dret de seguir viva.

A el que vullc arrivar, es que quan vaig arrivar asi, no em va costar gaire defensar el Quebec, trovae tantes similituts entre el meu pais, que parixien tirar en la mateixa dirreccio, no dire que ara no ho soc, pero despres d'aixo, u va mes en compte en peus de plom, es una critica al quebec aço, per donarme conter que el puc defendre, pero he de tindre clar com es.
No li tire la culpa tampoc al Quebec, perque els responsables son els politics, d'aquesta mala situacio. Pero cualsevol pot criticar al quebec sabent que li pot atacar per ise costat i que ningu li pot dir res perque es la realitat, i veient la societat es aixina, els joves veuen als indis com gent que s'aprofita dels impostos que ells paguen, que en part es veritat, pero la culpa es del governament.

Com es el meu pais?No es un sant, haura fet coses roines, i es preferible dir que el tenim al cor sabent les roines que desconeixentles.

Reflexionemi siusplau, reflexionemi.