Qui deia que estava negatiu?

Cuasi una semaneta i mitja i ells venen! la familia junta una altra vegada!
si esque ja ho diuen, la familia unida jamas sera vencida!
I despres d'aquest temps, te dones conter de lo important que sont per a tu ises persones que han estat ahi sempre.
Les mamonaes tornaran a estar juntes.
I l'alegria que me done saber que vindran no done cabuda a la tristesa, qui deia que estava negatiu? no ho he estat, i aço fa que ho reafirmi.

Esperant un resposta...

Aci vos deixe la lletra de la canço( si se pot dir canço a la cosa esta) que he fet.

Tambe dirvos que ni estic trist ni pesimista, ni res, per lo de les altres entrades, estic molt content i feliç, soc un poc autocritic pero ja esta, no tinc tristesa ara.

Esperant una resposta

que't diga el que cami que tens que seguir

una canço que t'ha perdut

pero que damunt t'agradava

i no saps com encontrarte,

ni tan sols per on buscarte

viu la vida tal com es i com va

planta-li cara a la societat

donali la esquena a la soletat

que'aquesta nomes et vol fer mal

Els seus ulls brillaven d'ilució

quan cantava una canço

les seves paraules et van fer mal

pero mai et tornaran a derrumbar

quan un amic et deixa soles

quan el que creies no es veritat

quan un somni se te trenca

i el que pensaves ara s'ha acavat

despertat, tens tot una vida per davant

i llevat, tot el malestar de teu costat

i aguanta totes les patades que rebras

i enterat que la vida no es un cami-asfaltat

Esperant una resposta

l'ultima llagrima ha caigut

despres de totes aquelles mentides

t'has fet mes gran thas fet mes madur

Esperant una resposta

el teu cor s'ha enfosquit

perque la persona que l'iluminava

t'ha dit que mai mes estara ahi

viu la vida tal com es i com va

planta-li cara a la societat

donali la esquena a la soletat

que'aquesta nomes et vol fer mal

Esperant una resposta

el teu cor ha encontrat

una nova rao de viure

per no plorar i tirar endavant

que la felicitat es teva

que ningu te la pot llevar

que te la crees tu mateixa i

que totes les coses poden canviar

que la felicitat es teva

que ningu te la pot llevar

que te la crees tu mateixa i

que totes les coses poden canviar

Que totes les coses les pots canviar

que tu tot ho pots canviar

que la felicitat es teva

i tu totes les coses poden canviar

canvis...defectes? no, forma de ser

Aquesta entrada es com una continuació de l'anterior, i com a conseqüencia, respondre a part de les preguntes i comentaris que m'han donat.
Esta clar, jo fare cuasi sempre el que cregue correcte(cuasi sempre perque no som sants), encara que el que vullga en realitat es tot lo contrari, sempre intentare fer el correcte, el unic problema, la unica guerra que tinc, es en el meu interior, a ningu li afecte.
No crec que siguen defectes lo que parle, no ho veig aixi, ho veig com la naturalesa humana,-pero els defectes entren dins de la naturalesa humana?!!!!!!- ho veig aixi, pero en parts, jo tinc defectes com tots, pero no tinc els mateixos defectes que tu. Quan parle de naturalesa humana es els sentiments, Anakin(ja que fem comparacions frikis) tenie el odi, la ira, la por, i estic segur que tot el mon te aixo, encara que siga en una minima quantitat, son els sentiments que me canvien, els que me perturven, no tinc la "pau interior que tenie avans" i ara pareix que els sentiments aquestos(com el odi, la ira o la por de anakin) creixen en el meu interior, i sincerament, crec que he canviat, no me senc "la persona tan merabellosa" que em sentia avans(tampoc me supervalorae), com deia en la anterior entrada tinc isos sentiments roins, i que no els exprese no em fa ser una millor persona interior. Pot ser canviara, el que buscare sera la "pau interior" que me done calma.
N'hi ha qui diu que es la prespectiva, que es la meva forma de veureu, si, tot es relatiu, jo veig un got pero no es un got, crearte tu mateixa la realitat, sempre es fa, cada u te la seva realitat, i la seva realitat mai para de canviar, qu stiga exagerantlo, no ho se, pero mira el problema es que no es la vista que veig mal, no es que estiga sentin ma tampoc, crec que lo que sen el meu cor ho senc molt clar, i si es la meva realitat la vullc canviar.

Per finalitzar, dir-vos que ni estic deprimit, ni m'enfonse, ni estic trist, estic content, el que pasa es que aquests sentiments xoquen un poc en mi, i me "perturven", si m'he donat conter del que faig/sento i ho vullc canviar, i també se que vindra quan vindra, ni me presione ni m'enfonsare, pero si que crec que soc una mica "lerdo-capullo" com diuen alguns. L'unic que tratava de fer es expresar el que sento, per comentarho, i per parlar d'un tema interesant.

El lado oscuro domina... pero al final lanzare el anillo unico a los fuegos del monte del destino...


Perdoneu per aquesta entrada tan rara, no se si haure contestat a tot, si no ho he fet, fiqueu un comentari i el contestare particularment.

Crec que no soc el jedi que deuria ser...

Quan Anakin Skywalker va dir en la tercera pelicula aquesta frase, ell ja savia que estava anant contra la seva educació, contra els seus valors, que estava canviant, per a pitjor, que el mal se li apoderava, i que els sentiments que tenia no eren normals per a ell, iq ue no eren correctes per a ser un Jedi, després de aixo, va vindre la devacle, va ocorrir una catastrofe, va pasar de ser una esperança, una gran persona en molts bons valors, a ser tot lo contrari, el que estava del costat del mal, i tot va ocorrer en el seu interior, aixo li va fer canviar i en molt de temps no va saber rectificar.

Estic canviant, es segur, aquesta experiencia canvia, transforma la vida, i aixo es inevitable, i jo estic canviant, moltes coses per a be, pero n'hi han altres que, ho canvie per a mal, es molt posible, o me done conter de que aquest mal ja existia en mi.
L'altre dia parlave del enemic interior, ara ell esta al meu costat, i cada vegada mes sovint, esta darrere de la orelleta, i me fa tenir sentiments que feia temps que no tenia, o comportaments que no m'agraden.
No m'agrada com soc, i ho dic perque no m'agrade el que senc, el que pense, no em sentisc agust, tinc autoestima si, eixe no es el problema, el problema son isos sentiments que no van en mi, els intente amagar, n'hi han alguns que han estat tot la vida, pero sempre els he amagat, i mai els he tret a fora, ninguna persona els haura notat, per lo menos ho he intentat molt, pero ara estan ahi, davant meu, i mes dels que jo pensave, i em truquen mes sovint del que estic acostumant, ise es el canvi, vaig a menos en ise sentit, isos mals sentiments.
Estic canviant, i segons les circunsancies en les que visc isos sentiment : 1, han aflorit, 2 han aparegut, ja que mai els avia sentit d'aquesta forma.

I me senc com Dark Vaider,en l'ultima pelicula, quan es dona conter de tot, quan sent que el seu cor esta podrit, quan no es la persona que li agradaria, i me senc aixi, senc que el meu cor sent sentiments roins, no arriva a podrit, i no m'agrade tot el que senc, mai ho he tret, ni mai ho traure, sempre intentare que isos sentiments no fagen mal a ningu, pero estan ahi, i el fet de que els amague i m'esforce en no "fer mal a ningu", no me fa ser millor persona.

Si es trist, molt trist, no em reconec, pero... crec que tinc la solució...

Pero de moment...nomes em veig fosc,fosc...

sacavó lo que se daba

Avui, caloreta, humitat al 100% y un poquet de pluja, i amb aquests 3 graus amb humitat, s'acava el gel, s'acava el riu i s'acaven les vesprades amb stick patins i puck anant al riu i pasant-me hores practicant i practicant, i la pena es que s'acave tan pronte, ja que ja no em quede hockei, ni hockei gel en els pabellons ni a les pistes exteriors ni res, i aixo es lo que no magrada, que ara no tinc on pasar el meu mono de hockeinomano, en el ultim partit, vam pedre, i com vam pedre, en lluita final, en punyaes per el mig i en expulció del partit, aixina ja m'en vaig completet a castello, i s'acava aquest cicle, que m'ha donat tant itant, un cicle que no es repetira en la vida, i que m'esforse en anyaralo per conseguir algun dia mes de patinatge a "la rivière". En la vida, s'ens dona moltes coses, de vivencies, d'experiencies, totes aquestes s'acaven, be o mal, cicles de la vida, que et faran sentir millor o pitjor, com que "la vida da muchas vueltas", n'hi hauran que et faran mal, queno voldras acceptarlos i que et negaras a creure que s'han acavat, aquestes coses que se te donen, i que s'acaven, només se poden rebre i deixarles anar el millor posible, asumirles, alsarte quan caigues i no pugues mes, i saber que un dia o un altre s'habia d'acavar.

No vos resigneu a deixar aquestos cicles, per aixo mes que mai, PP el vostre cicle ja s'ha acavat, retireuvos que ja es hora i no teniu que aportar res mes!