Un món nou

Una nit

2010-09-01T05:56:00.000-07:00

Aci vos deixe una canço que havia d'acavar fa molt de temps i l'he acavada fa unes setmanes.

Saps de bona ma que jo t'aprecio
i que per a mi eres algu d'especial
jo soc franc amb tu i no et menteixo
pero a vegades penso que no te he sigut clar

Si poguera contarte tota la veritat
crec que no em voldries escoltar
pero encara aixi et contare un secret
a cau d'orella ben baixet

Una nit, al clar la lluna
una canço resona una veu que s'et trenca
Una nit, un poc rosada
que trenca en el matí tota l'angoixa que portes dins

aquest secret que et contare, no es un secret secret
mes be es compartir el que senc
aquest secret, no es un secret secret
es demanarte si m'ho permets

si m'ho permets, et portare ben lluny d'aqui
per a que no ens separi res
si m'ho permets t'intentare ferte feliç
per a que no ploris mai mes

Una nit, al clar la lluna
i una canço resona i una veu que s'et trenca
i una nit, un poc rosada
que trenca en el matí tota la angoixa que portes dins

I despres d'aquesta nit, tot haurà acavat
totes les coses boniques que ens hem dit se n'aniran
I despres d'aquesta nit la pena em revindra
la teva amistat llunyana pot ser mai no tornara

I despres d'aquesta nit, el meu cor s'enfonsara
davall ciment i terra, darrera parets espeses
i una nit, un poc llunyana per ami
un poc sincera un poc trista... molt amarga

una nit, al clar la lluna
i una canço resona i una veu que s'et trenca
i una nit un poc rosada
que trenca en el matí tota la angoixa que portes dins

Tornem a estar aqui...

2010-08-03T17:35:00.000-07:00

Si, he tingut que vindre a Quebec per a tornar a escriure en el blog, no ho se, pot ser sigue inutil tornar a intentar fer reflexions, o contar coses, o dir "n'importe quoi" com ja feie avans, ho intentaré...

Epoca fosca:

Aquest any ha sigut dur.Pero crec que el capitol s'ha acavat, ara estic en un estat neutre, llegint el titol del següent capitol, pero sense llegir mes, despres que el ultim no m'acavara de convencer. L'unic que puc dir, es que crec que he aprés coses de la vida aquest any, que m'han passat moltes coses, i que el meu cap, s'ha calfat com sempre en cada una d'elles.

Per tancar aquest proleg d'aquesta nova etapa en el blog, vos deixare la meva canço feta aquest any. La vaig fer en un moment que jo estave negatiu, no li feu cas...

Et despertes cada dia
amb una foscor extranya
el sol no s'ha alsat encara
ja fa dies que s'amaga
i mires de reprimirte
eixa tristesa tan rara
que com un punyal tu portes
al darrera de la espatlla

Mira com vas mira com vens
mira com passa el temps
en aquella cambra tan freda
on hi has ficat la ment
Mira com vas mira com vens
busca un somriure a dintre teu
que si aquest mon no t'el dona...

Un viatge
d'anada i tornada
uns sentiments que afloren
i que et trenquen l'alma
unes notes mal tocades
un mal gest o una paraula
et tornen a la foscor
et tornen a aquesta pena

mira com vas mira com vens...

Cansat de reprimirte
escrius aquesta canço
que no t'alivia les penes
i que not'escalfa el cor
No veus futur a l'esperança
no veus el dia de dema
el sol no s'ha alsat encara
Llagrimes que se t'escapen

Mira com vas mira com vens...

Encara que t'alces cada dia
amb una foscor
encara que no vegis l'esperança
ni l'endema ni la claror
pensa que aqui el mon no s'acava
pensa que aquest no es el final
que trovaras altres persones...
Pero que pot ser et fallaran

Mira com vas mira com vens
mira com passa el temps
en aquella cambra tan freda
on hi has ficat la ment
Mira com vas mira com vens
busca un somriure a dintre teu
que si aquest mon no t'el dona...
L'has de buscar tu mateix.

Ces temps-ci

2009-10-25T11:56:00.000-07:00

Icitte à soir, y mouille à siot
On a donné un pas pire show
Le motel est pas vraiment swell
Une chance t'es là pis qu'j'te trouve belle...

J'te r'garde dormir comme un bébé
C'est plate j'avais envie d'jaser
C'pas grave chu habitué Chérie
De m'parler tout seul ces temps-ci...

Depuis quec'qu' s'maines j'dors pu' d'mes nuits
J'ai la tête remplie de bibites
C'est vrai que j'mène une drôle de vie
Des fois j'me dis qu'c'est d'la bulshit

J'aimerais ça pouvoir me r'trouver
Parce qu'chu mêlé comme ça s'peut pas
Le monde entier pourrait crever
Chu juste ben quand t'es dans mes bras...

Je sais qu'y s'passera jamais rien
Qu'entre toi pis moi ça pas d'allure
Quand j'vas r'partir au p'tit matin
On va se dire à la r'voyure...
Même si j't'aimais ben p'tit trésor
Et que mon coeur s'tait accroché
Quecqu'part sur ta route du nord
Entre Baie-Comeau pis Port-Cartier

T'es heureuse ici qu'tu m'disais
Loin des gens stressés de Montréal
Pis y'a ton chum qui est dans l'portrait
C'est moi l'perdant si j'fais l'total

Mais fais-toi en pas trop pour moi
J'en ai vu d'autres, chu un grand garçon
C'fait longtemps qu'je me fais pu d'fausses joies
J'sais qu'ça r'vire en vraies déceptions

Le soleil vient juste de se l'ver
Dehors on entend les moineaux
Qui gazouillent comme pour me rappeler
Qu'tantôt je r'pars pour Gatineau
Je r'viens pas dans l'boute avant mai
D'ici là donne-moi d'tes nouvelles
Tu m'appelleras à frais virée
Pour me souhaiter joyeux Noël...

Sais-tu au moins qu'tu m'as fait croire
Qu'il est encore possible d'être heureux ?
Pis ça c'est c'qu'on appelle d'l'espoir
C'toujours ça d'pris quand t'as pas mieux

T'étais sûrement pas rien qu'un kik
Mais là c'pas mal trop compliqué
Si dans vie y faut prendre des risques
Faut savoir aussi s'en aller

Ça fait que j'vas m'fermer la gueule
Et continuer mon ch'min tout seul
A'ec mon p'tit coeur dans les shoe-claques
Pis ton sourire dans mon pack-sack
Mais tsé tu peux m'rappeler pareil
T'es comme mon p'tit rayon d'soleil
Dans ce monde complètement fucké
Où j'aurais p'être eu besoin d'toé

Dans ce monde complètement fucké
Où j'aurais p'être eu besoin d'toé

Bon, durant la vida d'aquest blog, sempre he fet comparacions dels meus seniments i sensacions amb cançons de Quebec, amb aquesta en podrie fer, i podrie estar hores parlant de tot el que em pasa pel cap quan sentisc aquesta canço, pero soles vos dire les mes decents i menys intimes.

Même si j't'aimais ben p'tit trésor
Et que mon coeur s'tait accroché
Quecqu'part sur ta route du nord
Entre Baie-Comeau pis Port-Cartier

Si, el blog ha estat quasi sempre moments d'inspiració que he tingut per a escriure, que com haureu comprovat, no tenien orde ni sentit, pero si que anava comunicant algo per mal explicat i escrit que estiga, i quan més temps m'allunye del quebec, menys inspiracions i menys sensacions extranyes tinc a cos, i no puc escriure com avans, no transmitir com avans el que sentia escrivint en el blog, per aixo he decidit ficar una pausa, no dicun fina, perque el blog m'ha encantat, i vullc seguir escrivint més coses, pero ara vullc parar, perque el meu cap te massa coses, i pase per un moment de la vida un po extrany.

J'aimerais ça pouvoir me r'trouver
Parce qu'chu mêlé comme ça s'peut pas
Le monde entier pourrait crever
Chu juste ben quand t'es dans mes bras...

Ça fait que j'vas m'fermer la gueule
Et continuer mon ch'min tout seul
A'ec mon p'tit coeur dans les shoe-claques
Pis ton sourire dans mon pack-sack
Mais tsé tu peux m'rappeler pareil
T'es comme mon p'tit rayon d'soleil
Dans ce monde complètement fucké
Où j'aurais p'être eu besoin d'toé

Com diu aquesta estrofa de la cançó, continuare el meu cami sol, que nomes vol dir que ara els meus pensaments els guardare per a mi fins que siguin un poc mes clars i no tan complicats.

Com he dit avans, d'aquesta canço puc traure cuasi tot el que senc, però no me veig capacitat per a poder exlicarles,per aixó magrada tantfiar cançons. Les coses que no puc explicar escrivintles, vos les puc transmetre d'alguna manera, escoltant i llegint cada una de les estrofes.

Un abraç a tots, espere tornar prontea escriure, qui sap,el mes segur es que siga una bolà que m'hage pegat, i que a les 2 o 3 setmaes torne a escriure, pero bueno igualment ara no estaré en Quebec, axi que podre explicares personalment.Gracies a tots per llegirlo i comentalo, ha sigut sempre el que ha fet viure al blog.

Au revoir!

Faut savoir aussi s'en aller

Hockei, nova temporada.

2009-10-20T14:06:00.001-07:00

Aquest disabte comence per a mi la lliga temporada oficial de hockei linea del pais valencia, juguem Contra el mislata b, en valencia i son moltes ls il·lucions cargades en aquesta temporada, nous objectius, noves cares, noves comticions, moltes coses que fan que aquest primer partit sigui especa per a mi.

Tornar a una lliga coneguda, on es coneix als equips, on tens un estil de joc, i pots preparar els partits un a un, es un altre ritme de competició, el equip també es un grup d'amics, i que nhi hage bon rotllo se nota en la pista.

En quebec, no ere pitjor ni millor, ere molt diferent, principalment perque es un esport diferent, pero al ser una lliga en mes equips, amb mes jugadors, i que les hores d'entrenament eren mes reduides, pues ere un altre ritme.

Aquest any juguem lliga nacional, la segona divisio, i n'hi ha l'il·lució de poder arrivar a copa del rei, per poder guanyar coses, per jugar be, i disfrutar, sobretot disfrutar, ja que si en tot el any vaig disfrutant i donant el millor e mi, al finls compliran algunes expectatives, segur.

Son aquese coses les que ja en quebec em feien seguir avant, que me donaen alegria, frustracions tambe, pero que em motivaven.

Espere que algun dia vinueu a animarmos, que sera molt emocionant, i sobretot espectacular, aquest any sera un verdader espectacle.

Bona nit

2009-10-07T14:43:00.001-07:00

Avui no tinc un missatge clar que oferir-vos, no faré una gran metafora d'aquesta canço, ni m'enbolicaré en pensaments profunds. Soles a sigut que he escoltat aquesta bonica canço i m'ha produit una bona sensació en el cos.

Després de parlar aquesta nit mentre la meva familia ens anavem a fer un Kebap tots junts, m'he donat conter d'una cosa que ja savia, algo que mon pare, filosof i sabi, m'ha recordat, es algo que ho sabia, pero ara no ho tenia present.

En la vida, cada moment et porta un sentit a la vida, per alguns, es un esport, per altres, la musica, els estudis, les noies, pero no sepre es fixe, pot canviar, i jo tenie un gran sentit en el quebec, que ere sobreviure, i coneixer tot aixo alli, i era un sentit sencill pero molt bonic, quan vaig arrivar aci, ja no tenia ise sentit, i em sentia confós, i la veritat es que encara ho estic, no tinc un gran sentit que em guie i em doni forces per seguir avant, quan estas cansat d'estudiar, quan estas agoviat o les coses no ixen com voldries, quan ho pases mal. No ho tinc, peró tinc algo que normalment porta a "algo", tinc bones sensacions, i ja esta, moltes coses de la vida se lis sumen a ises bones sensacions, peró es aixo, una sensació de que les coses van be.

Dema es un nou dia, jo dormire tranquil, quan em desperte, tindre noves il·lucions...

Pel balcó t'esguarda la lluna i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sopte t'acaroni la claror.

Dorm tranquil·la i diguem bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Ma belle sophie

2009-09-07T02:14:00.000-07:00

Arrête de porter
Tout l'poids du destin
Sur ton dos
J's'rai encore là demain
Même s'il fait pas plus beau

Éteins le tonnerre
Qui gronde en toi ma belle Sophie
Tsé qu'on est que du monde
Et qu'le monde est petit
Tout petit
Tout petit
Pour tout savoir
Pour tout comprendre
Beaucoup de choses plus grandes
Plus grandes que nous

Mais p't'-être bien que des fois
Y'a tout simplement rien
Rien à comprendre
Rien à comprendre

Pourquoi si tôt elle est partie
Laissant un chagrin trop gros
Dans tes yeux
Rien à faire du bon Dieu
Quand on trouve pas les mots
Pour expliquer
Pour expliquer

Mais arrête de pleurer
Ma belle Sophie
Dis-toi qu'il y a un ciel
Caché dans ton nuage
Et que même la peine
Que tu traînes comme un bagage
N'est pas immortelle...
N'est pas immortelle...

Avui fique aquesta cançó, ara que l'acave de sentir mentres feie unes coses a casa, i m'ha fet pensar un poquet.

Perque a vegades, s'ens fica tot d'una manera que no arivem a comprendre com succeira tot, que passarà després, que podem arrivar dels mesos seguents, o simplement dels dies, quines expectatives ens fem de la nostra vida, dels nostres projectes, de les nostres il·lusions, si, sovint, no savem com anira tot, no ho podem controlar, ens sentim frustrats, pot ser no es que no ho savem, es que el que savem no ens agrada i no volem mirar més.

Com diu la canço, "Arrête de porter tout l'poids du destin sur ton dos" ja que no sempre podem controlar-ho, quan pareix que estiguem en un carreró sense eixida i que pareix que no avancem, tranquilitat, arrivara un moment que tornarem al bon camí. Perque a vegades tenim que comprendre, que no ho podem compendre tot, que no n'hi ha res a comprendre, sencillament que no comprenem que no podem controlar TOT el que vindrà.

En aquesta canço, n'hi ha diferents missatges que jo no puc arivar a explicar, que jo puc sentir però no ho puc explicar tot.

Quand on trouve pas les mots
pour expliquer
pour expliquer

Le chemin

2009-08-27T04:31:00.000-07:00

Maintenant je pense, oui je pense, et tout me smeble tres loin, la rutine de mon pays me retourne, et quand les choses vont un peu mal, je me rapelle des raisons pour lequels j'avais choisi m'en aller a voyager.

Tout contact, tout email, chaque message, chaque fois que je parle pour msn, rien est pareill, je veux essayer pour l'skype, mais pour le moment, rien me donne qu'est-ce que j'ai besoin, parce que je nessesite le quebec, j'ai besoin des gens du quebec.

La vie change, et je ne peux pas controler rien.

Dernierement je ne peux pas faire "dodo", je ne peux pas dormir, je ne sais pas porquoi, c'es pas le "jet lag" c'est sur, y semble, que quand quelque chose sort mauvais, ça m'afecte un peu plus qu'au quebec.

Sincerement, j'avait fait le chois de m'en aller au quebec parce que je voulait trouver un chemin a ma vie, au quebec je l'ai trouvé, oui il n'y avait pas incertitude, la confusion, en ma vie, j'avais un chemin, j'etais pas mal, c'etait peut etre ne pas le bonheur, mais j'avais un chemin, làlà, je ne sais pas rien.

Au retour tout allait bien, c'est tres beau retrouuver a tout tes gens, toutes tes activités, mais aprés que y reste, j'ai trouvé un chemin a ma vie, oui, mais au quebec, et ce chemin, a été tres bon pour moi, j'ai un chemin que en castelló jamais j'aurai trouvé, mais en castelló je n'ai pas chemin, pour le moment, encore je me rapelle de le beau chemin, mais maintenant je ne peux pas retourner a lui.

Alors quoi faire? l'incertitud retourne sur moi.

Adieux?...non, au revoir. merci

2009-07-10T21:55:00.000-07:00

Oui, demain je pars, je vous laisse puis c'est ça on savait que ce rêve allait se finir quelque jour. Mais ce n'est pas une question pour avoir de la tristesse, non, je regarde arrière et je voie une année formidable, unique, exceptionnel. Inoubliable, c'est le mot, parce que...chacun de vous avez été là le moment nécessaire, dans les circonstancies que se sont données, puis je vous veux remercier pour ça, c'est pas le moment de dire adieux, seulement un salut, là là, est le moment d'être heureux parce que cette année a été fabuleux, magique. Que j'ai eu la chance de vous avoir connu, puis que de quelque façon, vous serez toujours dans mon cœur, et une chose est certaine, moi, j'ai changé, et c'est vous qui avez faites ça, je m'ai imprégné de vous, puis j'ai appris beaucoup de vous, je vous remercie.

Vous, chacun de vous, a marqué cette année, encore que pour plusieurs personnes, elles créeront que c'est pas beaucoup sa influence, j'ai vous peux dire que j'ai pensé a vous et j'ai réfléchis beaucoup sur vous. Ça m'a aidé a vous connaitre, a vous valoriser, puis regarder vos bons choses, que sont beaucoup, j'ai vous remercie encore.

Pour plusieurs, et pour moi aussi, sera triste d'abandonner ce rêve, où j'ai été pendant cette année, pour moi surtout, mai cet rêve se finis pas, j'étais pendant une petit période de votre vies, peut-être insignifiant pour quelqu'un mais pou moi ça a été vraiment influençant, cette année sera une année que marquera comme je serai a partir de demain, pour ça, vous serez toujours en moi. Pour ça, pour les bons moments, pour cet bon rêve, pour vous... c'est pas le moment de pleurer, c,est le moment, d'être contents pour nous avoir rencontrés en cet époque de la vie, puis c'est sûr que on se rencontrera plus tard.

Merci...

Merci à Danielle et Alain, qu'ils ont été TOUJOURS là, sont vraiment des persones très importants pour moi.

Prepare toi, petit garçon, qu'elle sera longue, l'expedition.
meme si on ne reviens jamais vivant il faux marcher droit devant.

Je doit continuer, pour beaucoup sera un vrai adieux, pour plusieurs...
oui pour plusieurs je ne reourneraipas...

La grande declaration

2009-07-07T21:58:00.000-07:00

Tout ma vie te dit oui...

Ta peau
Est mon drapeau
Notre lit est mon pays
La croix
Sur mon dos
Pour un instant, je l'oublie
Et même si le vent
Bleu et blanc
Étourdit ma girouette
Ici
Maintenant
Je n'ai que toi dans la tête

Sans église, sans discours
Sans alliance et sans cérémonie
Sans contrat, sans détour
Tout mon corps te dit oui
Sans église, sans discours
Sans alliance et sans cérémonie
Sans contrat, sans détour
Toute mon âme te l'dit...

Mon père m'a donné une branche de laurier
Au pas de ta porte, j'irai la déposer
Le lys a fleuri au jardin de mes amours
L'oiseau dans son nid s'envolera un jour

Sans église, sans discours
Sans alliance et sans cérémonie
Sans contrat, sans détour
Toute ma vie te dit oui
Sans église, sans discours
Sans alliance et sans cérémonie
Sans contrat, sans détour
Tout c'que j'suis te l'dit...

Ta peau
Est mon seul drapeau
Notre lit est mon pays
Et demain
Dans nos mains
Nous verrons naître la vie

N'est pas...

2009-07-01T13:36:00.000-07:00

tu t'reveilles un matin
t'as réveillé par le quadrant
puis ton frère que cri et cri
cogne a la porte et tu l'haïe

Le mois juillet est arrivé
le jours ils tombent comme le soleil
et pis tu sais tu part demain
et t'es beaucoup trop désespéré

Et on part pis on revienne pas
pis la vie se raccourcis , en un instant
et on part, mais on reviendra

l'année fini, est terminé
tu vais laisser tous les amitiés
maintenant Québec est dans ton cœur
et tu l'auras jusqu'à la mort

Le voyage commence de nouveau
t'as aimé ça,c'était très beau
et la guitare y sonne pis sonne
tu ne sais pas quoi faire….t'es conne

Et on part pis on revienne pas...

je part je mors j'en sais rien
que vais passer a mon départ
j'en doute que moi, je serai bien
je sortirai en pleurant

Une vie ancien m' attende là
Comme je t'ai dit je ne veux pas
là commencent les adieux
aussi commencent les salut...

Et on part pis on revienne pas...

l'expérience elle t'a donné
tout ce que tu voulait
aussi des tristes moments
que vraiment t'ont fait pleurer

Aux personnes que t'ont marqué
T'as pas dit tout le nécessaire
T'as pas exprimé encore
L'amour que t'as dans ton cœur....

Et on part pis on revienne pas...

Pendant tout ce temps là
Il y a une personne si bonne pas mal
que m'a rentré au fond de mon cœur
J'sais pas si ça se doit dire.. encore

je voulait dire un ti-quetchose
je m'ai rendu compte que j't'aime fort
Je ne peux pas partir comme ça
le départ est dur...n'est pas?

N'est-ce pas?
Dis mois que c'est pas ça
dis moi que le départ
ça va pas faire mal

n'est-ce pas?
Ch'peux pas partir comme ça
Je devais dire que j't'aime fort
je devais dire que t'es dans mon cœur

n'est pas...

Entre deux taxis

2009-06-25T19:57:00.000-07:00

"Oh, qu'il est triste le sort des amoureux !"
Qu'on se dit lorsque tout est terminé
Car on commence toujours à se dire adieu
Dès notre premier baiser

C'est triste, et oui, quand après tout, je m'ai rendu compte de combien a entré dans mon cœur les gens d'ici, sais pas vraiment, comment je vais faire pour survivre, parce maintenant je ne m'imagine pas ma vie sans vous, c'est bizarre, Je suis plus triste maintenant que quand j'ai parti de l'Espagne.

Je ne suis pas capable faire comprendre mes sentiments, je suis triste, et penser en mon départ me plein encore plus de tristesse, l'unique que je suis capable de dire est que je ne veux pas partir et que ma tête ne peut pas comprendre une vie sans vous.

La race humain est conne, eh oui, je suis tanné de me rendre compte de les choses que vraiment m'importent au dernière moment, et c'est en ce moment, quand je commence a voir prés mon départ, que je voie que ces personnes que je croyais que ne me couterait pas de quitter, ces personnes que peut-être je n'ai pas valorisé pendant tout l'année, sont rendues très importantes pour moi, je m'ai rendu compte que j'aime ces personnes, j'ai me rendu compte que je vous aime, et de ce moment là jusqu'à que je partirai je ne me fatiguerai pas de vous dire que je vous aime, parce que après...

C'est bizarre, encore une fois, parce que j'ai l'impression de que ne vous verrai jamais, que c'est un adieux pour toujours. Je suis sure que je retournerai, mais je suis sure aussi que ne verrai a toutes les personnes, et ça me fait peur. Parce que vous êtes ma vie, pas la vie d'ici du Quebec, vous êtes ma vie, la complète, et au partir je murirai un peu.

Comme dans la chanson "entre deux taxis" c'est triste le sort des amoureux, c'est triste notre première baiser, parce que là on commence a dire adieux. J'ai tombé amoureux de vous et au tomber amoureux, je commence déjà a vous dire adieux, c'est triste, pour moi, beaucoup.

Mais je le sais, que cette parte là de ma vie ne murira pas au complet, dans mon cœur vous ne pouvez pas mourir, je vous le promets, je vous le promets, je ne vous demande pas que vous me promettez quelque chose comme ça, seulement suis contente moi-même de vous pouvoir confirmer que vous resterez toujours là pour moi.

C'est le première mot d'adieux que j'écrirai, après celui viendront beaucoup plus.

Aux personnes que t'ont marqué
T'as pas dit tout le nécessaire
T'as pas exprimé encore
L'amour que t'as dans ton cœur....

1° morceau de chanson: Entre deux taxis

2° morceau de chanson: morceau de mon chanson "le départ"

Relais pour la vie

2009-06-15T19:04:00.000-07:00

Aquest ultim divendres, Danielle i jo vam fer de voluntaris per a ajudar al acte que es feia al costat de casa, Releve pour la vie, que es fa una vegada per any per arreplegar dines per a la busqueda de la cuira contra el cancer, fan un xicotet recoregut en un camp de futbol, i la gent es passetga desde les 7 de la vesprada fins a les 7 de la nit, per dir que el cancer mai dorm, d'una manera o un altra s'arrepleguen dines, i es fa un homenatge a les persones que han mort o que han sobreviscut al cancer.

El moment on se te fiquen els pels de punta es quan comença la caminata, que nomes comensen la gent que ha tingut el cancer i la gent que els ha ajudat, hem va sorprendre vore que el novio d'una amiga meva havia tingut el cancer, els dos son jovenisims i encara que a les persones jovens el cancer avansa mes rapid, ell ha sobreviscut, es extrany perque veus en la cara de tota la gent que camina que han sofrit d'una manera o d'un altra.En al foto la gent de groc ha tinut o te cancer, i els de taronja son els que han viscut la malaltia en ells.

Despres m'he donat conter que per er un homenatge a les persones que havien mort del cancer, podies comprar un saquet en una vela, i escriure unes paraules, per aixo no he perdut l'ocacio d'enrecordarmen d'una persona que, encara que no l'he coneguda profundament, sé que ha estat molt important per a la nostra cultura i sobretot literatura, una persona que per a molts castellonencs deuria de ser un emblema, un exemple a seguir, algu que es mereix tot homenatge i mes.
Podreu vore qui es en la foto.

1 mes

2009-06-10T20:31:00.000-07:00

Avui, nomes queda un mes per a que agafe l'avio i deixe la terra quebequesa, un mes per fer paelles, festes, "barbacoes" i quedades en tot lo mon. 1 mes intens en el que pasaran moltes coses, i a seguir endavant, pero com quan m'en vaig anar, encara no tinc assimilat que m'en vaig.

El ball de graduacio, genial, pero increible, m'ho vaig pasar com no m'ho havia pasat en molt de temps ballant, i de quina manera, els que me coneixeu, sabreu que miquel per a ballar no es que siga molt bo, es la veritat, pero vaig acavar ballant com ningu m'habia vist fent-lo.
N'hi ha que dir que aquets ball es un ritual, mesos avans, la gent compra els seus vestits i trages per a anar perfectes, conjuntaets en colors i tot molt be, i els pares pagaisims, pareix que als pares els fa mes goig que als xiqüelos, s'arrive per la vesprada a la escola, cada un en el seu vehicle fa una cua llarguisima per a entrar, la seguritat va dirigint l'ordre, n'hi ha gent que va en limusina, mercedes, tractors, quan mes original millor, i baixen del cotxe a la alfombra roja acompanyats per els seus acompanyants ( es cuasi tradicio anar acompanyat per un amiga o un amic, si no es el teu novio/a) i arrivats alli, mig poble esta mirant, mija escola tambe, sincerament te sents important perque tota la gent te mira a tu, i fan fotos i tot, tens el teu moment " de gloria", despres ja eixes de tota la gent i vas a prendre "el koktel" i a ferte fotos en tots.

Mes tart quan tots han arrivat, mon anem a sopar, despres els premis bobos, com qui te els ulls mes bonics, o el cul mes bonic, qui es la persona que sempre porta la mateixa roba, qui es el que sempre va apegat al telefon, qui es el mes menut, el mes gran, chorraes que durant l'any vam votar,( no vos assusteu, esto es america!). I ja quan s'ha acavat es la valse,on s'ha ensayat per a que tots tinguen un minim concepte d'ixe ball. i tot el mon balla, es el mes esperat, despres ja es festa, a ballar musica que fiquen en les discotques i tot el rotllo, i ja mes tard quan la gent se canse sen va a festes particulars, i lendema tots fan una festa junts a on sigue(una discotqca un camp on fiquen DJs, o loq ue se puga fer).

Jo vaig anar amb la meva amiga Valerie i vam anar en un Camaro del 1981.Super america!

Foto 1: Camaro del 1981, el mateix en el que vaig anar, pero en el que vaig anar ere de color taronja, siii taronja!!

Foto 2: Valerie i jo "beaux comme un coeur!

Sense saber que dir...

2009-05-31T17:15:00.000-07:00

I aixina comense aquesta entrada, sense saber que dir, despres de tot, ja no se que dir, no se com actuar, ja no saps quan fas les coses per abe o per amal, es la por de no saber perque dius les coses, per aixo no saps que dir, o no vols deixar dir el que sents, perque no saps si fara be o fara mal.
Confució, confució perque no saps quin pas donar, no se vol fer mes mal i pero vols fer el que te pareix correcte, i lo pitjor esque ja no saps si el que fas es correcte. Sencillament no ho saps.N'hi ha que fer un pas, pero no saps com fer-lo, queden 6 setmanes i el temps s'acava, com diu Nuria, ara es el moment de dir les coses, per a be o per a mal, perque una vegada que estiga en Castello si no ho he arreglat i no m'he despedit de tots com toca, tindré una espineta clavada durant molt de temps. Per molt que hi pensi no veig res clar.

Jo segueixc vivent, amb la mateixa alegria que sempre, amb mes ganes que mai de aprofitar fins l'ultim moment aci, perque ara ho disfrute, la personalitat de l'any la va guanyar un amic meu, i m'en alegre, ell es una gran persona, i es especial la seva forma de ser, i la gala que dir, genial divertidisima, i en uns actors bonisims, que tinc la sort de tindre'ls com amics.
Fin de setmana de paella en els amics, a força de ferla m'eixira be, i a força de voluntat la fare provar a tot el Quebec. Els meus amics no coneixen la paella, i encara que pareixca normal, no ho es, perque la gent major si que la coneix.
La setmana que be el ball de fi d'any, tipic america tot el mon deu buscar parella per anar i tots van super ben vestits, segons diuen tambe hi ha rei i reina del ball, n'hi ha fins a un tapis roig, no se si tapis se diu aixina, pero ja no se com se diu en valencia, una alfombra roja.
Els fins de setmana que em queden ja seran tots replenets de sortides amb amics, amb la familia, paeeles que encara no he fet i convalidacio del curs si tot va be. No queda res i ara estic disfrutant com un xiquet quan te un regal nou, la sensació es aixi, pero lo pitjor es que aquest regal s'acava pronte.

Un dia despertes...

2009-05-25T18:05:00.000-07:00

Un dia despertes, et dones conter de tot, i te quedes parat, sense saber com reaccionar, hipocrita com eres, t'alces saludant encara mig adormit i en el somni on estaves inmers, i veus tot el que has causat mentres dormies, pareix que hages destruit un mon, veus la realitat clara, davant de tu, diente a la cara que no has estat correcte, que has estat incoherent i que has fet mes mal que be.

No t'entra al cap, no ho acaves de creure...no, ho creus, ho saps i ho veus clar, pero no saps com ha sigut possible arrivar a aixó, no t'ho creus de tu mateixa, no hagueres pogut creure que TU mai hagueres fet tant de mal, que despres de dir tantes coses, no veies ises coses en tu.

T'alces, pero no saps com afrontar el nou dia, la veritat, reflexionar? sempre has cregut que ho feies i mai ho has fet quan tocava. Ho acceptes, ho sents, i ho sents de veres, li pots donar moltes explicacions, moltisims, no eres tan roin com al principi pintave, pero ara saps que tens que canviar, i no li dones explicacions, perque te llevaries culpa, i no ho fas, saps que part de la culpa es teva i l'acceptes.

No has sabut valorar, ni trasmitir lo que de veritat pensaves, no has sabut controlar la situació, i sobretot donarte conter de l'important.

Poc a poc, veus que les coses canviaran, que se ficaran al seu lloc, encara que no saps com respondre a aquesta veritat, saps que aquets moment es el moment per dir-ho, per ficar-ho tot al lloc que li pertoca, encara que faça mal, ho faras.

Pd: Segurament no entendreu la entrada, la majoria, es normal, son detalls molt petits, son circunsancies. No tragueu conclusions clares perque lo mes segur es que no siguen paregudes a la realitat.

Popularitat

2009-05-15T19:47:00.000-07:00

El dijous pasat, es va produir en el meu institut, la Gala d'argent(gala de plata), un premi de segon nivell que es dedica a donar a els segons millors alumnes de cada materia de cada curs, n'hi ha premis per als segons millors en musica, en activitats extraescolars i esforç escolar premis honorifics i academics, i també es donen les invitacions per a la Gala d'or, on es donen els primers premis, per aixo deie que el gala argent ere de segon nivell no per una altra cosa, ahi va lo milloret de cada nivell, i les entrades son escases, donen una invitacio per cada nominat a cada premi, i dos invitacions per a acompanyants, normalment pares, un total de 20 alimnes entre xics i xiques de cada nivell, en veritat es algo que se li pot donar importancia, de 180 alumnes de cada nivell elegeixen nomes 20, i d'eixos nomes seran uns pocs premiats.
Jo, sorprenenment vaig estar elegit com a invitat a la gala d'or i nominat a algun premi d'alguna mateira, no m'ho esperava, vaig anar al escenari com si fora els oscars, baixe les escales i un foco que ilumine, america total,damunt la dona que deia els noms va dir especialment: m'alegre molt de que aquest alumne vage invitat, directament dese catalunya Miquel porcar, com deie america total, com si d'una pelicula se tratare,pero dixem aquest tema que no faig aquest escrit per parlar de mi ja que no hi ha ningun valor en tot aixo
El tema es, que quan arrive d'alt i me donen les invitacions despres volen remarcar a qui han elegit per a la personalitat de l'any, que? que es aixo?, jo no tenia ni idea de lo que era, vaig eixir elegit com la majoria de xics(perque es dividia per sexes) que estaven invitats, pero no vaig acavar d'entendre en que consistia exactament.
Al final, els meus amics em van explicar que era un concurs per a vore qui era el mes popular o mes social segons el profesorat o no se qui de la direccio de l'escola. No em pareix be, i en fet no m'agrada ser participe d'algo aixina, com jutjar qui te una millor personalitat, o qui es mes popular, es totalment injust, ja que no n'hi han notes ni res per a poder evaluar aixo, ni vots! i es injust perque cada u te una personalitat, i ninguna es millor ni pitjor, premiar a algu es dirli que es millor que els demes, i fer aixo en materies escolars me pareix acceptable( encara que no comparteixc l'idea de agrandirlo tant com ells ho fan, es realment un espectacle) pero en personalitat, es insultant.
Jo, no els dire que no vullc participar, crec que es una falta de respecte per lo que fan, i ademes els podrie sentir mal i no vullc trencar un any tan bonic com aquest per aixo.
Es pot vore de moltes maneres, di la millor manera es per a fer un premi gracios de que a sigut el mes personatge del any, i han elegit al catala perque ere un personaje i un "mamonetis", pero si es fa desde el punt de vista popular nomes se pot vore qui es el que te mes amics i mes importants, no ho soc jo i damunt sincermanet no crec que tinga una personalitat tan baona, i crec que no es correcte premiar aixo, ja que cada persona es especial, cada u te una personalitat distinta, ni millor ni pitjor.
Felicitar la dirreccio, perque el montaje es brutal, els espectacles i l'essenari es magnific.

La vita è bella

2009-05-11T19:01:00.000-07:00

Somriu sense tinre una rao...
Estima com si tu fores un xiquet...

La pelicula "La vita è bella" sempre ha sigut la meva preferida per l'amor a la vida que vol trasmitir.
Per aixo fa falta aprofitar la vida, i trasmitir alegria als demes, lluitar per un nou mon, ara es dificil somriure en tot el que hi ha en el mon, per aixo cal millorarlo, sino voleu millorarlo per els demes, feulo per vosaltres mateixa, per poder somriure!

Smile, without a reason why
Love, as if you were a child,
Smile, no matter what they tell you
Don't listen to a word they say
Cause life is beautiful that way.

Tears, a tidal wave of tears
Light, that slowly disappears
Wait, before you close the curtain
There is still another game to play
And life is beautiful that way

Here with his eyes forevermore
I will always be as close as you
remember from before
Now that you're out there on your own
Remember what is real and
what we dream is love alone

Keep the laughter in you eyes
Soon your long awaited prize
We'll forget about our sorrows
And think about a brighter day
Cause life is beautiful that way.

We'll forget about our sorrows
And think about a brighter day,
Cause life is beautiful that way
There's still another game to play
And life is beautiful that way.

Odi

2009-05-07T20:00:00.000-07:00

Esta setmana ha sigut dura, examens de frances i concentracio al maxim en les classes, i pitjor encara quan dos amigues han trencat la relacio definitivament, culpa de les dos, una per parlar mal de l'altra, i l'altra per quan se va enterar anar a escupirli, lleig, i direu, no son amics aixo, ok jo tambe ho pense, els amics mai fan aixo, diem coneguts, no han sabut portar la situacio ninguna de les dos, la primera, per parlar, perque dius coses dolentes? i encara que n'hi hage alguna rao, callat i traga, el odi, nomes porta a mes odi, i l'altra per anar i dirli de tot i escupirli i pegarli, lleig, repeteixo.
Paremnos, disem de discutir, i mirem als demes, mirem les coses bones i avans de fer algo respirem i pensem si es correcte, disem apart les coses que ens hagen fet, jo soc igual, en els mateios defectes, i tambe tinc que parar i respirar a fons...
De vegades pensem de canviar el mon, esta molt be, me pareix perfecte, i ho apollare sempre, pero estos revolucionaris(molt bona gent) tindran com tots odi, odi al estat odi a un partit politic, o a gent en concret, i nomes els fa que cremarlos per dins, els nombre a ells perque es la gent que me senc mes identificat i com he dit avans, soc el primer en dirme aquestes coses.
Odi al PP, al PSOE, odi als feixistes, al rei, prou! la vida es massa curta per amargarse, viu i deixa viure, i deixa viure a tothom, encara que "tothom" no et deixa viure.

Trist es quan veus un grup d'amics trencat per dos persones, i mes quan la majoria no ha estat involucrat...

Si jo odie(per fixar un exemple), afecte als que estan al meu voltant, encara que no ho digue, els afecte, isa amargor no trasmiteix res de bo als del voltant, "no odiar" es "presque" imposible pero es el cami a que tu mateixa, i els demes, siguen mes feliços.

Pd: no se si m'estic repetinc amb aquest text, pero es el meu blog!!

Notre Dame du Bon Conseil

2009-05-04T20:08:00.000-07:00

 Jo he viatjat per el meu pais, i encara busque qui soc jo...

I nosaltres mateixa no ens coneixem, no sabem els nostres defectes, ni les nostres reaccions, i ens busquem, pero no encontrem la resposta, i busquem, pero la vida pareix que no te donara les solucions, pareix que estiguis destinat a no saber-ho, i busquem, i el teu cap esta confos i no saps on anar, i busques...i busques perque has naixcut per aixo, per a buscar respostes, i segueixes perque no pots caure ara, la vida canvia en cada estacio... i encotres?

http://www.youtube.com/watch?v=-iIj58lChHM

Dans mon coeur, y a un violon
De Métabetchouan à Saint-Dilon
Dans ma tête, y a plus de chanson
De l'Îe d'Orléans à Saint-Edmond
Dans ma gorge, y a comme un motton
De cap Tourmente à l'Assomption
Ma vie fitte avec les saisons
Du cap Espoir à Déception

J'ai fait le tour de mon pays
Je cherche encore la trace de qui je suis
Ma mie, la fête est fatiguée
Je sais plus où aller... ni sur quel pied danser


Une page blanche sur le lit du motel
de Havre-aux-Maisons à Mirabel
Mon crayon a du plomb dans l'aile
De Montréal à La Rochelle
La télé ne m'inspire rien de bon
de Sainte-Véronique à Laurier-Station
Un avant-goût du grand plongeon
De nulle part au quartier Rosemont

J'ai fait le tour de mon pays
Je cherche encore la trace de qui je suis
Ma mie, ma tête est mélangée
Je sais plus où aller... à quel saint me vouer

Je prends mon char, j’ai pas sommeil
Rouler jusqu'à la fin du chagrin
Y a une pancarte su'l'bord du chemin...

...Notre-Dame-du-Bon-Conseil...
...Notre-Dame-du-Bon-Conseil...

J'vas m'arrêter icitte, j'cré ben
Avant de finir dans le ravin                            
J'espère qu'y a quelqu'un qui veille

À Notre-Dame-du-Bon-Conseil...

Toronto

2009-05-01T20:30:00.001-07:00

Simplement, genial, en comparacio al viatge a Boston, li pega mil voltes, no vam parar de fer activitats, no com en Boston que teniem temps lliure per anar de compres, me va encantar, i al gent genial, gent de tot el mon, Brasil, Thailandia, Turquia, Honduras, paraguay,frança, austria, suissa, Colombia, Mexic,Chile,Nova Zelanda, Portugal, Japo, Republica dominicana,Alemania,Italia, Catalunya, i segur que men olbide algun mes encara, 100 jovens reunits i entenentmos com mai.

El millor, que no hi havien diferencies entre nosaltres, ens sentiem tan integrats, que nomes podiem entendremos, i la diferencia mes gran esta en el turc, en ell vaig parlar llarga estona de politica, de la seva religio musulmana, de la meva, de les societats, i en coses no estavem d'acord, pero no eren discursions, ere un simpatic intercanvi d'idees.

Crec, que si en aquets mon, intentarem comprendre un poc al nostre company, tot seria millor, intentan sempre mirar lo bo, no pensar lo roin, intentar pensar que lo que fa segur que es per a be, als grans politics no se lis pot dir aixo ja que els grans interesos son els economics, pero si en la nostra societat, tots sent una miqueta mes aixi, seriem mes feliços, amb menys problemes, amb menys estres.

Fa temps vaig dir que havie canviat, i no estave content en lguns aspectes, si vaig dir aixo, va ser perque avans mirave(o jo creie que mirave) el costat bo del mon, que provava de que lo que jo pensara de les persones fora el millor, encara que en molts casos no m'entrava al cap crec que era en la majoria.
I fa poc mirave el costat mes roin, mes lleig, per aixo estabe trist, perque nomes veia el costat roin de les persones.
Un mon nou tambe es el mon que tenim cada un, jo m'el intente fer cada dia, i cada dia el meu mon es transforma.
Je cherche encore la trace de qui je suis...
i Sentin Mes aïeux, el cap s'em relaxa, i el meu mon es millor cada dia...

L'alchimiste

2009-04-22T19:46:00.001-07:00

Avui, Alain i jo hem anat a vore el ultim partit dels Canadiens de Montreal al bar de l'alchimiste, ens hem pres4 birres i una de natxos i hem vist com els de Montreal perdien i deien adeu a la copa, i parlant parlant hem arrivat, que aço s'acava, que queden menos de 3 mesos i que s'acav, si repetitiu, pero es aixi, moltes coses per a dir, i poc de tenps per a fer-ho, i li viscut ja ha passat i no es repetira, els moments de hockey en l'exterior a -30 graus son els millors de la meva vida en quant a disfrutar del hockey, els primers moments en l'escola, sufrint com un mamó i com si fora el mes dificil del mon quan ara em pareix estupid, els amics amb els quals no m'entenia...
Queden poc mes de 2 mesos i ara tinc que dir tot el que he de dir, no ahorrarme res, dir a la gent que m'estime, que me l'estime i trasmitir tot el que no he trasmitit.
L'alchimist, es un bar on desde el principi hem anat, i on la relacio entre Alain i jo ha estat mes fluida, mes natural, mes ne el nostre ambit, pero avui he sentit que ell parlava com si tinguera la mateixa ansia per isos 2 mesos i mig, isa ansia per dirme que jo m'he fet un lloc en la seva familia, i si, Alain ha sigut de les persones que mes li he notat les coses, natural com es ell, els dos sabem, que tot aço quedara per a sempre en nosaltres.

Consumisme

2009-04-20T18:38:00.000-07:00

Ja vaig parlar en l'entrada pasada, pero ho tenia que dir perque tot hi sent una cultura diferent, em sorpren i em pareix estupid que siga aixi.
Vam anar a Boston, viatge de 8 hores, llarg pesat i damunt en la aduana dels estats units em van fer baixar i em van fitxar, c0m en les pelicules, tots en silenci, amb un respecte que ningu somreia i aixo, pero aixo no es el tema, es una anectoda que em pareix graciosa.
La questio esquelo que vam vore de Boston van ser tendes i tendes, de turisme( iquan dic turisme vullc dir coneixer un poc la historia i els monuments importants) poca cosa, nomes un passeix en un bus que damunt parlaven en angles, i si, pillavem prou pero no tot el que calia per tindre algo clar de boston, i lo que vos deia mes de 6 hores en tota l'estancia en Boston per a comprar, 6 hores! que dius ok un record de una camiseta en el nom de Boston vale me pareix correcte, pero esque 6 hores en tendes de roba normals, com si de zara se tratare, la gent anava i mirava i comprava per comprar, el mes gracios es que els meus companys sortien del bus tot contents dien: "Wow je vais depanser" depanser es traduiria a gastar, pero no se pero jo no comprenc ue la gent estiga contenta pêr gastar dines, si te vols comprar roba te la compres en el teu poble que te eixira mes barata , i si me dius que no nhi han tendes bones, pues ten vas a montreal que estas a 50 minuts, pues no, un viatge per a comprar roba.
Jo vaig anar en 0 dolars americans, i he tornat en 40 mas o menos, no he utilitzat la targeta, nomes he utilizat els dines que ens van donar per a dinar i sopar, i encara m'han sobrat no vullc dir que no siga onsumista, perque ho soc, i me compre coses que no necesite, pero el que vullc fer entendre esque una cosa es ser consumista i laltra es anteposar aixo a aprofitar un viatge a una ciutat important.
Res ho tenia que dir perque em mataba, bona nit i fins dema.

Turisme... Shoping? i Bon dia!!

2009-04-16T18:51:00.001-07:00

Dema a les 5 del mati, agafem el bus i ens anem cap Boston, men vaig en la orquestar, per a fer un concurs, estarem alli 3 dies i vorem i visitarem la ciutat, pero, nhi ha una cosa que me sona extranya, esque mos reserven un temps del divendres per a anar a comprar i comdiuen asi "magaziner", i em xoca perque uan vas a vore coses no vas a compraqr, no, vas a vore coses, i el sistema que tenen asi del turisme es algo aixi.
Que podem anar a vore per asi? preguntavem a l'oficina de turisme de qualsevol poble, i mos dien cuasi sempre els carrers on n'hi haven tendetes i naturalment, mes gent, pero ami no magrada comprar!!!!

La societat s'ha fet consumista fins tindre que consumir en els llocs on vas de viatge? Si la societat es consumista, i jo ho soc, i me pareix mal, pero una cosa es crearse les seves propies necesitats com teles, mp3, roba cara, i l'altra es consumir per consumir en altres llocs, aixo no li veig ni cap ni peus, clar una camiseta me pareix correcte, un poquet de menjar tipic tambe, pero reservar un par d'hores per a comprar exclusivament.

Anecdota simple que me pareixia absurda.

I avui Danielle i jo hem anat a comprar sabates per al concert i per al ball de fi de curs, que asi es lo mes important del any, i ella m'ha dit que fa un gran dia, i ho diu aixina, d'una manera, que se li ilumina lacara i un somriure l'ompli el rostre, jo lii pregunte per que ho diu aixi, en isa alegria, i em diu que dir que fa bon dia, li dona alegria, si, ho trovarieu normal, pero esque prtem una setmana en bon temps i tots els dies dient el mateix, Danielle, americana com ella es, es la persona mes sencilla i tranquila que conec, i lo que conec, ella mai s'ha ficat nerviosa, i mai m'ha trasmitit tristesa, crec que si aprenguerem un poquet d'ella fariem als altres mes felisos, la sencilletat que te, el saber valorar les coses, lo poc que necesita per a estar contenta, aixo es inpagable, i jo l'admire, l'admire perque en l'edat que te, es mes jove que molta gent "jove" que jo conec.

Hola?

2009-04-09T08:27:00.000-07:00

Ara en una horeta, arriven els meus pares, i me senc "raro", la primavera comensa, que encara freda, i les sensacions son moltes, trove activitats noves que fer, que mai haguera fet, i ningu diria que miquel ho podria fer, i pareix que tot torne a comensar, despres d'hibernar, ixc de ma casa i puc caminar sense que "em fage mal el fred", la neu es derreteix cada dia mes, i la temperatura s'en be de mes en mes agradable.

En pascua els meus pares, viatjarem per on puguem, la setmana que be, men vaig a Boston, i la seguent a Toronto, per no dir les festes en els de hockey, els ateixos que m'han fet un album en una foto de cada un i m'han pagat la camiseta del equip i moltisimes coses mes, que me porten de festa i de tot.

I esque arriva el moment clau de l'experiencia, en el moment que pot ser disfrute molt mes que tot lo altre junt, escomense el bon temps i per fi veiem el sol despres de la escola, i venen els meus pares, i es no es que no els vullga pero no me fan somriure ara, esque ja porte el somriure a la cara desde fa molt de temps. I nomes fara que la alegria esclate!

De qui es el Quebec?

2009-04-01T19:46:00.000-07:00

Jo sempre he sigut molt nacionalista, sobretot perque creie i sentie que la meva terra tenie unes arrels molt a dintre, des de fa molts anys i que historicament ens pertany(parle en primera persona pero vullc dir als habitants, a la gent que viu i s'estima la terra) El pais valencia i Catalunya han sigut sempre les meves banderes, la meva ideologia s'ha basat molt en aixó, i mai he cregut que aquesta gent que va reconquerir aquesta terra l'ha llebat a un altre poble, molt mes antic, mes sencill i mes debil, mai ho vaia pensat.
Fiquem el cas que avui en dia existiren pobles i petites regions de poblacio ibera, grega o algun poble antiquisim en les nostres terres, fiquem el cas que estan aillats, que el pais( ahi me refirie a catalunya i el pais valencia) els pagare la vida pero no fer res, nomes aillarse, relacionarse entre ells, i anant desapareixent com una vela que s'apaga poc a poc, sense intentar potenciar la seva gran cultura, pagantlos per viure per no fer res. Que isos pobles tingueren el major porcentage de suicidi de xiquets, i que el estat no els intentara introduir en la civilisacio. Fiquem el cas.
Jo no se, pero tindria la espineta de que el meu poble no ha fet be, majoritari com serie, ha apagat una cultura com si de animals foren, aillantlos com si foren en un zoo, no deixarie de voldre i creure en el meu pais, pero no estarie tan segur de que vol trasmetre aquest pais.
Ara mirem a espanya, i quan algu diu " Viva espanya", se li pot adjuntar coses com feixista, que si ho digueren al meu pais no magradaria, si se diu " visca catalunya i el pais valencia!" se li pot adjuntar que es una persona que esta en contra del feixisme i d'esquerres, per ami es bo, pero si me digueren que aillem a una cultura, i aixina siguerem feixistes, no magradaria l'imatge que representa el meu pais.

Quebec, 71 415 que venen de les antigues cultures, i que estan clasificades com a una cultura diferent a la quebequesa o canadenca, tenen drets diferents, i tenen dret a estar aillats sense que ningu pug anar al seu poble, se pot dir que l'estat els paga per a tota l'eternitat que els hagen envaït, pero la realitat es que no han fet res per a que aquestes persones milloren quan ells van arrivar a el nou continent, ara pareix que la fort porcentage de natalitat fa que cresque la poblacio, jo els anime, que lluiten per a que la seva cultura estigue present, perque ara no ho esta, no es fa res en favor dels "indis", i com he dit avans, ells tenien la pitjor tasa de suidcidi de xiquets del mon(crec), els xiquets veuen als seus pares portant una vida de "gos", tirats sense trevallar i relacionanse sempre en la mateixa gent, i no volen isa vida, pero no coneixen un altra.
Trist es que fa unes decades, el governement quebeques i pot ser canadenc(no ho se) va anar a isos pobles aillats i s'en va portar tots els xiquets per a que aprengueren frances en les escoles de les grans ciutats, separantlos de les seves families, aixo es adaptacio? no aixo es fer avansr la desaparicio d'aquest poble, perque els xiquets no tornaran, ja tenen una vida nova, i el poble estara mes dividit que mai.
No dic que els "indis" siguen les millors persones, tampoc han fet res(no he vist manifestacions ni res per la televicio) per reivindicarse, pero tenen drets, i la seva cultura te el dret de seguir viva.

A el que vullc arrivar, es que quan vaig arrivar asi, no em va costar gaire defensar el Quebec, trovae tantes similituts entre el meu pais, que parixien tirar en la mateixa dirreccio, no dire que ara no ho soc, pero despres d'aixo, u va mes en compte en peus de plom, es una critica al quebec aço, per donarme conter que el puc defendre, pero he de tindre clar com es.
No li tire la culpa tampoc al Quebec, perque els responsables son els politics, d'aquesta mala situacio. Pero cualsevol pot criticar al quebec sabent que li pot atacar per ise costat i que ningu li pot dir res perque es la realitat, i veient la societat es aixina, els joves veuen als indis com gent que s'aprofita dels impostos que ells paguen, que en part es veritat, pero la culpa es del governament.

Com es el meu pais?No es un sant, haura fet coses roines, i es preferible dir que el tenim al cor sabent les roines que desconeixentles.

Reflexionemi siusplau, reflexionemi.

Qui deia que estava negatiu?

2009-03-28T09:33:00.000-07:00

Cuasi una semaneta i mitja i ells venen! la familia junta una altra vegada!
si esque ja ho diuen, la familia unida jamas sera vencida!
I despres d'aquest temps, te dones conter de lo important que sont per a tu ises persones que han estat ahi sempre.
Les mamonaes tornaran a estar juntes.
I l'alegria que me done saber que vindran no done cabuda a la tristesa, qui deia que estava negatiu? no ho he estat, i aço fa que ho reafirmi.

Esperant un resposta...

2009-03-17T20:20:00.000-07:00

Aci vos deixe la lletra de la canço( si se pot dir canço a la cosa esta) que he fet.

Tambe dirvos que ni estic trist ni pesimista, ni res, per lo de les altres entrades, estic molt content i feliç, soc un poc autocritic pero ja esta, no tinc tristesa ara.

Esperant una resposta

que't diga el que cami que tens que seguir

una canço que t'ha perdut

pero que damunt t'agradava

i no saps com encontrarte,

ni tan sols per on buscarte

viu la vida tal com es i com va

planta-li cara a la societat

donali la esquena a la soletat

que'aquesta nomes et vol fer mal

Els seus ulls brillaven d'ilució

quan cantava una canço

les seves paraules et van fer mal

pero mai et tornaran a derrumbar

quan un amic et deixa soles

quan el que creies no es veritat

quan un somni se te trenca

i el que pensaves ara s'ha acavat

despertat, tens tot una vida per davant

i llevat, tot el malestar de teu costat

i aguanta totes les patades que rebras

i enterat que la vida no es un cami-asfaltat

Esperant una resposta

l'ultima llagrima ha caigut

despres de totes aquelles mentides

t'has fet mes gran thas fet mes madur

Esperant una resposta

el teu cor s'ha enfosquit

perque la persona que l'iluminava

t'ha dit que mai mes estara ahi

viu la vida tal com es i com va

planta-li cara a la societat

donali la esquena a la soletat

que'aquesta nomes et vol fer mal

Esperant una resposta

el teu cor ha encontrat

una nova rao de viure

per no plorar i tirar endavant

que la felicitat es teva

que ningu te la pot llevar

que te la crees tu mateixa i

que totes les coses poden canviar

que la felicitat es teva

que ningu te la pot llevar

que te la crees tu mateixa i

que totes les coses poden canviar

Que totes les coses les pots canviar

que tu tot ho pots canviar

que la felicitat es teva

i tu totes les coses poden canviar

canvis...defectes? no, forma de ser

2009-03-13T14:27:00.000-07:00

Aquesta entrada es com una continuació de l'anterior, i com a conseqüencia, respondre a part de les preguntes i comentaris que m'han donat.
Esta clar, jo fare cuasi sempre el que cregue correcte(cuasi sempre perque no som sants), encara que el que vullga en realitat es tot lo contrari, sempre intentare fer el correcte, el unic problema, la unica guerra que tinc, es en el meu interior, a ningu li afecte.
No crec que siguen defectes lo que parle, no ho veig aixi, ho veig com la naturalesa humana,-pero els defectes entren dins de la naturalesa humana?!!!!!!- ho veig aixi, pero en parts, jo tinc defectes com tots, pero no tinc els mateixos defectes que tu. Quan parle de naturalesa humana es els sentiments, Anakin(ja que fem comparacions frikis) tenie el odi, la ira, la por, i estic segur que tot el mon te aixo, encara que siga en una minima quantitat, son els sentiments que me canvien, els que me perturven, no tinc la "pau interior que tenie avans" i ara pareix que els sentiments aquestos(com el odi, la ira o la por de anakin) creixen en el meu interior, i sincerament, crec que he canviat, no me senc "la persona tan merabellosa" que em sentia avans(tampoc me supervalorae), com deia en la anterior entrada tinc isos sentiments roins, i que no els exprese no em fa ser una millor persona interior. Pot ser canviara, el que buscare sera la "pau interior" que me done calma.
N'hi ha qui diu que es la prespectiva, que es la meva forma de veureu, si, tot es relatiu, jo veig un got pero no es un got, crearte tu mateixa la realitat, sempre es fa, cada u te la seva realitat, i la seva realitat mai para de canviar, qu stiga exagerantlo, no ho se, pero mira el problema es que no es la vista que veig mal, no es que estiga sentin ma tampoc, crec que lo que sen el meu cor ho senc molt clar, i si es la meva realitat la vullc canviar.

Per finalitzar, dir-vos que ni estic deprimit, ni m'enfonse, ni estic trist, estic content, el que pasa es que aquests sentiments xoquen un poc en mi, i me "perturven", si m'he donat conter del que faig/sento i ho vullc canviar, i també se que vindra quan vindra, ni me presione ni m'enfonsare, pero si que crec que soc una mica "lerdo-capullo" com diuen alguns. L'unic que tratava de fer es expresar el que sento, per comentarho, i per parlar d'un tema interesant.

El lado oscuro domina... pero al final lanzare el anillo unico a los fuegos del monte del destino...

Perdoneu per aquesta entrada tan rara, no se si haure contestat a tot, si no ho he fet, fiqueu un comentari i el contestare particularment.

Crec que no soc el jedi que deuria ser...

2009-03-08T18:16:00.000-07:00

Quan Anakin Skywalker va dir en la tercera pelicula aquesta frase, ell ja savia que estava anant contra la seva educació, contra els seus valors, que estava canviant, per a pitjor, que el mal se li apoderava, i que els sentiments que tenia no eren normals per a ell, iq ue no eren correctes per a ser un Jedi, després de aixo, va vindre la devacle, va ocorrir una catastrofe, va pasar de ser una esperança, una gran persona en molts bons valors, a ser tot lo contrari, el que estava del costat del mal, i tot va ocorrer en el seu interior, aixo li va fer canviar i en molt de temps no va saber rectificar.

Estic canviant, es segur, aquesta experiencia canvia, transforma la vida, i aixo es inevitable, i jo estic canviant, moltes coses per a be, pero n'hi han altres que, ho canvie per a mal, es molt posible, o me done conter de que aquest mal ja existia en mi.
L'altre dia parlave del enemic interior, ara ell esta al meu costat, i cada vegada mes sovint, esta darrere de la orelleta, i me fa tenir sentiments que feia temps que no tenia, o comportaments que no m'agraden.
No m'agrada com soc, i ho dic perque no m'agrade el que senc, el que pense, no em sentisc agust, tinc autoestima si, eixe no es el problema, el problema son isos sentiments que no van en mi, els intente amagar, n'hi han alguns que han estat tot la vida, pero sempre els he amagat, i mai els he tret a fora, ninguna persona els haura notat, per lo menos ho he intentat molt, pero ara estan ahi, davant meu, i mes dels que jo pensave, i em truquen mes sovint del que estic acostumant, ise es el canvi, vaig a menos en ise sentit, isos mals sentiments.
Estic canviant, i segons les circunsancies en les que visc isos sentiment : 1, han aflorit, 2 han aparegut, ja que mai els avia sentit d'aquesta forma.

I me senc com Dark Vaider,en l'ultima pelicula, quan es dona conter de tot, quan sent que el seu cor esta podrit, quan no es la persona que li agradaria, i me senc aixi, senc que el meu cor sent sentiments roins, no arriva a podrit, i no m'agrade tot el que senc, mai ho he tret, ni mai ho traure, sempre intentare que isos sentiments no fagen mal a ningu, pero estan ahi, i el fet de que els amague i m'esforce en no "fer mal a ningu", no me fa ser millor persona.

Si es trist, molt trist, no em reconec, pero... crec que tinc la solució...

Pero de moment...nomes em veig fosc,fosc...

sacavó lo que se daba

2009-03-06T21:25:00.000-08:00

Avui, caloreta, humitat al 100% y un poquet de pluja, i amb aquests 3 graus amb humitat, s'acava el gel, s'acava el riu i s'acaven les vesprades amb stick patins i puck anant al riu i pasant-me hores practicant i practicant, i la pena es que s'acave tan pronte, ja que ja no em quede hockei, ni hockei gel en els pabellons ni a les pistes exteriors ni res, i aixo es lo que no magrada, que ara no tinc on pasar el meu mono de hockeinomano, en el ultim partit, vam pedre, i com vam pedre, en lluita final, en punyaes per el mig i en expulció del partit, aixina ja m'en vaig completet a castello, i s'acava aquest cicle, que m'ha donat tant itant, un cicle que no es repetira en la vida, i que m'esforse en anyaralo per conseguir algun dia mes de patinatge a "la rivière". En la vida, s'ens dona moltes coses, de vivencies, d'experiencies, totes aquestes s'acaven, be o mal, cicles de la vida, que et faran sentir millor o pitjor, com que "la vida da muchas vueltas", n'hi hauran que et faran mal, queno voldras acceptarlos i que et negaras a creure que s'han acavat, aquestes coses que se te donen, i que s'acaven, només se poden rebre i deixarles anar el millor posible, asumirles, alsarte quan caigues i no pugues mes, i saber que un dia o un altre s'habia d'acavar.

No vos resigneu a deixar aquestos cicles, per aixo mes que mai, PP el vostre cicle ja s'ha acavat, retireuvos que ja es hora i no teniu que aportar res mes!

Cosmétique de l'ennemi

2009-02-25T18:59:00.000-08:00

Avui, he acavat un llibre molt interesant, la cosmetica del enemic, crec que es la traduccio(el frances no me deixa ja pensar be), no mireu el resumen del llibre si esteu interesats, que de veritat vos el recomano.
En resumen tracta d'una persona en un aereoport que li ve a molestar un altra, aquesta li diu que ha matat a la seva dona, i despres que ells son la mateixa persona, que ell era el seu enemic interior, una persona creada per ell que ere tot el seu contrari,i que al cap i ala fi ell(el protagonista)havia matat a la seva dona,el "enemic interior" li proposava a laltre que el matés, al final laltre el mata donant xocantli el cap contra la paret, i al cap i a la fi, com son la mateixa persona, el protagonista acava suisidanse donanse ell mateixa cops de cap a la paret.
Aixo en resumen, pareix un llibre raro, pero de veritat que es genial, sobretot si no coneixes la historia.

I acava matanse, el enemic interior acava guanyant, i ell que significa la culpvilitat de haber matat a la seva dona, acava matan al seu propi cos, com si aquella culpavilitat siguera el mode de suicidi,com si la part mes interna de u mateix, acavara dominant al ser, i per odi, rencor, por, culpavilitat, el "ser" s'acavara matant, o en les paraules del llibre, odiant a aquella part interir, a ell mateixa, a tot el que ha fet, i que els seus actes ja fets i ja sense solucio, acavarent trencantli la vida, acavaren sense poder superarse, i fent creixer una desesperacio en la seva ment ue mai havia tingut cabuda.
Hi ha moltes refleccions que se poden fer sobre el llibre, jo en traure una, que no es la mes facil de traure pero es una.
En la vida, ens enfrontarem a problemes, fallarem, farem coses que despres ens arrepentirem, que no imaginavem que podiem arrivar a fer, coses que per molt de temps estaran en el cap, amb remordiments, pero hi ha que sabersuperarlo, els errors mirarlos les vegades que fagen faltan, pero nomes mirarlos per rectificarlos i per millorar, al enemic interior, parlari una vegada, i no escoltarlo mes, seguir endavant en una lluita que dura tota la vida, i amb la força acavant vencent a aquests remordiments, no deixar portarse per aquestos i no enforsarse.
Tots fallem, pero la gracia esta en que cada vegada fallem menys i que en aprenguem d'aquests.

Pero per al llibre n'hi han moltes conclusions, jo m'invente una i vosaltres llegireu aquestes linies mal fetes, que miquel intenta pero no ho fa be perque escriu sense pensar i amb faltes...
"aixo ho diu el enemic interior de miquel"

Un abraç a la felicitat!

2009-02-19T20:28:00.001-08:00

Ojala li poguerem donar un beset al sol i a la felicitat per a que vinguera cada dia a voren-mos...

Mentres no poguem, seguirem caminant cap a la mateixa direcció, i per el mateix cami, l'alegria que mos ompli tots els dies.

Polytechnique

2009-02-17T19:15:00.001-08:00

El 6 de decembre de 1989, un "boig" va entrar a l'universitat de Montreal, amb un rifle, i moltisima munició va aconseguir matar 14 dones, i despres a ell mateix, la rao, ell defenie que les dones tenien mes privilegis que els homes en certs aspectes de la vida i que el estat les favorae, ell no havie encontrat trevall, ni havie pogut entrar a la universitat de Montreal, segons ell perque les dones li havien llevat la plaça.

Avui he anat a veure la pelicula, una pelicula molt bona, que se nota que no es tan americana i es mes quebequesa, no es limitave a narrar els sentiments de les persones afectaes i descriure al boig com un boig que mata, si no feia entendre la visio d'aquest, i veure que aixo passa en una epoca on la gent ens nomenem "civilisada" no es digne d'aquesta paraula.

Segons conta la historia, la real i la de la pelicula, ell entra primer a una classe, i diu:"les gars à dorit et les filles a gouche", els xics a dreta i les xiques a esquerra, despres els mana als xics que ixquen, i una per una tira a totes les dones, despres tranquilament sen va a la cafeteria, a la sala d'estudiants, per tot l'edifici, clar la gent no s'ho creu, i molta es queda alli, fins que sentisesn els trets, 14 dones, no son nomes 14 dones, ja que als pocs dies un estudiant es va suicidar de lo impactat que estava perque va anar a vore si estaven vives les seves amigues i estaven mortes, families destrosades,segur, i els supervivents, que no tindran mai la seguritat que tenien avans de la masacre...una prova mes de que el maxisme segueix existent, i que l'odi( ja no parlem de maxismes de feminismes de feixismes i demes), que el odi pur i dur, el tindrem sempre en la nostra vida, dia a dia, existeix i existera.

Al final de la pelicula una de les personatges principals que sobreviu(es ficcio, aixo s'ho han inventat per fer mes xula la pelicula), li envia una carta al pare del assasi, dientli que el seu fill li va canviar la vida, pero el que mes m'ha agradat es que diu que per fi s'ha quedat enbaraçada, i li diu que si es un nen, li ensenyara el que es el amor, i que si es una nena que li ensenyara que tot el mon li pertany(en el bon sentit).

I aixo em fa pensar, que aquesta societat esta faltada de donar i rebre amor, que l'odi esta molt incultat de moltes maneres, i que aixo nomes perjudica a la propia societat, jo, no me donat conter del secret aquest, no he comprenut fins fa ja prous mesos que part de la felicitat esta en no odiar, en estimar, i que part de que jo ho entenguera ha sigut gracies a Joan lledo, que m'ha ensenyat i m'ha fet comprendre que el veritable significat que deu vol donar es ise, de estimarse mutuament, no vaig a parlar de religio, nomes dire, que ell, amb isa via religiosa, me va fer compendre un gran sentit per a la vida, i que els pares, haurien d'ensenyar aixo que l'amor es el que te fara creixer per dins...

En resumidas cuentas...menos odio i mas quererse los unos a los otros, venga ya!

De prejudicis...

2009-02-11T19:24:00.000-08:00

Vam arrivar a classe de formació personal, una classe un poc inutil que intenta ensenyar valors i fer debats per a que la gent s'expresse, encara eren els primers dies, no coneixia a molta gent clar, i em va xocar tant que les xiques es pintaren tant per anar al colegi, aixi que li ho vaig dir sense maldat a una, i aquesta em va dir que ella no es maquillava molt, i en seguida va senyalar un altra que anava encara mes mes repintada, anave ella monisima, amb la tipica roba de pija i pintaeta com ninguna, les pestanyes, els mofletes, el pel, tot, estava arregladisima, i en seguida vaig pensar, quina xica mes pija i superficial, no se si son les paraules correctes que vaig pensar, no tenie res en contra d'ella pero tampoc pensave que fora ningu aixina especial, que em poguera ensenyar algo determinant, ho vaig pensar , i mal fet, tot el mon ens fem idees sobre la gent, jutgem d'alguna forma pero tots ho fem, crec que es inevitable no tindre una image d'algu, pero tindre una image negativa o per dirlo com crec que jo ho vaig pensar, no positiva, es ahi on hem de canviar.

La questio es que va pasar molt de temps( avore jo no tenie res en contra de ella, ni la mirave mal ni res, nomes pensave que ere una xica normal, no res roin) i avans de Nadal es va fer una reunio d'immigrants d'origen sudamerica(la majoria parlant espanyol) per a favorisar la adaptacio, vaig anar, avore que podia fer, i la xica estava alli, no perque fora immigrant sino perque va a classe d'espanyol i la profesora li va dir que anara, el tema es que ens vam separar per joves i adults per tractar els nostres problemes, vam estar parlant tal, i en un moment donat la directora va dir que estaven alli per ajudarnos i va ficar lexemple que si no teniem amics que anaremi els ho diguerem,aleshores va eixir una xica negra de un pais d'africa( ella parlava frances,no espanyol) i va dir que ella no tenie amics, que el seu frances es parla molt mes lent que'l d'aci i que no ho entenia be, quin valor, aixo que si ens pasara a nosaltres no ho diriem, per vergonya, ho va dir ella, asoles, i ens vam quedar tots mirantla sense saber que dir, la directora va dir :" mira segur que dema n'hi haura algu que anira amb tu", i tambe es ise pas que ningu haguere fet, ni ho vaig fer jo( i em pegue cabotaes contra la paret perque no aprenc a ser com m'agradaria), ni molta gent, pero en seguida rapidament, i sense dubtar la xica repintaeta, arregla i pijeta com jo creia, li va dir : "dema tu, vidras amb mi a menjar i xarrarem", i li va donar un somriure perque el gest va avans que la paraula i aquell somriure segur que li va fer alegrarse com feia temps que no s'alegrava...

I he reflexionat moltes vegades, que aquella persona, arreglaeta i mona com va, va ser la unica amb el cor de fer aquell acte, que la seva aparensa es nomes la part de fora, i que l'interior que te es algo que molts no tenim. Vaig jutjar, com tots fem,vaig fer mal, i al final aquella persona em va ensenyar que l'important es l'interior, si tots hoi sabem, pero estic segur que la majoria continuem jutjant per la seva aparença.

Perque ens costa vore a les persones tal com son?
Perque ens costa admitir que una persona no es el que pensavem, i no podem comprendre el que es?
Perque ens costa estimar?
Perque no podem canviar, despres d'adonarnos dels nostres defectes?
Per que ens costa... ser bons?

Tengo, tengo, tengo, tu no tienes nada...

2009-02-02T19:42:00.001-08:00

Doncs, si avui parlare d'un poc l'injusticia del mon, repetitiu en mols blocs pero es aixi parlaré desde la meua experencia i senciallament, no parlare de les grans injusticies, sinos de les petites, de les que nosaltres podem sentir, perque on estem no podem sentir la fam de Africa o la explotacio de sudamerica, pero si donarmos conter de com som a vegades, i de lo privilegiats que som.

El fin de setmana, vam tindre "reunio" (de caguera) dels estudiants de AFS, i com sempre parlem molt molt i molt, i va haberhi de gent on els problemes estaven en la familia, on els germans els tenien cels i no tenien molta relacio, altres en els amics, on no encontraven el seu lloc, altres s'aburrien perque vivien lluny de les activitats que se poden fer en cualsevol lloc, i tots queixantmos per el tractament de AFS, per la merda que envolta la organització i per les normes que tenen, ilogiques (ara resulta que els estudiants no podem viatjar soles, i si els pares trevallen quan viatgem? pos torneu un altre any i ho veieu tot sense dependre de ningu, vamos PUM!PUM! ) pero tots se queixaven d'alguna cosa, o estaven per alguna cosa desagust, i la majoria tenen una poqueta de rao, la integracio no va be, estan lluny de les activitats de una ciutat i tot lo demes.

Avui ho he pensat be, i soc el mes afortunat de tots, visc en el centre, si he tiingut problemes en amics pero ara estic millor que mai, tinc activitats que fer, la familia es estupenda, genial, i encara aixi fa unes setmanes pensava si jo estava disfrutant i si al final de l'experiencia hauria disfrutat d'aquesta, també es que fa unes setmanes la meva vició de la experiencia era un poc mes dolenta,o que estat d'anim era pitjor, pero fins ara no he sabut valorar el que tinc, perque lo que si qu ho tenie assumit en el inconsient es que tenie tot el que em feie falta, i els altres tenen menys coses, alguns tenen que mes, pero nhi ha molts que no en tenen.

Habia dit que no podia parlar de les injusticies del mon(ho habia dit eh!), pero el que si que puc dir es que la nostra percepcio de la nostra vida ens fa crearnos les nostres necesitats, sense donarmos conter que tenim mes del que necesitem, que nosaltres mateixa podem viure feliços en moltes menys coses, fins arrivar al punt que la felicitat s'encontra en l'interior(frase repetida de Lola (la que nunca va sola por barcelona!) Mallen), i per finalitzar dir que en aquest mon faria falta que tots estiguesim una temporada en un pais subdesenvolupat, per saber i d'alguna manera lluitar contra les injusticies del mon.
Ami m'agradaria anar a algun pais del sud d'africa, i a vosaltres?

Pd: aci vos dise la desperta de Miquel en plan campament, "por la manyana sale el sol" i lalalala sense saber els acordes i cantan en plan "desafinao" a les 7 del mati en el "camp de mi-année" de AFS, es per a riure!

http://ca.youtube.com/watch?v=PiOEhpVKbJ8

Me guanyat molts enemics mortals!

Uns moments donen color a la vida...

2009-01-23T20:10:00.000-08:00

La vida, no es una linea recta on tot ocorre d'una manera regular, se marca per moments, pot ser per petites sensacions, moments, pot ser una temporada, inclus un parell de dies, o matisant, alguns minuts d'un dia que tambe ocorreixen al dia seguent poden canviarte la percepció d'afrontar la vida, de vorela inclus.
Ara, no parlaré que tot em va estupendament, no, no parlare que soc la persona mes feliç del mon, ni que viu els moments mes bonics de la vida o reduint, de la experiencia que estic vivint, no, només matissar, que els ultims dies, o moments, o conversacions soltes amb les persones que conec, me donat conter, que me retrovat, pot ser ha sigut un canvi d'humor, pot ser que totes les persones s'hagen acordat per ser mes simpatiques amb mi, no ho se, pero l'unic que veig es que torne a ser isa persona alegre, que riu, i que amb el riure que te, pot fer riure als altres, he tornat a fer les mamoneries que tant de temps m'han faltat, i m'he vist en un ambient de... no se, pot ser gent que me veu com soc o que li agrada com soc en realitat, pero en realitat, no isa persona que no feie tonteries i estava mes seria que alegre, no ara me veig, fent les tonteries que feie, i sent admitit per la gent, puc dir que estos dos ultims dies he estat rient com no ho feia desde fa molt de temps,amb una sinceritat, i una inocencia absoluta, riure per riure, res mes, no dic que estic feliç com el que més, no pense que m'hagen pasat coses per a que ho degua estar, ni tempoc que aquesta rialla tonta que m'ix ultimament durara molt, no ho se, pero ho tenia que dir, perque al final ens recordem dels millors moments, dels moments que omplen de colors la vida, de moments que te fan riure, ho tenia que contar, perque... si m'olvide d'aquestos moments...qui m'els contara?
Per aixo esta el blog per a llegiur-ho d'aci uns anys i enrecordarme nomes dels bons moments.

Pd: M'estic assustant, perque molta gent me diu que filosofe massa, no ho se, m'ix aixina, Mitxel, tot s'apegue, TOT, i ara escric aixi, filosof o no, m'agrada escriure aixi, si a algu no li agrada, que fique alguna critica en els comentaris i aixina provare de millorar-ho, de crear, perque l'important es la creativitat, eh Mitxel?

Onda positiva

2009-01-19T17:40:00.000-08:00

Després de moltes pujades i baixades d'anim, de no trovar a la gent que volia, de estar desagust en persones, de a vegades no sabe si haguera sigut quedarse a Castello, que no per aixo voler tornar, la meva ment ha agafat una estabilitat minima, un estat normal d'anim i de sensacions.

Es com estar agust com u esta, veient com les coses canvien i succeixen, en els mateixos problemes que avans i les mateixes necesitats pero amb un plus d'alegria que em fa estar de bon humor, mes receptiu i amb més onda positiva, perque si, tambe he tingut onda negativa, dies amb mal humor i en ganes de arrivar a casa i no fer res, peró en les ultimes setmanes crec que agafe una estabilitat major, els amics de l'escola em pareixen que encaixen me amb mi, i ja no els veig com que no son una opcio de pandilla per eixir, i encara que parega mentida, crec que ara per ara, podrie dir que en gran part estic acostumat a la vida quebequesa, el ritme de vida, de fer les coses, i dificilment de explicar m'estic acostumant d'una manera que m'agrada.
Crec que qui diu: "estic acostumat" pero en realitat no li agrada el mode de vida que te es que realment no esta acostumat, ami cada cop magrada mes, pot ser perque ara per ara torne a ser amo i senyor del que faig, no que faig el que me done la gana sense un control, pero si que tinc una independencia major en el fet de que se com vaig a fer les coses, se com anire a tal o cual lloc, se que anirea comprar aço o alló, no es com avans que estava perdut en un mon desconegut.A castello ja ho tenia controlat, sabia com passar-m'ho be, on encontrar a la gent, el rollo de castello i en general estava be alli perque ja ho tenia tot acceptat i sabia com podia fer les coses. Crec que aci ja puc dir que puc planejar uns bons fins de setmana el propi fin de setmana, i aixo es algo que m'agrada.

Per aixo dic que estic estable, conec aço i de moment tinc una estabilitat emocional, pero e tambe que no durara, com el barça imparable com esta, costa de creure que aguantara eixe nivell de joc tota la temporada se que algun dia tornare a caure i l'important serà que quan pergue el partit pugue tornar a tindre l'ilucio que tinc ara per jugar be.

Per altra banda, totalment diferent del tema principal, he trovat ONG, estic contentiiiisim, sere monitor d'unes persones amb deficiencies mentals i tambe discapasitats, i amb altres persones organitzarem activitats per a ells, o estarem alli quan ells ho necesiten.
He vist avui el video del campament, sou merabillosos monitors, Juan, algun dia se te reconeixera lo gran que eres, i tots m'haveu fet tindre un gran somriure durant tot el video, que ha estat estupendo.
I he rebut el regal de la meva familia de nadal, el marc de fotos electric, moltes gracies, me ficare les fotos mes xules i el ficare en la meva habitacio.

Creixent...

2009-01-12T16:48:00.000-08:00

Jo, mai li he donat molta importancia als natalicis, perque crec que a una persona no se li pot classificar per l'edat que te, se li califica massa vegades lo gran que es per l'edat,gran en el sentit que li donem quan ho diem, i per aixo mateix crec que a una persona se li ha de classificar(inevitablement,perque tothom inconcienment classifiquem d'una manera o un altra a tothom), per lo que es, per la seva personalitat i pels seus actes.
Avui 12 de gener, fa 17 anys que moi, Josep Miquel ha nascut, i com deia mai li he donat importancia a estes coses, pero avui ha sigut diferent, a pesar de lo malalt i cansat que estava, molta gent m'ha alegrat molt i tambe m'han animat, mai tanta gent(molta per ami) m'havia felicitat i encara que jo no li done importancia a la festa en si, si que li done la gent, perque a pesar de que me retrase amb les cartes, que li demane a tothom perdo, segueixen ahi, i m'han demostrat que volen seguir el contacte, i aixo m'ha alegrat molt, han sigut de les persones justes que volia que s'enrecordesin, no de la festa, sino de mi, si, es un poc egoista de la meva part que vullgue que s'enrecorden de mi, si no ho puc negar, pero aci tan allunyat de la gent que estime, necesite saber que per lo menos quan torne hi haura algu que me esperarà.
Gracies a tothom per les felicitacions, sou merabellosos.

El dia ha anat normal, he anat a clase al mig dia peruqe per el mati estava molt mal, i quan he tornat a casa i hem sopat Danielle i Alain m'han felicitat i m'han reglat com no un llibre de les imatges del Quebec i com no tambe uns gots de la cerbesa del bar on anem Alain i jo junts, la Bock de Joliette del Alchimiste!

Els 16 anys m'han portat molts bons i dolents moments, pero m'encanten aixi, no els haguera pogut viure d'una altra forma, i aquest any m'ha esnenyat moltes coses, dels 17 poc en se, nomes que els afrontare en una ilusio tremenda i en ganes de viure inimaginables.

Una cosa a millorar per el 2009..

2008-12-31T19:40:00.000-08:00

Cada any, sempre m'he fet un objectiu, una propocicio, concreta,sempre tenia molt clares les coses que volia aconseguir, o volia millorar de mi mateixa, defectes que tinc i seguire tenin, els he intentat millorar, i despres de tot alguns els he millorat.

Aquest any es tot distint, i al dir tot es tot, els sentiments i les sensacions,com tambe la percepcio de vore les coses...

Segons les experencies, i segons el meu punt de vista, crec, que en aquesta experiencia s'apren tant,quan arrives com quan ten vas i estas en el teu pais una altra vegada,perque quan u de veritat apren els seus errors i apren a millorarlos,segon el que em passa i el que m'ha pasat, es quan ha passat el temps i has vist molts punts de vista i has reflexionat,d'alguna manera quan ha passat molt de temps o pareixen tan llunyans es quan els pots veure clars i aprendre tant d'ells,tambe quan ten vas els records i errors que u intenta millorar de la experiencia pareixeran llunyans,i per aixo crec que creixes molt i aprens tant de la vida,entre altres coses...

Aquest any, millor aquests ultims dies, he pensat en que tinc que millorar, i de veritat que me donat conter de moltes coses, de tonteries que he fet, que he dit, que he pogut fer mal a moltes persones i que encara ho podrie fer, de tantisimes coses, que no les podrie pensar ni desijar totes juntes.

L'any pasat em vaig proposar estimar a totes les persones un poquet, no tindre odi en el meu cor, intentar no tindre despreci per la gent,fins la gent que no m'agrada, i despres vaig creure-ho conseguir-ho, i ho parlave com si presumire de lo que havia fet, ara em done conter, al estar en gent tant diferent, al estar en gent que mai me podria imaginar que foren els meus amics, i que en realitat n'hi ha que m'estimen be, quan se que no se valorar ni estimar com me proposava i com creia que podia fer,pareix que no hage millorat gens ni miqueta. No desespere, crec que estar en persones totalment diferents a mi es lo que pot fer que les valore tambe.Mai ho habria imaginat,ser un gran amic d'una persona pija,rica,fet a la moda ni en una educacio que me xoca moltisim,en uns gestos,actes i manies que no podria suportar en Castelló i que d'alguna manera han condicionat els amics que alli tinc, pero ara ho soc, i aprenc a ser-ho,el ser amic,no creieu que me faig pijo ni perc els meus principis.

En aço dic,que he dit moltes tonteries, me cregut mes de lo que soc,massa vegades, jutjat mes de lo normal i despreciat com no ho volia fer. Per aixo per a aquest any nou,2009 no se que proposarme, per por a no poder cumplir-ho, per por a creure que ho conseguisc i despres desmentirme ho fer encarra mes errors i cagarla mes...

Pero al final u apren, que la vida te uns cicles, que tots passem, que alguna vegada algu la te que cagar, i dir: "pero quines tonteries vaig dir, i com vaig actuar!", i que ho te que acceptar,que tots passem i ha d'estar tranquil en els fets ja succeïts.

En final, me decidisc a millorar o aprendre, tot el que puga millorar, pero tot el que puga, no me fique un limit ni una meta,perque u no sap quan arriva al final del cami. Per aixo, espere com lluis llach que el viatge a itaca sigui llarg, i que pugui aprendre i enriquirme d'aquest cami, quan mes millor, i que duri que duri perque el bonic es vivir aprenent,no saber-ho tot, si ho saberem tot,on estaria la gracia?

Avui no parlaré de Nadal

2008-12-20T15:27:00.000-08:00

No, avui no parlaré de Nadal, per moltes raons:
-Avui no parlaré de Nadal perque jo celebre el Nadal i aci se fa el Nöel.
-Avui no parlaré de Nadal perque jo en Nadal faig el Betlem de la piga i aci no ho faig.
-Avui no parlaré de Nadal perque en Nadal estic en la familia.
-Avui no parlaré de Nadal perque jo en Nadal estic en els amics de castello.
-Avui no parlaré de Nadal perque Nadal me recorda le ganes que tinc de vore a tota la gent que vullc. Que estan lluny, i que alguns els perdre.
-Avui no parlaré de Nadal, perque visc aci,pense aci, i la meva vida esta aqui,encara que tantes coses me unisen a castello,estic mes unit per força a Joliette, perque visc, i vullc viure, i qui sap, aquest any no celebrare Nadal pero si Nöel i despres de tot,vaig fent amics i gent que vullc,i que al final no tinc una familia,pero si algu que quan arrive a casa esta esperanme en un menjar calentet, i les penes se lleven del cor quan a -19 o -20 graus men vaig a entrenarme a hockey a la pista de hockey externa, i l'ilució m'entra una altra vegada per les noves persones que conec, i les que vullc coneixer, i que en aquesta festa,joyeux Nöel, la gent canvia, es trasforma i els quebecos pareixen mes amigables i comprensibles cada dia.
Pero no,avui no parlaré de Nadal.

Arrêt

2008-12-14T16:45:00.000-08:00

Algo que em va sorprendre moltisim quan vaig arrivar la primera nit aci,va ser les senyals de trafic, esta clar son diferents perque no fica STOP,fica ARRÊT, pero el que em va sorprendre ems va ser lo de vaig,que vol dir que pase qui pase s'ha d'aturar per mirar si passe algu, en teoria ningu te preferencia, i encara que sigue un poc estupid es aixi,el que arriva primer passa perque els altres li deixen,crec que no es logic perque si algu tinguera preferencia el trafic seria mes fluid,pero eixe no es el cas,si ficant la rarisima situacio que arrivaren cuatre cotxes a la vegada,que pasaria?se podrien donar dos casos, que els conductors dels vehicles els digueren en la maneta als altres "passa, passa" seria la mes logica i la que tot el mon faria,ho faria per millorar el trafic,sense haber de tirarse pedres per a vore qui passa primer,pero si se donare el cas de que un o mes cotxes es ficara tosut i vulguera pasar,algo ilogic,que pasaria?,serie un caos que ningu pasaria i el trafic quedaria sense avançar.

Algo paregut passa en la politica quebequesa (parlaré de Quebec perque es on estic,pero en Canada es el mateix), el partit liberal, s'empeny en tindre majoria absoluta,no vol tindre dialog,no vol deixar passar als altres de vegades,nomes vol pasar ell per els cruses,i quan en les eleccions de fa un o dos anys no ho se,no va tindre majoria absoluta,va decidir convocarne unes altres,ala,anem a onvocar eleccions,anem a tirar dines i anem a intentar compran vots per el chantage de la seguritat social, ja! El que no me puc creure es que es puguen convocar eleccions tan facilment, la quantitat de diners que es convocarles i per a lo que servisen,per a que vote quan? un 60% 70 % pot ser de la població?la gent esta aborrida de tantes eleccions,i lo mes extrany es que despres se queixen que tenen una seguritat social de merda, sisi,que l'educacio es carisimia,i que la majoria tenen que anarsen de casa als 16 anys perque el cegep(el nostre bachillerat) nomes esta en els pobles grans i damunt si vols fer el que tu vols te tens que anar a montreal fijo, Canada no te diners, bueno, o els gaste en pancartes publicitaries, despres els alumnes de secondaria tenen assumit que no faran ningun estudi,que no hi ha dines.

Pasarà en Espanya?Jo crec que ja passa, que els dos partits majoritaris s'empenyen en voler governar i passen de trevallar per lo que els paguen, que es fer uns bons presupostos,justos igualitaris,crec que ser conservador o liberal es una tonteria per ficarse un nom,perque al cap i a la fi fan el mateix trevall(res).I no fa falta dir que en Espanya el PP i el PSOE es la mateixa cagera de sempre, avançar poquet,no descarte que en alguna municipalitat algun trevalle be,pero pel que veig en general se poden comparar als Conservadors i als liberals.

El Camaleó

2008-12-12T20:18:00.000-08:00

Com tots savem, el camaleó es un animal que s,adapta allà on va,canvie de colors i es protegeix dels animals amb aquesta destresa.

Els humans, no canviem de color,pero si ens adaptem a les situacions per poder sobreviure coom animals que som,al clima, a la cultura a la temperatura, i a le persones i a tot el que ens envolta.

Jo, no soc una excepció, i pasant el temps s'han notat els canvis en la meva vida,en el clima i en les costums.

Primer,ja no vaig a trevallar a l'orta ni a l'alqueria,ara l'unica faena es la neu,soc la persona que ha de llevar la neu que cau(que no es poca), i tots els dies,perque tots els dies neve,aii qui voldria la temperatura de castello!!

Perque la neu no significa soles neu i fred,sinos que ara ja no puc anar en bici,es perillos i damunt fa malbe perque la sal que se tire la rebente,i per anar a la piscina he de fe una caminata de uns 15 minuts a 20 anar i despres tornar,tot esta caminant a 20 minuts,no nhi han busos ni res,i en el fred que fa estar un bon rato caminant no es reconfortable,nono,aixo fa que eixir de festa sigue que tornar tart es morir,morir!!!!mare meva caminar a altes hores del mati en un fred de -17 graus(de moment) mitjanament es horrible,i ho faig,que voleu que fage?

Aquesta temperatura tambe fa que la gent no se vege tant,no vullc dir que la gent sigui freda,els quebecos son com diriem en castello uns " Cachondos", son uns cerveseros, els agraen les dones i la festa sobretotes les coses, pero Joliette, a pesar de ser un poble,es 5 vegades mes gran que castello, la mare que va!! i claro quedar resulta complicat, i una vegada mes,lluny.

Pero u s'acostume, comparar es un error, tot es diferent, ni millor ni pitjor, i jo escomense a valorar molt totes les coses que aci tenen, les que avans no me donava conter.

_______________________________

I avui, una de les poques alegries que m'han donat asi les persones d'aci,un regal, anava a la classe de musica al migdia,haviem d'assajar per el concert de "Nöel", i en el passadis me trove a Frederique, el jove xiquet al cual ensenye a tocar el saxo, i m'ha fet un regal, si de tota la familia,que estaven encantats de que fera isa feina "sin animo de lucro" i voluntariament per a el petit Fred, el regal ere una camiseta dels Canadiens, el equip de quebec de hockey gel, com es la vida la regio nacionalista te el maxim equip en gel que se diu Canadiens,supose que vindra de Canada no? Ells, la familia de fred, savien que m'agradava el hockey aixi que van desidir reglarme aixo, es una alegria molt gran, de veres, perque avans pensava que si men anava al endema,ningu ho notaria, se donarien conter pero no li importaria a cuais ningu, ere mes una impresio que una realitat, i ara mes que ser-ho,ho crec.

Guitarra!

2008-12-07T17:30:00.000-08:00

Aquest divendres vam anar a montreal a vore uns concerts, al final no vam vore el que voliem,The one night van tocar els segons i com vam vore que el primer grup ere pun america ens vam anar al bar del costat,pero bueno per la vesprada vam anar al estadi olimpic i al Biodom. Gran vesprada. Poca cosa tinc mes que contar,avans m'haure d'aclarir tot el que tinc que fer,i buscarem les coses que vullc fer,perque no magrada viure vivint en les vesprades en casa,necesite fer alguna activitat que m'omplisca per dins, he enviat un email a una ONG que ajuda als pacients de cancer,es l'unic que he encontrat en el meu poble,encara no m'han contestat,pero preguntare a qualsevol si puc fer algun tipo de trevall benevol (asi ho diuen asi), vullc fer-ho, pot ser una chispa que m'ha eixit fa uns dies pero esque em senc buit fent el que faig, i res vos deixe unes fotos de animals molts xulos del Biodom.

Ah! I ara tinc una guitarra per alliverarme quan em faça falta,cantant les cansons de tota la vida i tambe en angles(m'han recomanat que es lo millor per apendre el accent i no se mho han dit).

Tocant rock

2008-12-02T09:37:00.000-08:00

Aquest fin de setmana teniem el sopar d'espaguetis de AFS,i ens havien dit de preprar alguna cosa com espectacle,ere el mateix dia i me va trucar Asmus,un de dinamarca i em va dir que en seguida m'arreplegaven i anavem a montar algo,al principi vaig pensar,"pero si no tenim res!!" i despres" me cachis,jo volie anar a vore el barça sevilla",pero al final vaig acceptar,vam anar i la gran sorpresa ell no tocarie el pieno com hjo creie,sinos la bateria,i ahi ja estava derrumbat,saxo i bateria on va aixo?
Sincerament podriem fer concerts junts que farien mes festa que alguns grups punkarras de Oi!,vam preparar 3 cansonetes dos de rock i una de reggae i va eixir genial,improsvisant i quan arrivave el momento cumbre me vaig tirar per terra,tocant el saxo i arrastranme,tipic de les pelicules americanes,ahi improvisant-ho tot, i fen cuarte cosetes que haviem assajat i altres cuatre que no les haviem preparat,habaneres,per ser un noi excelent,blue bossa,un reggaetone que va eixir sol i la canso nacional de quebec vam eixir triomnfants,i despres a ballar, o fer un poquet el bobo, mos ho vam pasar genial,va estar veritablement be,si me vaig enriure, comentqant quan estave per terra arrastranme ahi improvisant rock,i la gent ballant,jaja.
I el dia seguent vaig marcar el meu primer gol en hockey,per fi!i em van donar el puck del partit com a regal.
I el divendres per la nit "THE ONE NIGHT BAND"!!!!! yes!!

Cas Bojan

2008-11-26T09:43:00.000-08:00

Segurament,habreu sentit a parlar(els fanatics del futbol) que Bojan esta pasant per un malt moment ara mateixa,no juga al tope de les seves posiblitats,juga poc,mal,no veu molt porteria,en la posició que no es la seva,extrem,i per a ell dificl serà,que l'any passat,va saltar al primer equip jugant una quantitat boja de partits i marcant 10 gols en la seva primera temporada en el primer equip...sera dificil perque la seva situacio ha empijorat,encara que ara l'equip jugue millor,i tinga mes cualitat...tot aço si veiem la prensa,en realitat no se que li pasara pel cap a Bojan.
Dons algo paregut em passa aci,l'any passat vaig viure un dels meus millor anys en el hockey,vaig escomensar en el primer equip de categoria absoluta,primer en la segona linea,i despres vaig anant veient porteria,i guanyantme la confiansa de Nacho,quan mes va pasar mes facilitat tenie de marcar,el meu nivell ere comparable en la gent que portava molts anys jugant en l'equip,i a final d'any vaig jugar uns partits en la primera linea...
Ara jugue en gel,he canviat d'equip,i les condicuions son optimes per a apendre,Canada el lloc on el hockey linea es l'esport nacional,pistes d'hockey gel perfectes,i material que en espanya mai hauria comprat,pero l'entrenador,o no confia en mi o no ho vol veure,que ficanme de defensa no ajude al equip,jo,soc un jugador que li agrada estar a metres de la porteria i no tindre moments per a pensar,pero fica a altres jugadors que ho fan pitjor que jo ho faria i la situacio mesta rebentant,no soles es que jugue de defensa,he de respetar les decisions del entrenador i aportar el que pugue a l'equip,pero els entrenaments i els partits no tenen una base logica per jugar-los.L'equip no te un joc definit,cuasi sempre es un dia juguem be i un altre juguem mal...Damunt,com ja he dit,soc un jugador,que busca el gol,es com ficar a eto a la banda o al migcentre,ell es un jugador que necesita el gol,que pensa en ell,i que quan mes marca millor es i millor juga,en mi pasa algo paregut,no es chupar es estar convivint amb el gol,i mentre l'entrenador no em fique a la banda dreta o esquerra,poc importa,bno crec que vesque molt de gol,perque asi pareix que els defenses sol defenen i els atacants sols ataquen,i aixina se viu en el vestuari...
Ara ha nevat,i l'unic que espere es que se gele la pista de patinatge per poder nar a jugar a hockey totes les vesprades,i entrenar,com a mi magrada,tirant a porta i presionant.

Indesició? SI!

2008-11-18T18:05:00.000-08:00

Quan vaig arrivar aci,i em van donar el horari de l'institut,vaig vore les assignatures que tenia...si val no ho habia elegit,va ser un error pero ara ja m'he canviat a on volia i ja esta tot correcte,en Mates dificils i Fisica forta tambe...Pero em vaig quedar assombrat que un perioda dels 9 dies el dedicaren a l'aconsellament per elegir el teu futur,quin toston,vaig pensar,pero clar,aci els alumnes l'any que be faran el cegep,una educacio mes especifica que el bachillerat,on estudiaran el que ells volen 2 anys, i als 19 faran l'universitat,que haurà d'estar relacionada amb materia que han fet en el cegep,pero clar ami no m'afecta molt elegir quin cegep faré,ja que no faré cegep.

Pero amb aço,me vene els dubtes que ha estat sembre al meu cap, "Que es el que vullc estudiar?,i e que vullc trevallar?", si,ecara em queden un any i mig mes o menys per elegir la carrera que vullc fer, perque coses que m'agrade bojamet et puc dir moltes,i que damut m'ho passaria be fent-les,pero no se on se pot aplicar aixó i soc u mar de dubtes que no tinc una clara idea del que fare al final.

Quan ere menudet, solie dir: "Jo de major seré Historiador", toma ya!aixina de simple Historiador,ara, no crec que la meva vida laboral acave sent...Historiador o algo relacionat en l'historia,la veritat que no. I busque en els foros on tenen els mateixos dubtes que jo,i llocs on puc vore informació de les carreres que veig possible,es una bona manera d'orientarse crec, pero les meves idees no s'acaven d'aclarir,mentrestant seguire sent un mar de dubtes i seguire buscant per foros a llegir el que fiquen la gent que esta tant desesperada com jo...

La pitjor desició es la indesició

Real Rock

2008-11-11T19:33:00.000-08:00

El disabte vaig tindre assaig,brutal!,me va eixir brutal,genial, vam fer el real rock,si,una altra vegada sentir "reggae,reggae,reggae!" I el reggae tornae a ferme vibrar i a recorer totes les venes.

Per als que me coneixeu, poc o molt, sabeu be que son un adicte al reggae,boig,fou, i que disfrute com un xiquet quan el sentisc i encara mes quan el toque, tornar a sentir el real rock va ser com tornar a pujah'l to per uns instants, i va ser brutal...

El disabte genial,una versio del real rock molt diferent,molt quebequesa pero molt reggae i gran tambe,llastima que no vaig portar la camara i no vaig gravar isa gran canso,pero el dilluns hi havia assaig i la vaig portar i en seguida per calfar un poquet i fer jam,que aci ho fan sense parar; vam tocar el real rock,no va eixir tan be,pero igualment vaig cantar i aquesta vegada ho vaig gravar, pese als desafines,els gallitos i que verdaderament no es la millor versio que se pot escoltar,no m'agrada molt la veritat, la penjare, per a que vos continueu enriguent de com cante,i pogueu vorem disfrutar.
http://www.youtube.com/watch?v=YuG8jk-goVU

I avui, hem anat Jose i jo a vore un concert de bigs band al Cegep de Joliette,tambe genial,jo me creie que serie pitjor,perque pareix que els estudiants comencen a estudiar enserio la musica en el cegep i l'universitat,i crei que tindrien poc mes que el nivell de 5 de secundaria,pero no,els he vist a tots correctes,no bonisims,pero si correctes,en una gran afinacio i un bon so,no son cracks com molta gent que he vist en el conservatori de castello,pero si que son prou bons,en el cegep podriem dir que hi ha una bona educacio en lo musical,pero lo espectacular ha sigut la big band de luniversitat de Montreal,no se si ere lo millor de lo millor,pero tenien un jazz-reggae-blus,que m'ha deixat impresionat,els saxos sobretot,un saxo bariton ahi improvisant,si no l'haguera vist haguere dit que ere un tenor o un alt,perque fua, quin so!

Tot aço m'ha inspirat prou,i he escomensat a fer una obra pêr a saxo molt dificil de tocar,pero no es aixo soles el que vullc m'ha tornat l'ilució per tocar,per tindre ganes per apendre,avui he deixat de tocar perque Alain s,en anave a dormir,pero estava assajant en unes ganes que... no se se m'han pasat moltes coses pel cap,escomensar a composar,pot ser... es un progecte ilucionant,dificil pero que me fa tindre unes ganes d'apendre el saxo i millorar la qualitat del so que fa temps que no tenie.

Records

2008-11-06T18:58:00.000-08:00

L'altre dia vaig rebre una carta de algu que no esperave rebrela,amb una foto i dos fulles contanme coses d'ella i parlanme amb una sinceritat que feia temps que no veia...

Gracies Helena una vegada mes.

I amb la foto vaig decidir que aquesta devia ser penjada en la pared davant de la taula d'estudis on estudie,per a quan arrive cansat a casa tingue un bonic record,i amb aixo vaig decidir ficar les fotos mes boniques que Maria Donyate em va donar quan men vaig anar,la foto de la familia vestida en el betlem de la piga,tot ple de gomets com no pot faltar,una cullereta,i un mapa de Canada amb els albergues me baratos per anar a visitarlos amb el meu amic Jose el paraguayo.

Ho hauria d'haber fet avans,tot el mon penja les fotos i decora l'habitacio quan sen va,pero jo ho he fet fa dos dies i ara cada vegada que entre a la habitacio veig moltes cares conegudes,records...I amb el saxofonista de metal,regal de Pujah,deixe aci la entradeta.

Nosotros recordamos, naturalmente, lo que nos interesa y porque nos interesa.

Una altra cosa que volia comentar que no tenie res a veure,es que avui he anat a vre teatre,en principi sol,pero despres he vist alguns amics del institut que m'he unit a ells,teatre Quebeques,de l'ultim curs de secundaria,molt currat,m'he quedat impresionat,com en una assignatura se pot trevallar tan be,i lo bons que son,si en musica no ho son tant,en teatre son genials,els mobiments els gestos,increible,a cada actor, que coneixia,li he dit i repetit: vous etes un artiste, c'est vraiment bon!

La canso de la felicitat!

2008-11-03T19:13:00.000-08:00

Avui he acavat de veure el video del campament amunt 2008,per cert mltisimes gracies Maria Redon per enviar-me'l,no saps l'alegria que m'ha entrat al cos, i ja havia vist gran part del video el divendres pero esta ultima part,la part de les cançons finals,els abraços i la ploramenta han sigut genials, m'han traslladat per un moment a llucena,en els xiquets en els monitors,grans persones, i en l'esperit que hi ha alli,m'han recordat que he de trasportar aquest esperit aci,ho havia olvidat,totes les cansons com "un infante feliche","la canso de la felicitat", i totes les del campament no estaven presents al meu cap, i esque veig dia a dia com la meva ment es trasforme i canvia,pero no tinc que olvidar mai aquell esperit,ai quins bons records, qui volguera estar unes horetes en llucena,amb tota la gent,nomes quan dormc,estic un poquet,somnie que estic alla en castello,en qualsevol anecdota del dia, al vore el video,ha sigut algo que feia temps no sentie,aquell amor sense ningun interes ni ninguna rao per donar-lo,tants abraços nomes per donar abraços,tots els amics,el campament llucena es iferent,aixo ho sap tothom que ha pogut compartir alguns dies amb la gent d'alli, i la conclució es que m'alegre moltisim d'haber pogut tindre la gran expeiencia de ser monitor avans d'anar a Quebec,una experiencia que m'agradaria poder tornar a viure cada any,que t'ensenya molt molt pero molt mes que moltes jornades completes a l'escola.

No se,despres de vore el video,m'avellia parlar d'aixo,sempre havia volgut parlar del campament,pero no encontrava lloc, i aquest video/emocio m'ha fet tindre una força molt gran,tornar a sentir l'amor que se despren.

I el que mes m'ha entrat es isa canso,que te diu que no estigues trist, que en pensar en ella i cantarla,t'alegra el cor i et dona caloreta.

I despres a fer... la canso de la felicitat dum dum dum!

Pd:No tinc fotos del campament,aixi que ficare algunes dels monis que son de les persones que mes m'enrecorde aci, sempre que veia a "els monis" ens apegavem una altra vegada el esperit amuntero i si poguera elegir,m'agradaria poder viure amb aquest esperit molt de temps de la meva vida.

La felicidad es olvidarse de los problemas; valorar lo que se tiene y cantar hasta quedar afónicos.

La felicidad es como un pastel, cuando lo tienes lo saboreas, y cuando no, sólo con olerlo basta.

Tortilla en ketchup i un altre motiu per somriure

2008-11-02T17:52:00.000-08:00

I se diu que sempre no hi ha nit sense sol,i pot ser que no haja assimilat la mort de tronquet o que estic aci que ja no intente pensar en aixo,i que cada dia em sentisc millor i l'unic que faig es mirar cap a davant i vore tot el que m'espera en esta gran aventura em fa olvidar part de la tristor que l'adeu de Tronquet em pot provocar.

Aquest fin de setmana, ha sigut normal fent motes coses com els altres fin de setmana han sigut,dijous i divendres per la vespra i disabte per el mati,trevall per finansiar el viatge a Toronto en l'orquestra.4 hores estant al Super C(supermercat de menjar) embalant tot el menjar dels clients,i asi no fan la compra per a poquet,no no aci compren en abundancia,menjar per a una setmana,pero clar ells no van a les tendes de baix de casa a comprar el que necesiten,es molt quantitats industrials i tot rapidament i ordenadament com ho volen ells,molt cansat,estant 4 hores dient: "vous volez que je/on envale votre choses?"i explicantlis perque ho fem,la veritat esta be fer aixo,se trau uns 500 dollars per dia i hiha molt ratos que un s'ho passe be,el divendres que ere hallowine vaig acavar cantantli a una caixera "besame mucho" ja que m'havia dit una frasse en espanyol,i no se per que ho vaig fer la veritat.Despres vaig haberli de cantarli a molts clients per a que ells ficaren alguna cosa en el bote per al finansament.

El divendres per la nit a vore el concert de Vanupied que tocaven(jo no podie tocar encara perque havie estat mal tota la setmana i no havie pogut assajr en la setmana per el meu compte per els 3 herpes que m'havien eixit a la boca i en ells soles havie assajat una vega,pero igualment volien que tocare i jo vaig decidir que no,per a improvisar tot el concert millor que no...Vam arrivar tart a casa Jose i jo perque vam haber de vindre caminant,i per la nit fa fred fred,jo vaig dormir poc perque me tenie que alsar pronte per anar al finansament.

Partit de hockey que vam guanyar,i el diumenge a Montreal,on vam vore moltes coses,montreal subterrani que no te cap misteri;montreal vell, que nomes te 400 anys; i el mont royal on nhi havie una gran vista i a baix hi havie un tipo de festa que se fa cada diumenge que es impresionant,brutal, tot ple de tambors i instruments(saxo i trombo) improvisant,pero tot el diumenge sencer,i nhi ha molta gent,ahi en el fred de 0 graus ballant i tocant,tinc que anar amb el tam tam de casa a tocar alli,es impresionant.I ara per sopar tortilla de patata i ceva,i Alain va i li fique ketxup,son raros estos americans,pero despres de tot es un motiu mes per arrancarme una rialla,tindre un motiu per somriure i seguir endavant.

L'ultima pilota...

2008-10-29T16:38:00.000-07:00

Avui,he sabut per la meva germana,algo que no m'esperava,una cosa que ma cap girat tot,tronquet el gos de les pilotes,en que tans moments hem compartit,ha mort,un mal a la panxa i unes medicines que ell ere alergic han acavat amb la vida d'un animal que en tots els llocs on ha viscut,a marcat,un gos que no morira i sera olvidat,un gos que despres de molts mesos persones que feie temps que no veiem ens seguiran perguntan per ell.

Veient videos m'ha arrivat la noticia,i el primer video que he decidit mirar ha sigut el de "Que tinguis sort" pero aquesta vegada el dia no era net ni clar, no hi havia dia per despedirse,no ha havut posiblitat de dir adeu,i ha partit,i el meu cap no assimile encara que no el vore mes,encara tinc en el cap que el dia que torne a Castello, tronquet se torne boig i no pare de saltar i de xillar durant 5 minuts,es algo que esperave d'ell desde que m'en vaig anar.

Es un tipic pero ell CONvivie en nosaltres, quan feia una malifeta s'amagava i feia ullets de no trencar ningun plat, i quan qualsevol de la familia estava trist, ell anava poc a poc amb els tics tacs de les seves patetes al parquet de la casa de castello a estar al teu costat, i crec que al meu cap li costara d'asimilar...

Que diran els xiquets de llucena?que diran els monis?la familia? ell ha marcat on ha anat i ha sigut un porcar mes, un gos amb desparpajo, insustituible, unic, resistent, jo afirmaria que tenie personalitat,qua li mirava als ulls pensave que ell tambe pensaria qualsevol cosa,que dir...

Ha sigut enterrat en l'alqueria,el seu paradis, on ell era feliç on quan anavem en cotxe cap alla,ell asomava el cap per vore per on anavem i per a que li pegara el aire.Enric li ha fet una lapida petita on recordarem el seu periode de vida,sense descendencia,encara que per intents no ere,i m'ha dit Nuria que pronte em trucaran per a parlar d'aço.

I avui he tingut que transformar la rabia i les llagrimes en colps de puny,en exercisis de musculacio mentres la pena m'indundava el cor i les llagrimes m'arrivaven a la boca...fins que m'he esgotat,suat,enterra,gitat,preguntan:Per que aço deu?

Avui ha nevat, i la bustia tornava a estar buida, i el fred feia mal, i...m'he allunyat mes encara,la perduda de Tronquet fa... ai... el dia ere fosc i caie molta plutja, i vaig haber de tornar caminant a casa,mullat,gelat,malalt,mes fosc no se pot estar, pero Alain me va recullir quan pareixia que no arrivaria mai a casa en la plutja torrencial i el vent fort,pero el dia ere fosc i estar sec no canviara aixo.

Per al que li faja falta:

http://www.youtube.com/watch?v=Fk4ZHJJXLoQ

Amérindiens: l'amor a la terra per damunt de tot

2008-10-28T15:44:00.000-07:00

Avui, en classe d'historia de Quebec el professor no ha vingut i ha vingut un sustitut que ens ha ficat uns videos sobre la historia de Quebec.
Se base que fa molts molts anys Asia i America estaven juntes per Russia i Alaska per el gel,i que els asiatics van fer un gran viatge per arrivar primer al Nord d'America i despres tota l'america sencera.
En el video eixia que feia per lo menos uns deu mil anys que estaven en el nou continent,deu mil anys,els suficients per millorar notablement la seva tecnologia per la comoditat de viure. Pero no ho van fer, la nova tecnologia ix sempre de les necesitats que tenim, pero ells no tenien necesitats? si menjar, el lloc on viure segur i la convivencia com tots els animals en la terra, pero ells no necesitaven mes comoditats,es sentien igual que el cervol que caçaven o que el arbre que talaven,i aixina es,nomes caçaven el necesari perque mes,ho utilitzaben tot i no tiraven res,la pell per abrigarse i les dents i ungles per les armes per caçar. Segons parla el professor de l'historia i la economia del Quebec o de l'america del nord en general,els ameridians tenien una economia,basada en el intercanvi de coses,se diu Troc,pero l'economia es pot anomenar d'una altra manera,economie de subsistance,una economia per viure,per sobreviure,es sentien com cualsevol animal i per caçar s'adaptaven a les circunstancies que feren falta,aprendre a xiular o ficarse la pell del animal i anar com ell. Per entendre el seu amor per la natura una persona ha de deixar apart tot i nomes necesitar ell i la natura.
En aquest mon,d'amérindiens queden molt pocs,el amor i respecte a la natura s'ha perdut, s'ha arrasat, tal com els europeus van arrasar les cultures americanes que vivien en una pau absoluta i en una armonia total en la natura.

No se es una cosa que he vist i que m'ha agradat molt,he sentit l'armonia que ells tenien per un moment. I crec que estaria be que tots aprenguerem un poquet de aquesta cultura,que podia viure be volent la natura.

Soletat

2008-10-27T14:04:00.000-07:00

"Miquel bon viatge, disfruta molt, jo se que no tindras cap problema en la familia, eres una persona que et fas voler. Tots els consells que t'han donat son bons, fes cas però el mes important es obrir els ulls, estar atent i anar aprenent de les coses que et van succeint, estigues obert a tot.

La experiència ja t'ensenyara, dia a dia com has d'actuar.

Quan et sentisques a soles, pensa que no és aixi, que això és un moment en la vida que has de passar i que aci tens unes personetes que dia i nit pensen en tu.

Se que t'en vas però ja tinc ganes que tornes per a que em contes totes les bones i tambe les males experiències que t'hauran fet creixer com a persona.

Saps, m'ha agradat molt conviure aquests ultims dies avans de la teva partida amb tu,eres genial.

Ha, i no saps el que t'espera alli.Sapigues que tens uns pares,Mitxel i Lola que son molt permisius. I pot ser allí no et deixen sortir tant o jo que se, bé ja em contaras, tu aguanta marea i punto.

Bé no se que més dir-te l'unic que se és que et trovaré molt a faltar, ja que quan vingue de Valencia, a qui li donaré abraçades? i passaré estones de punxamenta? ja m'apanyaré o et punxare per via msn que no esta res malament.

Un fort bes de la teva germana Núria que t'estima en bogeria.

Que la llum no s'apagui dintre teu.

20 d'agost 2008

I com cada carta que llegeixo quan me senc una mica mal,aquesta m'anima en quantitats industrials, perque acerta en moltes coses i no se m'agrada molt molt,perque despres quan pense "Que codony faig aci?" m'arriva a la ment,el grup de musica hockey,petites motivacions que per mi son molt importants.

Aquest fin de semana ha vingut Jose un xic paraguayo que la seva mare s'en tenia que anar amb el novio a no se on,hem parlat de tots els problemes que tenim,ell tambe esta en una eperiencia com la meva,i ens em entes molt be, ell ho ha pasat un poquet mes mal que jo crec. El diumenge em va preguntar: "Miquel...te puedo pedir una cosa?...",i com diuen molts els estudiants que mon anem a un altre pays mos entenem perque tenim els mateix problemes,jo ja savie que es el que volie..."un abrazo?"li vaig dir, ai! la manca de mimitos de la meva germana i de tot el mon em pesa i m'afecta. "si..." va contestar ell,i em va abraçar,i alguna llagrimeta va soltar, i el comprenc,feie temps que no ens sentiem compresos per ningu, i en veritat no hi ha molta diferencia entre ell i jo,l'unica esque jo tinc unes motivacions que m'han fet que aprete les dents i que "sea divertido ser feliz" jeje,jo tambe necesitava una altra vegada sentir que podia ajudar a algu,tambe feia temps que entre els amics me sentia inutil i un objecte apartat. Si soletat,he sentit soletat en moltes ocasions, pero no se si es per les motivacions que tinc o perque en Castello he pasat ratos de veritable mal estar,que asi no ho senc com si fora el pitjor etat animic que he estat. La soletat,el no encaixar en la gent d'aci,la sobreproteccio que tinc dels pares sobre mi,etc seguiran estant, de moment,pero es algo que no canviara les meves forces de viure i l'alegria que hi ha en el meu cor.

I la llum no s'apaga...

"Cuando sientas cerquita la soledad es porque sabes lo que es estar lejos de ella y por ello deberías sentirte privilegiado."

Estancament

2008-10-21T21:14:00.001-07:00

Avui parlare de la classe,si,perque me cansat de parlar objectivament del que em passe i em deixa de pasar,no vullc un blog que se centre amb mi i solament amb mi...

Despres d'aquest mes i pico que porte, he trovat algo a faltar en l'escola, he pareciat coses noves, els professors mes ilussionats,mes contents,amb mes activitats a fer, tots seguint una dinamica pareguda,corregint molt be els exercisis, donante els apunts necessaris...I es aquesta cosa,que t'ho donen tot masticaet que no ho vols aixina,no es que no ho vullga,magrada l'escola d'aci,pero verdaderament trove mes motivant l'escola de Castello,on l'esnenyança es un poc mes roina,pero per a traure profit del que se ensenya un te que buscarse tambe com aprendre.

Les hores i quart se fan mes llargues,son menys intense,en moltes classes se "trevalla" en grup,i no es fa res, i despres els alumnes comensen a prepararse per a eixir 5 minuts avans de que el timbre sone,5 minuts exactes,(tenim un rellotge gran en cada classe),i davant del professor,i ell no diu res ,ho veu normal,els alumnes sembolen estancats , enbobats,com si ells mateixos no pensaren com poden fer les coses(aço no se pot aplicar a res no?) sincerament m'agrada molt este tipo de classes,te coses bones,pero tambe m'agraden ises classes de 50 minuts curtisims on has d'estar atent a tot o sinos te perds,i on sona el timbre i si recullises avans del que el professor diga algo ell se sent indignat...hi hauria que trovar el punt mig,com en totes les coses...

Moltes vegades en la vida, quan servim gaspacho o pures al meu abuelito ens diu: "ami aço no m'agrade,es com si t'ho masticare una altra persona i t'ho hagueres de menjar tu", i si jo crec que el gaspacho i els pures son bons,tambe crec que tot fetet no m'agrada, m'agrada masticarmeu ami,ja que per aixo tinc dents fortes i puc rossegar per fort que siga.

Futbol America...i Federals!

2008-10-14T19:36:00.000-07:00

El dilluns varem anar a Montreal a vore el partit de futbol america de els Alouettes de Montreal,i me van explicar com funcionava,es un joc expectacular,sempre l'havia admirat pero vaig disfrutar prou observantlo,i els espectacles que oferie el club tambe eren molt bons, primer escomensae el himne de Canada cantat per una noia que ho feia molt be,el principi per frances i el final amb angles,en veritat es bonic l'himne de Canada,pero no te molta logica, "la teva historia la mes gran de totes..." o algo aixina...si nomes tenen 400 anys,jeje...

Despres el partit,que cada 5 minuts se feia temps mort i eixien les animadores o les tipiques bazoques de camisetes per fer propaganda,tambe vaig notar com es venie menjar,cerveces i s'animabe a la gent de la grada,tambe estava el tipic mascota animant a tots,va ser molt molt america jeje.

I Les federals pos s'ha quedat com avans, no conec molt la politica de Canada,el bloc s'ha mantes,els conservadors han pujat,els liberals no se,3 partits independents han sorgit,no se sap com se diuen,no ho fica al diari,i els verts no tenen res,ixen en el diari com que trauen 0 en tot canada.

Ahir vaig decidir canviarme de curs de matematiques,asi hi ha 514 (facil),526(dificil),536(els millors),jo estave en 514,un mes pe donar simples inecuacions sense misteri,aixina que els vaig dir de canviarme i m'han ficat en 536,lo mes dur, no volies caldo,toma dos tasses, i la veritat en classe d'avui de mates no he entes la majoria de coses,crec que ere normal ja que corregien un examen que havien fet el dia anterior sobre funcions i no m'enrecordave,pero ahi es on vullc estar,on no pugue descentrarme ni un moment per seguir la classe,ahi es on vullc estar.Per canviarme de curs de matematiques m'han havut de canviar de cuasi tot,per a que poguera fer-lo,ja que son mes hores de matematiques,deixare de fer pagines web,una pena,perque m'agradava aixo de fer pagines web en llenguatge html,pero les matematiques me priven mes.

I avui,he anat amb Jose d'afs a patinar,a ensenyarlo que encara no havia apres, el paraguayo ho ha pasat un poc mes mal que jo,pero el mamo sap portugues i angles,encara que el frances encara no el domina,pfff sap prou d'angles,s'anira sabent moltes llengues

Bodorrio!!

2008-10-12T18:41:00.000-07:00

Pos si aquets fin de setmana ens hem anat a una boda, boda quebecoise! Escomensem per el divendres que hi ha prou que contar...

Vaig arrivar a casa per les 9 mas o menos del Cafe rencontre,i ja estave Roxane David i Teofil,el seu xiquet de 6 mesos,vam jugar al trivial, i vam riure prou,el disabte ens vam vestir i vam anar a la boda,amb Marie-Josée el seu novio Mathieu i els seus fills Ulises i Casiopea,que no son fills de Marie josée i tampoc de deus,la boda va estar diferent,amb un animador que va fer molta festa i sense esglesia,va ser la primera boda que asistisc sense esglesia,pero amb festa,bfff vam ballar musica discotequera dels 70 hasta rebentar,Danielle se va posar "pompet" crec que no fara falta que busqueu al traductor frances Catala que vol dir,i ho vam opasar genial,vaig ballar en la mare de la novia en la novia,vaig ficar el tipic limbo, i savien moltisim fua jo no se com ho feien,el animadr va fer uns jocs que la gent va seguir molt,i en un deixos jocs vig haber de cantarli a la novia "besame mucho",res genial.L'unica cosa que'm va extranyar prou es que en els aperitius avans de menjars no hi havesin gambes ni coses delicades,hi havien verdures fresques per a mullar en una salsa,extrany,la cerimonia va ser al aire lliure i de 15 minuts curta bonica i en un lloc de somni.

El diumenge dinar de familia i despres vaig anar a jugar a hockey,vam tornar a pedre,3-1 i aquesta vegada lentrenador em va ficar de defensor,la qual cosa crec que agafare aquest rol perque la tactica encara esta poc definida i soc l'unic que no surt al contratac nomes agafar el puck, i al arrivar a casa la sorpresa,email de Vanupied, el grup de musica que li vaig enviar un email preguntantli si volien que tocare amb ells,estan interesats tot savent que estare aci un any i que tinc 16 anys,esta be aço!

Dema es festa i anirem a vore un partit de futbol america,i despres el entrene,i avore si em responen els del grup per a quan ensayem i ens veiem per primera vegada!

Café Rencontre

2008-10-10T15:03:00.000-07:00

Caminant al migdia per un passadis de l'escola(tot ple de gent,com si s'acavare el mon),vaig vore com Jean Philipe, un punky pacific que podrie pasarme hores parlant amb ell; estave en una paradeta de propaganda,que aci se fa propaganda en lescola de tot,de la marina,de tot; la paradeta en qüestio era del "Café Rencontre, la casa dels joves" i vaig preguntar un poc, em va dir que ere una casa feta per als joves on es feien activitats,i en el poster que havien fet de propaganda estava un dibuix, la casa, i unes senyals subjectades per els joves en una ficave Implicació, en un altra Colaboració, i en la que estave mes davant, subjectada per el meu amic Jean-Philip, ficava alcohol i drogues,en el signe de prohivit,vaig pensar en seguida que ho havien fet perfecte,clar la gent en seguida relaciona punkys en borrachos i malfainers.Li vaig proposar a Jepe(com li agrada que li diguen) que m'ensenyara aixó, que jo volie colaborar, i me va dir que anare eixa vesprada a vore.
Vaig anar i me la va ensenyar,la monitora,o animadora com aci diuen, me va ensenyar les normes, i els valors que inculcaven,me va recordar un poc al esplai,un lloc gratuit, que preten inculcar uns bons valors,sense tindre present com vesteixen ni com pensa la gent, pero clar l'esplai es per xiquets menuts, es molt diferent, pero em va agradar, per fi vaig encontrar gent que no es tant superficial, i que tenen clars uns valors que m'agraden,i em vaig a puntar,tenen billar,futbolin,i taula de pimpom, i esta obert de dimecres a dijous de 6 a 9:30 10 de la vespra, i aixo crec que anire prou per alli,ja els he proposat fer una festa reggae punxant i de tot
I pasats un dies una cosa que no te res que vore, angles... primer trevall,gravar un anunci i exposar les seves caracteristiques tot en angles, clar si per a un Porcar es dificil parlar angles, per mi que estic submergit en el frances i nomes pensant en frances,que ja em costa,pensr en angles com un altre chip que simplante en el meu cap es molt dificil, i bffff, aprende dos idiomes al mateix temps,es realment dificil, per mi es com comensar de zero,quasi com si no tinguera base d'angles,perque parlo si,molt poc,pero esque aci el nivell que hi ha es molt gran,la majoria podrien anar a qualsevol lloc i parlar amb angles sense ningun problema, i aixo, la profesora m'ha fet fer la presentacó sol,no comels altres que la feien de 2 en 2, i davant de tots,i he sufrit,bfff no m'haguera agradat estar ahi,pero tot ha anat be,i el meu petit trevall sobre nike football ha eixit mitjanament decent. Ara toca estudiar molt de angles,vore televició amb angles, i llegir amb anges,lo mateix que porte fent amb el frances pero cuasi com comensant de zero. I res mes nomes desijarvos bon cap de setmana i fins a la proxima.

L'historia d'un somni...

2008-10-07T16:52:00.000-07:00

Un dia de final de estiu, quan un jove de 15 anys estudiava per recuperar l'angles,se li va ficar en el cap que lo millor que podia fer amb la seva vida, el millor que podia fer per solucionarla, era anarsen, no fugir, anarsen a un altre lloc on poder trovar coses per a que la vida tinguera un lloc on anar, una ruta per lo menos, un cami on sense saber be on vas, saps que vas ben encaminat.

I ja porte tres setmanes i pico, i el somni s'ha fet, i per mol que la gent d'afs fage estudis de que el estat d'anim del estudiant primer puge, per la motivacio,i que despres baixe per l'anyorança,i que puge i que baixe i que puge i que baixe, jo estic be, i la unica linea que ha traçat el meu estat d'anim es de pujar a poquet a poquet, que hi ha habut moments que he dit: "per l'amor de deu,que estic fent aci en lo be que estaria en castelló!" han sigut moments puntuals que m'han fet baixar l'euforia d'aquest nou mon. Jo, tire els estudis i les recomanacions de allunyarse del mon del teu pais d'origen, perque si, hi ha gent que se sent soles, que no s'adapte del tot be, i li costa ficarse en el cap que va a estar un temps fora, pero no tot el mon es aixi, no es millor ni pitjor,es diferent, perque igual que els altres xiquets s'han alsat pensant :"que faig aci?" o al gitarse es giten amb una cara trista, jo vaig cantan en la duxa per el mati,o quan vaig en bicicleta cansons reggae que m'invente al moment,que mai m'havie pasat d'anar cantant i content al colegi, o quan me gite que tots els dies em gite amb un sonrisa apagant la llum i esperant un nou dia,dientli bona nit a la llum de nit de la tauleta, si estic be,i estic segur que en un temps,pot ser en Nadal, anyore i ho passe malament, pero ara estic be,per molt que els estudis diguen que hage d'estar malament,que els respete, son generalitzats,com ho es tot, pero no es precis seguirlos.

I d'alguna manera o un altra,aci,menjant panis com els americans, o anant a jugar amb Chien-fou(gos-boig) a la trac(via del tren),soc d'alguna manera feliç, se podria dir, que he encontrat el cami que no se ben be on va,pero estic segur que vaig be,i vullc anar-hi per aci.

Muntanya i gel!

2008-10-05T15:35:00.000-07:00

El fin de semana, ha sigut ben bonic,no de lo mes complet pero bonic,escomencem per el disabte, on vaig anar amb Danielle,a una estacio de sky a vore els colors de la natura, clar dius al principi es un poc... no se jo per mi no ho haguera fet pero despres de vore aço:

I vam pujar amb el telecadira i vam vore tot els colors rogencs que estaven per el bosc, trés beau, se diu molt per aci,i com ja vaig saber el primer dia que vaig arrivar aci, vaig fer una foto per a que sapigueu perque la bandera de Canada te una fulla roja,"Oh Canada" li solie dir a danielle per a picarla, jeje. I despres, vam anar a una altra part a vore el chute,que mas o menos son els rapits, les rutes per anar-hi molt curraes, segur que no hi haurant moltes,i aixo,vam caminar un poc i ja feia fred, ostres l'abric que portava no el portaria mai en castelló, va estar be,i al tornar, vam anar a misa,ja que el meu "abuelito" Antonio me va donar el dia que m'en anave 20 euros,pero no per mi,sinos per a lesglesia d'aci,que penses:"ara tinc que canviar la moneda per a donarli-ho",l'esglecia d'aci,crec ue es encara mes extremista que en Castello,aci,segons Danielle,l'esglesia obliga,o per lo menos dira molt,a tindre un fill cada any, per aixo celine dion(no se com se escriu)(es de Quebec)es la 13 de la familia,o com Danielle,que son 14 germans, damunt vaig vore com si fora politica, el cura deia"qui es el que apolla tal tal i tal?,l'esglesia Catolica,qui es l'unica que ajuda tal tal i tal?,l'esglesia catolica", molta politica, i me va pareixer depriment,mira si va ser que el que portae la sistella per a que posaren dines,va pasar per una parella,que crec que lis va ficar un billet prou gran,pero com soles li havie donat una persona,encara li demanava a l'altre,com si fos obligat!,i res, se va acavar la misa i vaig entendre la posicio de Danielle, "si jo soc creient, pero no em fa falta vindre aci per a que la pau del senyor siga sempre amb mi",i la compartisc,ja que aquella misa pot ser es de les pitjors com a caracter que he vist.

I el diumenge,jeje, a jugar el partit d'hockey,hem perdut si,1-2 pero m'ho he passat genial,jugave en la tercera linia,normal acave d'escomensar,pero vaig tirar prou a porteria,i em vaig caure tambe prou,tinc el numero 90,pero com se confundien els colors mos hem ficat un altra i en el video ere el 10, lo que m'ha sorpres es que despres del partit tant els pares com els jugadors estaven super cabrejats,insultant al altre equip i no donantli la ma al arbrite, pensant:Ei!!!!,no problem tios!"aixina que e felicitat als entrenadors i lis he donat la ma al arbrit,i m'he anat al vestuari sense dir res.Jeje estos americans,

Bueno aci vos deixe un video, on tire una vegada a porta,i tambe me caic,per a que vos rigau un poc.

Danielle

2008-10-04T16:08:00.000-07:00

Dons avui voldré parlar de la mare adoptiva que ma acollit en sa casa durant un any, Danielle, que se pronuncia Daniel, vullc parlar d'ella perque de lo americans que son aci,que se creuen diferents cada individu,se creuen especials,que de una manera tots ho som pero ells se creuen que estan en una reunio, la seva postura la seva mirada,es la que la gent mes nota...no se en la reunio de l'orquestra els pares tenien uuna postura i una cara cadascun que bf ere molt presumida,que men vaig del tema,de tot lo amerians que son aci,i que danielle es tambe en ise sentit els apsectes que te el caracter d'aci,jo,la veig diferent.

No li vaig a donar les gracies per tot el que fa que per supost se les done i en aço me contradisc,el que vullc fer es parlar un poc d'una persona que la veig diferent.

Danielle no es una persona que sigue exepcional,no es maraviillosa,no te una gran sabiduria tampoc,es la seva forma de vore la vida,de vore la vida bonica com ella la veu,i sencilla, es una persona que se diverteix per cualsevol cosa,es felis crec,la veig que aprecie el moment,no espere a un dema,viu el avui sense complicacions,no te mobil,no en vol de maldecaps, i aprecie les coses menudes,que li fan gracia.

Ella te les seues coses,veu molt de cafe i veu tambe la televisio molt,pero li agrada mes eixir a vore els colors de la tardor,es una persona treta de un conte per a joves, com si la mateixa Amelie haguera envellit i fora ella,si,el seu caracter aixina,paregut al d'Amelie, encara que no me done molts abracitos es una persona que me fa sentir en casa una altra vegada,me fa sentir agust. I pot ser per aixo,que no se pot explicar,es perque no m'acava d'eixir be esta entrada.

Oh Canada!

2008-10-03T17:35:00.000-07:00

Avui, parlaré d'una cosa que m'ha sorprés prou,algo que no se pensarie en Espanya,les circunstancies son diferents,si, pero no deixa de sorprendrem igualment.

He anat a l'escola com tots els dies,be ha anat normal tot, menys en Historia de Quebec que o entenc gaire cosa i agafar apunts es prou dificil ja que la profesora te una lletra pitjor que la meva,i es dir molt. Pero a el tercer periode, en mùsica, el professor ens ha dit que el governador de Canada vindria a la ciutat i que ens proposava que toquesim algo,i que si tocavem que ENS IMPOSAVA que fora el himne de Canada(Oh Canada) i una altra que no te molta importancia,que ens imposara? el que jo no entenc es com pot anar aixina de OBLIGAR a que toquem el himne de Canada en una zona on tot el mon parla frances i esta clar la nacio Quebecoise,pero s'ha votat i el tot el mon ha dit que si,no se si ami em feren aixo en Castelló,tocar el himne de espanya, jo lis dira que el himne d'espanya...peró clar no puc jutjar, aci un pot dir lliurement viva Canada o viva quebec i no hi ha problema,que me pareix correctisim,per aixo no puc dir res,ja que no es el mateix que en espanya que hi ha mes conflicte i el pais esta mes dividit.
I li he dit al professor "peró,jo no vullc tocar el himne de canada" i ell:" jo tampoc, i si es cert que els alumnes no tenen molta identitat en quebec com a nacio, els professors son cuasi tots nacionalistes, undia em va preguntar un : "ei Canada be?" i jo : "Millor em va en quebec" i li vaig arrancar un somriure.

Al final se tocarà la cansoneta, s'accepte, no soc ningu per a crear una polemica en un lloc on no se gaire cosa,nomes el que m'han contat Danielle i Alain, i aixo tot el que he escrit avans,que pot sonar un poc agresiu,acava sent una acceptació sense voler discutir res amb ningu. No vullc que penseu que me fico maça en la politica d'aci sense saver-ne eh!

Una altra anecdota,en la quedada de AFS vaig coneixer a un chic neerlandes i finlandes o no se d'on que li interesava molt la politica, i vam xarrar,son pare adoptiu votara el que vullga el noi,despres de discutirlo,pero no es aquesta la qüestió,la qüestio es que ell i son pare m'han invitat a anar en abril al parlament de Quebec,on de moment manen Conservadors,ja que ara en novembre son eleccions,m'ha invitat a anar perque el van invitar a ell,i anirem al parlament,segurament amb el primer ministre. Pot ser interesant proposarli algunes coses,i parlar directament amb ell, avore com respon a agunes preguntes.
Salut!

Vive le hockey!

2008-10-01T19:42:00.000-07:00

Dons...aixina va ser,va arrivar el dia de la veritat,el gran dia, tan nervios he estat durant estos ultims dies...tan preocupat...

Avui, ha sigut un dia diferent,un dia per recordar, un dia que m'he alliverat, un dia que dormire en la sonrisa en la cara,perque si en esta experiencia se canvie continuament de humor i estat animic,esta activitat m'ha alegrat com no ho feia ninguna en molt de temps...comensaré.

Vaig a l'escola,be,pensant sempre en la vespra, arrive a casa, i quan son les 5 ja me tremolen les cames, me prepare la moxilla i tot,menge prontet i a les 6 men vaig soles a patinar en l'hora lliure, amb el mp3 tranquilitzanme un poc,me caic,el gel fa molt de mal,i la meva creença que podia fer be disminuix,s'acave l'hora de patinar,i espere a que monsieur Marchant,el senyor que me porta el material,vinguere, mentres veig l'entrenament que se fa,un equip força bo que tindria la meva edat,ere bo pero per el que jo creie que eren aci pensae:"ojala entrene en gent igual", eren el equip midget AAA,de la meva categoria pero els millors,arrive monsieur marchant,anem a parlar amb els entrenadors,amb les pors,amb la por de que l'entrenador pensara que era una coa inutil per a ell una peça que feia noça,por a que els companys foren agres,que me rebutjaren,ha havut algun moment que haguera desitjat no estar alli...

I arrive al vestuari,n'hi han 4 o 5 jugadors que pareixien majos,me saluden,comence a tindre un poc mes de confiança,els entrenadors arriven mes tart,tots els jugadors sense dirlis gran cosa me parlen i se me presenten,amunto majos,m'havien ficat en el equip b peró aci l'equip b no es el segon equip sino el pitjor crec,perque primer va el AAA, despres el AA, despres el A,el BB i el B,era el normal ficarme en el ultim equip;arriven els entrenadors,els ajudants millor dit,el entrenador no estave,i amunto major un jove i un mes vell me diuen que no hi ha cap problema en que sigue la segona vegada que patine en gel, tot correctisim,m'he canvie, aixo de portar proteccio de pit s'em feia rarisim,i m'ha costat un poquet canviarme,pero ja tot el equip me coneixia i fins i tot hi havie algu de l'escola, eixim a la pista,peguem 4 voltetes i a estirar, s'em feia rarisim jugar en gel, i els exercicis,la meva confiança puja,i a tronpicons,sense un estil definit de patinar i caenme moltisimes vegades he fet el primer entrenament,els companys sempre apollanme, la veritat esque teniem un nivell paregut per a ser la primera vegada que jugave a gel,al principi no cordinave patinar i portar el puck,el qual anave molt depresa i se m'escapave,estavem dos equips entrenan en una pista,un equip en cada mitja pista,i a mig entrenament ja estava esgotat,com canse,bfff,m'havia adaptat be,pero les forces s'em anaven,despres un partit amb el altre equip,l'equip A, crec que hem empatat,pero no m'aclarie en la pista perque no teniem camises diferents,i no savie a qui pasar,i per fi s'acava,jo estave mort,no podia mes, m'ern vaig a la dutxa contentisim,estave en un equip, i el nivell era molt alt, pero no s'acava tot alli,me dutxe me canvie i me be l'entrenador del equip A i me diu:

- tu eres el jugador que portave la camiseta de MARCHANT

-si si

-es perque volia proposarte de ferte una fitxa en el equip A,per a entrenar i jugar en nosaltres-jo flipave!

-pero,que es la primera vegada que jugue en gel

-no hi ha problema...

I m'ha fet signar una fitxa,i me trucarà,segons m'ha dit...Ha estat molt molt be,la veritat,els jugadors tot el rato dienme que molt be i els entrenadors animanme, ha sigut un moment,que recordare molt de temps...

29 septembre sant Miquel

2008-09-29T17:22:00.000-07:00

Pose el nom de l'entrada aixi perque no se podrie dir d'una altra manera,dilluns...despres de diumenge,i avans de dimarts, pareix que avui el sant s'ha enrecordat de Miquel i li ha fet pasar un bon dia,no un gran dia,amb trionfs i merits que celebrar peró si un bon dia desde el punt de vista de una persona sencilleta i que per a pasar un bon dia no necesita gaire cosa.

Escomensarem per el mati,anem a l'escola,i a segona hora tots els alumnes de 4 i 5 curs de secundaria havien de fer una prova, una competició d'atletisme,donar una volta a linstitut i a les instalacions esportives d'aquest,dividit per homes i dones,peró clar aci tot es a lo gran i tan grans son les escoles que per cada curs hi han entre 150 i 200 hommes i el mateix de dones, osigue que se feien dos curses de mig fondo(tots anaven com a locos correns), amb 350 persones mas o menos a la vegada,estos americans no ho poden fer tot un poc mes xicotet,quan mes gran i mes espentes millor,damunt que per on havie de pasar la gent no era molt gran, al final he quedat el 25,que no esta malament, ja que he vist als primers i son isa gent que veus i dius estos son els que aniran a les olimpiades,han guanyat els tipics 2 negres alts i imponents,que anaven com si els perseguira algo,jo pense que anaven tot el rato esprintan.

Despres ha sigut mas o menos normal,he fet un examen de resumir un text, i orquestra, despres a casa i ahi la gran noticia,me diu Daniel:"Miquel el dimecres aniras a jugar a hockey en la pista de Joliette, entrenaras un rato per a que te evaluen els entrenadors i vesquen en quin equip et ficaran", clar per mi super content,ja hi havie una data fixa i segura on jo em vestiria i jugaria un poc a hockey, clar no me feie esperances ja que despres de lo del visat i tot lo que va pasar ja u, pero be, nervios perque sera la segona vegada que trepitjare el gel,nervios perque estare molt desubicat i per frenar i controlar el puck sera un poc extrany, pero son coses que u ha de afrontar,perque tart o d'hora les havie de pasar si volie jugar en un equip, es una por que se te,i que si estiguera en les meves mans pot ser elegiria entrenar alguna vegada mes per lliure(ja que nomes he anat una vegada perque el patinatge lliure soles se pot fer 2 vegades per semana),pero s'ha d'afrontar, i com diu Nurieta i mon pare "apreta les dents, i tira endavant"

Qui sap potser les proximes noticies siguen que he m'han acceptat sense ningun problema i que aquesta imatge se pot vore en hockey gel.

Pero tots savem que sera ben dificil...

Foto: Partit en que el CPILC de castelló va guanyar la copa autonomica. El que esta en el saque soc jo.

Fin de setmana remarcable

2008-09-28T16:04:00.000-07:00

Dons, comensant per el divendres,vaig anar a veure l'Action,l'equip junior de la ciutat de Joliette,perque es l'unic equip que hi ha,pero molta gent va a veurel, i hi ha molta calitat,i tambe cargues i espentes,peró ho vaig entendre per fi, en eixe joc es necesari ,no se fan mal la majoria de les vegades i es un joc tant rapid que l'unic que pots fer per parar al jugador es ficarte per el mig, no pegar-lo,aixó no ho vaig vore,les tipiques disputes per els roces normals, pero ja esta. I despres,-encara que va pedre- vam anar a donar "una volteta" per el centre-ville de Joliette.

Al dia següent per el mati a per un stick d'hockey que me va fer goig i alegria vore un stick tant bo en les meves mans, per la vespra nit vam anar a Montreal a un restaurant prou bo al sopar de l'empresa de Alain,i el diumenge encara que jo no volia,vam anar a la sortida de les pomes una altra vegada,perque ho organitzava AFS i anaven molts estudiants, i en un principi no volia,perque m'havie d'alçar pronte,peró despres m'ho he pasat genial,ja que en una de les poques coses que te rao AFS es que en els que millors te entens, va estar genial el parlar en ells i sentirte una altra vegada abrigat de persones que coneixes un poc,perque lo que ens coneixiem es que femm la mateixa experiencia,i que ens enteniem.

Va estar genial,i els vaig ensenyar la canso "aixina s'afafa un pato" Com podreu vore en el video següent,no vos enrigueu per la meva desafinamenta.

Primer contacte amb el gel!

2008-09-24T18:27:00.000-07:00

Dons si,avui el primer contacte amb el gel,a les 6 hem anat Daniella et moi a la pista de hockey de Joliette que hi havie una hora lliure de patinatge per als aficionats, i sensacional, al principi estave un poc nervios, una pista tan gran, estaven jugadors de la meva edat per ahi mirant,que despres tindrien entrenament,jo en una vergonya tremenda perque pensave me caure moltisim i s'en riuran de mi, veie als xiquets de 7 anys patinar tan segurs i jo pensant,pfff si fa 3 mesos jo ensenyave a xiqüelos com estos a patinar.

Entre a la pista me mire als patins i pense,patins nous,gel Miquel no tingues por que es lo que sempre has volgut,i poc a poc m'he anat adaptant,he apres a frenar de un costat, es diferent, si frenar sobretot lo altre me he adaptat prou be i a disfrutar, me sentit amunto be, molt agust,1 hora patinant ha sigut espectacular,en una pista on se patinave....agggg que be, i quan torne a casa i mire el correu,un correu de Rennée dienme que segurament si que tindre equip per a jugar,lo mes segur que en un equipe B pero estic contentisim,millor dia no se pot tindre,perque no se,se que els mamons de afs diuen que no he de tindre expectatives ni esperarme coses,pero per mi el hockey,pfff, es una cosa que jo aspirave desde el moment en que vaig dir "men vaig de castelló",i aixó res mes vos deixe el video de la demostracio de la primera adaptació del patinatge sobre gel i una foto de Danielle que tant se la mereix perque s,esta implicant molt en integrarme en la familia i en la cultura.

La sortida de les Pomes

2008-09-23T15:44:00.000-07:00

Dons el fin de setmana va ser prou actiu,sobretot el disabte que vam fer moltes moltes coses,principalment men vaig anar tot el dia amb Renée a pasar el dia fora.

Renée es en teoria la meva aconselladora de AFS, te 34 anys i es aconselladora per primer any perque l'any pasat volie tindre un xiquet en sa casa i afs no li va deixar perque ja ere maça tart,o no se per que,aleshores va desidir ferse aconselladora,pero la veritat esque no hem parlat cuasi res sobre el que deuria fer o no deuria fer,m'agrada mes aixi damunt ella no te ningun xiqüelo més apart de mi i te molta ilució,de afs no sap res ella,perfecte,millor.

Em vaig alsar prontet a les 8:00 i vam anar a comprar unes coses al mercat per al sopar,despres vam agafar el cotxe i vam anar a la sortida de les pomes, on la gent va a un camp de pomers i va cullint pomes i despres se les cobren,me pareix extrayisim, la veritat, molta gent que perque una poma estigue pîca una vegadeta i xicoteta la tiren i juguen amb les pomes,moltes es fan malbé,pero en general me pareix molt extrany que celebren aixó.

Despres vam anar a menjar a un restaurant esportiu amb moltes teles i coses que tentretenien,un avuio en mig del restaurant(encara que diguen que no,els canadencs i els quebequans son americans com tots els demes).

Mes tart varem anar a vore el niu d'avestruç de Quebec,on em van explicar en frances els diferents tipus de avestruç,que jo pensae, que fan aci? si fa tant de fred.

Varem tornar a Joliette i vam fer la tipica barbacoa, i despres vaig anar a jugar als bolos amb els amics que vaig fer en l'institut molt majos els de musica que en seguida que vaig arrivar,ei tu eres el nou el d'espanya,i jo com sempre explicantme que soc de una altra nacio de espanya,com ells en quebec.Vaig guanyar dos partides de 4.

Al dia següent vaig anar amb Danielle a pegar una volta per el poble amb bici,vaig valorar molt aquella volta,molt bonica i per llocs preciosos. Aci vos deixe unes fotos del viatget, on podreu apreciar els primers tons rojos en algun abre,d'aci una setmana tots esl boscos estaran aixi.

I un video demostrant que aci tot es vert:
http://es.youtube.com/watch?v=ug9JcOuSKjc

Nació-Pais

2008-09-22T17:31:00.000-07:00

Durant els dies que he estas aci de moment he parlat prou sobre el que es Quebec amb els quebequans,primer amb les persones que hem tenen a casa gent ja major que te les idees prou clares i,rotundament me deien que ells creuen en Quebec com un pais encara que no ho sigue i que ells son nacionalistes de Quebec,que esta molt be,pero em van dir que els joves d,aci no s'interesen per la politica ni se senten mes de Quebec que de Canada ni res paregut,que tothom parle el frances aci pero que ningu se preocupa de la cultura quebequana,al dia següent vaig parlar en els companys de classe i en efecte,ells parlen tots frances pero sobre quin partit es el teu preferit me deien, "ei que jo no puc votar", i d'ahi se mocurreix dues coses,la part positiva que es:la politica no es una cosa que la gent tingue com a un principi i en part vol o pot dir que es menys influenciada per les campanyes i menys divisoria entre la gent que pense diferent,ja que tothom pot dir sense tindre ningun temor visca el Quebec o visca Canada sense que ningu el mire amb mala cara. I aixo pot ser que siga la clau per a que quan se vage a votar pot ser(i dic pot ser perque es una suposició personal) que no se mire tant a la publicitat i mes als fets o propostes que se fan.
Per l'altra banda pot ser negatiu perque isa manca de ambicio en voler mantindre una cultura i una nació fa que la mateixa cultura siga feble ja que no es mira per ella.
Conclució:no hi ha,com sempre el punt mig es el correcte.
Despres, els vaig dir :i que opineu sobre quebec com una nació?i me van dir: quebec es una provincia,no es pas una nacio no es un pais.
I aixina es la gent d'aci no diferencia entre nacio i pais o el que podria dir millor estat, pero no mos enganyem un pais en un principi es un estat, si, pero se pot referir a una regio i fins i tot una comarca com fica en la wikipedia.
Tot em fa pensar que aci tenen cuasi tots una forta arrel per la llengua esta ben definida,pero l'amor i l'identitat per la cultura no esta tan be,que segur que hi haura molta gent que si que ho serà.
Pero encara que no siguen aixi,agafaria el mateix model i mel portaria a la meva nacio,on la llengua i la cultura se perden i la gent no se l'estima.

I aci vos deixe una imatge per afirmar que existeix el bloc Quebecoise i aci son un partit gran!

L'escola

2008-09-19T14:16:00.000-07:00

Dons el primer que fa falta dir es la cantitat de autobusos escolars que hi ha,perque hi ha una muntona,els tipics bussos grocs que paren cuasi al costat de la casa,

pero jo no vaig en bus de moment,vaig en el meu estil de sempre de bicicleta,encara que porte moltes coses, perque asi no funcionen en llibretes, sinos en les carpetes d'anelles on vas fican documents,i fulles,hi nhi han menos llibres pero te donen moltes,moltes fotocopies,i damunt els diccionaris,i la agenda que es com una llibreta gran,i la moxila per dinar,com la que lis donen a bart i Lisa quan sen van al colegi,i la bolsa de Ed. fisica,moltes coses,si pero es un sistema prou organitzat i cada alumne o cada dos tenen una taquilla on guardar-ho tot,les clases escomensen a les 9:15 i a les 9:10 toque el timbre per anar, i a les 9:15 un altre i qui no esta sentat sen va de classe,les classes duren 1 hora i 15 minuts i entre classe i classe hi ha 15 minuts de descans i de arreplegar totes les coses a la taquilla per a la proxima classe amb el mateix sistema que al principi untimbre per a avisar i un altre per indicar quan comense la classe,despres de os clases hi ha 1 hora i quart per dinar,que aci se dine a les 12 i algo,i despres dos classes mes amb el mateix sistema, el institut es molt molt gran,5500 alumnes o per ahi tant com de taquilles hi han o mes,5 gimnassos crec,i cada classe en un aula diferent,a la quarta hora els primers 15 minuts son per llegir,cosa que em pareix molt be per tranquilitzar a tots i relaxar la ment, i tots llegisen,en silenci,esta prou be,els professors,amb una alegria que me sorpren,voluntat i ilucio pareix per que els xiquelos aprenguen,pero els xiquets son molt pavets,les xiques molts repintaetes i maquillades i vestides com si sanaren de festa a lligar,jo ja puc seguir alguna classe,mates,pagines web,pero les altres costen un poc,pero no mes del que mesperava ,ja que tots estan en silenci i atents,se pot entendre millor,una altra cosa que hi ha que dir esque els horaris no van per dilluns dimarts...sinos per dies,de dia 1 a dia 9 i alomillor un dillns cai en 3 i un altre en 9 i se va alteran, en resumen tot es difernet les hores de menjar (12,7) lhora de gitarse,pero mestic adaptan a tot i fins a tot al canvi de menjar, que la veritat no he engordat gens,he aprimat,la veritat esque els dos sanguich que u menge a migdia no es molta cosa,i lo que mengem molt per la tarda nit es maiz com en les pelis, hi han camps sencers i cuasi tots els dies mengem,per altra banda transporte algo de cultura de menjar aci i els he fet pataques al forn, i una ensalada que va entrar sense tocar barana, i ara sempre fan pataques al forn...
Ja vos informare de mes coses... adeu!

Una familia nova...

2008-09-15T17:20:00.000-07:00

Dons si, estic aci i ja porte tres dies,el meu oid se ha acostumat al frances i totes les paraules que conec les identifique,i me va be,en Danielle(ma mare d'aci) jo ho comprenc cuasi tot,ella fa un gran esforç per mi,pero ja hem parlat de lo nacionalistes que son ells i que soc jo,ells son força simpatics i estan molt damunt meu,cosa que al final me canse, pero son genials, me traten com un rei,jo ajude en casa fique la llavadora,pose els plats al rentavaixelles i ells estan contents,ens entenem i son mol bona gent,el fill es bon xiquelo, te tot el soterrani ple de maquines per fer exercisi,i juga molt a la game cube,a jocs molt molt violents,com ell,que fa taekuondo,jo no se com se escriu,ell te botes Doctor Martins,i ell en un partit de hockey de Joliette li va fer cabrejar al porter de l'altre equip(ell anava d'espectador) i el porter li va perseguir xD,es curiosa la familia,tots nacionalistes quebecuans,i crec que ells son del Bloc quebecoise,ens durem be,de la casa que dir,es molt molt gran,jo dormc en el sotano en una habitacio molt gran en dos mesites,sillo,una pica per llavarme les mans,un llit calentet i tot el que necesite per viure,en el sotano n'hi ha la pell d'un os, les maquines,la game cube,l'ordenador i la duxa que utilitze majoritariament jo,perque ells tenen una altra a dalt,tenim una piscina,que jo no pense banyarme perque fa fred,un gos gran que juga molt,un periquito que se diu moquasin,i tot es perfecte, estic molt molt feliç aci, prou cansat per l'esforç de comprendre-ho tot pero molt molt feliç. En la mare me duc estupendament,son raros, esta clar,per mi ells son raros, pero ho fan tot molt sencill, no treuen al gos,el gos se treu soles,no hi ha que ficar aigua a la cubitera,perque el congelador ho fa soles i nomes has de premer un boto per a que isquen gels,per mi es magia,res que men vaig a dormir que estic molt cansat i se me fa tot llarg.

Ja he arrivat!!

2008-09-14T17:17:00.000-07:00

Dons si ja estic asi...despres tres semanes intentan-lo ja he arrivat,i me senc de moment molt molt be,me conprenc prou,la veritat me he sorpres a mi mateix de lo rapid que l'oida s'adapte, es cansat, el cervell fa molt de trevall, peró ara estic adaptanme i es normal,escomensem per el viatge,a parlar i un altrte dia vos contare com em seguisc adaptan...

Primer dia:ma mare a les 11 del mati estresada i jo mes tranquil que tranquil, si molt nervios no he estat,insegur si pero nervios no...si molt nerviosa estave que per anar en presa vam haber d'esperar al tren 20 minuts,que els haguera pogut gastar en despedirme de Teresa,que me la vaig encontrar en l'estació.

Continuem, arrive a Valencia per Cercanias i veig a Helena i Jaime, i a la meva germana que m'esperave per dinar junts i despedirmos quan jo agafave el tren cap a madrid...Per cert al meu costat la tia mes rancia que m'ha tocat en la vida pfff no va dir res.

En Madrid, m'esperave Berny(Bernardo) un voluntari de AFS que me portave a l'albergue i m'entretenie fins lendemá, un cochondo el tio,en teoria en AFS no se pot veure...dons el tio me va portar de festa i me va dir que fere el que vulguera,i vam estar en un albergue d'estudiants d'erasums ahi en vi.Molt bon xic, la veritat.

Al dia seguent, vaig a l'oficina de AFS,agafe el visat i tots els papers men vaiig a laereoport,agafe el vol,8 hores de viatge soles,en ningu al costat en uns xiquets pijos de madrid que no paraven de cridar,horrible i damunt les pelicules en frances i angles per a que jo no m'enterare.

A toronto lo pitjor,l'aduana,pase i mediuen tu per alla a imigrants,vaig a imigrants i me diuen tu per alla que no tens els papers,tot el mon entran per alla i jo soles per un altre costat,arrive a imigració i me diuen tu per aci,de la poca gent que hi havia jo per una altra banda,i per fi arrive a imigrants per primera vegada crec que era on vaig anar,espere i al final me fan els papers,ja havie perdut el primer vol a Montreal, no pase res, agafe les maletes i les torne a embarcar,me donen un altre vol,jo tot content veig que encara em quede una hora i pico i vaig a pendrem un cafe a un lloc famos de cafes en America.vaig a la porta on eixie el meu vol i me diuen que ja ha eixit(me pensava que era una hora mes tart per el canvi horari que jo no havie fet be), i jo eee????? tot en frances i angles que jo encara no estave solt...me donen un altre vol xD,ja he perdut dos,i vaig a la porta on havie d'eixir,parle dos cops en la secretaria o lo que sigue de ahi i me diu que me fique el mp3 i que espere que se vora quan isque...l'agafe, jo pensant que la maleta fara hores que esta pegant voltes en la cinta eixa, esta vegada me toque algu simpatic a l'avio,un xic colombia molt simpatic, arrive a Montreal i rapidament vaig cap a fora agafe la maleta i...Alain Coutu, Danielle Bibeau, i Marc Oliviere Coutu estaven alli, esperanme, me van oferir menjar, i vam anar al centre de Montreal a vore a Marie-Josée, avore com fa ninots amb glovus que el dimecres es presente a un concurs de la tele, i despre suna horeta de cotxe fins Joliette, mes exactament Notre dame des prairies. i aixo es tot ja vos contare mes que n'hi han moltes coses.

Foto 1: Ma mare i jo en l'estacio de tren de Castelló

Foto 2: Nuria,Helena,Jaime i jo en l'estacio de valencia

Foto 3:Vista desde lavio Toronto Montreal,aixo es el cel dels deus.

Foto 4:Papers del viatge i del visat.

Foto 5: Primera nit en la familia ensenyatlis la bandera Catalana,que les arrels no se llevaran mai.

Gracies a tothim, i per fi...adeu

2008-09-10T04:15:00.001-07:00

Dons si,avui mateixa hem trucat a AFS i ens han dit que ja estave,que si me venia be anarmen el divendres, els he dit que sio clar, encara que no m'ho esperave,encara que ara em deixe mes coses per lligar que quan m'hauria d'haber anat, encara que no assumisque ara mateixa que m'en vaig tant com quan m'en anave, dona igual s'ha acavat, i ara a mentalitzar-se.

Per damunt de tot,gracies a tothom pel suport rebut i la pasiencia d'aguantarm tres setmanes, gracies a tots per comprendrem, i res, un ultim adeu per a tots,que esta va de bona (crec) i ni jo tinc assumit el adeu,gracies a els monis del amunt,a familia,a pujah'l to,als de hockey, i als amics en general,gracies i adeu!

Nuri

2008-09-08T15:14:00.000-07:00

Fa molts anys,en l'epoca que vaig entrar a penyeta roja, la professore ens va manar per a casa fer una redacció: "Dos personas que te hayan marcado en tu vida",jo anava a 5º de primaria i vaig ficar a mon pare i a la meva germana, molta cosa no m'enrecorde la veritat el que vaig ficar, pero si una cosa clara: "ella me ha enseñado a ponrme en el lugar de los demas", i al cap del temps el meu pare i la meva germana m'ho han recordat moltes vegades que els vaig ficar a ells i en especial a la meva germana...

Han passat els anys, i si hauria de fer una altra redaccio sobre el que m'ha marcat no acavariem, perque a pesar dels seus mals despertars,lo molt que dorm,dels canvis d'humor que te, i les coses que tots tenim, ella m'ha sabut corregir i ensenyar tot el que ha pogut,i gracies a ella,he pogut ser millor persona,perque he vist en ella un exemple de persona que sempre ha estat al meu costat i m'ha ajudat en tot,una gran persona que en la seva vitalitat ensen tots els cors de goig i alegria, en la seva estancia en els itinerants del amunt,ha revolucionat tot el campament i ha fet mes intens aquella convivencia, Nuri sap captivar l'atencio de tots,i organitzar no es dicifil per a ella, si mes no el campament ha eixit rodat amb la seva ajuda, pero per damunt de tot el seu servici ca als altres i la seva força es el que fan de ella una xica excepcional.

Mala educació

2008-09-07T13:25:00.000-07:00

Avui, he anat al castalia i he vist un magnific espectacle, el Castelló ha guanyat al Celta de vigo per 2-0, i s'ha vist molt bon joc la veritat peró ha havut uns esdeveniments que m'han deixat un poc...extrany, he sentit per un moment que la gent estava insoportable i que no m'abellia anar a un lloc on la gent fora aixi...

Hem vist la prima part perfectes sentats a la filera mes alta de gol nort fins que dos senyors ens han dit que aquells eren el seu lloc,en molta educació,cuasi ni m'he enterat,s'acave la primera part i en el descans baixem a pendremos alguna cosa i tornar cap als seients...la questió esque m'he sentat detras de la primera fila dels seients,al costat de lentrada,on no hi havien seients, i de repent me quirde un senyor super ironic i m'escomense a dir: "muchisimas gracias por taparme la porteria,he!muevete!" amb una mala baba impresionant,de veritat el xic es mereixia un parell de guantaes,i lo pitjor esque era un homme de uns 50 i pico anys, dons jo li dic: "val,val "em fique un poc cap a darrera i solte un altre homme de edat pareguda que estava detras: "pues ahora me tapas ami hombre" ha sigut en una arrogancia que ma deixat inquiet tota la resta del partit,me llevat i he anat a buscar uns altres seients sense dirlis res...encontre uns altres seients i ens sentem, i al cap de 10 minuts venen uns xiqüelos a sentar-se i nosaltres ens anavem a llevar clar pero avans de que poguerem dir res be la mare tota sofocà que estava al altre costat xillant-mos que ens apartarem que les places les havia pagat ella i tirant-mos fora, en una altra mala llet que m'ha deixat...impresionat "os sucederá muchas veces esto"...

No se si la societat ha canviat d'un moment a un altre pero m'ha paregut exceciu tot aixó, que si que al senyor li molestavem i no deviem estar alli,o que la senyora te tot el dret del mon a reclamar els seus seients,esta clar no li ho negue,tenen totla rao,pero la manera que han dit es amuntó roina, en aço vullc dir que les maneres de ineractuar entre la gent no es d'una manera civica, aixo no es conviure en una ciutat, la societat pareix desde el meu punt de vista que se esta centran en l'individu per separat, la gente saluda i ajuda nomes a qui coneix...i avegades...

N'hi en els delmateix barri ni edifici se tracten com si convisqueren junts,o quantes vegades la gent no s'espera a que obrigues el portal per a que pugeu junts en l'ascensor,o en les tendes del barri l'ambient s'ha tornat fred...res,que jo pense que la societat te que intentar mirar d'una altra forma la vida, i pensar en tot, tot, tot, el que no ens agrada que ens fage la gent, perque crec que de veritat el secret esta ahi,en no pensar tant en un mateix i pensar primer en els demes, de com afecten les nostres accions o paraules als demes, encara que es molt repetitiu crec que el secret esta en la primera llei del civisme: "No fages als altres el que no vols que et fagen atu"

Dos setmanes...i quan mes?

2008-09-03T01:46:00.000-07:00

Dons si ja fa quasi dues setmanes que m'en hauria d'haber anat a Quebec(Canada), pero pels problemes de visat encara estic esperant una resposta clara de quan m'en aniré, i avui tornare a trucar, per molt que me diguen que me trucaran ells,per a mostrar-lis la meva frustració i desesperació, el que no pot ser la veritat esque perque ens retrasarem 3 dies en enviar uns papers,perque el notari tenie el ous grossos i va tardar en fer-lo,que per aixo ara ja fage tres setmanes que el visat hauria d'haber arrivat, que si que AFS no te la culpa perque no hi ha manera de contactar en la embaixada canadenca perque esta en Paris i no te ni telefon i al fax no responen vale ahi no poden fer res...pero no se en la barbaritat de dines que els paguem que el unic recurs que tinguen siga una embaixada en tota europa que no tinga telefon...no se me pareix amunto poc serio,damunt el mes gracios esque ells estan tranquils,si el meu pare els va trucar i va i li diuen que aixi macostume a sofrir...pero de que van!!!i l'altra es la de la embaixada canadenca,que dius,home no fa falta tindre nomes una embaixada en tota Europa...Castanyuts!!! que no si si va un canadenc a Anglaterra per exemple i te algun problema en que no pot tornar o qualsevo cosa que fa?perque no hi ha telefon,sen va a paris a entrar a pateta a l'embaixada? no se...la veritat peró no esta gens clar,el mes segur es que hi hage alguna part que estara eganyant,o l'embaixada o AFS ,que jo ja he perdut ja he perdut tota la confiança amb ella per tot,la putada es que una vegada que t'has fet la idea,que HAS ANAT A MADRID,que t'has despedit de tothom,sabent que l'institut ja ha escomensat alli i que ja passen llista nombranme...te trenquen els esquemes del que esperes i ara u esta desorientat, que fer...? res mes a seguir esperant i a perdre la esperança de que men vage...sense frustrarse i a seguir endavant...

J.Miquel Porcar Mallen